tag:blogger.com,1999:blog-184736892024-03-05T20:36:11.355-08:00cul a l'ull[Ni juleps ni lletovaris ni tuties no li rebaixaven el cul fastigós d'arquebisbe que fotia l'oncle Tià. Foraeixit, mai remut altre que pel paradís d'un món gatlà (de Gatlònia) açò deia, moix, clocpiu, capjup.]
/.../
"Flor al dit / Cul a l'ull / Dit al cul / Flor a l'ull / Ull al dit / Cul a la flor / Ull al cul / Dit a la flor...
/.../Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.comBlogger69125tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-91779845980098277402024-02-29T11:06:00.000-08:002024-02-29T11:06:23.311-08:00Parany per a Piranyes. Volum Cinquè.<p> </p><p><br /></p><p></p><p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><b>(Escandallant
absurdament el buit abans de caure-hi.)</b></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(Parany
per a Piranyes. Volum Cinquè.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">de
</span><span style="font-size: medium;"><i>Carles Reig</i></span><span style="font-size: medium;">.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><img align="left" border="0" height="333" hspace="18" name="Imatge1" src="file:///C:/Users/nauxe/AppData/Local/Temp/lu11192a3lw7j.tmp/lu11192a3lw7r_tmp_f4521b315c21c33e.jpg" width="265" />
<img align="left" border="0" height="339" hspace="18" name="Imatge2" src="file:///C:/Users/nauxe/AppData/Local/Temp/lu11192a3lw7j.tmp/lu11192a3lw7r_tmp_5f632807a9c633d5.jpg" width="270" />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Escandallant
absurdament el buit abans de caure-hi</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Vaig
escriure mes darreres paraules en un paperet qualsevol dels que
sempre duia a la butxaca.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Hom
trobava divertit d’haver escrit/ No havent fet res altre de profit/
Amb allò ja anava ben servit</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">I
fou llavors on l’esperat </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
viure i esperar van de bracet; ni un ni l’altre no poden viure sols
i xorcs — l’esperat atac al cervell tingué lloc.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Teixos
i xiprers, ja em perdonareu si vinc a profanar — amb el meu
podrimener esperem que no gaire durador — la vostra harmònica
sublim solemnitat (de vegades àdhuc meravellosament nevada).</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Bona
nit</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">A
la fi feliç</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sí,
home, fes-me cas. Només els morts som feliços.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cap
angoixa d’allò que vindrà.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ja
ha vingut. I au, collonut.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Les
rialles del mort rialler</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Just
Grendell, a qui el cor se li migpartí pel septe, morí rient. I
enriolat el sebolliren. Mes ses rialles mai no han cessades. Tothom
les sent, les rialles del mort Just Grendell, sobretot abans també
ell (és a dir, el qui les sent) no es mor. Li toca de morir. Ben
tost és la seua hora.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
sentir-les, doncs (les rialles), no és gens de bon averany. A partir
de llavors, cal mirar-s’hi. Cal mirar-s’hi fort. Cal mirar-s’hi
un colló. Car la mort és a l’aguait, la mort se t’atansa, la
mort la tens a tocar de mà, la mort pràcticament ja et té!</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
Just se’n riu de tu mentre et mors, i no ho saps. O ho saps — si
fas cas (com prou n’hauries de fer) de les rialles que sents. O et
sembla sentir.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Para
compte, para molt de compte.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aquest
és mon consell. El consell d’un mort qui hi ha passat. I ara rau
content, enriolat — i àdhuc rient, afigurant-se el dilecte
espectacle.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Saps
què et dic?</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Al
Reialme de les Ombres, només hi volem els riallers. És a dir, els
qui ens hem morts rient. Ara ho has comprès? Només et cal
aplicar-ho. Veurem si te’n sortiràs. Sort!</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Com
tothom se’n riu del mort, també tothom se’n riu ben mort</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Biològicament
molt succints, els petarrells qui emergiren del bòlid caigut al meu
hortet anaven vestidets amb una mortalla no gens esparracada, ans
sedosa i resplendent. Amb gran amorositat trobaren d’allò més
entretingut el paradís de mon hortet. A tall de tèrmits qui
construïssin ràpidament un de llurs nius cònics, plantaren un
tòtem amb calaixos. Allò, aquella estàtua tumescent de fusta o
marbre (no ho sé), em recordava una miqueta en Dalí.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
cascun dels calaixos, que es mig obriren, aviat hi devien raure una
mena de diguéssim deus amagades que rajaven una saba de color
d’albergínia, on eixams d’abelles se sentiren, immediatament,
vingudes d’enlloc, fortament atretes. Atretes, com dic, amb una
força incontenible, com ara rabides, raptades — ostatges d’un
estrany esperit totpoderós. Per a elles, supòs que tot plegat una
mena de secret malson fixat en ambre.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
l’horitzó, un llostre rosa i cian, meravellosament pintat per la
natura. L’esguard se m’hi perdia, extasiat.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
de sobte els vespers entremesclats qui emergien a llur torn d’aquell
enderroc de vèrtebres malmeses que havia esdevingut el tòtem. Quina
transformació! Allò eren vespes de mida inversemblant, de qui el
parrupeig escabrós ressonava amb ferotgia. Una vociferació contínua
d’udols que esclataven com llamps damunt els vidres de la finestra
de la cuina.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
diluvi de trivialitats em venien a l’esment. Records de tantes de
fins del món fraudulents i infundades. Tants de cops, causades per
ments malaltes de dogmàtics, les prediccions de la fi del món qui
acollonia les parroquianes.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Quan
tornaven de l’església, completament escagarrinades, tanmateix em
deien que tenien massa de pressa aquell dia clamorós. Que saps què?
Que ja ho trobaríem demà. Que afegís la vàlua de les hortalisses
a llur compte. Que no patís. Que demà segur que pagaven.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
que avui era la fi del món, és clar. Ridícules clientes.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cap
dels vidres de cap de les finestres, tot i espetegar amb els sorolls
de les col·lisions, no s’asclaren ni esquerdaren mica. Abans els
eixams de vespes boges al cap d’estoneta no s’esvaïssin, ja me
n’adonava amb glaçada claredat que les armes dels petarrells, per
molt cofois que es presentessin, pobrissons, eren fetes per a
personatges semblants, és a dir, barrufets, patufets, adorables
manyaguets com ells.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hi
hagué un moment de molta de calma. Hem pensava que els homenets se’n
cansaven, de trobar-se embarrancats en lloc tan monòton, on només
ells semblaven ficar animació a l’indret adormit, i tot d’una,
impel·lit per una necessitat indeturable, eixia a l’hort, directe
a la comuna.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Ja
em perdonareu, nois, però haig de cagar. No sé pas si també teniu
la mateixa dita allà dalt al vostre poblet, però nosaltres som ben
clars en la qüestió: —</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Menja
bé, i caga fort, i fot-te’n de la mort</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">,
diem. Altament terapèutic, vós. Així que...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tanmateix,
per comptes de lleixar-me arribar a la comuna, els cinc o sis qui
eren fora se m’arraïmaven i fregaven per les cames com ara gosses
en llur temps de passió luxuriosa, i allò no em feia gens de
gràcia, sobretot ran unes punxadetes com ara de xinxetes que sentia
a llur contacte, d’on que de sobte em vingués la memòria d’un
llibre que voltava per casa quan era petit, i era sobre els animals
més letals amb llurs verins, i n’hi havia uns qui et clavaven uns
viratons que et lleixaven ert (i ben mort) tot d’una. Es deien
‘</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">cons
geogràfics</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">’
i eren si fa no fa cònics caragols marítims qui es veu que havien
adaptades algunes de llurs dents per a llençar-les en forma de dard
o virató, com dic, amb una mena de canyeta que projectaven enllà de
llur conquilla.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara
tot d’una ben esfereït, pleguí de part de terra una petita falç
i comencí de segar arran, com un altre molt heroic defensor de la
terra. (Ah, peà per a ells, els herois anònims del catalanisme
immarcescible! Fidelitat la llur que em fa llagrimejar d’emoció
tendra. Tants d’anys on els catalans fórem emmudits terminalment
pel repulsiu feixisme imperant, i tanmateix, amb silenci i en el
silenci, suràrem. Suràrem. I no serà pas ara que els invasors ens
negaran.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tant
se val. Els caps dels invasors, petits com cigronets, rodolaren
avall. Llurs cossos, sense fer cap paper (ni moms ni mims, impàvids,
letàrgics, com adés llurs caps), esdevingueren rebregada
cel·lofana, certament combustible, car cremaren instantanis, sense
jaquir darrere ni fum ni estalzí ni cendra.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
nau s’obrí com un paraigua, o pus tost com les umbel·líferes, i
s’enlairà. Aviat no en romania re. El cel del capvespre se
l’empassava net, com boll encès aspirat pel ventijol, o volva de
neu, o bombolla fosa, o circellet eixut...</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Quant
als cigronets, els vaig plantar per a veure quin potencial vegetatiu
no servaven.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
prou què hi pensava. Si el meu veí Just Grendell encar fos viu,
segur que em demanava, «—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">I
com moriren, xeic? Moriren rient?</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">On
per a fer-lo feliç li diria, tot i que no fos veritat, que sí, que
i tant. Rient a tot estrop, perdent els estreps i tot. Com folls
d’una altra esfèrula.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
allò, li restava l’esperança i la il·lusió intactes, pobre, de
trobar-se’ls també al seu Reialme de les Ombres. I així tothom
content.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
cigronets no produïren re. I l’indret on aterraren els petarrells,
cap diferència. Com si tot hagués estat fantasia d’un vespre
delicadament penetrat d’un firmament particularment prometedor.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Eidòlons
desprens pou avall continus i inexhauribles</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Arreu
on vaig, quanta, tanta, de gent em confon amb algú altre — dec fer
tot plegat un posat i un vult d’allò més vulgarots — no sé
doncs per què m’hauria mai de pensar únic — tanta por de morir
i per molt que em morís d’altres ‘eus’ — o ‘jos’, si
voleu — es passejarien pel món impertèrrits, anant acomplint les
mateixes capdeconyades que no aclompleixc ara. I en realitat, què?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Res.
Anar fent. Fer-se fotre.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cert
que et neguiteja a hores mortes, la qüestió: «</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Quina
repetició de tu, quin eidòlon, quin </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">impostor,
més o menys aldelfòfag, quin </span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">avatar
qui camina prop teu </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">tret
que amagat </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">no
t’al·lucina...? És ell qui, eidètic, no t’imagina...?»</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
com dic, cal afegir-hi el reguitzell d’imitacions i
reencarnacions... </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Figuracions
de mi mateix, emmirallades, i qui se’m presenten, si fa no fa
espontànies (catòptriques doncs), per arreu i a la babalà per les
ascles i esquerdes de l’existència. </span></span></span></span>
</p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mants
d’avatars, avatars rai — mosquits, mamuts, muricecs... — qui no
se m’assemblen físicament gens, mes — ep! — qui pensen
exactament com eu! Un animal més.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
que, pel mateix camí — tret que en aquest cas de tornada — què
et creus qui ets sinó una altra tardana declinació de quin element
de tanta de</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
fauna fòssil? I q</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">uè
volia que fossis aqueixa incògnita que representes...? Què fa que
facis...? En teranyines de multituds, a tu et triava...? Per quin
motiu obscur...?</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Totes
aquestes osques als membres oscats, tota aquesta vulnerabilitat de la
fisiologia, tota la història de la teua biologia marcada per guerres
que no has fetes, qui ni per què te les causava...?</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
és ell (ella) (allò) el teu mecenes...? Venen d’ell els rèdits
dels quals vius...?</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
com tots els qui han passada fam, i saben com és de dificultós i de
penós trobar teca dia rere dia, és natural que t’arrapis
ferotgement i àdhuc coratjosa a la teua font de subsistència.
Collons, tu, t’hi va la vida present. Tot tu depens del que mengis.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
cos, un cos qui depèn, qui no és autònom com potser s’enganyaria
de creure’s qualque instant autoesquediàstic d’eufòrica
inspiració.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
animal qualsevol, qui viu, respira, pensa, fa. Una unitat... Un
element orgànic, nat de l’inorgànic, que, per la malaltia
apellada ‘vida’ ha esdevingut viu — sotmès de més a més a
una forma o altra, arbitrària, espontània — mai triada, volguda.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Fins
que la trajectòria imposada per la duració no fineixi de cop-sobte.
En sec.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Al
tractament guaridor del temps sucumbeix la malaltia que és viure</i></span><span style="font-size: medium;">.»
Això ho diu en Henry James.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tard
o d’hora la malaltia del viure sucumbeix a l’inexorable pas de
les hores — i en acabat tot torna a la pau. (</span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
les pragmàtiques sancions del temps són, és clar, inapel·lables.
(No et fotessis pas il·lusions.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
sense il·lusions, quins pensaments més eixuts, sense inspiració,
ca? Depressius, torniolant en la buidor. Saps què...? I si...? </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Fes
això. Escull les millors engrunes entre les pellucalles i esporguies
acumulades als femers filosòfics de les idees d’altri, idees no
gaire diferents al capdavall de les les teues pròpies idees,
guspires fonamentals nascudes a la capsa màgica, o bressol químic
d’un enteniment al capdavall força semblant.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cert.
Llargs anys de ma vida privada, m’atansí il·lusionat als qui
trobí els més adequats filòsofs qui anc no foren. No me n’adonava
que, com més me’ls estudiava, més ruc no em tornava.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Més
tard, vull dir, ara mateix, mentre penetr abruptament la zona
pel·lúcida que és el tel cromàticament complex que ha esdevinguda
la frontera de la mort, me n’adon encar que no em serviren sinó
d’efímer entreteniment.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
m’ho retrec. Què en trauràs de fotre el nas a les astoradores
entropies de l’abís perpetu, carallot? Res no en justifica la vana
intromissió. Què hi pots ensumar altre que l’horror infinita de
la situació on som ficats?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Víctima
constant del neguit i la por (la tanatofòbia), tothora ocupat en la
catàbasi, en la davallada a l’inframon. De tal faisó que, a la fi
i a pleret, t’hi trobes a pler i tot. Això.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Extàtic,
fulminat i encès en una erupció d’humilitat, em trobava pelegrí.
En l’aglomeració de fètids penitents als esglaons (els esglaons
del ‘</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">ghat</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">’,
l’ampla escala que duu al riu), me n’adonava que m’havien
sostrets els quatre pistrincs que duia per a ficar si de cas al
plateret.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Vora
el riu sacre, era allò de dalt un temple qualsevol, d’aspecte si
fa no fa clàssic.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Arreu
tants de filòsofs trastocats, tenallats per la bogeria, en un
univers de caòtica horror, qui es ficaven finalment a recontar
fàtues ‘</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Historietes
d’Amor</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">’,
me’ls escoltava alhora tots i no cap.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Encantat,
encepegava sovint amb dones dures i belles com cariàtides. Apsares
carismàtiques. Me n’enamorava com un babau.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(Un
cas, el meu, com un altre d’idiotisme agalmatofílic </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">l’agalmatofília
és el fetitxisme on l’objecte desitjat són les estàtues, els
ninots, els maniquins, les figures més o menys sòlides, inclosos
els espantaocells!) (Ah, vós, oi, l’embruix </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">dels
mots obscurs </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">—
a</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">mb
poders màgics et duen a illes novelles!)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Elles,
les empedreïdes deesses dominants, se m’esguardaven enigmàtiques.
Enigmàtiques com els mateixos crocs amb enze o esquer que m’han
penjats davant, intermitentment, d’un cel ara blau adés escabrós.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
hi gruaràs debades.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—Prou
de vegades assagí de....? </span></i></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">I
hi reeixires... </span></i></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ca!
Gens gens gens</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Fent
abstracció dels sovintejats incidents amb els monstruosos vehicles
divinals (els panjandrums de les grans patums) que aixafaven paràsits
i fanàtics, m’afegia també a les velles d’església qui
adoraven qualque força queixaluda ídola de pedra astorament
prolífica, i del cony de la qual una font aparentment no gotejava —
rajolí màgic.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aquell
era si fa no fa el prec que calia plantejar-li, a la verge hercúlia
i durament armada: «—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Pixa-te-m’hi
bellíssima, a l’esclop/ Adelitat m’ho empàs glop a glop</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">./»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">M’havia
mudat adequadament. Anava tan ben clenxinat, amb doble clenxa, com
n’anaven els sits gorjablancs.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hi
havia un moixó a l’angle de mon desfici i un altre al de
l’edifici. Un ocell acolorit a l’estil del puput qui caminava i
dansava com una molt elegant i galana gitana. I un altre de negre
lluent, fimbrant com el corb quan camina damunt tous de neu flonja.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Retrunyien,
entre les estranyes carenes enantiomorfes (com ara emmirallades) dels
voltants, els remorosos olifants.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
aleshores algunes de les dones de pedra, de les quals més no me
n’havia, esmeperdudament i sense esperança, enamorat, se’m
bellugaven, i enraonaven i se’n reien. De cop-sobte, amb l’esglai,
avií un crit que ressonà per les valls i les pires enceses.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tot
seguit n’esdevinguí mut. L’aüc féu que uns flequers qui
cremàvem clofoll al forn per a coure-hi coquetes, i uns botiguers de
tendeta qui servien bacallà estopenc i arròs covat, agreujat per la
intrusió, a tall d’almiralls, ordenessin tothom entre llurs
elements que es situessin en posicions de combat.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
anòmalament calidoscòpic agró qui era a la vora, pescant o
somiant, al seu torn en sortia cridant esglaiat.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Uns
camàlics del soc, o firal, qui, vinclant l’espinada, amunt i avall
per esglaons despenjats, o fimbrant entre aglomeracions de dones molt
grasses, de flonjors malfadades, anaven tot carregats de tota mena
d’andròmines — àncores, àmfores, astràgals, asfòdels sencers
cargolats en corones per als morts — abocaren els onerosos embalums
que transportaven.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
ois dels marmessors qui escrivien per als analfabets s’exprimiren
molt emprenyadament.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tothom,
tret eu, badoc, es veu que sabien que tot el decorat — temple,
escultures... — era fet de </span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">cartró-pedra.
I que així mateix els t</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">iranosaures,
les balenes, els elefants, les oques grasses, havien esdevingudes
massives, no pas com més massiva no havia esdevinguda la teca, on,
així, amb la massa massiva esdevenien més intocables, ans tècnics
els havien engreixats amb fato esponjós pitjat de valent en
escaients uniformes plàstics que prenien les formes idònies per a
l’espècie. Per exemple.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Era
allò un rodatge de pel·lícula...? L’assaig d’una òpera a
l’aire lliure...?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
tots ops, cap xerreta — ço és, cap delator — no me n’havia
fet avinent. Ni cinc cèntims.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L’únic
ignorant del plató. I ara quin ridícul no hi feia! M’encomana als
drapaires ctònics, infernals, qui tot ho netegen a base de foc.
Gairebé que enfonsava el cap i tot a cap de les mantes fogueres. </span></span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Entrí
en remordiment, en recança, en greu dubte i rau-rau. Deguí haver
feta de tant en tant una malifeta o altra, car sovint record que em
fotien a la porta, enmig de l’hivern i tot, i em deien que a casa
no hi tornés mai més. Àdhuc em deien: «</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ets
com en Macot. I en faràs la fi</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
allò, esguardava arrupidament girientorn. No veia la dona enlloc, la
de carn i ossos, la muller. Sabia que s</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">e
n’havia anat a comprar peix amb el noruec enorme, i ho havia volgut
aprofitar. Per això me’n record que gosava sortir al carrer, amb
la sana intenció de potser comprar-li a bon preu sedes i samitells
virolats del país. Quines bones peces de llenceria fina per a
putarretes extremades! Allò ens convenia, tant a ella com al noruec,
com a mi sobretot.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Em
torna a la memòria que tornaren amb quatre tonyines de vint quilos
cascuna pel cap baix. I endevineu en acabat qui les haurà de netejar
i preparar, i coure i servir, per a ells dos i llurs amics...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tant
se val. No em ficaré pas ara a e</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ngreixar,
dialèctic, les lloances envers les banyes — com tothom sap, font
de cohesió agònica entre parelles.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Als
honests ens atribola la pútrida menyspreança de la lògica veritat.
Tothom sembla estimar-se més l’absurda nyepa, monçònega. Si,
damunt, t’enganyes tu mateix, vius enganyat per un engany afegit,
un engany de massa. Car si tot ja ho és prou, més val doncs
sostraure’n. Aprimar-ne la càrrega.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Damunt
el brut aiguabarreig de vanes opinions i de malicioses maquinacions,
et vols únic desarrelat pòtol, esteta ferotgement tràgic en sa
simplicitat, qui es vol totalment orfe de noses. Ull fit a la
realitat més nua, cruel, despietada.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Saps
què...? Les de les dones, i totes les altres infidelitats, rai.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
sola infidelitat imperdonable és quan el teu altre cedeix al més
repel·lent dels seductors — la mort.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
te’n defenses...? No el retràs ni rembràs mai més (el teu
altre), se t’ha perdut pou avall eternament.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ni
quan tu mateix no hi caiguis. Car caigut, què hi voldries fer?
Escolta, prou rucades, saps?</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Com
parlar amb un hom qui fot cara de mirall?</i></span><span style="font-size: medium;">)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Per
etivocació... Per etivocació, o parapraxi de savi desorientat o de
geni entotsolat, anava a ca n’un amic, i vet ací ara que havia
trucat a la porta del costat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Se
m’apareixia com aparició benaurada una apareguda apsara,
</span><span style="font-size: medium;"><i>nyam-nyam</i></span><span style="font-size: medium;">,
dona amatent qui (somiant truites, veient-la com ara nua rere el
translúcid samitell) ja et cardaves a lloc i d’immediat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><i>Hello</i></span><span style="font-size: medium;">;
sóc el famós escriptor — li dic.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Famós?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">A
cada casa on vaig, els meus llibres sempre hi són — tots, vós, i
als llocs d’honor del preeminent prestatge.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ah.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Són
cases d’amics, coneguts i familiars — els llibres els els donava
jo.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Això
s’hi val?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Us
hi jugueu re que a ca vostra també hi són?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">A
ca nostra? Llibres vostres? Ni un!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ni
un? Ni sabeu com em dic!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Us
dieu el Christopher Marlowe, el John Keats, el Georg Büchner, el
Mikhail Suixkov, l’Isidore Ducasse, el Joan Barceló...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Sí,
tots, tots, i també el Rimbau Morè, el més malaguanyat dels
jovencells.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Calleu!
El Rimbau Morè? El qui escrigué ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>Fruit
Morè</i></span><span style="font-size: medium;">’, aquell
llibret ultra-escandalós?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><i>Yes
ma’am</i></span><span style="font-size: medium;">.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Doncs
teníeu raó que el tenim, i tant que el tenim! I tant jo com les
meues quatre filles, mans amb ungles ben rostades perquè els dits
s’endinsin finament als orificis, ens la pelem llegint-lo, no pas
menys sovint cascuna, d’un cop per setmana. És el llibre més brut
de secrecions ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>vulvàcies</i></span><span style="font-size: medium;">’
de tots els que guardem.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ho
veieu?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Hi
té dibuixos del vostre matràs morè. Marededéu, gegantí! Petri,
com se’n diu? Colossal... Codolenc! Ciclopi! Obelisc! Monument! Ens
en féu dentetes!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Dentetes...
Gaire esmoladetes?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Voleu
passar? Un tast de serrall...? Les meues quatre filles i jo ensems al
mateix llit demostrant-vos si ens l’hem llegit de bé i rebé, el
vostre llibrot per naltres tan colt?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Cinc
fufes ensems? Tan bé em rebeu, i no sóc encar ni al rebedor? I
llavors... No sé pas si sabré ésser a l’alçada de les
circumstàncies, si veieu que vull dir. Tan de sobte. Una mica
esveradet, ca?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Amb
què tremp...? Em demaneu, capsigranys. Us dic: Doncs amb gairebé
tot! Mes sobretot amb allò sacríleg, amb allò més criminal. “La
creu dels quatre bisbes — serveix per a quatre monges alhora.”
Prohibiu-me, prohibiu-me (desgraciats!), i que la trempamenta se
m’enfili (saps?) encar pus, a cims inoïts!</i></span><span style="font-size: medium;">»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Això
em fa l’efecte que no és pas el primer cop que la meua bona orella
ho ou.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Home,
citava fil per randa un passatge que em tinc après del vostre
llibretó!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ah,
doncs...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">No
trobeu prou criminal cardar-vos alhora amb el vostre celebrat fruit
morè cinc membres d’una mateixa fornada...? Amb pans ben colrats
com el meu, mes n’hi ha que encar prou blanquets i tovets... Com
qui diu acabats de pastar... i amb prou feines empalats i encofurnats
a les primeres escalfors del forn... Si em voleu comprendre...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><i>Hum</i></span><span style="font-size: medium;">.
Sabeu què? En realitat sóc mormó i us volia engalipar no fos cas
que us em volguéssiu fer àngel... O àngela, és clar! Només cal
que us m’apunteu al llibre dels socis ‘salvats’ i
‘emparadisats’ d’espetec, com coet afuat al cul del planeta
edèn.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">No
sou en Rimbau?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Em
fan una por sensacional les apsares, senyora, senyoreta... Sobretot
les </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">apsares
amb cathalpes (amb capsetes)</span></span><span style="font-size: medium;">.
M’abelleix prou veure-les per un foradet, com qui diu, com obren i
tanquen els calaixets; ara, davant per davant, urta a urta, malament
rai. </span><span style="font-size: medium;"><i>La vergonyeta!
</i></span><span style="font-size: medium;">Trob pertot arreu,
i sobretot als temples hindús, les dones massa agressives! I cinc
apsares tot d’una... ja em perdonareu... són massa... Massa
apsara.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Cagat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Sí
senyor. Tampoc no soc cap d’aquells famosos col·leccionistes de
conys, pobres desgraciats. </span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><i>Cagat!
</i></span><span style="font-size: medium;">— va cridar.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Per
què, amb por que m’aviés el gos, me n’anava corrents. Fins a la
casa de la vora, on trucava esbalaït. El veí de l’apareguda, mon
amic Quiró McCott, em veu tot esbufegat. Es malicia que potser soc a
frec de parir qualque aneurisma, o trombe o atac — de cor, de
freixura, de cama, de cap...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Rimbau!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><i>Buf,
buf...!</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Què
tens? </span><span style="font-size: medium;"><i>Talk to me!
Are you dying?</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">No,
carallot, que he vingut corrents, i no n’estic gens acostumat. Per
això m’esbufeg, per això els esbufecs.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ah!
Ja anava a cridar l’ambulància. Quin esglai, vós!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">És
el dia de les pors. Durant el jorn, no fa gaire, ho entomes... encar
com aquell. Ara, la nit, ai, que s’atansa fatalment i infausta,
segurament pitjor.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
queia doncs el vespre i s’instal·lava, precoç, la foscor. I se’ns
filtrava ominosament per cada escletxa...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">I
això hem durat — li dic.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Te’m
mors! </span><span style="font-size: medium;"><i>No te’m
mòriguis!</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Una
lenta llarga calda nit... entre cucuts... grills... granotes...
cuïcs...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Els
grills, les granotes, els cactus, els cucuts...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Durant
la llarga calda nit, McCott... Tota mena de vida hi passa... Tot surt
de la mateixa nit. Tots som microcosmos del macrocosmos. Fets de la
mateixa matèria malalta. Cascú de naltres un microsistema, en
diferents graus compost de tots els altres microsistemes existents.
Dels més arcaics arqueus als ciborgs més sobrehumans. Som plàstics
i de plàstics pastats.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Relaxa’t.
Xavàçana, noi; fes-te el mort; segurament massa excitat per la
presència espectral del nu femella.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Un
nu sensacional, només les teòlogues com cal i sense taüls
esquírries sabrien de què parl.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Delires,
doncs? És la ranera! Són al·lucinacions de l’ultrapàs...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Tot
i que no n’aprovem gens les primes, i que només les voldríem prou
gerdes i grassonetes, ai, llas, tot s’hi val, tot s’hi barreja...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Delires
agònic, ja et dic. Et creus arquitecte piramidal, t’hi reveus, fi
escultor de murs de temple hindú, segurament feinejant a la teua
prèvia vida, on s’escau que pecares encar pus, i per això,
d’avatar descendent en avatar descendent, en aquesta d’ara fores
el que fores — prou cassigall i merdoset, un desastre, dissortat de
tu!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Tinc
tarja libel·làtica per a triar amb qui colc o qui colc.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Re,
home. T’etivoques de temple.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
—<span style="font-size: medium;"><i>Am! Am! — </i></span><span style="font-size: medium;">dic,
efusiu. I afectat de la mania molt sana del ligi cul-i-petoneig, i
gens elegíac, m’atans de quatre potes rosses a l’estàtua de
carn... A besar-li, </span><span style="font-size: medium;"><i>hò</i></span><span style="font-size: medium;">,
l’anell d’on cada do no se’n desix...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Do?
D’on surt el do? De llampada et desguarneix de vernissos la tèrbola
guiadora cap a territoris de perill extrem. Pobre de tu! Hi vas nu i
cru, esgarrapat, esparracat, i espellat, mig descarnat... Per
bagasser i massa conyarrí, et castiga... T’enfonsa l’urpa als
nítols... Treu del teu melic — borda porta d’infern — el
personatge qui seràs després... Encar més ínfim ni miseriós, en
pots estar segur. Potser seràs home d’ordre — potser ja no pas
venut poeta — potser bòfia o administratiu, potser diputat o
jutge, potser dogmàtic, potser apostoli — quin flagell per als
mesquins pampanes humans, ja t’ho jur per tots els déus de tots
els olimps!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">M’havia
ajagut damunt l’arnada catifa que en McCott té al menjador. Em
trobava una mica esventat. I marejat. Mes, per comptes de dar’m un
conyac, el feixuc m’omplia les orelles de fang. Però com parles
amb algú qui fot cara de mirall? T’hi perds al fons intemporal.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Para
compte a morir-te’m ara. No tenim capellà en avinentesa. Vols que
et confessi, Rimbau?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">McCott,
collons, la meua dignitat! Sóc ateu.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Només
t’ho deia per si de cas la narració, el reconeixement de tant de
tort comès... t’apaivagava. M’entens... perquè t’aquietessis...
Potser el cor se t’embala massa...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Això
rai; imagina’t si tornava d’una nit de disbauxa...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Nit
de disbauxa...? T’has begut el senderi? En el teu estat?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Nit
de disbauxa, </span><span style="font-size: medium;"><i>míster
McCott, believe it or not</i></span><span style="font-size: medium;">...
Cinc o sis femelles contra meu... Sis o set femelles... Del gènere
lleugerament granat al gènere encar mai no encetat... si veus què
dic... M’hi convidava la teua veïna... molt escultural dona
hindú... D’aquelles qui et cardaves ipsofacte, a tomb de barretina
fulva, tu... M’ha dut a l’esment aquelles deesses en relleu als
temples de la Índia... Les fantàstiques, sucoses, llaminadures...
Les llépoles, vull dir, molt ‘llepables’ apsares... Diu: «V</span><span style="font-size: medium;"><i>ine
a llepar’ns lo cony, i a tu ambtant et torturem la xil·la com
només la torturen les ‘àngeles’ en paradís de moro o mormó</i></span><span style="font-size: medium;">...»
Mes llavors m’he repensat... Em dic, ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>Cada
apsara duu una capseta, noi... Una capseta a l’entrecuix... La
capseta de Pandora!</i></span><span style="font-size: medium;">’</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">No
sé ni què ens dius, petit Vixnu. Veïna hindú? Ídoles amb
caixetes, capsetes? Apsares amb calaixos? No som a can Dalí.
Estàtues-armaris. Conys... Vull dir, escrinys ciliats amb els robins
rodons a dins...? </span><span style="font-size: medium;"><i>Matràfola,
mandangues!</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">No
ho he somiat pas! Em vols ensarronar. Por que m’hi barregi. Ja et
deu anar bé. No vols competència.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Et
dic que veïnes hindús no en tenim cap. Les dues cases dels veïns
del costat... Americans blancs i mediocres, i sobre, per a més
martiri, voten republicà... Els d’un costat són buròcrates
retirats, ja vells, d’Idaho. A l’altre costat el marit fou metge
antiavortista, també retirat, la dona malalta, força ancians, i
d’Iowa. Tots plegats moribunds, a les últimes, encarcarats com
mòmies...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Com
mòmies... No em diràs que ho he somiat! És ofenós que em
pressuposis ara mateix aital destarotat sensori.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Els
de la casa del davant encar menys. Són de Beta Pictoris o de South
Dakota, tant se val, i pobra gent, l’enfarfec! Malauradament no,
res d’obscè (d’obscè pel cantó bo) al veïnatge, com ara una
hindú que et convida a massiva letal cardera. Si de cas, l’única
obscenitat és llur crassa ignorància. La dels veïns de debò. No
pas els imaginats pel teu magí trastocat. Són molt de missa i venen
sabates, o són molt de sabata i venen misses, tant se val, tant se
val. Home, i essent de South Dakota, no fotis, dius, és clar:
‘Indis’ prou, encar com aquell, però mai ‘hindús’, no. La
diferència. El malentès. Tot això teu són oníriques aparicions
d’entre-son agònic, i...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Doncs...
Potser la minyona? O la dona de les feines.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Eh?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">La
minyona, dic! La qui mig despulladeta potser m’obria la porta i
m’aixecava la camisa.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Minyona?
En aquesta hora? No. No hi ha minyona que valgui. Allò que dius
haver vist és una al·lucinació mística... Manifestació
espiritual del més enllà... Indelebles dimonis... No els mataries
ni amb bala d’argent... Són les terrors de la mort
personificades...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Només
de molt marrec creia en tals falòrnies, McCott.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Mes
oi que hi tornes a creure ara, a l’hora on l’esquerpa Seca és a
frec d’endur-se’t al clot?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Quina
Seca? Ah, la mort — l’esquelet vestit de negre...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">No;
dona grassoneta vestida en un groc lleig, fulv, de pallasso; i, de
cara i de posat, s’assembla molt a na Peggy Lee quan ja se li
penjaven massa els anys... A la Peggy Lee... o potser, millor, a en
Xavier Cugat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ui!
Me la pintava d’un to alabastrí. I amb cara emprenyada, empiulada,
enfellonida, a frec d’eixorament, com si era ta mare, i et deia que
a la mínima et queia un bolet...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Un
bolet? Molt pitjor! Et fa plegar un bolet i ets en posició perfecta,
just com et vol, com si li deies: ‘Embeineu-vos-la, bon albardà,
en recte elàstic, </span><span style="font-size: medium;"><i>míster
Death</i></span><span style="font-size: medium;">...’</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Què
m’hi embeina...? La forca...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Quina
forca ni fitora, carallot? </span><span style="font-size: medium;"><i>La
dalla!</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Collons!
Per quin cantó?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Hi
has rumiat? Potser les aparicions qui veus són, rapsòdic, les
altres apsares — les qui travessen murs! Són les mortes qui
‘mortrires’ a les teues sacrílegues èpoques d’assassí
lectiu, vull dir, literari, lletraferidot. Són les teues mortes...
rejovenides... pel contacte amb l’etern diàfan... Els bells
esperits de carn qui adés has morts, iconogràfic arquitecte en
texts massa gràfics. A la llum voluptuosa del verb revelat, et
cardares la mort! Te la cardares, la mort, la mort — l’estuprares
a mort. Potser la mort, a tornajornals, no se’t voldrà endur mai
pus, no et deslliurarà de tanta de delusió merdosa, mòrbida,
morbosa, i què ho sé jo, d’altres epidèmics trops de brutalitat
sobirana, i de litúrgies o caritats, i de mants de sacrificis xorcs,
bords, com és ara l’acte de viure.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Vols
dir que no eren monges? Apsares pervertides pel cretinisme,
frenèticament tetanitzades, a frec de vertigen, relleus censurats a
caire de caure, figures de pedra de temple sotragat pel terratrèmol
darrer?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">A
la llum de la nua bombeta al trebol, la cambra era tota d’ocre i
ambre — de sang i de pell — de vida, doncs. A la mateixa llum,
feia uns anys... Rememorava...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">En
Quiró McCott fotia cara de mirall. Li vaig dir, tranquil:</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"> —<span style="font-size: medium;">A
la mateixa llum, ara fa un pilot d’anys... La trobava tornant de
les meues abominables expedicions nocturnes. En carreró fosc, gens
lluny de la barraca. La prenc i me l’enduc, i ve sense gemegar, amb
un somriure i tot, tot cusc, als llavis prims, segons em sembla
albirar en la foscor. Damunt el llit, a la llum que en el contrast
ens apareix aitan voluptuosament ferotge que els ulls ens ompl de
llefiscoses secrecions, la tinc de quatre negres potes.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><i>Ah,
very inneresting!</i></span><span style="font-size: medium;">
La confessió d’un tabú rot i romput en dolorós escruix! Dolorós
escruix de creu!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Sí.
Tens raó. Tant se val. Llavors la desminyoní. Sang aigualida a la
punta dels meus dits, a la punta de la fava la lleterada espellifada.
Buit. Buit i esvaït. I aquells ulls seus d’amor que embafa. L’haig
de dur a la porta, haig de vèncer la seua reluctància a anar-se’n.
Ni a recules no es bellugava. L’empenyia doncs amb perseverança. I
ara roman fora, tanmateix rere la porta, aviant sanglotets tan fins
que sovint em sembla ni oir’ls. Encar que els oiré fins l’instant
on em mori, si mai m’haig de morir de debò, ai. I allò,
terriblement neguitejador, fins que no m’adormia, enfonsat en pou
pregon sense escletxa ni xap, i, passat migdia, no m’aixecava, i
trec el nas per la porta, i em deia una altra donota bruta qui
davallava les escales que es veu que hi havia hagut rere la meua
porta una bestiola qui ella, recta i ‘com-calera’, havia haguda
d’ostar a maleïts cops d’escombra. Li dic que no em vingui amb
falòrnies, que prou feina tinc, que encar no he dinat, ni menys
esmorzava, ni recordí haver anit sopat. Ni re. Massa enfeinat la nit
sencera en les meues molt coltes tasques literàries. O que per què
no se’n va a pelar faves amb cap altre malfeiner. Esvaït i buit.
Llavors petites llavors entre queixals de saburral regust. Corquim de
guix, llord com serradures de bordell, al padellàs de rovellada
llicorella on el meu cervell no volia esborrar definitivament la
llunàtica il·lunada relliscada. Saps? Volia ésser assassí. Volia
tindre, com ells, com els déus dels quals t’empatolles sovint,
volia tindre’n la mateix prerrogativa de déu. Volia ésser
‘immatable’ i maligne — matar arbitràriament i a l’engròs,
i mai no haver de pagar pel tort i pel nyap i l’injust... Tret que
qui volia matar era els qui mataven en nom del maligne déu, el déu
del possessor qui dicta mort al desposseït en mil formes i a la
babalà. Des dels anys més tendres ençà, la meua vocació sempre
fou la mateixa: d’ésser assassí — però havia acabat, llas, de
merdoset literat, com dius — un merdoset literat més, doncs! —
afegiu-ne al femer! — sí, ves, omplint el món d’imaginades
esdevinences balderes, ficcions i il·lusions, bagatel·les, cuites i
recuites farinetes (no pas la crua i escrua veritat), perquè
desvagadament quatre ximples les llegeixin o hi bavegin i s’hi
torquin el moc — sí, ves, què hi farem — les malaurades
circumstàncies ho han volgut — de petit anava escrivint i tothom
m’ho vantava — collons el bé que ho faig! T’hi podries guanyar
forceta bé les garrofes, sense matar-t’hi gens. Prou pots, mocós!
— Mes no! Malament! — Volia ésser pla anònim assassí,
d’aquells qui als còmics i a les historietes sempre rebien i
morien en massa — i reben i moren ara encar a la televisió,
bombardejats per bombes massives — reben i moren en maleïda massa,
com si fossin pugó o ves a saber quina altra mena d’ínfim paràsit
— a mans dels fastigosos justiciers, els botxins, escorxadors i
carnissers, els bavosos sanguinaris capellans, els ridículs herois
nacionals, els repel·lents policies i militars massa betzols, a sou
del privilegi (ço és, a sou dels lladres d’antany, o pus tost
dels qui n’heretaven els profits, i a sou dels lladres actuals de
més ambició — els de curta ambició, sense prou prestigi, els
fiquen sovint a la presó)... No! Jo seré, em deia, aquell qui
revenjarà tots els qui aquells marietes culcagats assassinen — amb
tots els diners darrere i totes les màquines de guerra que el lladre
privilegi ha comprades — els bou-assassinen, sense mirar gens de
prim, en massa, i en defensa d’idiotades perverses com ara la
propietat, la religió, l’estat, els conys de les damisel·les
putes qui han de cagar en llocs especials... No! Jo defensaré els
pobres, els ateus i els ‘infidels’, els anàrquics, els sempre
trepitjats sota el xivarri fanàtic de la plebs ignara. Seré un
assassí incessant! Les onades incessants d’éssers inútils
trobaran aquest escull meravellós on s’estavellaran potser per a
repensar-s’hi. Tant de bo! Tothom qui mata en nom d’avarícies
vanes, de propietats, honors, religions i pàtries, potser no té el
perdó assegurat, potser la punició també li cau damunt, sense
pietat. I immediata! No pas esperant que es morin o es fotin vells.
Per sort se n’han adonades les editorials, totes en mans del
privilegi — és a dir, dels diners dels lladres d’ara i dels dels
lladres d’abans — que tot allò que escric és assassí i no
m’han volgut treure mai més cap llibre — ni que es vengués prou
bé. Ara em puc dedicar doncs a la meua vocació, al meu ofici
preferit, d’assassí fefaent. La darrera vegada... L’escriptor
del costat, un home qui es desfeia, s’esllavissava tot sol, amb
molt estripats pudents vestits de mòmia, i cos com dic llefiscós,
repodrit... Se m’adreçava... «</span><span style="font-size: medium;"><i>Només
baixa l’ascensor de l’esquerra — el de la dreta no puja mai —
estrany — un s’hi va morir — vull pujar — amb el meu
manuscrit — un pergamí antic — dalt de tot hi diu ‘(M!)’.
Crec que és l’oficina del qui decideix de veritat. La del senyor
Mort? El senyor Mortreix? El senyor Mossega...? A poc a poc, massa
esperar, massa esperar, el manuscrit, el palimpsest al pergamí, l’he
anat ratant — és bo — gust de cotna de pernil que rosegues i
rosegues...</i></span><span style="font-size: medium;">» I
llavors el llum de l’escala s’apagà. El gratacels trontollava.
Castell de cartes que es dissol. La mòmia encengué son manuscrit.
El greix hi espetegava, hi espeternegava, xàldigues disparades.
«</span><span style="font-size: medium;"><i>Encès, aquest
llum us farà claror. Ja deveu saber que els millors texts del món
no existeixen. Tots cremats per fanocs cagots, datspelcul, dogmàtics,
repressors i hipòcrites, negrers i xarnecs... Actes de fe, rai...
Milions. Fogueres infernals on crema la crema del pensament lliure
humà... Només en sobreviu la femta esclava de les falòrnies
apreses, ensenyades per pecs malignes envejosos... La merdegada
platònica, els deliris dels adoradors d’ídols sanguinaris i
pallussos com ells... Verdet de gàrgola... rovell de canonada per on
la mesquita s’escolaria si doncs no estigués tot plegat
embussat... Sobretot llurs sinapsis... axons, dendrites...
neurones... gaures, obstacles, empallecs... Quin garbuix... tumors
d’idees preconcebudes que aturen les deduccions lògiques i com
cal... El consir sense cormes... La gent ben pensant només pensa en
merda. Corrector, per què no em corregeixes (normalitzes, conformes)
la pixa torta...? Concagats ignorants repetidors de bíblies, els
correctaires, els correctors (i d’estil — t’ho porten tot de
l’estil del teu estilet que esqueixa el vel de la mentida a l’estil
del pinzell gros sucat de la merda de la rectitud, és a dir, del
tort que tot ho embruta), són éssers insignificants i tanmateix
d’allò més sobergs. Superflus com els soròpegs o els taütaires,
és a dir, els faedors de fèretres en país de pires! I qui els
famolencs maleïts et fan dir pràcticament sempre exactament el
contrari del que havies dit...! Mestre-tites de la incoherència i
del carrincló invent infantil per a enganyar banaus — tot el que
diuen, mefítiques deletèries assassines erupcions, llur cap
capulla, punta de fava o mont Pelat qui amb un sol rot, d’un cop de
baf, t’anihila trenta mil persones...</i></span><span style="font-size: medium;">»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">El
vellet, de tan indignat, es trencava. Regurgitava mocs antics.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Me’l
veia al magí, adés — a quina de ses prehistòries? — tot
enfaristolat, i posaire, i ninot cassigall, ballant amb relliscosa
mocosa llefiscosa sensacional apsara, il·lustre fetitxe, beutat
fonamental, llambresca i escàpola, i ell, pres d’enamorament
instantani, de sobtada amor, rapsòdic, oratori, retòric, amb
erudicions d’enamorat oblidós, sense ‘tesotòrgics’ neguits,
tot i que de reüll escaujant infructuós les seues possibilitats
d’autonomia, i entravancant-se de continu en les rels vives de la
cariàtide, se sabia (savi!) esclau, sempre mig a frec d’eixir del
somni teratològic, sense però assolir mai la fita, mentre en
l’altra realitat (la bona!) la dona assassina, amb la qui pretens
de ballar, lentament et petrifica i t’esclafa (t’esmicola) entre
sos cuixes de pedra.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">En
la mítica teranyina on la mort t’enxampa, hi han també,
enganxifats, els monstres de l’entre-mort — tot et vibra, et
vibra el tot, amb els darrers parpelleigs d’agonia — els monstres
llepissosos (els mig desfets mollerics amb cames, braços, urpes i
dents) se’t fan més evidents (pel joc de llums estroboscòpics de
la frenètica angúnia de les parpelles esbojarrades), llambreigs i
gambuixos inter-candents — i tots els espectres horrorosos qui
suraven a la teranyina adés invisible se’t fan doncs visibles amb
la teranyina elèctrica on t’atrapa la mort.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">On
és dels hierofantes l’hermeneuta singular qui t’ho aclareix tot
i ‘retot’ d’una vegada...? On és el megalòman pilostròfic
(l’obre-portes, l’uixer del tabernacle on es desen els misteris)
qui, com bon metal·lúrgic versat en el secret de les hermètiques
mandales, reïra, guaita-te’l, lla dalt, quin ritme no es duu!
Cosmòcrata alat, anant mig a recules, com els crancs i les grues,
criatura enigmàtica com les mateixes làmies adoratrius,
cal·ligràfic escarneix entre, els alguers intricadament dibuixats,
els hàbils xamans de qui la suor, per sacra, recollim amb flascons
nets. Parlant del tabernacle, oi? El mot mateix, petita taverna, em
fa veure a l’esment, asseguda, arrepapada a la poltrona, la imatge
de la Mort, en la seua posició preferida de putarra molt voluptuosa,
i això al seu torn em duu a la memòria els temples amb enormes
altars dedicats a les imperials empíries deesses, generatrius de
vida, és a dir, de mort. Són altars, els fonaments dels quals els
formen laberints faraònics, vers prodigis de l’arquitectura
mística, on al centre inassolible del laberint el tabernacle no rau,
amb, dintre, tots els planificats secrets de la futura construcció
de l’univers propvinent. I en Xavier Cugat i en Salvador Dalí hi
són de sacerdots; hi presideixen, aspergint èters i fenols a ritme
de maraques, i fent onejar els xurrimpàmpols, les carrinclones
cerimònies. Empatolls i repapieigs, això rai. I, de sacrifici, els
supliciats amb el punxó roent cul amunt. Fins que tot no fa figa, i,
com sempre, res no vol dir re. Els visitants qui duu el garbí,
expectants, ens n’amorrem, a les deus màgiques que ragen pels
suspectes traus a les teles bastes. Panxarruts bacants, esclaus
d’adés i d’enjondre, hi venim per als calfreds i els esglais,
els episòdics tremolins, i els sobtats clatellots que ningú no sap
d’on venen, com a les firetes, tribulets si fa no fa qui, amb les
brusques impressions, amb les fictes pors, aviat canusim, o qui, ja
canuts i de tornada, ni el nacre enllunat que banya el súcube, ni la
barbuda homenera gormanda de formatges de prepucis, ni els diversos
esclatants ectoplasmes, ni els pastorets d’ombres, qui, amb llurs
ereccions, que són fletxetes de carn que assenyalen on rauen les
generacions esdevenidores, reconeixem que tampoc avui no se’ns
menjaran de viu en viu, ens assegurem erròniament que no hi ha
perill. Que ja no vivim a les jungles salvatges d’antany. Que quina
sort. I ens increpem, i «</span><span style="font-size: medium;"><i>Ep,
podríeu exultar, això el mínim, capsdecony!</i></span><span style="font-size: medium;">»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Exultar,
com podries? Ets conscient que tot allò vist, dins i fora, no són
sinó eròtiques aparicions d’avantmort, d’agònic destarotament
del sensori, per les escletxes del qual la veritat del monstruós món
espiritual, per subtil vidriol de trepanació, et terebreix, et
penetra.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
tot d’una t’hi surten cinc odalisques i un talòs qui ets tu,
espectacle virtuós que se’n diu, qui sap si gaire encertadament:
«</span><span style="font-size: medium;"><i>Traumartige scene
zwischen fünf apsaras und meine spitzende sperma</i></span><span style="font-size: medium;">.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
escolteu. Hi ululen al rerefons oboès bufats per estòlids senils
ataronjats frares, ressuscitats de les necròpolis, on rere els ors
marmoris, la malastruga bonior foscant de bruts moscams tothora hi
pul·lula misteriosament.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
mentre allò havia lloc, més ençà, reflectides als miralls (dels
ulls d’en McCott?), les clarors de la finestra representaven el
temple que en deien ‘txaïtia’, amb el stupa o esferoidal
cenotafi dins, i amb, al voltant, enjòlit, com falenes, els àngels
musicals, o ‘gandharves’ i ‘kinnares’ qui se les cardaven,
aeris, dúctils, eteris, sense penes, les apsares i ‘surasundaris’.
On, flegmàtic cortesà, espellifadament fantàstic, jaquies dir ni
fer. Al capdavall, oi que ho tens tot tan vist!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Altrament,
què hi pintes? No hi pintes gaire re. Hi ets, ja ho saps, un de
tants al parc d’atraccions. Amb tots els negocis fallits, et veies
reduït a caçar mosques per a nodrir granotes qui més tard
vendries, amb onírica sort, als nyèbits mocosos dels repel·lentment
encotillats funcionaris, alguns dels quals, gosaven, obscens, de
trametre’t a dida. «</span><span style="font-size: medium;"><i>Tot
això t’ho confites, botiguer sacarí!</i></span><span style="font-size: medium;">»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Precoç,
a mig emergir, epilèptic, regurgites, llavors, sísmic, hialins
gargalls qui com amebes mostren formacions embriòniques dels nous
gegantins, titànics, precursors. T’has tornat, es veu, morint-te,
un altre déu al firmament rutilant. Malaurat, ai, llas. Sí ves. No
tothom l’acompanya la sort.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">El
niu del cucut</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Diu
la vella coneguda dita, «</span><span style="font-size: medium;"><i>No
volà el foll ni cap a ponent ni cap a llevant/ Ans damunt el niu del
cucut passà volant</i></span><span style="font-size: medium;">».</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">El
niu del cucut és INEXISTENT.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">És
el niu d’altri, el niu que el cucut mai no féu, el niu que el
cucut envaí.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
troba que l’ENVAÏT és l’INVASOR.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Diu
el cucut:</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i>Tots
els camins em duen a casa.</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i>Tot
niu és mon niu.</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="font-size: medium;"><i>On
em trob estrany, em demanes?</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i>Ara
t’ho dic.</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="font-size: medium;"><i>Enlloc</i></span><span style="font-size: medium;">.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">[</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Dues
lliçons de filosofia elemental</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.]</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">1.
(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Tot</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Tot
molta de façada</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">I,
rere, re</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">2.
(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Zero</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Tot
surt de zero</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">I
tot torna a zero</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Per
això tots sos apunts, tots ses </i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">‘</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">merditacions
a conysciència’</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i>
s’acaben en punxa</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
tot això me n’assabentava un vell muntanyer.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mon
pare mor a la casa on s’ha exiliat carregat de toms i volums de
tots els filosops. Ell i la cabreta, sols, entre vents i neus. Cert
que no pot acabar de llegir mai cap dels llibres cabdals que parlen
del sentit de la vida i d’absurditats semblants. Car llibre que
comença de llegir i lleixa damunt la taula per a més tard, quan no
hi veu de cap ull de mareig o de son, llibre que la querrina,
d’esquitllentetes, se li cruspeix.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Les
mamelletes de la cabreta produeixen llet, llet que mon pare popa per
a son bon nodriment. És com ara si els llibres i llurs lletres i
mots, i pregones nocions, es tornessin a l’organisme de l’animalet
llet que mon pare nodreix i informa.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mor
mon pare a la casa on tan delitosament no s’ha encadenat. La
teulada amb la neu s’ha esbalçada. Ell ha romàs colgat amb el
romanent de llibres, la querrina amb ell, ambdós (o diguem-ne tots,
si hi incloem els llibres així supliciats) esclafats per la neu, com
ara per llau ingerit, o pitjor, per glacera...</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara
comprenia per què tots sos escrits (ses ‘</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">merditacions
a conysciència’</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
com en deia ell amb tota la raó)</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
s’acabaven en punxa. No podia mon pare arribar mai a la resolució
o conclusió de l’argument. Sols aprés no hagués perit (confosa
l’essència del seu ens amb l’essència de l’ens de la querrina
qui s’empassà per sistema els darrers fulls dels densos tractats
filosòfics), no ho hauria pogut fer. Aqueix fou llur destí —
savis acomplerts just aprés llur extinció — com el meu (destí)
és de recontar-ho, fer-ho avinent a tothom, com si fos cap abrupta
revelació que valgués mica la pena.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
fi, tant se val. Per força, tots els qui ens morim hem abans viscut.
I allò que hem de debò viscut sols ho podem capir nosaltres.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Així,
diré que certes coses que n’espigol, ran de rellegir-me les
escasses lletres que em trameté mentre em trobava presoner, d’allò
que mon pare estudiava o havia escatides com a certes, puc copiar-les
ací, sense redactar-les gaire, amb lleugers retocs i prou, (car mon
pare no era pas tan primmirat, ni sobretot tan pedant com soc*).</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">[*Ací
faré un incís i diré fermament que: «Em vull pedant. I com més
pedant, més desembarassat de la meua tanatofòbia. Car la por de la
mort és la por del mai més. I la coneixença de mots i conceptes,
si més no, és una sòlida certitud on tanmateix et pots sostenir,
per molt que l’abís sens fi no se’t vagi encar obrint, vast i
fosc, a frec d’hàl·luxs».]</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Els
tres episodis (de molts) tot fent cap pels corriols estretíssims per
on roques queien avall fàcilment, i en acabat pels congosts una mica
més amples, i ara per les comelles i, passada la carena, pel secà...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
motor que no se’ns engegava, i havíem, ella i jo, d’empènyer el
vehicle fins a un imaginari pàrquing desert, i llavors, ara sense el
motor, el fèiem rodolar tot sol, com si portéssim un asenet, qui al
capdavall d’un bastó o coble rígid, volenterament ens segueix. I
damunt, darrere nostre, el motor aparcat, enyoradís, s’ha anat
desmanegant, i un o altre de les peces i dels coixinets engreixinats,
corr joiosament i ens enxampa, i àdhuc gosen enjogassadament de
saltironar davant nostre, fins que no s’esbufeguen, pobrissons, i
ara, ai, descansen per les voretes, i les hem d’anar replegant i
acunçar dins les beaces, i si mai arribem sans i estalvis a la
cabana, ja assajarem de ficar-les si fa no fa com cal, de tal faisó
que formin un tot congruent...»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«O
entrat l’endemà en vila per als papers, i al canfelip públic,
enmig l’avinguda, a uns pixadors gairebé exposats, amb unes
immenses ganes de pixar, i tanmateix via fora, car hi ha ja plantat,
davant el mur on cal pixar perquè el canalet d’aigua corrent al
peu del mur se’ls endugui (els pixats) a la claveguera, un xiquet
de set o vuit anys, i saps que hi és allí fotent d’esquer de la
podrida bòfia, i així i tot, et cal prou pixar, i t’allunyes tant
com pots del marrec, t’arracones, com qui diu, i tractes de poder
pixar — impossible — massa por que no t’entrin de sobte els
repressors i t’estavellin al mur i t’acusin de pedòfil i de
marieta, de pervertit, de maleït, d’infame, de criminal, i de
carda-cabres, i de seductor de menors, i merdes d’aqueixes, i tot i
el desig immens de pixar — doncs, de la pixera que t’ofega —
que no puguis, i no puguis, i no puguis, no, de cap mena ni faisó —
anguniosament l’estona s’escola, i al capdavall el vailet fot el
camp i, ara que et pensaves que podries descarregar, fa cap, a lloc
de l’altre, un homenot rude, d’aspecte brutal, salvatjot, i tu
continues ben arrupidet al teu racó, i diries que potser pots pixar,
i pixar, i pixar — i pixes, a la fi pixes, i ai, perdó!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Li
has escatxigat amb pixats un vèrtex, la punta triangular, de la
gavardina. El bestial carallot se’t tomba amb ulls de foc, i ara un
raig de pixats teus se li estampa encara millor a l’ala de la
gavardina beix que sembla voler venir volant a fer-se batejar pels
teus pixats.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Quin
emprenyament del bestiota. Sort que es troba a mitja pixarrada, allò
t’afavoreix, car tu ja n’ets a les escorrialles, i tot i que
goteges del mànec encara, malgrat que la bufeta encara no se’t
buidava del tot, tant se val, endavant, ja toques pirandó, cagant
llets, no fos cas que fos un bòfia — prou en té el posat i en fot
la cara, el malparit de merda.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
a mig pixar i no pot fer res, mentre tu, com dic, pires esperitat, i
tot i que de fet no has ben bé acabat del tot, mes què hi farem.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Ah,
i pitjor — l’episodi de la pudor.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Totes
les pudors, i la impossibilitat de despertar-se — malson angoixós,
voldries eixir-ne, i no pots, no pots, no pots. I d’on ve aqueixa
pudor extrema? Estic podrit per dins...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
aleshores me n’adon que ma germana és asseguda damunt meu, a tall
de feixuc follet maligne, mena d’aligot deseixit i murriet, tot i
que sembla part de fora lleugeret i jove i escarransit.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Feia
desenes d’anys que no ens vèiem, a ma germana, qui creia morta i
tot, i ens saludem, i tractem de rememorar esdeveniments de la nostra
jovenesa — tret que ara que s’ha tombat envers meu, la pudor!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
pudor irrespirable ve de la seua boca, i els seus ulls són buits! I
ara s’inclina cap al meu coll, i me’l vol mossegar, me’l vol
devorar — i no ho vull i no ho vull — i em dic que això és
massa horrible, que cal que això sigui un malson, que em vull
despertar, que vull despertar-me’n, que no puc, que no puc, que és
massa horrorós, i ella continua assajant de fotre’m mossada al
coll, i la seua pudor de mort i els seus ulls que no hi són, i no em
puc despertar, i sé que allò serà ara per sempre, per sempre...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Això
és un malson, un malson que em fa molta de por, una por que no puc
resistir, una por que em matarà, i no he pogut, i no he pogut,
perquè no era un somni, no era cap malson, era la veritat, era la
realitat. M’atacava verament una podrida morta. M’ho estudiaré,
m’ho estudiaré. Si sobrevisc m’ho estudiaré. Cal una explicació
lògica, filosòfica, autèntica.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aflat,
aflat! — Alè letal. Què hi faig, ficat arbitràriament i sobtada
a aqueix altre infern...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Mai
més no m’hi despertareu, d’aqueix malson angoixosament
repetitiu</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">...!»
Cridava, malgrat els esforços de la meua flairosa </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">cabreta
Rumília, qui m’insuflava sentors restauratius de vida...</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«En
realitat, el déu dels cretins era una mosca.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Una
mosca infinita.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
quan et mories</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
mosca-déu et demanava:</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Quantes
n’has mortes?</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
tu deies: —</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Què?</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
el déu moscallut que fot:</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Collons,
de mosques!</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">De
fills meus, divinals acròbates!</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Un
fill de déu, cada mosca!</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Si
n’has mortes de quatre cap avall</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Mil
anys d’infern per a tu</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">En
pagament de cascuna</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Si
n’has mortes més de quatre</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Infern
Etern! Etern! Etern!»</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
qui am?</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Am
de vegades, en l’amarga vellúria, el tribunal correccional on
bucòlics els ursins creixen com bolets, de qui la insistent odissea
immòbil em té fascinat.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
la gàbia dels acusats, els àrbitres embordonits els veus arraïmats
en falanges paral·leles, com si es trobaven al reialme
consternadorament ridícul dels diplomàtics.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
la faisó dels nihilistes, amb subtilitat de pet muetzí dalt minaret
tentinejaire, es demanaven on fos anada llur gerdor de ça enrere, on
es llevaven de bon matí i només l’espill se’ls alçava en
despietat enemic.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
hi guipaven l’altre ‘jo’ llur, qui era monstre de lletjor i de
decrepitud, i d’aixafament i d’esfigassada.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Assassins
togats amb molta de prosàpia ni prosopopeia, mes en realitat bords i
podrits del pinyol amunt...»</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Xoriguers,
esparvers, astors, tots venien a devorar els ulls i els fetges dels
penjants...»</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Mentrestant,
els gregaris espectadors d’aquell egregi tort què gosaren fotre?
Ni buf.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
xipòtol qui explicava pel·lícules, n’explicava de noves,
cantant-les amb un guitarró fet d’una carbassa i dues cordes que
feia dringar amb el plectre cariat d’una dent.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L’infantó
qui xutava pollets enduts pel vent de la tempesta, en xutava de nous.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
constipats qui feien fluctuacions al buit, per a veure si llur femta
no es decidia a la fi al descens, en feien encar.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
delicat color de rovell, com ara d’espinel·la, a les galtes de les
sedoses minyones es tornava policrom, si pares gelosos i barroers
engegaven estirabots en folla preança de la virginitat («</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">No
hi ha res més sagrat!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»),
i llavors, sibil·lins i sibilants, insidiosos i irritats, en veus
baixes en continuaven engegant.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
qui s’havien suara tolts els ous en signe de sacrifici, i se’n
torcaven en acabat els vescs traumatonàstics, i se’n cauteritzaven
la nafra amb un ferro roent de la foguera, i qui doncs després,
naturalment, havien perdut molt agraïdament el coneixement i tot, no
havien pas aturat de clapar, ensangonats fastigosament a qualsevol
racó.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
homes bestials qui xarrupaven cucs crus semblants a fal·lus
destrempats, no se n’estaven pas d’anar xarrupant.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Les
llengües colposcòpiques que atiaven oòlits a les orelles
d’homes-cuc, tornats, per l’esglai de sentir-se dir el que hom
els deia, com ara empedreïts monòlits, vibraven com sempre.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Les
hèlixs dels vaixells avarats a la badia rodaven pausadament, i els
productes de llurs nòlits n’esdevenien agres.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
mutilats insòlits, no pas a causa de cap incoherent sacrifici, saurs
de pell, i traient fum pels monyons, els veies crònicament
‘paredres’, és a dir, al costat només de qualque figura
auto-important, qui, obtusa, rosegava pinyols alhora d’oliva i
cirera.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hi
havia així mateix, és clar, els histèrics, els homèrics, els
hermètics, els titànics, els emblemàtics, i no cal dir els
homòfobs, embarumats amb massa perfums ni cosmètics.»</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Ah,
i els ‘farandulaires’ </span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
tots albardans sapastres i amb furóncols</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">’home
del ‘toc’ (com en diu del seu tenderol on despatxa nassos),
magnífic mascle, malauradament també homosexual, anem a dinar entre
esparracats rai, on les taules es barregen amb les comunes.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
més tard hi he perdut el meu homosexual magnífic i no sé què hi
faig, no hi vinc ni a cagar ni a prendre-hi cap entrepà, l’única
solució es trobar l’eixida, ara.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">On
són els eixos que pels biaixos que calgui duguin a l’eixida? Dels
queixos m’ixen, a feixos, bleixos, i l’abjecte instrument (el
corriol fressat) de l’alliberament em manca. A qui imputarem tal
angoixant aporia?</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
imputis cap dels déus fantasmes als cels inexistents, t’ho
recoman. Mai no se sap. Encomana’t pus tost, tan ple de calfreds
com calgui, a n’</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Stercuci
</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
déu de les comunes </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—
</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">doncs.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">I
belleu a na Rumília — deessa dels mugrons — oi, querrina?</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">),
dic, popant-hi assedegadament.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sense
més aversions ni escarnis, espectre llisquent, trobava, esporàdic,
quan ja ni el cercava, i m’havia escoixengut el genoll al vèrtex
arestut de cap cantonada, l’uix que duia al carrer, on riscs
novells no m’esperaven.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
al firal hi manca llum. La nit se’ns ha estimbada de sobte. Les
llavors, letàrgiques, latents, s’atenden fins l’estona del toc </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—
</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">el
so metent que crida a l’arma.</span></span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tot
esdevé per a mi conegut malson. Com deia ma mare: </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">És
la por, pobrissó. Es que és molt poner. Cavà cavanet que ets molt
poneret? Oi que tens molta poreta?</span></i></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
—<span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Sí,
sí, mama, sí. Mama! Mama!</span></i></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Totalment
esglaiat, esfereït.</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">M’acompanyaven
els bòfies que em calmés a l’ergàstul.»</span></span></span></p>
<p align="justify" class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p align="justify" class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«De
mon pou o cau il·lusionadament envers el teatret, bo i passant per
viaranys mai encetats (?) enmig del majúscul abocador de mai no
acabar, i viceversa, de retorn, mai de dol, ans obedientment i amb
quina bombollejant plenitud, reomplert d’una mà de sensacions a
mans besades, devers mon clot o niu de serps, o humil i estreteta
lludriguera.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Expedició
quotidiana, sòlita, zonal, zènica, escènica, emocionalment
apaivagadora, portadora de tota pau ni equilibri ni benaurança
ultraterrenal. Entre podrimeners de fems incendiats, com fumet
flairós, extàtic pel cel t’hi passejares.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
els milers d’ulleres trencades que em trob llavors, més o menys
aparellades amb restes de cintes adhesives, sempre hi veig
diferent...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Vist
tot amb nous vidres, les metamorfosis s’imposen, de cop i volta.
Cada vegada, lla davant, la visió anterior es veu estroncada, perquè
se me n’hi inauguri, alterada, cap de nova...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Infants
qui desconec se m’aboquen corrent. Es volen meus.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Meus...?
Com...? Amb què...? Quan..?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
jo sàpiga, llavors tangibles mai no se me n’han despreses d’aqueix
cos xorc.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Són
aqueixa canalla doncs generacions espontànies...? Mentals...? Tot és
sempre tan estrany. Els meus ulls lleven el vernís de la façana que
cascú es deu haver empastifat damunt, perquè sí, sense cap raó, i
llavors només hi veig rovells i verdets de desconeguts,
d’incognoscibles novelles màsqueres.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Bleixos
d’ombres inexistents, d’éssers sense cos, els quals,
geomètricament i mitjançant una mà prodigiosa de teoremes i
passa-passes, em retreuen de no haver fetes prou equitables les
particions per als meus hereus inexistents, em xiulen a les orelles i
m’omplen de tremolins.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
dic, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Quines
heures ni hores, ni quins herois heretges? Quins hereus (hò!), quins
hereus? Quins béns a repartir? Amb què se m’empatollen, ombres
folles? Res no em pertany. Poc puc aleshores parcel·lar re del que
no hec pas!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Progenitor
de zeros i prou. Fora! Que s’ofengui i s’ofegui tothom, com se
m’ofèn i se m’ofega la tita cada cop que vol mig trempar. Ma
fimosi és hermètica, collons! Eina inútil, cuquet pitjor que molt
ensopidet, albat de totes totes, traspassat ans de néixer i tot,
litopedi qui al contacte amb l’aire es tornava pols...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cap
femella de cap espècie no m’ha feta mai l’aleta, molt viltenible
ocellet, amb un piuet que donariaa un rampeu al del pardalet més
escanyolidet. Saben intuïtivament (i a tots ops es veu d’una hora
lluny!) que no soc gens del gènere genitori. La titoleta no me
l’eixoriveixes ni duríssimament fuetejant-me-la amb vit de bou. De
fet, si amb prou feines mai m’ha servit per a pixar uns pocs
estossecs de rajolins ínfims...»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Etc.
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(Amb
brutalitat, mon pare s’afegeix deficiències inversemblants.
Segurament per ‘apotropaïsme’ no cau en la temptació de
vantar-se mai de re. Lúcidament s’avesa a tractar-se d’allò que
és, un feix feixuc i aixafat de matèria orgànica de precària
existència i d’horitzons tancats. La pupil·la interior del seu
enteniment no el traeix. Gaudeix de tota mena de mals, com pertany a
cada cos fadat a la imminent putrescència. Amb desafiament palès
acara tot símptoma de desferra, joguina qui és, gratuïta, dels
caòtics mecanismes biològics.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Mentre
d’altres, n’hi ha qui poques paraules, ells, a la mínima, per no
re, cop de xi (car cada quili duu son xuri, son xi), i endavant!</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
ara l’àrbitre Petroni, joiosament enraonant per a no dir re. No
pas un no ningú professional com jo, covard a pus no púguer, conill
qui aixeca les orelles i tantost ensuma cap perill, cames ajudeu-me,
tu, jotfot. P</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">logués,
nevés, o vent fotés, tant se val, cap a les muntanyes!</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">D</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">els
criminals, el més humil, el menys ambiciós. Cagadet, cagadet a
l’enèsima potència, cagadet totalment. I, ai, essent com soc
dissortat masoquista, tothora, interrogat, m’autoinculpava. D’ací
que no manqui mai de plevir ni d’invocar el cinquè (el cinquè
apedaçament a la nostra constitució, l’ideal heroic de nyèbits i
trinxeraires, </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">brètols,
galifardeus, i assassins variats, tota la bona gent de debò debonet,
</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">on
ningú no pot fer altre que negar tot crim, car això del crim és,
com tothom hauria de sabre, una empescada molt repel·lent dels més
bruts puritans)...»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">(</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Siau,
bombolla!</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">M’acomiadava
de l’univers </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
o l’acomiadava — tant se val, li deia d’adeu abans no esclatés.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Qui...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ell,
ell.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Bé;
siau, bombolla.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Oh,
passeu-ho bé, estigueu bonet.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Re,
home, re.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Puf!</i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Fes-te
fotre.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Amb
el company Rupertí</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Rupertí,
ja saps amb qui et mulleraràs?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Amb
una dona o altra.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ben
fet. Veig que ets dels qui saben triar — tot és una sort; en un
mot, astrugança o malastrugança.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">El
temps dirà.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Per
força. Tard o d’hora...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tothom
qui no és pec sap on tornem...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tornem
al polsim d’on són fets els estels.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
els estels on tornen?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tornen
al polsim d’on són fets.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
el polsim on torna?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">El
polsim torna a l’enlloc on fou fet.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
l’enlloc on torna?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">L’enlloc
torna enlloc, és a dir (no cal que m’ho demanis), tornar enlloc i
no tornar-hi és tot el mateix. El temps es reverteix — i la
reversió del temps es reverteix al seu torn. I tot torna, sense que
re no torni, és clar.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">És
clar.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tot
allò que romania al llunyà remot futur aviat roman en un llunyà
remot passat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">És
a dir, tant se val allò que s’esdevingui, no s’esdevé mai re.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tot
és recent d’ara mateix — la mort de l’univers pràcticament
coincideix amb sa naixença.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Admirable.
</span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">No
fa?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Immundícies
i meduses, i les blandícies de les muses — tantes d’inútils
cavallots qui ens cavalquen, sempre obnubilades, maleïdes per les
passions de les inútils cobejances — passant com buf infecund de
mefítica ventegada...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>I
tal dia fotrà un any</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tot
trau a re.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Som-hi.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Saps
allò que de debò em fastigueja? La profusió de verges que els pecs
troben pertot arreu.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">De
verges? Encar en fan?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
tant! Encar hi som. No ens lliurarem mai. Em sembla que n’arriben
de noves i tot. Saps què et dic? </span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Omplíssim
de cadenats els plecs del cony de les partenogenètiques femelles </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">llurs
horribles finestres de baix sobreïxen de criatures infectes. No hi
ha putes més putes que les verges! Terror de la terra! No hi ha
pitjor ni més prodigiós flagell! Ni la decència de metre-s’hi
avall cap cigaleta no han! Res no els cal, satàniques! Traguéssim
dels calaixos les tisores d’esporgar, i cap que els en surti, </span></span><span style="font-size: medium;"><i>nyac!</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">
Ens </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">hi
abalancem sobre, </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>i
nyac, nyac, nyac!</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">
Sacsegéssim el jou! Mastegot al plexe! No ens esguerraran pas mai
més la grua! I amaguéssim sobretot la teca! D’on trauen
l’energia? Endrapen descaradament, a escarada, amb ardor!
Extingim-ne el foc! Cadenat els caldria així mateix al cony de la
cara? Tot plegat, verges monstruoses, </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">indesitjables
laboratoris somàtics, massa abstrusos, plens de larves prestes a
l’eclosió, com panses en panadons que, quan els anaves a fotre
mossegada, et ressuscitessin al nas, de sobte transformades en parres
enormes que escandallessin en desesperació pertot, amb circells que
ens penetressin pels ullerols del cos, de tal faisó que esdeveníem
posseïts! Perquè ens exorcitzi aleshores qui...? Quin altre
predicador de falòrnies...? I perquè en acabat de sentir-ne les
bestieses el poble pec ens lapidi...? No se n’adonen que llavors
els màrtirs som nosaltres, és a dir, nosaltres els dignes
d’adoració...? Quin món de ximpleries, maleïdes verges de merda!
Per a nosaltres l’esglai del moltó davant la insolència del
sacrifici! Per a ells la imbeci</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">l·l</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">itat
indesarrelable. </span></span></span><span style="font-size: medium;">Amb
</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">formulària
ordinarietat, prenguéssim per comptes el recalcitrant viratge devers
on les xiripesques escumes dels sèmens d’heroiques cigaletes no
s’afeixuguen i gens no s’aigualeixen, i al rabeig de llurs
llimerols, enyoréssim els escolats temps d’adés, on les truges
fragants ens aferrissàvem (tractant de mastegar-les fins llurs rels)
les bergants albergínies gegantines, i tot sexe era eròticament
molt èpic — cosa meravellosa ara perduda, llas, sense remei, amb
l’adveniment de les maleïdes verges, on no els calen sèmens de
cap altra mena, portant-ne a betzef ja d’horrorosament incorporats.
Monstres abortius, cossos invasors de ves a sabre quines galàxies
mortíferes, els molt </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">malbons
</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">biaixos
pèrfids de les quals ens duen al cataclisme definitiu. Hauríem de
prendre l’arriscada iniciativa, deseixir’ns de les plúmbies
espellifades mortalles on ens han embolicats, sobreviure a l’estrany
fenomen criminal. No podem pas continuar exhibint tal paràlisi. Prou
és hora d’agafar les pedres nosaltres i de començar a gitar-les
contra l’enemic. Que cap verge no romangui viva. Al contrari,
embarumar-les cal amb llenços de complexa flatulència i llavors
apedregar-les amb ciclopis carreus com aviciats meucarres qui
bastíssim les novelles autènticament bones catedrals de la nostra
redempció com a lliures humans retrobats, sense les balbes febleses
dels tarannàs d’abans! Homes renascuts qui fotem guitzes com
galifardeus qui no ens jaquim acollonir. I vigiléssim llavors
d’empertostemps, no fos cas que tornéssim mai a sentir tremolar la
terra, potser només sotraguejada per subterranis torniols
intangibles, no fos cas que les ultra-sebollides verges no volguessin
fotre llur malaurada aparició una segona vegada. Si la primera
vinguda ja havia estada un desastre gairebé total, amb la castració
a l’engròs per la qual, calvari nostre, no transitàrem llongues
centúries, imagineu-vos la segona! Assegurem-nos que la rebuda els
sigui, maleïdes verges, l’anorreament i l’oblit del ‘no hi ha
tornada que valgui, malparides!’</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
au.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"> —<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
cada insignificant esgarrapada de verí o de vaccí, els neixien
lletges pudents flictenes de pèmfig, i dels cràters de les
flictenes se n’esvaïen petits torterols d’evanescent fumet que
tanmateix ens feia patir, ens fotia a parir, i ens agafava el
traïdorenc vertigen sempre tan temut, i ens vèiem (te’n
recordes?) de bell nou davallant (vers quin altre abís infernal?)
les e</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">stretes
escales helicoidals (és a dir, en tornavís), i sense baranes, on
els pusil·lànimes sempre ens hem cagats i ens cagarem abans d’hora.
Per això crec que fem bé de no voler ficar-nos-hi mai més. No
volem cercar ni trobar tèrbols, massa torbadors, mareigs. Mai pus!
No hi mai pus davallarem pas. Més val una unça de prevenció... que
l’estavellament que segur ens trencava com ninotet de putxinel·lis.
La </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">frugalitat
del titella ens és recomanada per la lògica i el seny que ens
regeix. Hom jau al </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">jaç
apaivagador de la llonguíssima trigança. I que ens advingui allò
que calgui, mes que ens agafi ben tranquil·lets, Rupertí, ben
tranquil·lets.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Tota
cosa nada és immensament malaurada</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Tots els qui som, és a dir,
tots els qui no fotem ni serem, només podem esperar la mort. Cap
altra esperança no ens pot ésser dada. Com tota cosa nada, som cosa
malaurada.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Ni ocells ni arbres ni re; res
no és salva de la mort esperada.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Com l’atroç paquiderm,
trepitgem feixugament la pols de les múltiples edats on no es
transforma sense repòs el repetit univers.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">I la miqueta de merdeta d’on
no n’esdevenim testimonis, totalment incapaços de pintar-hi re, és
de repulsius il·lusos enamorar-se’n gens. Durarà exactament allò
que duréssim, és a dir, no re.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Els qui, molt idiotament
apofènics, veuen, en les erupcions i cataclismes i estavellaments
estel·lars, en el desastre continu del firmament, cap mena
d’espectacle exuberant que potser vol dir quelcom o altre, amb
causes i efectes, i amb totes les elucubracions si fa no fot lògiques
i assenyades (de les boges dels qui veuen visions ‘religioses’ no
val la pena de fer-ne esment), només pretenen comprendre-hi re. Car
no hi ha re a comprendre.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Tot s’esdevé per
desenvolupament anàrquic d’un cel sense rumb, sense timó ni rem,
a mercè dels ciclons atzarosos dels daus de la matèria infinita
eixida d’enlloc.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Els qui som d’enlloc, enlloc
tornem. La matèria mateixa deu haver de tornar a fondre’s en el no
re. Els qui som nats només podem especular-hi ridículament.
Perdent-hi l’estona. Com ara mateix no faig.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">No cal pensar-hi. Tot és
massa monstruós.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Això rai. L’univers ell
mateix ja és la foguera de les vanitats (de l’entera matèria i
tot). No cal doncs dir que cal cremar-ho tot. Una mica de paciència
(no gaire) i prou aviat (tard o d’horeta) tot es cremarà tot sol.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Cap consol, és clar. Mes què
voleu?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Netejant
les clavegueres del massa sollat enteniment</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">On
creieu que s’amaga el fastigós déu dels crèduls cretins?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
tots els personatges inexistents, el més repulsiu és sempre el déu
del moment, el déu dels rics, és a dir, el dels lladres i
assassins.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
tots els personatges inexistents...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
més repulsiu...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
més repulsiu...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
sempre el déu del moment.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Entès,
entès.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
dels darrers avatars de tants i tants de déus criminals utilitzats
pels elements més malignes i avariciosos de la humanitat per a
‘justificar’ (amb la seua aprovació o benedicció sempre
adquirides a la bestreta per ‘raó d’estat’), per a
‘justificar’ (per si de cas calia) llurs esfereïdores malifetes
de destrucció i mort, s’escau d’ésser, en aquest moment de
l’acceleradament gradual destrucció de l’esfèrula, el fastigós
déu dels crèduls cretins, el qual...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">...
personatge inexistent...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">...
el trobareu tothora darrere les hordes qui perpetren les atrocitats,
les crueltats, les matances, les depredacions i depravacions més...
els anorreaments més... les ostentoses opulències, les insultants
perversions, les supèrflues agressions més... les injustícies i
bogeries i desraons més...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Però
què collons hi fot, allí darrere, com un maleït estaquirot?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">...
més escandaloses. Què hi fa? Hi atia, com un datpelcul molt puteta,
els seus botxins que esdevinguin encar més enfollits en llur goludam
de sang i foc. Afamegat de tortures i cadàvers, mai prou tip...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Caldria
desemmascarar’l i trepitjar’l com molt verinosa cuca. Com és que
costa tant d’obliterar?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Massa
d’interessos creats amb la seua imaginària presència. Darrere
totes les destruccions, hi ha els qui se n’aprofiten, els qui se
n’omplen les butxaques. Cascú una altra </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">abominació
vivent, com els estrepsípters, criminals paràsits. </span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Són
els seus devots més criminals. Els mateixos qui l’inventaren, els
qui se n’empescaren la seua molt desgraciada ubiqua il·lusa
presència, perquè presidís totes les situacions, si doncs no
desesperades, si més no que començaven (a llurs ulls de cobejança
boja) d’esdevenir crítiques, i on calia doncs omplir de bell nou
l’escorxador, d’on els vençuts de sempre són reduïts a tot
allò que es pugui aprofitar per a fer-se més ric.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
costi d’obliterar, però, no vol pas dir que sigui impossible, ca?
On ens rauria sinó l’esperança? Sense esperança no es pot viure.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
l’única esperança que val la pena servar. La de poder anar
obliterant les idees malignes. I la del fastigós déu dels crèduls
cretins n’és indubtablement una de les pitjors. Això si no és
ara com ara la pitjor de totes i tot.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Així
que feina rai.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Som-hi.
Amb pausa, mes sense descans. Amb un magnífic esdevenidor, el
nostre, de neteja contínua.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
heroics escombriaires del l’asfixiadament embrutit univers.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Campions.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Fins
a la gloriosa mort.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tot
i que...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Què...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
àdhuc si mai reeixíem a obliterar’l, al capdavall què fèiem?
Només eliminàvem una de llurs excuses — la més important durant
èpoques i èpoques — però això tampoc vol dir que els qui neixen
malignes no en trobarien sempre d’altres, si fa no fa de tan
malparides. Com és sabut, sempre en naixeran. Ho veureu amb els qui
suren. La merda més buida de cor és sempre la que més sura.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Si
els malignes ja neixen malignes, això vol dir...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
no hi ha res de tan maligne com la natura mateixa, de qui l’aparent
neutralitat només és parençosa disfressa — en realitat, tot allò
que és natura (i no hi ha re que al capdavall de tot no en sigui)
mor. I la mort, és a dir, la desaparició total en el no re, és
essencialment maligna.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara,
què me’n dieu, tanmateix del fet que dels morts en traiem vida. A
part del fet que tots venim dels morts, quan algú se’ns mort i
continuem vius, sembla com si part de les seues energies ara
apagades, se’ns encenen a l’esperit.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Això
és barrejar els llivells d’abstracció. La mort de tot allò que
viu, i la morts dels morts qui ens precediren, són morts situades a
dos marcs de referència filosòfica que més val no confondre gaire.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
qüestió doncs és que...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
qüestió és que ens dediquem a la tasca. Hom, cascú qui es vol
benigne, es demana, «Què vull?» i es respon, «Pensar amb
llibertat, lluny de tot dogmatisme. Només influït per allò que soc
capaç de percebre, sense enganys, sense al·lucinacions. Com
qualsevol altre mesquí animalet llençat al món (un món o altre),
tractant de sobreviure-hi, de trobar-hi un raconet amable on els
enemics no sàpiguen ensumar-lo gens o si més no gaire. No pas
influït doncs per allò que ningú altre em mani o em suggereixi de
percebre. Per què creure que els sentits d’altri foren millor que
no pas els meus? Amb els meus m’he de defensar, no pas amb els
seus. Si emprava els seus el defensava, i esdevenia servent seu, és
a dir, víctima propiciatòria. És un aprofitat, un maligne. O, si
això no, un altre pobre desgraciat psitacista qui s’apuntava al
dogma assassí d’una altra destructora falòrnia. Cal vigilar
tothora. Qui et suggereix que et venguis a les seues enganyifes,
malfia-te’n fort! «Amb urc d’escombriare, me n’ensum
l’escorniflaire.» Li dic, «On et fiques? Què hi vols fer,
llefardós? Avia! Prou feina tinc. No em vinguis amb la teua». I
apa.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«La
meua matèria em basta.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Per
força; no en tinc cap altra.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Si
la natura és maligna, ho és la matèria mateixa?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
matèria d’on no surt la natura, voleu dir? Deu dependre del fet si
és viva o morta. Morta no pot ésser maligna; viva, com la natura
mateixa, sí.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Analitzem-la
doncs. Deu ésser viva.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Per
què?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tota
matèria engendra antimatèria.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">D’on
ho heu tret?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Deducció.
Tota força engendra l’anti-força. Tota empenta, la
contra-empenta. Tota construcció, sa destrucció. Tota encesa, sa
apagada. Tot atac el contraatac. Tota revolució...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Entesos.
Més val no engendra re, doncs?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Per
poc que ens poguéssim estar, potser més valdria.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sabeu
què? Em sembla que teniu tota la raó. En un món de perfecció.
Tret que tot serà sempre imperfecte. Tot allò viu es mor. Només
allò que no és n’és — perfecte.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Bé.
Hora de tornar a pencar.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
us sembla? </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tot
l’escombrim és sempre tan eloqüent! Per definició, s’explica
tot sol. El closquim, el corquim. I el borrim. I el verrim... El
moquim... I així anar fent... Tot va contant, pel nom mateix,
darrere seu, la seua història. I nosaltres els qui en sabem tots els
secrets.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
qui no vol la cosa, esdevenim els únics savis... Els únics qui en
toquem de debò el fons, de tota qüestió...</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">On
la matèria es declara, sense tapabruts, nua.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Nua.
Per això ens enamora amb tanta facilitat. No es maquilla ni es
disfressa. No s’omple d’aparatosa façana que amaga tot el
podrimener.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Font
prístina.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Això.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">(</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Em
cau al cau la cua</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Era
si cau no cau ma cua a son cau</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
hi dubtava car potser m’havia dit</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Que
son cau era verge i jo havia entès</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Que
li agradaven força els espàrrecs.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Potser
allò seu era una velada referència</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">A
ma cua primeta com cua de pansa</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
llarga com la del gat de l’illa de Man.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
li dic que no pas que no me’n fes càrrec</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
aleshores </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Sí
o No?</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">
que li deman</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Vols
ma cua al cau ara que hi és si cau no cau?</i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
em respon </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Babau
Baubau ets tan Babau!</i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
té raó.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Tots
mos escrits veig que s’exhaureixen tantost</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Exhaurits
en una hora o menys tots mos escrits.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L’hora
que pren d’esperar que el foc no cali prou i fotre’ls dins.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
calent-me llavors altre que desitjar’ls, a les flames, bon profit.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Amb
d’altres pedantesques esdevinences quotidianes</span></i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
farsa s’esmorteix fins a l’estroncament complet.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Comiat
doncs a tantes de peces impecables i subtils que garanteixen
sistemàticament una sanguinària arrossegada de nus collons pels
carrerons i per d’altres arbitràries miserioses marrades,
entrellucats una matinada boirosa on et duen, desassossegats, a
executar-te sense més ajornaments ni d’altres ‘jurídiques’
datpelculades.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
mortífera brutalitat, t’ataquen bo i defensant llurs
poca-soltades, llurs carrinclones badomies, llurs fúnebres fumeres
de cervell cremat </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
cremat pels irrisoris dogmes que els encolomen pel cul els embuts
dels enfaldillats fanàtics.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
ignorants cagaires (tots marietes, horroritzats per les dones) qui
afaiçonaren les faules aplegades al llibre (fet i fet força, què
dic? no! totalment, maligne) apellat la ‘bíblia’, se’n fotrien
creus si veiessin ara els milions de datspelcul qui s’empassen,
santificats crèduls imbècils, les maleïdes cagarrines que
s’empescaren tot cagant, segurament de per riure, o perquè n’hi
havia qui de debò anaven massa pets, i àdhuc en devia haver prou
qui eren boigs de solemnitat i tot, i les guixaren perquè sí, com
els sortiren, com la merda que eren a trenc de cagar aleshores.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Això
de ‘déu’, quina mòrbida idea!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Només
els més malignes i cruels podien inventar aquell déu. Els calia
segurament una excusa per a l’odi i l’exterminació dels qui
volien alhora posseir i doncs desposseir.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Saps
què? Lleixeu-vos de cretinades que només us demanen martiris i
sacrificis (per als altres!) per a assolir, tantost morts
(vosaltres!), un cel del tot molt limitat i exclusiu, on només t’hi
trobaries éssers totalment repugnants, com ara molt maleïts
feixistes i molt fastigoses monges. Més et valdria voler-te
metempsicòtic, tu!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Us
imagineu esdevinguts guineus!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Us
imagineu esdevinguts voltors!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Magnífics
éssers gloriosos en llur gloriosa trajectòria!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tanta
d’aventura assegurada al llarg de les vertiginoses eternitats!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Quantes
de vegades, sebollint qualque animal o altre, t’has dit, «La
mateixa carn. Els mateixos ossos. Aquest podria ésser jo per comptes
d’ell».</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
continues lluitant, i et dius, «Saps què? Que mori l’enemic. I
au.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«El
sebollirem.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«O
em sebolliran.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«O
re.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Què
hi fa?»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Troime
zind Xoime. Und eixraiben izt Xaiça</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Els
abominables indígenes xarnecs, és a dir, els qui pertanyíem al ram
del ramat, ens han ficats, vigilats pel panòptic, al anomenat
paradís dels irredimibles orfes, on hem de produir sense arrest i
sense paga. Amb això, però, els dignitaris entre els abominables
indígenes, esdevinguts botiflers còmplices, els han embacinats que
fotessin vida a la cilíndrica bombolla blava del far al capdamunt
del panòptic, on, segons els asseguraven, monçonegaires de mena, el
confort era cinquanta milions de vegades més a l’abast que no pas
entre els vassalls d’avall, com podien fàcilment verificar bo i
esguardant, amb els vidres que allarguen la vista, vers el continent
inferior, com si ells són els escollits al cel purificat
entretinguts a escopinar als condemnats del perenne infern. Amb allò
ells, els de dalt, doncs contents i satisfets rai. Tant se val, que
passin uns quants d’anys i de panys, i tant els ells com els
pencaires eternals, re, home, au, prou, extingits per causes de
múltiples impotències.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">A
la bestreta, havien preparats els enemics per a les femelles somnis
predeterminants. Fins que qualsevol nit no han, molt idiotament
inspirades, moltes d’elles al mateix temps, la superstició de la
premonició que als mascles el sisè flagell els ix per la punta de
la fava, i és clar que a ningú no li lleurà de cardar-hi mai pus.
Car quin fàstic, vós.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sempre
mut i absent, al capdavall, com cuc fi i nocturn, em filtrava enllà
per cap esquerda o trenc.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Presències
insolents m’apedregaven part darrere. Amb urc n’entomva els
aürts, i només quan els còdols furients m’espetegaven de ple al
clatell, trontollava lleugerament, si caic no caic, i era llavors on
la corretja a la medul·la se’m tensava i em sostenia, i la virior
se’m declarava a tot nervi, i on romania, en la meua solitud de
campió de ‘cross country’, ferm i cada cop més lluny de tots
llurs altaveus mentiders i de totes llurs cridòries d’odi.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Abruptes
policromes neuràlgies se m’abaten més tard, i els correligionaris
anacrònics, enderiats a heure’m la pell, llurs trets patològics
se’m desdibuixen a l’esment ara que assolia alçades importants,
enlluernat a Sol naixent per muntanyes regalades, el reialme
hedonista del silenci.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
nyeu-nyeus propendeixen a esdevenir ‘estratègics’ tantost com la
rovina no els empallega tot moviment, i han perdut l’aup (o flat; o
solc; o empremta) (la flaire, diguéssim) de l’empaitat qui creuava
tot nedant el riu. Ni els maleïts gossos qui duen no fan sinó
noure’ls, talment com nosa supèrflua de poixeule vesper.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Travessava
el flum gairebé glaçat, bracejant d’esquena entre n</span></span></span><span style="font-size: medium;">àiades,
goges i paitides molt manyagues, i molt barils en llurs virolats
mínims biquinis, i allò, llur afecte, m’escalfava tanmateix tot
essent prou cast i verecund.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
tabalots atabalats es lliuren al desconsol. I llavors a fomentar
obsedidament la possibilitat de qualque altre trajecte prospectiu
que, molt presumptuosament, creuen que els toldrà l’esplín que
els abalteix i els alliberarà de la desolació consubstancial i
inherent que se’ls adhereix, i els farà, miraculosament, trobar’m,
immòbil, faitís i en avinença, com qualsevol altre llord rebutjall
d’afoll llençat per l’hospital.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
part meua, em veig, a l’espill migpartit del magí, enllà, encar
més enllà, tot surant, pels baixests muntanyencs, com lleu esperit
sense llençols damunt les flairoses mates.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">L’esperit
és l’alçaprem de la matèria. Sense que l’esperit no l’aixequi,
la matèria no pot pas eixir del seu forat fet de foscúria.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Em
deia que virior i coratge. Que tot s’aniria personificant,
adquirint personalitat i gravidesa, a mesura que m’hi fixés i
n’alfarrassés la vàlua o veracitat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ranc
se’n va dansant com un autòmat mig espatllat el titella al mirall.
Un mirall esquerdat de vèrtex a vèrtex per un trenc esbiaixat de
dos llivells fugitius i adversaris.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sé
que l’esfèrula és feta de secretes ereccions de vits que
s’anorreen en atènyer dalt de tot el cràter de les esfereïdores
erupcions.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Meues
eren les radiants ganyotes de la clandestinitat a les més fosques
fosques.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">La
geometria dibuixada als molt higiènics cels negres per la llet
puríssima dels llamps em mostraven la presència massa humil d’un
paisatge normalment absent.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Seqüencials
esclataven totes les rels, i comprenia la potència intuïtiva de la
biologia, esborronada sobtadament pels vertígens de tantes
d’eternitats promeses.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Recrudescències
inharmòniques per les ascles de les quals oiosos eidòlons se n’hi
van filtrant. D’on, entre els quals, el meu.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
oms oblidats esdevingueren ignis i au. S’havia acabada la cosa per
a una altra eternitat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tanta
de paradoxa arreu, n’hi havia per a penjar’s. Tantes de baixes
entre els soldats; tot hi era una guerra d’atrició fins a
l’eliminació total.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">De
l’àpex al pinacle del cloquer fins ran del nàrtex mateix, la
descoberta simultània de molts de savis, no vaticinava re de bo.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Àdhuc
</span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">el
jardiner trobava la saó inanimada, i tota sembrada no gens </span></span></span><span style="font-size: medium;">reeixida.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ni
eixarms ni encants diversos executats </span></span></span><span style="font-size: medium;">a
cor-què-vols, ni ollades fètides de </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">brous
de bruixa, </span></span></span><span style="font-size: medium;">no
menaven aitampoc a cap solta ni volta.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
plius i precs de mals averanys innombrables la situació els
n’engargullava. Tremendament trement, avorrien de tota llepolia.
Els qui remenaven les cireres, ni una sola ja no se’n cruspien.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Havia
pensat que calia fènyer saviesa àdhuc quan no t’has après de cor
pas més de tres o quatre incandescents fragments de patètiques
tumefactes dites, adés dites per presumptes molt prolífics savis,
pertanyents a l’atroç reialme dels més rapaços acadèmics.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Per
això m’era permès d’afegir’m a la cua dels sortosos
refugiats. Com escarabats, eixivernàvem, ostatges del fred, per les
més pregones esquerdes.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">A
l’hora de l’eixoriviment, impedit per una brossa de carbó a
l’ull, la qual em feia un mal molt viu, com ara si volent
parpellejar dura aresta de peix se m’hi clavés tothora, em veia
desconfit fàcilment per l’enemic qui tenia davant, i trepitjat pel
qui venia darrere.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Envides,
amb prou feines, sobrevisc al r</span></span></span><span style="font-size: medium;">ebombori.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tret
que existeixen els atots i, contra tota versemblança, em veig que
els dits del meu eidòlon, tot taujanament, n’esgrimeix un de ben
fort. </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Damunt
el llisquent feltre, faust (com en Coppi), </span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">assoleix,
no pas empudegat per cap angúnia, ni amb cap mena de reguard vers
ningú, d’estendre-l’hi, impecable.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Revoltants
espinguets dels cobejosos enemics! Incoherents, escarrutxats, es
desfan en amenaces d’adventícies revenges, i em diuen que me’n
penediré. Però qui em dissuadeix d’arraconar tot allò
arramassat, i endur-m’ho lluny, ben lluny, encar més lluny. Qui ha
sentit mai de cap heroi qui es desféu d’allò abassegat després
d’haver-hi combatut fins a la mort manta vegada?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Me’n
record, encar ara e</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">scumant
les confuses escumes de la nit, que, entre els ridículs
‘esculturistes’, qui s’esculpien el cos, passava carregat de
guanys, i els deia, ben clar, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Let
me through, boys</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">».</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sentia
que, estranyament desconfits, s’agenollaven al meu apitrat passatge
i, espargien encens, i pregaven quelcom com ara, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Anyell
de déu qui tolgueres els pecats del món</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
que jo hi afegia, com ara ensumant-ne la salivosa flaire, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">I
ara, ben rostidet, com no ens atiparàs de ferm! Gràcies, tu,
gràcies!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Havia
despesa la nit al cementiri, i els morts hi eixien i es fotien
anheladament a filosofar a la llum tremolosa de la lluna.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Entre
el pseudo-suïcidat pel foc a casa i la gelosa piròmana, i entre el
pingüí cuguç i el drut babuí, com entre el mansuet moltó i el
ferocíssim mastí, crims passionals a betzef. Els morts, massa
acostumats, es maten per tan poca cosa!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sovint
em desvetllava, bo i aixafant esmeperdudament ànimes neules
convertides en fastigosos molt perillosos petits insectes esbojarrats
pel deler de fiblar’m amb llurs cànules l’ànima.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
dels morts, l’hec dissortadament a la vora. Quin emprenyador
xerraire, de qui el doble caràcter, com si fos espectre muntat en
dues bèsties alhora, em mareja. La segona aparença se li estergeix
(o se li desix) al visatge i a la resta del cos com làmina de
plexiglàs, amb tanta de facilitat que ni te n’adones. Home
barrejat, quan creies enraonar amb l’un, enraonaves amb l’altre.
I viceversa. Aquesta magra nit em parla seriosament d’exorcismes, i
doncs de bestieses d’ignorant, i un instant, l’instant necessari
per a no alçurar’l, fas veure que te l’escoltes o que li’n
fots cap cas, mes en realitat, de tot el que diu, te’n fots com
d’un pià, badomies sense solta ni volta, com si s’ha tornat
religiós en acabat de condemnat a l’infern del no re. Absurd.
Només li mancava això.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Només
els incinerats fem bondat. Tots els altres, quina involució! El
cementiri sencer és un zoo on eixivernen basiliscs. Les males
mirades, els odis, les sinal·lagmàtiques atzagaiades, fan
esgarrifaó. Les bananes més magres s’hi engreixen amb tòxiques
mortíferes floridures i putrefaccions que entrevenen les rels dels
bananers i els altres obriülls qui hi prosperen força
estabornidorament.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Alhora
totes les atroces crisàlides ens calia passar per l’adreçador. No
n’hi havia prou. Qui hagués pogut no (re)néixer!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Més
ens hauria valgut, no pas que ens adrecessin per enlloc, ans que ens
anihilessin abans no espellíssim. Car, un cop (re)nats, assolíem la
invisibilitat i hi tastàvem breument la felicitat. Esdevinguts
esclets, prístins, purs, mers, esperits de la negació. Magnífica
foscor on xauxinàvem.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
llavors, ah! Encegats per la llum de la comprensió. Érem eterns! No
ens despertaríem ni seríem mai revelats! Vivint sense vida fins a
sempre... Fins al totjorn tothora inacabat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
Genís La Rocafuckoff hi fotia aquella nit de dimoni al poder, i
observà, amb ulls de foc que et semblaven fitar, o que semblaven
fitar tothom ensems, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">La
crueltat d’est vailet el qual un dels nostres cònsols tramès a
vigilar la patuleia, sever rai, féu perir per haver rebentats els
ulls d’una cornella, era, allà baix, un infant tinyós més dolent
que la tinya. En acabat, s</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i>e’l
menjava un os vingut de la neu, o s’empassava un os i se n’ofegava
quan se li encallava a la gargamella...? Tant se val! El report és
confús. De tota faisó, ara és nostre, i d’ací ningú no en
fuig. Ací ni les tortures ni la nit no hi han mai fi que valgui un
all pudent, a tesa fet malbé. Tothom s’hi ha de fer fotre. Al
rabeig. Tothom en ebullició. I això, ai </i></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i>el
mot ‘tothom’ s’ho porta </i></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i>
ens inclou</i></span><span style="font-size: medium;">».</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Per
un instant en Genís va caure en melangia, son cap cot al pit, però
es sobreposà, sospirà amb un bleix profund, i com ara havent presa
salutífera triaga, instantàniament corregit, recollí, com qui
recull tiges, unes quantes de gerdes bagasses, i se les endugué al
seu matalàs. Els llepava els conyets com jo havia llepat, adés, en
vida, el de la capitana de les ‘maratons elèctriques’.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">M’havien
mort el gat i conxorxaven amb la metgessa l’enverinament gradual de
la presidenta de l’hospital.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">La
metgessa de la qual feia d’infermer (me n’havien donat el títol
a l’exèrcit, amb allò sol ja em degradava) em tenia només per a
les feines brutes, i, amb la meua cara de ruc, me’n considerava a
més no púguer.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">L’administradora,
amb la qual s’esqueia que fèiem parella, no sabia com
desempallegar-me’n. Era massa cruel per a mi.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">M’havia
dit que el gat me’l mataren durant la instal·lació del nou
refrigerador. Diu el gat s’amagava darrere, els instal·ladors han
arrambat el refrigerador amb tota la força i l’esclafaven. No ha
ganyolat gens.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
jo desesperat, «Però no podíeu portar-lo al veterinari? Potser...»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«El
llençàvem a les escombraries, carallot.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ningú
no m’informa de re. No sabia que instal·laven aquell dia re.
L’administradora se’m creu tan idiota que se m’enduu davant la
presidenta de l’hospital quan li administra, amb tota mena de
cortesies familiars, la beguda on la meua múrria metgessa hi ha
barrejat el verí.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
sé com la salvaré, ni si val la pena. Les tres dones prou
malparides.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">De
fet, em tem molt que el meu destí no sigui el del gatet. Me n’hauria
d’anar. Però on? A quina feina em voldran? Amb quins papers i amb
quines recomanacions?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sempre
som la gent del carrer en poder dels posicionats en condicions de
conxorxar les caigudes de llurs superiors. Ningú en aquest món mai
no és prou content amb la seua sort.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Com
enyor la mort neta i clara, escleta i immediata, del soldat! Això de
viure és anar morint fastigosament, degeneradament, putrefacta.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(‘</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Xaiç
Traum</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">’,</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
o El xoc i l’esglai de la reconeixença de l’horror que és de
debò viure</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Per
què ens vol tant de dolent el bacteri del botulisme i les seues
botulines tan àvols i malparides?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Què
li hem fet en vida prèvia?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
no em diràs que tot és conseqüència de l’atzar?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
a quin món viuríem? Re no hi tindria ni cap ni centener. Semblaria
un món fet pel foll més perillós!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
oi que els malignes farsants ens han ensenyat el contrari, que
l’univers és melòdic i harmònic i regulat per meravelloses
lleis? Un formiguer simfònicament infrangible, amb tot i tothom al
seu lloc, sèdulament ocupat?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Vols
dir de debò que els estafadors de la falòrnia sempre a frec de
bava, ens han mentit tots aqueixos anys i panys?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Escridassa-te’n,
pobrissó! Quina coltellada a l’esquena! No pot pas ésser, no, no!
Fora massa criminal! Caldria immediatament penjar’ls tots, i
escorxar’ls! I cremar’ls i llurs cendres fotre-les infern avall!
Els més greus escarments, perquè cap altre no en gosés néixer mai
més!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">El
secret més ben desat</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
la pantomima el mim mimava la muda fantasmagoria del destí dels
innombrables capats a urpa de llurs mullers.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L’argument
es basava principalment en el gran secret que no es pot mai dir, que
els homes de totes les edats hem callat molt obligadament totes les
èpoques de la història humanal. I és allò que les femelles
ignoren més a llur perjudici, que és, en un mot, que com més ens
capin, més no ens hauran d’anar capant, car, com s’esdevé per
exemple amb les cues dels llangardaixos, que es regeneren quan les
perden, així mateix, se’ns regeneren els collons tolts, i sovint
no sols això, ans ens creixen i tot més grossos i ardits que no
abans.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
nous ous de serp són sempre a l’ordre del dia.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
vigilin doncs les pobres! Car quan més es pensaran que ens tenien
més segurament lligats, més podem saltar’ls sobre absolutament
deslligats!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
llavors on la lluita final no s’esdevé, en la qual Daviu, el
cuguç, desconfeix totalment Goliat, el darrer drut.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
on tot seguit la fementida botiflera dona, en acabat, tota escaldada,
i amb les calces totes llordes al garrons, no és exposada
públicament per a la riota de tothom.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Retrets
i aürts, tot un lleig engranatge d’ignomínies, deuen davallar-li
pel broc gros, car prou és palès que la pèrfida, aparentment
compungida i arrupidota, es veu sacsada i àdhuc per aventura
apedregada per la salaç multitud.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
el mim llavors s’arrogui el luxe del captor triomfant, i que,
putrefactiu i sensacionalista, no alleri a la víctima un perdó
contingent i estupefactiu, tanmateix rebutjat pels més violacis i
enfervorits dels maleïts fanocs acusadors, els quals nogensmenys el
mut heroi, assumint-se prou complagut, i com qui diu espolsant-se les
puces, dissol </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i
se’n desempallega i se’n desix </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
amb quatre disruptius mastegots ben encolomats </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">o
si allò no és prou, amb quatre isnelles perforacions de flamígera
espasa.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Llagrimosa,
carranquejant, la foragitada no sabia pas si podia tornar al niu, i,
totalment ensinistrada, i esdevinguda espontàniament una altra molt
complidora llepaculs, hi fora acceptada.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
la fi no féu sinó no anar-hi. Massa por. Romangué pels voltants,
pidolant, entre polsegueres, esparracada.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Eixí,
poc després, un dia gloriós, ell, encar més gloriós, per la porta
del seu castell, i ella, esfereïda, es fongué a l’esbarzerar
fragorós.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Impertorbable,
el mim dels ous renovellats tallà tot l’enrenou dels insectes qui
se la cruspien de viu en viu i ficà el braç a les espines i la
tragué, arrossegant-la pels cabells.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Convertit
meteòricament en homenàs brutal i sanguinari, amb els marcats trets
furibunds i lúbrics del seu molt execrable tarannà veritable
eixint-li tots roents i espurnejant-li pel visatge, mentrestant la
fleuma, què voleu? Quin calvari!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Quin
calvari... Penedida fins als teguments més esqueixats.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
au. L’acte que conclogui doncs aleshores per a la satisfacció
general.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
aplaudeixin els espectadors, ben ‘exemplaritzats’, i sobretot, és
clar, les dones. </span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ep,
que ja ens coneixem.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>La
fi de la peça muda</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
l’òbrigues mai. La mui, la mui.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
obres la mui, i tothom et tramet a can tifa.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
vol saber re de tu...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara
t’ho dic: Ningú.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Abjecta
impotència. Ca...? Ni ets!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ca...?
Ni ets! : Kонец.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>K</i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">онец</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Quin
despietat flagell se’ns enduia totes les jovenelles?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
només ens lleixa les putes missaires, les bubianeses tètriques, les
puretes putrefactes!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Pobres
de nosaltres! Fotrem goig! Fotrem goig, companys de la carmanyola i
la cantimplora!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sense
jovencelles, la poca de joia que hi havia en aquest món tan fastigós
n’és fugida.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ni
per a pelar-nos-la no ens roman esme. Com ens pot vindre de gust, a
qui li pot abellir gens, sense conyets gerds!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sense
gerds conyets! </span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sense
conyets, </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">конец!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Més
ens val morir?</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">O
ens ho prenem a tall de menfotistes. Com els repel·lents gossos de
cementiri.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
sols se’n foten dels morts </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
se’ls foten!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ben
fet, nois; per què altre serviu ni serveixen?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Apàtic
et vols</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Patir
pels altres, no pas!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">L’apàtic
no pateix pels desoris ni neguits d’altri.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Cascú
qui pateixi per a ell mateix. Ja farà prou.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Com
si hom no patís ja prou mals de cap!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(No
et vulguis somera.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(La
vida al món ja és tan curulla d’incomprensibilitat, i de brutícia
i de malesa i sang, per què voldries mai encar omplir-te’n més
les beaces?)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(«Estigues-te’n!
Estigues-te’n sempre!» Heus del bon estoic la recomanació.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(No
fotessis mai cap cas de les bestieses dels il·luminats. Per què te
n’escoltaries mai cap? Qui pretén veure visions de boig és boig.
Un boig fa de mal atansar-s’hi. Cal tindre’l com més lluny
millor.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Al
cos, Mariannel·la, al cos</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">
</span><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Segons
com se t’asseuen al cos les hormones, així </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">“</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">filosofes</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">”,
és a dir, justifiques les teues accions, les quals trobes “bones”
perquè s’escauen de fer-te de bo tantost les feies. Cap altra raó,
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mariannel·la.
Per exemples, si prediques merdegades religioses és perquè et
convé, és a dir, perquè t’aprofiten. Te n’aprofites, no cal
dir, pecuniàriament, a costa dels imbècils, qui pertot són legió,
mes també per la satisfacció que la teua puta vanitat no troba
convencent desgraciats. La filosofia, Mariannel·la, la filosofia no
existeix. Només la comprensió lògica (o il·lògica per als
crèduls i cretins) de les coses. Així que, au.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Damunt
ens queia tota la merda còsmica</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Damunt
ens queia tota la merda còsmica, i hom anhelava cagar de debò debò.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Era
com si la mort anava massa tipa, massa tipa de menjar, i menjar, i
menjar, i cagava allò menjat. Cadàvers a betzef.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sempre
m’ho he anat dient, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Si
m’ensenyes un personatge menjant, me l’has d’ensenyar cagant</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">».
Una cosa no pot anar mai sense l’altra. Tot allò que hi fiques, ho
traus. Si fa no fa transformat, ho traus. Si això no, malament rai.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Prop
la platja, per llocs amagats, entre cabines pintades d’un gris molt
fosc les quals no sé pas si són habitades o buides, i jo anant, amb
el cul arrossegant part de terra, cagant-me desastrosament, com ara
maleït gos restret, i gemegant, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ai,
pobret de mi; ai pobret pobret pobret!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cagallonets
més o menys rodons, durs, separats, per espoderaments i forces rai;
desencadenats, com ara baules de merda totes soltes.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
planyent-me’n, com dic, i bleixant tristament, ai malastruc, bo i
dissimulant-me, deposant-ne, a gatameus, en depressions del terreny,
enyorant l’aigua del proper oceà, segurament massa freda.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
qui pon ouets de pasqua, de merda claferts, vaig ponent ponent,
doncs, i el cel s’obre i se’ns caga sobre! Ions, matèries
negres, aeròlits, desferres, déus triturats, tota la merdegada
enorme. Cadàvers en tot estat de destrucció, putrefacció. Ecs.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
hi ha també, miracle, una porta feixuga a collons. I gràvida i
ferrada. I més que no pas dura a collons (o a trons) (o a pebrots),
dura a torrons. Això, a torrons d’Alacant.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aquesta
porta que grinyola sense badar-se gaire, anirà al cel quan es
morirà...? Sempre insistint, ai la bleda, amb el seu credo de:
«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">C</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">rec!
crec! crec!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»,
com solen a fotre aquells desgraciat cretins qui creuen en aquelles
grotesques ximpleries de la pitjor enemiga del castigat gènere humà,
la puta religió.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Enxarxeu
la fam.</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
haig sigut jo. No haig pas mort ningú qui ens espiava (a elles a la
platja i a mi cagant) rere les roques. Ni tampoc, amb el mac més
gros ni adient i avinent que trobava, no li obria el crani.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Mes
l’inspector, mossèn Crupié, qui enraonava amb accent gavatx,
abans d’interrogar’m, havia expel·lit la següent sentència,
«</span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Enxarxeu
la fam</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
(</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">segons
vaig comprendre, ep, car enraonava com dic estranyot).</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
em demaní, Quina fam hem d’enxarxar...? De quina carpanta no ens
garla el carallot...? De la fam que ens pren, de cops, de cardar
conys...? La gran cosa!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
no crec pas que vulgui dir l’altra. La fam-fam. Com si fos un altre
doctor Turró, dient-nos que la indignitat de la fam indignament fa
sirgar el món. O, més popularment, que els qui, de fam, n’hem
passada, més ens hem hagut d’espavilar, i més no comprenem doncs
ara, i alhora més comprensibles no som, car «pel fet que no
haguérem sopes, prou ens les haguérem de pensar totes».</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
que, de fet, no crec pas que fos tan fi; crec que, total, l’inspector
idiota em </span></span></span><span style="font-size: medium;">volia
penjar un mort o altre.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Així
que, en aquelles circumstàncies, em calia parar molt de compte.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">És
clar que es veu que, pobre home, a hores de llavors, ja li pujava la
mosca al nas.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Car
s’esqueia que fos la segona vegada, en pocs mesos, on l’inspector
investigava un cas com un cabàs, on s’esqueia que jo hi era el
principal implicat (de casualitat, eh!).</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">En
la primera ocasió, així és com les dues</span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">,
l’una darrere l’altra, no es mataren, pobrissones. «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Es
mataren</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»
Això vol dir, amb zero participació meua, no fotéssim, vós.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">S’esqueia
que llavors vivíem si fa no fot diguem-ne ruralment, en un casalot
impressionant, mes antic i força tronat. Les escales que anaven dels
pisos de dalt, on hi fèiem vida, vers els baixos, on hi havia la
cuina i els banys, i on s’esqueia que hi fos també el telèfon,
eren molt pronunciades, amb esglaons molt alts, com no se’n veien
enlloc gaires, amb alçades, diguem-ne, aproximadament de mig metre.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tant
la sogra com la dona, ambdues amb druts corrents i passats, quan
sentien tocar el telèfon de baix, com davallaven...!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
boges, tu, de bòlit, estiguessin prenyades o no, tant se val. No
volien que ningú oblidés de... o trigués massa a... respondre, o
que qui respongués no rebés resposta, si de cas fos l’amant del
moment qui trucava, el qual, sospitós, no es volgués donar a
conèixer.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Només
si s’esqueia que l’agafava jo, l’amant ja coneixia que era un
maleït molt consentit (al contrari, molt complagut, àdhuc còmplice)
cuguç de merda, i em deia que em citava la dona (o la sogra, si fos
cas, gendre així mateix molt adaptatiu, i per tant de màniga molt
ampla) a tal indret i a tal hora.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Doncs
bé. De primer la sogra, i al cap d’uns mesos la dona (la segona,
doncs, sense haver apresa la lliçó de la primera), ambdues
s’escaigué que es trencaren el coll, caient per les immoderades
escales, quan davallaven justament tan immoderadament devers
l’estrident insistent telèfon.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
volien pas per re del món, conys roents, mancar la cita, pobres
noies!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Això
del cony, mata arreu molt i molt, com és palès. Només cal
esguardar les cròniques. Cony, arma mortífera. Assassina i suïcida.
Doble canó.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ara,
si m’haguessin encarregat de respondre la trucada a mi cada vegada,
hagués estat jo qui hauria corregut escales avall com un boig, i
s’hauria potser trencat el coll (massa poc, oi!), i elles,
pobrissonetes, foren encar vives, i joiosament cardant de valent i
pels descosits, com totjorn fins llavors.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Així
doncs que vigilessin, les pegues autoritats. Que no em vinguessin amb
cap sobrepès de bajanades, i encar em fessin emprenyar. I que no
m’acusessin gaire de re, ni tan datpelculadament com feia aquell
pobre malastruc de bòfia imbècil, ni sobretot de matar dones! Jo!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Al
contrari, vós! Salvador i etern redemptor de les femelles...! Ningú
al món no les capeix millor. La tràgica maligna natura les ataca de
cop-descuit amb espaordidores, esborronadores, esgarrifoses, pruïges
de cony. I quan, malauradament, el cony enfurismat els pruu d’aquella
horrible faisó no hi veuen de cap ull! Es llencen a totes,
anacreòntiques, abusives, temeràries, mòltes. Tant se val! El cony
al parallamps! Les dones i la malastrugança, vós, tot va lligat.
Dictat per l’elegíaca natura, sempre volent allò pitjor per a
cascú, i sobretot cascuna. Gènere maleït, el femellenc, ai, groc i
glauc, vertiginós, i per al qual ningú com jo, molt piadós, no les
ha mai acomboiades, acobitiades, protegides, molt manyagament dutes a
redós...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Comprendre
això, gloriosament em plau. I què comprenc, potser direu? Què
comprenc tan clarament? Potser us ho demanareu, dic, Crupié?</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Comprenc
això, com comprenc aitantes d’altres coses. Soc un anacoreta, un
ascètic, ja ho sabeu, molt de meditar i no atipar-me’n mai és
sobretot la meua feina.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Així,
a la fi, ara mateix, ja comprenc totes les mitologies, tots els déus
als panteons... Cosa que abans, per exemple, no entenia. No entenia
per què els humans, dotats amb lògica, eren les més il·lògiques
de tot el planetari bestiar.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Doncs
bé, àdhuc això haig entès. A les bèsties humanes, els cal
aquelles estúpides mentides per tal d’assuaujar llur horror davant
allò que de debò és viure en un món aterridor de totes totes. És
lògic, com és lògic que s’emboliquin amb pells quan fot fred.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Doncs
bé, un homenet tan comprensible, i tanmateix, ja ho veieu, de cara
enfora, encar els soc, als plebeus ignars i provincials dels
voltants, </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">l’homenet
suspecte i sospitós. Perquè no els faig carantoines? Per què no
soc prou aquiescent amb llurs carrincloneries ni credulitats de
capdeconys monumentals? Per què sempre vaig tirant envant, fent
tresc pel meu bon viarany i prou, sens ficar-me mai als dels altres?
I això, amunt, amunt, impertèrrit, sense penitències ni
cerimònies, ni rucades devotes ni patriòtiques? Sense fotre cap cas
dels lladres i assassins qui sempre pugen com la merda flonja als
repel·lents llivells autoritaris?</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">La
dona em treballava de prostituta al cementiri. Li feia
tranquil·lament el llit, l’esmorzar, l’acompanya a l’indret,
l’anava a cercar quan plegava per a acompanyar-la a casa, i ambtant
havia comprats els queviures, havia cuit el sopar i cada menja a la
cuina, el meu reducte, i prou li pujava els dos infants (d’altri).
A ella només li calia dur els dinerons amb els quals subsistíem la
família. Amb la sogra retirada, l’únic sou que entrava de debò
era el seu.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Prou
d’aquesta color.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara,
som-hi, pel que fot a la mort de l’espieta arrupit rere l’altra
roca, vora la platja... En realitat, no me’n recordava de gairebé
re. Aquell dia anava de pet. Ben de bòlit. Amb una angúnia
esgarrifosa al cos...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
que em delia, em desmenjava, em peria, per a trobar on poder defecar.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
hi havia massa de dones a la platja mateixa, totes com qui diu
guaitant damunt llur torre de guaita particular del cos tot enravenat
(quina altra casualitat, també!), encantades com faves davant els
múltiples rars esdeveniment celestes que s’esqueia que
s’esdevinguessis alhora. Els desoris del meu ventrell imitats per
l’envejós mimètic firmament.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
àdhuc de retop pels elements terrestres. Per exemple, l</span></span></span><span style="font-size: medium;">’intuïtiu,
instintiu, oceà qui, acollonit, violentava ses filles, les aigües,
les quals, qui sap si ofegant-se, mancades d’oxigen, dic jo, per
culpa de la sobtada ionització còsmica, ja anaven prou esvalotades.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Pobres
dones! Com la pell llefiscosa d’un núvol fosc, se’ls abatia
damunt, i les cobria tètricament, l’ombra sinistra del pel·lúcid
fantasma de la mort...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">La
ionització ascendeix sense aturador, i talment que tota freqüència
es troba estroncada. Cap comunicació. Cap notícia no ultrapassa a
través de les ensalvatgides, estuprades, ones electromagnètiques.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Fantasmàtics
exoplasmes apareixen entre les nuvolades i flamarades. La
inestabilitat atmosfèrica d’allò pus pirotècnicament
esbojarrada...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Allò
era un malson ultrancer, com se’n diu? Terminal. Tothom massa
acollonits, com dic, tant que queien els més febles en catatonia i
tot.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Els
més eixerits ni ‘guillerets’, com vius guilles i guillots,
guillaren, i no </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">trigaren
gens a fondre’s horitzó enllà, un horitzó de debò lleig
d’agalius ni de caresos.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
altres, sobretot les faves precisament més fàcils a prendre’s com
a escàndol les funcions més normals, ço és, animals, romanien a
lloc.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Personalment,
no en fotia gaire cas. No pas pel fet que, amb àcid lisèrgic i
mescalina, ja n’estigués prou avesat, a les meravelloses imatges
ni onírics paisatges de la geografia interior, la que portem a
l’ànima </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">és
a dir a l’altra consciència (la bona) </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
els elements més esclarits d’aquest món. Uns decorats ambientals
molt més acolorits, rutilants. Recordant segurament les vides
pretèrites, les vides que visquérem molt abans de la formació de
l’estúpida esfèrula que presentment ens fotia de malaurada gàbia</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No.
Era pus tost qüestió de caguera. Que la caguera m’angoixava
massa, ves! Per això, travessant l’estèril </span></span></span><span style="font-size: medium;">terra
d’escudelles que raïa entre la platja de les horrors i el
roquissar </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">del
vessant proper</span></span></span><span style="font-size: medium;">,
me n’anava rabent devers les roques més grosses, on, darrere la
més convenient, hi pretenia buidar el ventrell d’una vegada.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">D’això
me’n record perfectament. Ara, tot allò altre que li deia recordar
a aquell bútxara de mossèn era empescat tal com rajava, a la
babalà. Re no devia ésser veritat. Bòfia malparit, qui
t’escoltava!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Així
doncs, som-hi. Era l’elegant molt secretívol i prim prohom bo i
cagant finalment rere la roca, alhora espiant vers la platja les
dones esfereïdes, llurs conys segurament tots escarransidets...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Llangueix
el llangorós llongament i lànguida, bo i cagant, cagant enfigassosa
veta, com eruga qui cagués eruguetes, o llimac llimaquets...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">O
potser anava tot allò d’una altra manera...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">De
sobte em comença el cagalló (i una altra vegada, la vergonya!). Amb
el cagalló a mig penjar, l’angoixa de trobar un bon indret on
defecar entre tanta de gentada, car no hi ha cap canfelip adient
enlloc, cap indret convenient i a l’abast, cap raconet, cap capseta
on fer-ho d’amagat rere cap escaient enjòdol ni avinent
cortinatge...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">No
puc expel·lir-lo enlloc, cagalló extrem, estrijolaire, tremend. I
prou sé que això rai, que en pic trobi l’indret idoni, el desfici
haurà passat... Tret que qui sap... Potser encar amb el mig cagalló
penjant, em neguitejaré debades a fer’l caure del tot... I...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Misèries
afegides per la maleïda ‘civilització’ a la mesquina misèria
del viure!</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aquell
mateix matí, mentre m’endreçava de blau i groc davant el mirall,
havia sentida sordament la melodia de, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Sots
lo pont Mirabò la merda s’escola/ I la merda sencera tornem de
l’escola/ On no n’apreníem sinó merda més rude</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»,
que semblaven cantar els enormes escarabats negres — marcials —
colònies i colònies, legions en marxa — de sota el rentamans. No
em podia pas imaginar que en visquessin tantes en un espai tan
reduït. Merdosos gregaris aquarterats.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Al
perímetre de l’àrea de la boja activitat escarabatenca, hi
aparegué la Túl·lia, la minyona, armada amb la seua despòtica
espardenya.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Era
llavors, immediatament, com ara si cap dels escarabats poc goséssim
d’ultrapassar ni ungla de dit de peu enllà del mèdol o vedat
marcat per la terrible minyona. L’espardenya de la Túl·lia ens
fotia molt de respecte. D’espetec, literalment, qualsevol de
nosaltres, o àdhuc escamots sencers, escac-i-mat!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Escac
i mat!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»,
en sentia el crit estrident el nostre cadàver nou de trinca, i
tanmateix tot esclafat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mossèn
Crupié, mentre li ho contava, perdia també els ulls dins el quitrà
esberlat del cel. Lluïssors astoradores de focs follets creuaven la
foscor, i, pec com era, no li deien tampoc re de bo.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Em
pensava que li podia encolomar tota mena d’execrables mentides. Se
les empassaria amb els gargalls fètids de l’acolloniment que
l’acollia.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Li
deia en Francesc, un dels seus sibilants saigs assistents, «</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="font-size: medium;">Tots
els escatòlegs i d’altres saberuts astrònoms, aprés llurs molt
feixucs monòlegs, es veu que han caiguts enigmàticament adormits;
clapen amb abandó. Potser un poder celestial encar més subversiu no
els ha fets callar amb la seua màgia electromagnètica».</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">Vols
callar, Francesc? M’estic concentrant, alhora amb els senyals que
em trameten els senyors dels cels, i amb allò amb què no se’ns
empatolla debades l’assassí repetitiu.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Amb
l’aplom tremolós d’una marioneta, en Cesc, tanmateix reblà,
«</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tornant
de l’escorxador, vull dir, el quarter de la nostra secció de
tortures, capità, només hi érem multituds; crits guturals,
‘estertors’ de pànic, generacions futures, paràsits del poc (o
ja gens) qui no en romandrà. Com a cada altre planeta al planetari
on els habitants qui hi viuen l’acaben fent malbé totalment, també
al nostre molt cagat, com sembla haver-hi sovint arreu, uns quants
del més malvats multimilionaris es conxorxen per a sobreviure’l,
escàpols. Amb els mitjans materials il·limitats que posseeixen,
mercès als sistemes polítics d’explotació màxima per la part
del més malparits elements mai nats, permeten, superiors, ço és,
sense recances, la mort absoluta d’emparar-se del planeta, i, amb
llurs secrets coets, ells, mentrestant, ho aprofiten per a fotre el
camp abans l’esclat ni l’estifollament definitius no s’escaiguin
ni hi sobrevinguin. Foten el camp devers planetes verges, on,
embrionaris, n’esdevenen els sempre malignes déus qui vagament
seran recordats, molt coltament ni devota, per la gentada qui, a poc
a poc, descendint d’ells (ells esdevinguts immortals i anats en
acabat a colonitzar qui sap si mons novells i tot), també, com tota
multitud sense fre, destruirà llur planeta, tret que potser, encar
un altre boldró de malvats multimilionaris (els pitjors lladres mai
existits!) l’abandonaran per a esdevindre així mateix ells molt
malignes déus immortals qui colonitzaran d’altres indrets de
l’univers sens fi. Sens fi, és clar, fins que també tampoc no
foti, massa tip, l’espetec. Univers espetegat. Bon desembaràs,
vós, quin descans. Confiéssim, nogensmenys, capità, que els de més
(si no tots) dels coets dels ricots, atrets per l’or del Sol, al
Sol s’hi estavellin ni estifollin. O potser, qui sap, en
estavellar-s’hi, àdhuc el Sol, fastiguejat, tornat de sobte cendra
que s’anorrea, no plegui definitivament. Ni vist ni conegut. Mai
se’n cantarà gall ni gallina. Ni del Sol, ni dels coets, ni de cap
dels il·lusos argonautes rere repulsius esquers. Crec que assistim,
capità, a la incomparable beutat de la descomposició del Sol, astre
gastat... I la nostra gàbia si fa no fot esfèrica, oi, capità...?
Això, nau folla amb folls dintre. La terra, tothora devers l’esclat
i l’anorreament, Sol rebentat, infern tot-destructor de la mort...»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—Ara
ja has acabat...?»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—Òspima,
cap! Us hi fixeu? Si a</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ixò
no és una catàstrofe global! Una com se’n diu? Ah sí, un suïcidi
col·lectiu. La calamitosa plebs addicta al continu col·lapse. Hom
ho anorrea tot, i sobre es sorprèn, com un datpelcul dat pel cul per
un sobtat monstre de quirra estratosfèrica, si l’anorreat és així
mateix l’anorreador...!»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
semblava prendre’s un embadocat respit, intervenguí.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Doncs
bé, en Crupié, com us anava dient, man rai, no re, ni víctima ni
còmplice, re de sencer ni amb estatus d’estàtua, només algú,
quelcom, una altra pseudo-unitat, un altre atzarós glomèrul fet de
cèl·lules doncs casualment aglomerades, i interinament alhora
admirant i tement, embadocat amb l’espectacle, i al mateix temps
acollonit per l’amenaça, ara latent, adés a tomb d’esclafar’t
ben esclafat, com escarabat per espardenya ataconat, i és clar que,
sovint, amb l’afegitó d’un polsim d’odi per a tot allò altre
qui poc o molt es bellugui, tant se val, tant si és microscòpic o
de mida incomprensiblement colossal; car tot sembla molt
enfibladament capgirat cap al teu detriment. No penseu? Sense sexe, o
amb sexes diversos, i mes idees, ara pairals, adés clandestines, de
caducitat pràcticament immediata, atès que tot hi és efemèride i
prou, ço és, atzarosa avinentesa, efímera esdevinença, inèdits
oblits, amb una passió d’afecció vers els taüts... Sense anus,
amb tota cagadora emmerdissada esdevinguda doncs pòstuma; de tot
fecal ni fatal error finalment exonerat, l’astoradora capacitat
meua per a esguardar abís avall i veure-hi monstres, monstres
despullats i rabejant-se en bacanals molt pàmfiles... El cosmos
convalescent convençut de la seua culpabilitat, i ara doncs ses
llàgrimes brutals esdevingudes la fràgil porcellana dels estels...
Esclau rabit pels violins fregats pels planetes qui esbojarradament
col·lideixen... Cos referencial de sanglots, i onerosa nosa al pit
deguda a cert neguit joiós que ensopega amb els mèdols pedregosos
dels desviaments sobtats provocats pels blasmes intestinals... La
llet arbitrària de les plèiades inequívoques presa a dosis prou
gimnàstiques... Un àpat rigorosament necrològic que ens cau a un
païdor oníric... Els setens segells contingents de les
distribucions estel·lars... Tants d’anys vivint acollonit, Crupié,
acollonit pels angoixants monstres invisibles qui entrevenen els
entremons. I allò em privava d’esguardar re sense por, és a dir,
d’urt a urt, davant per davant, d’ulls a ulls. M’ha calgut
arribar a les portes definitives de la desaparició, per a gosar
traure’m els aclucalls. No em servirà de re, és clar, car no soc
ni un déu ni soc immortal, i de fet no soc sinó un pobre no ningú
sense gaires calers... Diguéssim, amb prou calers per a anar fent
amb prou feines, com gairebé tothom. Però si més no el plaer
d’haver comprès al capdavall quelcom d’important ja és una
mòdica satisfacció que em duu una certa joia al pit. La joia de
comprendre, no hi ha joia més satisfactòria, crec. Ja ho he dit.
Ei, som a la fi del món. Prou carallotades. </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Declareu-me
exempt, i som-hi. No val a badar. Ja hem badat prou. Ni cal tampoc
que em toqueu tant els collons. Per menys quatre dies que hi
serem...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
jaquia plantats, encantats com totes aquelles dones, totes les dones
del món, qui romanien palplantades ran d’aigua, esglaiades,
petrificades, i part darrere escaguissades, amb les merdes més o
menys diarreiques que els ultrapassaven molt espectacularment els
escaridets, tots tacadets, biquinis, i prou devien fer la platja un
altre desori relliscós d’allò pus.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
s’hi aventurava...?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Episodi
subsidiari</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ah,
i tant, un altre episodi obscur de ma inèdita biografia, potser fora
aquell on, insòlitament (per a mi), perdia tots els tristament molt
lleigs trets de la cara.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Prou
lletjot que no era per començar, amb allò, l’absència de trets
al visatge, esdevenia encar més negligible com a persona.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
pel fet que encar em trobaven si fa no fot viu, volgueren al
capdavall, molt comprensius, fer-me una cara nova.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Allò
va anar així. Era a un avió que sobrevolava certes muntanyes de
països força poc instruïts, i l’accident sobrevingué, i tothom
hi peria, tret d’un desconegut capdecony qui es veu que era jo
mateix, i el qual ningú no podia reconèixer ni per cap mena de
paperot que no hagués ja estat cremat per l’incendi subseqüent a
l’estavellament mateix.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Es
trobava mon cos en coma, i de tota manera qui sap si hauria sabut
parlar; probablement, sense boca, gens.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">A
ca nostra, els meus renossos eren llegendaris.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Doncs
bé. La tieta viatjà fins al país ignar i digué a les estòlides
autoritats que potser fora capaç d’identificar si mon cos em
pertanyia a mi, car tenien entès que viatjava per aquelles absurdes
endreçúries i trobaven que m’havien perdut.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Va
demanar si del comatós en podria escudellar ni sisquer un parell de
cops d’ull.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Immediatament,
en clissar’m els peus intactes, digué, «</span><span style="font-size: medium;"><i>Sí,
manels, nois, és ell. Com deien que deia un d’aquells savis rucs
dels anys de la pera, ‘Per llurs renossos els coneixereu.’ I ací,
amb aqueixa prova fefaent, conec el meu nebot. El reconeixia entre
milions de peus dels més lleigs mai generats per la monstruosa
natura</i></span><span style="font-size: medium;">».</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Li
digueren que, si volia, tot allò que es traurien de sobre, se’m
podia emportar a ca nostra. I fou això que féu.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">A
l’hospital on em meteren, els cirurgians em foteren, entretinguts i
faceciosos, la fastigosa cara novella que duc. Tot i que era (és!)
lletja, al capdavall, això rai, car no n’era tant com n’era
originalment. I tot i que un bocí d’hèlix de l’avió estavellat
m’havia, no sols delides les faccions de la trista fesomia d’abans,
ans també mig lobotomitzat d’ambdós lòbuls, encar hi vaig
guanyar també per aquell altre cantó, car així esdevenia, no pas
solament més intel·ligent, sinó també més feliç.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
d’ací ma teoria que, la felicitat s’adquireix amb la
intel·ligència. Com més intel·ligent, més feliç. I a l’inrevés.
És clar.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Quelcom
doncs que a tothom recomanaria, que es mig lobotomitzés (o s’ho
fes fer per cirurgians més traçuts), i d’ambdós lòbuls, ep.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
apa, au. Un món més afable ni graciós, no fotéssim, és clar.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">La
màquina del món es diu Enveja</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Els
homes som, essencialment, persones-sense </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
sense cony.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sense
cony, és clar! I d’ací la gran enveja que portem a les
persones-amb.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">La
màquina del món es diu ‘Enveja’. Tothom enveja tothom. Allò
que altri ha, ho vol. I millor, si pot.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Particularment,
com dic, els homes envejaren sempre les dones, llur facultat de crear
vida del no re. Veres deesses, redeu!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Per
a contrarestar aital poder divinal, i per a alleujar alhora l’angoixa
d’inferioritat que allò els duia, inventaren el pitjor dels
martiris, el treball, la tortura del tripudi, vull dir, el tripali.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Treballar
és la immensa putada que els homes s’han feta entre ells. El
treball sense solta ni volta, el treball desesperat que només crea
misèria.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Treballar
és viure endogalat a la mentida i a la merdegada.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
no hi ha perill, no aturaran pas de putejar tothom, fins que no
arribaran de debò a l’instant falsament suprem on ells (ells, els
mitja-merdes!) no crearien vida... I les dones llavors que les bombin
el bombers!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
ja em direu com descansaran, ni amb quina mena de plaer, llavors, si
n’hauran desaprès...? Havent-se tornats monstres irremeiables...?
Transformats pel treball en màquines assassines.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Fàstic
de viure-hi ensems, tot i que mínimament (tan poc com puc, gens
gregari, poc contagiat, per tal de conservar una mica de sanitat
mental) barrejat!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Segons
en Fal·lus Serpoll </i></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>—
de ver nom Fal·lus Serp i Poll — cal anar-hi amb mà dura.</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—Qui
s’ha masturbat</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tantost
l’hem trepanat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Som
molt morals.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Som
molt estrictes.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Som
molt rectes.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Molt
cretins.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tot
ho fotem per a més glòria de déu.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Vetllem
per la salut mental de tothom.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Pensar
fa de rucs.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
au.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">
</span><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Amb
el temps i una canya, et dius que tot caurà.)</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">(Ta
vida penjava d’un ham, tret que a quin peix li faries gràcia...?
Si a tu quina gràcia et feia de morir...?)</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">(Segur
que de tast, no gaire bo. No prou madur. La voluntat hi mancava.)</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">(És
la voluntat que esmola el gust al fruit. Si el viu no ho vol, el cos
s’endureix part dedins i els suquets no viatgen, no es trasbalsen,
no s’endolceixen en les mútues relacions</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">N’hi
havia qui, l’avi, s’esperaven amb candeletes que es morís.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
que ell em deia,</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">A
què trau cap morir’s...?</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Si
no em fot mal re...?</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Fosc
reialme.</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">No
se m’hi ha perdut re</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">».</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">I
anava endurant.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">I
qui dia passava, any empenyia.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">I
així fins avui.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Em
sembla que fa els anys.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Quants...?</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">En
perdia el compte.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Al
capdavall, a què trau a cap comptar’ls...?</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Si
ni li fa mal re...?</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">I
a mi, quin mal em fa, ni recordar-me’n ni re...?</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Vida
encantada dels marmessors</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">.)</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Ens
adobaren a nous jutges de les obres pòstumes d’uns quants de
paròdics flequers, les coques de recapte dels quals havien conquerit
mig món, i no gaire enraonats i gens avesats a tasques ni comeses
tan magnífiques per a nosaltres, d’inici la cagàrem repetidament.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">En
acabat, fèiem veure que hi enteníem re. I a pleret, fictes,
n’esdeveníem, a ulls dels llecs, els més proficients
‘coneixedors’ de la cosa, és clar que en realitat sense
entendre-hi re. Polidament o geniüda, segons s’esqueia, persuadíem
la terregada que, de tècnics en la matèria, rai.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Lapidaris,
o estripadament verborreics, sense (o amb força d’) embaràs i
histèria, amb total luciditat i omnisciència (o al contrari), tant
se val, monòtons artífexs, pretesament àvids i vívids, maniàtics,
i auto-declarats polímats (saberuts), empesos, amb rapacitat obtusa,
a constrènyer texts de gruixuts molt ensopidors capítols
‘històrics’ al rapsòdic nou estupre d’agonitzants vestigis i
pardines, i de si fa no fa antigues diverses dilapidacions, on adés
aparentment torniolaren tota mena de presumptes ultratges i carnatges
entre estúpidament apassionats enemics, qui ara confraternitzaren i
llavors no gens, i on bufonescs usurpadors, mirmidons, tifes,
hoplites, tafurs, faquirs, i un fat mannà inexhaurible de similars
perjurs, i llops i verges i sípies, i rudimentaris torsimanys, i
verms assortits, i inics prohoms, i d’altres subrepticis tanoques
abissals, no hi foteren el suposat paperet, per a retransformar-los
tots plegats en afegits volums, i lligalls i llegats i patracols, on
l’apol·lini novell heroi inventat molt acrobàticament ni
vicissitudinària no triomfi amb esclat i faci la millor coca.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Els
clients i admiradors ens adoraven. Se’ns xarrupaven les molt
densament escolàstiques baves. I caminàvem amb prosàpia i
fredament com les glaceres. I ens immergíem sense escafandre als
indrets més pudents ni malsans i perillosos dels forns i de les
cuines. I esdeveníem immensament tàcits. I empràvem severament </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">un
dels més famosos estirabots morel·lians (d’en CR Morell, ‘</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>the
ultimate classic and classicist</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">’,
com en va dir en Marshall McCherub), ço és, «</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>No
dient re, sempre dius massa</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">»,
i, glòries incontrovertibles, en romaníem immensament amples, com
les ondines de la bassa del poble, d’on adés no provinguérem,
emblanquinats i magnànims, havent suara passats, com qui diu per un
</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">esquinç
en la tela incerta del temps, de pagerols de tarannà monòton,
místic i gemegós, a molt tronats experts.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Esdeveníem
tan cèlebres i coneguts, ans les típiques malalties de càncers
accelerats i fulgurants dels famosos no fermentessin i ens anessin
esterrossant d’un en un, que àdhuc tothom trobava escaient que ens
dediquéssim així mateix a la cosmopolita recerca de talent. Una
discreta recomanació nostra reeixia a dur-vos fantàsticament al
davant de totes les cues, per barroer i celerat que fóssiu en les
arts vers les quals capriciosament no us encaminàvem. Feia
esgarrifaó veure com de ràpid no anàveu sortint arreu com a
intèrprets acollonidorament únics en els mester triat. I tothom
demanant-se de més a més, «</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Qui
faran espellir a continuació de la closca opaca? Qui santificaran de
novell ‘estel’ de les pantalles, de les taules, de la crítica
ecfràstica, de les arts pictòriques, de les culinàries, de les
psiquiàtriques?</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Dèiem,
«</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Calma,
nois. No som pas dels qui es venen la pell de ‘xagrí’ abans
d’haver mort l’aital ‘xagrí’</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">».
I tothom s’exclamava abassegat d’emoció, «</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Idònia
troballa! Ningú no ho deia millor!</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Sense
cap </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">remordiment,
havent absorbit, assumit, el fàcil paper, embeguts en la suscepció
inconsútil de l’ofici, visquérem l’a</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">l·l</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">ucinació
fins que, fastiguejats, amb gran fanfàrria pública, falsament
d’amagatotis, no ens emblàrem de nit vers cap casa d’orats i ens
hi desàrem pel que durés la nostra dèria.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Només
oblidats, substituïts per d’altres farsants, no n’eixiríem, els
vius, segurament encar de ràncies rancúnies ple el pap.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Els
morts, ells rai; se’ls havia acabada la repulsiva pretensió que re
no té trellat, és mai gens entenedor, hom pot ésser entès en re,
en pot treure l’aigua clara.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">«</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Tot
hi és llord, tot hi és trontoll, tot hi és trist, i no s’hi val,
cap escorcoll</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">»,
com va dir en </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Fal·lus
Serpoll, l’aracnoide, quan es bevia el darrer col·loide.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Hi
tocava ‘la’ mort el violí</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
érem llavors a la sala de jocs de la casa d’orats, i, tips de
cardar inútilment pels racons, ens n’anàvem a sopar. Hi
discutiríem com sempre les mateixes lectures. Les sòpites amors
entre fadasses i destralers, teca única per al noranta-nou per cent
de soporífics toms als milions i milions de llibres al món.
Inanitats a betzef, datpelculades sense solta ni volta,
imbecil·litats de guilopos i galifardeus. Per què collons haver de
llegir mai re?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
era aquell </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Dowson,
qui diuen que digué, «</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Què
cony duren els dies de vins i roses? Els de riures i plors? De
glòries i pors? Duren un colló si pateixes, duren no re si gens no
gaudeixes. I au</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">».</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>I
de què et serveix cagar-te en déu, si saps que d’això no n’hi
ha, ni mai no en rajarà. Collons de déu, sols existís! Sabríem a
qui allevar-li llavors totes les culpes! Car no crec pas que puguis
arribar a un grau tan ínfim d’intel·ligència i fotre com els
cretins qui es pensen que llur ‘déu’ és un maligne fill de puta
qui els espia constantment per una finestreta tallada als núvols</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hi
havia, entre els companys, </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">n’Harmoni
Clip, d’omplits poplitis, i na Lilí Olipip, pipioli a l’indret,
i el perenne espectre Ramonet, amb la seua dona na Miranda de la
Miràndola i Pic-i-repic, la de les excel·lents fregitel·les
d’antany; i hi havien, no cal dir, els guacamais emmagatzemats, els
dos ornitorrincs de la basseta, les piràmides de llibres barats i
sollats apilats, els corcs i els rellotges de la mort discretament
rosegant les fustes, les ventisses i evanescents orèades
ploramiques, els follets qui màgicament escrivien enlaire, tot
volant, fórmules irrisòriament demoníaques...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">I
ens entraven </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">per
les esquerdes mormols de cendres vingudes de les incineracions en
pires, al jardí mateix, dels cossos dels elements llongament
condicionats a l’extinció.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">N’estossegàvem,
i trobàvem que eren amargues i eren fètides. Cendres barrejades amb
pols, calçobres, ensorraments, míldius, teranyines, i resclums de
cambres mortuòries, i de pestilents atuells de llords llonganys
(latrines), i de rebuigs de convalescents, i d’éssers espedaçats
d’escorxador, i de gemecs de mamífers, i de peixos i moixons, i
d’altres melodies </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">incidentals...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Per
què perllongar-ne, com en perllongàvem, podrits torracollons, el
reguitzell ni l’enfilall?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
qui patíem d’ictiosi ens gratàvem les escates, i les truges
bacives i els afolls de la bata blanca qui ens omplien de píndoles i
ens maltractaven, i se’ns adossaven sovint com gluten vescós quan
els descordats hormonals verrinys els ho exigien, esguardaven tots,
molt encantats, el televisor de rere els vidres, i semblaven
jaquir-nos tranquils. Qualque catàstrofe de dimensions encar més
terminals es devia haver feliçment esdevingut. Massa poc.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tant
se val, car fou aquell vespre on </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">n’Harmoni
Clip, qui tothora enyorava, amb molta de clamor desesperada, el seu
‘stradivari’, me’n féu cinc cèntims, de la situació sempre
present que el turmentava.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
li demaní per què, del seu pobre garranyigós violí de poble en
deia ‘stradivari’, i no pas ‘a</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">mati’,
‘ruggieri’, ‘guarnerius’, ‘klotz’, ‘stainer’, i tant
d’altres noms de coneguts </span></span></span><span style="font-size: medium;">faedors
d’aquella mena de fòtils assassins d’orelles.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Allò
del violí, de més a més, em tocava al cor certes cordes
grinyolaires. Car oi que és el dimoni qui suposadament és qui toca
el violí? </span></span></span></span><span style="font-size: medium;">Tothom
sembla saber-ho, és el seu instrument. Al somni d’en Tartini, per
exemple, en Tartini mateix confessava haver-lo escrit tantost no es
desvetllava enmig de la fosca nit on havia sentit, bo i somiant,
l’aital sonata tocada per Satanàs mateix.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
així i tot, tenia après i entès de sempre que el violí era
exclusivament l’abrupte instrument del fastigós mort de fam qui
feia sempre el mateix paperot de la Mort. I que tots els virtuosos
eren, és clar, o bé zombis o bé endimoniats.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Com
ho compaginem? L’instrument de la mort o el de l’altre gamarús?
Tret que no siguin, ambdós, la mateixa imaginada persona. El mort i
el dimoni. Dic el mort, car això de fer-l’en dona, pobre home, és
una idea d’ignorant, de gent amb no gens de sentit de l’anatomia.
Com la mort la pinten esquelètica, no li troben enlloc l’escamarlà,
i la tracten de femella, amb forat i au. Però és un home, el qual,
precisament a causa del fet qui li manca l’escamarlà, es toca i es
pela el violí espatllat. A defalt de pixa, què faries tu? Com te la
pelaves? Sense violí, malament rai. I és clar que les dones no se
la pelen, les dones màxim que foten és d’esfullar-se-la. Més
argument. Hò, i en trobaríem a carretons.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Em
diu (i sé de què enraona), «</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Hi
ha un entortolligament de boes qui em i curullen i sorollen el
cervell, sempre enllaçades, elles amb elles, en sorolls
d’omnipresents diàlegs i controvèrsies</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">I
jo pensava, «</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Per
què no m’expliques els quanta, carallot?</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Li
vaig dir, per comptes «</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Hagueres
gaires avantpassats qui cremaren de viu en viu bruixes o heretges per
ordres dels criminals eclesiàstics de totes les eres, tu creus...?</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Féu,
«</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ni
puta idea, home. Supòs que com tothom. Un bon sarpat. Què vols que
hi foti? Cremar’m també en penediment? Qui és prou boig!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Fiu,
«</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ca,
ca, és clar! Si haguéssim de pagar per tots els crims ni torts
indescriptiblement bèsties dels avantpassats, ningú no n’acabava
mai quiti, tu! De fet, l’altre vespre, a</span></i></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">talaiant
si ningú no apuntava a l’horitzó vermell, per comptes de fer com
feia més sovint, d’atalaiar si ningú no apuntava al firmament, hi
atalaí, crec, el meu avantpassat de fa exactament cent mil dies
(érem al que en deien 1737), en Gilabert Baró, i tenia llavors
només uns nou anys i, ja, </span></i></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>el
desapuntament fou general. Vull dir, ningú amb cara i ulls, ningú
amb merda al cul, tothom se’n desapuntava. I qui el votaria? Ningú,
altre que a la forca, o a la foguera, a l’hora de la imminent
reacció que faria cua roent de la revolució. Car àdhuc jo mateix,
de tan lluny en el temps, me n’adonava que era un xicarró massa
com cal — ni col·laborava ni participava mai en accions
forassenyades, com ara les promogudes per les religions, o els
patriotismes, les dues més arrelades de les abominables armes dels
proficients aprofitats (pleonasme). Mes què faig? Érets tu qui
contaves, perdona, c</i></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">onta,
conta</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">...»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Féu
llavors (ho duc mig apuntat per ací), «</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">En
arribar a casa, vaig veure, i se’m va estrompar l’ànima als
peus, que m’havien llençat l’stradivari tot espatllat a la
vorera de davant la porta, amb la resta de tot allò que posseïa, no
pas gran cosa, és clar. Destrossat, llavors, amb el violí sense
estoig, i amb una bossa amb un canvi de roba dins, i segurament
qualque andròmina per al manteniment de la meua presència ni
prestància d’aede inspirat...»</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«</span></i></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Vols
dir la brotxa i la gil·lette, i el sabó, i el pasta-dents i el
raspall...?</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Segurament</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Atzimboris
rai, noses per a l’heroi</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Me
n’aní sense saber on anar, enmig de la nit, havent tornat mig pet
de l’ordinari etzigori vespral meu... Vaig escorxar el gat, llençat
jo mateix, com un drap brut, vora el riu, i pel matí, les aloses
romanien quietes, enjòlit damunt les cicutes, com ara si se’n
rancuressin, i m’acusessin, i quan comencí de caminar un esbart
nombrós de tudons s’esbalaí horriblement pel meu pas innocent, i
fugiren com encesos esperits...</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
allò, en acabat doncs del xoc o gran trauma que acabà de tocar-lo </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i
d’ací que acabés com tots nosaltres a la casa d’orats </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">es
veu que deambulà sense quest la resta del jorn, i vinguda novament
la nit, se li foté a ploure a bots i barrals. Una tempesta de
caldeu. I s’amagava el violí (per sort mancat d’estoig) a la
sina, i es xopava ell ben xop, i el vent huracanat se li enduia la
bossa al maipús, i no sabia tot plegat pas on trobar aixopluc, i va
caure al fang i s’havia tornat verament boig, i espeternegava com
histèric i epilèptic, espasmòdicament eclèctic en sa tria
involuntària (?) de guitzes i batzacs, i l’havien replegat, i
l’havien tancat elements anònims, i barroers i uniformats, com a
mi.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
lladre (qui sap d’on surt ara!) qui li havia robat l’stradivari
l’espitxà mentrestant, maleït amb qualque infecció sobtada (com
se n’assabentà?), i l’enterraren amb el violí que no havia
pogut vendre a ningú, i ell, </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">n’Harmoni
Clip, volgué rembre’l, recobrar’l, el violí, sobretot, i
s’escapolí, saltà la tàpia, i anà, aquella mateixa nit de
trons, al cementiri, i hi excavà de valent, amb les ungles mateixes,
damunt el clot on devia jeure el lladre, i no hi trobà pas rastre ni
aup del fotut violí, i la mà del mort, qui justament s’assemblava
molt (potser era el mateix!) al fill il·legítim qui tingué amb la
filla folla de la dispesera, la qual estuprà, com els industrials
estupraren la natura, i els capitalistes i imperialistes el món
sencer, i qui (vull dir, el fill monstruós) ja va néixer ancià (de
galopant progèria?) i de més a més benauradament mort, se li
aferrà (amb la mà de vell) a un turmell, i no sabia ell com
deseixir-se’n, i la mà del mort, esdevingut descontroladament
forçut, l’estrebava cap al clot, i hi caigué, i recaigué, encar
més fort, en la seua bogeria, i el tornaren a trobar, mig sebollit,
i el tornaren a tancar amb els casos més greus, i allí,
precisament, les nostres dues històries es confongueren, car
s’esqueia (em sembla!) que aquell qui havia robat el lladre havia
estat jo.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
violí no valia en realitat re.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Me’n
donaven quatre xavos de no re. No em va atènyer ni per a fer una
cerveseta.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
que, és clar, de la casual cloenda no li’n deia mot, pobre Harmoni
Clip, dels omplits poplitis.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Les
amargues susceptibilitats</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Quan
no romangué ni un dels corcats encarcarats titelles reialistes, tots
passats per la guillotina, mon pare rebé la fosca visita d’un
escamot de bòfies qui l’ataconà fins que el jaquiren per mort; el
pobre home, en acabat, contrafet i sobreeixit de xacres i d’altres
noses òssies a conseqüència de l’atzufada majúscula, mai no
endevinà en realitat per què l’estomacaven, mentre el seu plançó,
ço és, eu mateix, el príncep principal de la Bisbal, n’Enneàquer
Ecsàrnec Ecsòvin </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">
com em deien els estúpids americans (i pitjor quan comencí de
signar Xeix Xeix, i del meu nou nom en deien, com si vomitessin,
Ecseics Ecseics!), els quals sempre em feia que se me’n fotien,
car, escandalosament, per a ells la xeix era una ics! </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">
feia veure que estudiava, filisteu lletraferit, a una universitat
llunyana, amb nom disfressat, de sentors força arcaiques.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Potser
ja m’anava bé que m’anomenessin malament, els betzols, car allò
afegia confusió a la meua molt preuada persona, i afegia així
mateix complicacions a la identificació d’on no raïa ni parava en
realitat, perquè hi rebés a mon torn, per part dels enemics mai no
pas del tot desconfits.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">De
tota manera les susceptibilitats m’amargaven l’estada. Car, amb
aquelles desviacions, aviat no sabria ni qui era. Tothom al món, i
això quan no m’ha tingut per mort, m’han dit sempre amb un nom
canviat, sovint esborronadorament deturpat. Què hi farem. Pitjor
fora el contrari, segurament. Infeliç paranoide, m’enxampaven
encar pus fàcilment.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Visitant
els grecs, me n’adonava clarament que, entre els carreus ciclopis,
incessants hi orbitàvem les cariàtides, i amb allò no trobàvem
d’altra via viable vers la llibertat.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Com
esborrar els rutinaris rumbs de la industriosa sempre idèntica
hemorràgia? Malviatge, quin ultratge! No poder-se desorbitar de la
puta acròpoli!</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Com
caminàvem llavors, si, estortes finalment, no gens agorafòbiques,
creuàvem les àgores amb ziga-zagues de desempedreïdes apsares!</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">D’altra
banda, per què deprimir-te així? No t’hi lleixessis pas mai
caure, indrets podrits, fúnebres, fètids, maleïts, ço és,
esglésies, quarters, presons, escorxadors, cementiris, hospitals,
caus per als bòfies i els boigs, i els palaus en general (reials, de
’justícia’, de congressos...)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">O
els teatres. I cinemes. Monstruoses exhibicions.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Davant
un públic adelitadament bavós, na Medea hi trossejava horriblement
sos fillets. N’Endimió era brutalment raptat per la deessa dels
somnis, i dut a qualque tètrica contrada llunàtica, on entrava en
encadenats malsons escruixidors, i ja no en sortiria mai del tot.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Impertorbable,
àdhuc potser amb un cert urc, l’infant monstre, amb aspecte de
cretí i amb els peus equins, amb enmig de cada peu, doncs, un sol
dit esdevingut gegantí, ens exhibeix els seus innombrables paràsits.
Entres els lloscs espectadors, exabruptes i aürts rai, per tal
d’heure un millor angle de visió.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">L’aire
hi ha esdevingut totalment elèctric. La ionització generalitzada.
L’atmosfera ambrada sobreïx i enrampa. Atacats doncs pels ions
descordats que es foten pertot arreu, i foten de creus tota
comunicació, els aldarulls esclaten, els criteris dissonants viren
fàcilment cap a l’agressivitat. I els invasors llavors absurdament
vists arreu com a herois.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Els
invasors vingueren i tot ho emmerdegaren; i fora de casa ens foteren;
i tot ho desendegaren, i ens desdentegaren, i daltabaix tot ho
engegaren; i a les orelles se’ns cagaren, en llur llengua molt
lletjament horrorosa, i amb llurs repapieigs de troglodites, i odis
eterns ens encengueren.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Perdut
a les talúries per aquelles endreçúries, mai més no torní a
casa. Despenguí dècades escumoses, sovint arrossegant-me pels bracs
i els tarquims, visitant indrets maleïts, tret que és clar a hores
d’ara pràcticament tots ho han esdevingut, i els íncoles, amb
cosmètiques com més anàvem més desconegudes, m’eren cada vegada
repel·lents de necessitat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Em
digué, el darrer de mos avantpassats qui visití abans no fos
expulsat, vull dir, abans d’anar-se’n del món i passar avall,
quelcom de potser cabdal que malauradament (o benauradament, qui sap)
no copsí. Que no assolís de copsar-ho, no m’ha ficat pas mai cap
pedra a la melsa. Al cap i a la fi, abans de morir, la gent no diem
sinó bestieses.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">De
mainatge, amb l’eix de gairell, molt eixelebrat, com guimbava! D’un
gambirot prop la platja t’engrapava un parell de pigargs a cada mà.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Era
un cul de mal seure clafert d’energia. Molt afecte al gambit. Amb
zel iconoclasta, davant cada interrogant, llençant-m’hi de cap.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Em
fotia una medusa per barret, i tornava totdeu de pedra.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
m’estimbava penya-segats avall, i planejant com l’adorat voltor,
me n’encertia. Era de debò el cel paella? O era sols un llenç
burell pintat d’esferes? Una de dues!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
la data que fos...? Qui se’n curava! Mai no ho he comptat. Quants
d’anys...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
el rellotge, prou sabia que cal no mirar-se’l mai, no fos cas que
el gastessis.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
m’ensopegava, pels fictes cels, amb pixavagants estranys, d’altres
firmaments, de mons afòtics i doncs invisibles, i, de vegades,
euparèunics (és a dir, on els dos s’escau que som collonudament
fets per a cardar’ns mútuament , bé que insubstancials i
diguem-ne haptonàstics, sense tocar’ns, doncs, rebutjant tot
contacte, a través tanmateix de magarrufes i mims intencionats, com
ara magnèticament se’ns collaven els nostres dos ectoplasmes un
instant, i què ens generàvem recíprocament als cossos atesos? Qui
sap. Contagis rai.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Car
com qui diu tot d’una, d’argent-viu passava sobtadament a
letàrgic, i a tocat del bolet, i a oblidadís de mena. Com ara
mateix.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sense
ni cinc a la butxaca, ensumant pertot sentors de merdes diverses, amb
cara de prunes agres, em deia, segurament citant cap clàssic, que a
despit del fet que ja cap ni una no em pongués, i a despit de la
mancança penosa de persones com cal al món, totes amb idees (més o
menys tapades) molt criminals, em calia continuar anar fent, pels
solcs mal marcats, i amb sabates pòstumes, maniàtic, desllorigant
desoris.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Era
llavors, filosòfic, la partícula estàtica, la qui no és mou del
cul del vaixell on es troba atrapada, sense energies ni cinètiques
ni potencials. Els quanta (m’explicà l’altre) són els paquetets
de discreta energia tramesos per aplecs de partícules ‘en
conferència’, bé en ‘camps’ o en ‘àtoms’.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Pel
fet que sempre he estat esquerp i revulsiu, i per pudicícia tothora
he defugit de barrejar’m amb rígids i tarats i feixucs malparits,
tot sol com un xot, egregi, obscur, ubic, cantant-me constantment les
exèquies, conscient de la meua transitorietat de titella estifollat,
rovellat, arronyacat, ja de naixença, fet d’un paperot esquinçat
i cagat, a cap devessall d’escarafalls al meu teatret del suïcida
no li feia mica lloc. Cap quimera. Quietud total, i au. Esguarda un
món (un altre) que se’n va al carall.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
pas que no em raptessin mai. Ni que no se m’enduguessin també per
altes escabroses mars. </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">Admès
llavors a coberta per a netejar-hi, gratar-hi, desencastar-hi, les
múltiples femtes. I altrament esclau de sentina qui duu, incrustats
al cos, petits llums vermells de voltatge ínfim que tanmateix, tant
se val allò foti, el denuncien dins la foscor.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">De
moure’m, em deia, a</span></span><span style="font-size: medium;">bstén-te’n,
noi, </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">car
em fa que el moviment estimula els llums, com si ton cos fos una
dinamo.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;">I,
cusc, m’estrenyia més fortes les </span></span><span style="font-size: medium;">sotslligadures,
i els </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">verms
de la indignació se m’</span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">acarnissaven
llavors, agres i ignominiosos, no volent-se pas presos en encar més
estretit </span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">cistell.
I al bell centre de la cenyida gàbia jussana, l’ingenu escandall
de l’innocu aede que era ma </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">virolleta
es disfressava de baqueta de director i</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
em trametia, amb sorolls de dolor, la seua planyent </span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">orquestra
de botzines.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Mes
és clar que jo, gens partidista, no estalviava ningú. Cascú dins
mon cos havia de rutllar en harmonia. Altrament, no ens n’escapolíem
mai, ni d’aquest parany present, ni de tots els successius que no
mancarien, per mica que visquéssim ensems, encar de fer cap,
furibunds, de trascantó.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Despietat
univers qui, com repugnant invasor, tot ho destrueix, i ens
descarrega damunt tot un munt d’escombraries tòxiques, i hom,
isolat, erudit </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">desvalgut,
</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">s’esdernega
en el va assaig d’abillar l’angoixa i el seu tuf anguniós amb
qualque infantívol lenitiu d’ennuvolament paranoide, i d’incerta
recança.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Alficossos
de bordell, </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">vescosos,
delinqüents, em rescabalen, agres llepolies, i albir, a l’aguait i
ajagut, bo i esmolant la simitarra, els núvols blancs, estesos i
eixamorant-se a la tora i a l’alardó, dels llençols apedaçats de
la darrera bugada.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Lletges
xarxons els esteníem, i apèptiques com dèspoines desplagudes,
eruptives com volcans, a rampellades espontànies els fèiem volar i
esdevenien com ara ondulants esglaons adreçats i endreçats devers
la lluna.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Totes
anàvem variant de sexe (mai no escatírem de debò per què servís
‘allò’), i alternativament anàvem de flàccids a tesos i
d’afeccionades femelletes a molt rucament i ridículs ens
baronívols.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
els núvols de llençol es fotien en orrupte a ploure fils
esfilagarsats i llinyes amb hams, i, tot davallant el Solell roent
ens els encenia, i a les nostres virolades </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ombrel·les
paral·leles filustràvem que s’hi inauguraven acolorides
fumarel·les.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mai
més no tornaries a casa. El niu fou destruït. Enyors, què es
valen? Mals a l’ànima, és a dir, corcadures al pinyol. No hi
havia res a parir. Res a pelar-hi. Res a desllorigar. Prou sabíem
que re no ens apaivagaria. No ens fiàvem de l’univers, ni de ningú
qui hi visqués. Això era tot. No calia capficar-s’hi pus. No
albiràvem pas que res tragués a re. Les guerres continuaven, i
continuarien fins que no hi romangués re de re. Cascú pertot un
altre sac de merda. Barallant-se a mort per un os ja rostat manta
vegada. Rostat fins al darrer fàstic.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sols
en la solitud t’il·lustren encar l’imaginari les pulcres tènues
insinuacions. Per exemple, en somnis, amoixàvem impenetrables
puelles. En subhastaven gernacions. Generacions senceres. Germanes,
part de fora prou higièniques. Qui sap si cap en fora troballa, amb
qui gaudir sanguini. I és clar que no, cap somni no ens transforma
altre que en no re.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Nogensmenys,
damunt llenques d’estellada sandàraca, raïen dempeus i nues, amb
visibilitats acadèmiques. La cleda que les encloïa no admetia
esmenes. «O te les enduus totes plegades o cap.» Tot el ramat
directe a ca teua o a l’escorxador. Els babuïns millors compradors
ens esborronàvem, esgrimíem espantalls de por i fèiem espetegar
carraus d’ira. Sempre ens fan caure als mateixos paranys. Perdonant
vides, perdem les nostres.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Estremits
i amb convicció, responsables, despenem, íntegres, els icònics
heretatges. Utòpics, cascú amb el nostre serrall, esdevinguts encar
pus respectables, assolim èxits eixorcs. Tothom ens aplaudeix, i
ningú.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aviat
ens caldrà retre comptes. Fotem canvi de marxa. Ens estavellem,
constrets pels adversaris emmascarats, als vitralls atrofiats. Pels
trencs ens apareixen perifèries encar pus esllenegades. Quines
atrocitats no hem comeses! De quants de greuges no se’ns volen
exhaurir, quitar, els qui ens empaiten!</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Per
vici, el dèspota amoroseix baies ceríferes. Pler de pulcres
carícies anticipen l’atrició, la flebotomia, les guitzes, les
coltellades, que s’atansen, i se’ns despenjaran damunt brutalment
i d’espetec.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
tendre eixam d’indecents verges es bresquen (en aparença ben
innocentment) mels de conys, els quals comencen de brostar’ls, amb
una certa vigoria, bellugosos tentacles de sípies, calamarsos i
pops, fins ara arrecerats, com majúscules pegellides, a llurs
símfisis púbiques, i d’amagat, durant tota l’estona, assajant
els estratagemes d’antics estrategs cefalòpodes, qui dissenyaren
els precisos anfractes d’espirals mortíferes que escanyarien, quan
calgués, i de cop-descuit, la totalitat d’escamots d’enemics
guardians.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
aquella avinentesa, escauria a nyèbits i patxecs desfeinats
d’erigir-se insurrectes, i les verges aidar en llurs esforços de
manumissió. En el triomf de la victòria, unes i altres es podrien
aleshores casar, i tothom feliç i content. I cessaríem de contar,
ni de comptar.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
que és clar, com sempre, un petit entrebanc. Presos de pànic, ja
ens perdonareu, els pusil·lànimes, pretesament enfeinats en
d’altres feines si fa no fot estratègiques, i sobretot és clar
que en cabòries existencials, ens n’abstindrem, naturalment, i
haurem de romandre enrere, ben arrupidets.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L’excusa
és fàcil. I tothom (tret dels més bèsties i doncs perillosos, qui
ho resoldran a cop de matxet) ho comprendran. El tarannà, el
capteniment, de qualsevol ve totalment regit per l’equilibri dels
minerals al cervell, coordinador de tota la distribució. On la busca
de la balança no rau exactament enmig, s’esbiaixa lluny i prop del
fulcre o diguem-ne del bell mig màgic, malament rai. Com ara si al
pantocràtor hi manqués el protagonista principal, què és allò...?
Noses a betzef, follies, manies, destrets, covardies, desercions,
depressions. Sí, comprenc, som-hi. Massa enardits, ens haureu de
fotre un tret al cap.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Boires
i clots negres de les fredes nits, quan t’expulsaven de casa, sense
altre que els vestits que portaves quan et bandejaven. Embalbit
d’inici i tot seguit glaçat fins al bessó.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Fotries
fortuna. Encar s’hi veia força. Un jorn clar d’hivern. I el
capvesprol prometia. Anaves a conquerir, no pas el món, n’hauries
segurament prou de moment amb cap petit indret més amable. No t’has
acomiadat de ningú. Només penses en la tornada, tota feina feta,
brillant, ric, volgut arreu, un heroi. A cap dels xiquets amb qui
treballares en la teua infància al ‘Círcol Trèvol’ no els has
dit re; vols sorprendre’ls amb el teu triomf per terres estranyes.
No en sabràs mai més re, altre que sovint (ho veus escrit) notícia
de llur mort, de vellúria, o ves a saber de quina altra malaltia
irreparable. Deus ésser el darrer qui passarà avall, el darrer de
tota la lleva de pallassets.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
que el fred extrem t’aturava. Enmig d’enlloc. T’hi trobes
totalment perdut. Raus morint-te en un racó fosc, abraçat a un
arbre mort. Si portaves si més no llumins a la butxaca, potser encar
et romania esme per a cremar re on escalfar-te.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
tornaràs a la vida mig decent que en acabat que has esdevingut estri
adotzenat d’una societat salvatge. En recolliràs la femta, i en
diagnosticaràs, estudiant-la, la fi de tots els maldecaps del món.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Propvinent,
la teua fi coincidirà fantàsticament amb la de tot l’existent.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Fugaç
setge posàrem a una pedra si fa no fot esfèrica que vertiginosament
també tombava al forat concís del cul del no re.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
història del món mateix és també la teua.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">(</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Venus
i Príap, genis de l’aritmètica</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
vida altra fui cuc rosta-fulls; i ara, en premi de la meua sèdula
feina en rostar fulls de llibres molt amats, de cuc qui fui, em veig,
en aquesta altra vida, humà qui n’ama i n’ha, i en llegeix a
gavadals, de tal faisó que n’acaba marejat, i fet un nus d’ecoics
i caòtics parers.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Quan
em cuida el cervell fer un pet estrepitós, m’és ops encontinent
d’eixir al jardí a, com qui diguéssim purificar’m. </span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sovint
no vaig sinó a parar a la basseta de les gentils granotetes. Dues
fonts tènues i constants, esculpides molt formosament, una a tall de
Venus, l’altra a tall de Príap, la nodreixen amablement. En Príap
(com m’explicava mon nebodet Sal·lusti, quan encar era viu) fa
pipí eternament pel seu pipí, i la Venus, ensems, en fa pel seu. El
pipí de la Venus es diu cony, i el d’en Príap, gros i llong com
el d’un ase, es diu vit. Com qui digués, na Cony i en Vit són les
nostres fonts de jovenesa i de beutat. Quan hi som, hi som; en un
mot, quan hi som, de debò no som, és a dir, som de debò! Hi som
com qui hi és, esclet i sencer!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Li
deia que sí, senyor, molt ben posat, és clar.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Es
veu que certa puta, recentment, pobrissó, li havia dit que era «un
burro», i no va sàpiguer de bon principi com prendre-s’ho, «si
ho feia malament, si no en sabia prou» si els plaer no era diguem-ne
sinal·lagmàtic», fins que «no, home, no!» la puta li diu que per
la manera tan forta i vigorosa com no xinga, pobrissó, i amb un
mànec tan dret ni potent, ni gegantí, i ara no sap pas tampoc si
creure-se-la del tot. En tot cas, a tots ops, «si plor de bagassa és
com pluja que passa», afalac de puta deu ésser com cel de capellà
— falòrnia, i saber-vendre, i ensibornar el client.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«As
on a crazy piano, bang, Sal·lusti, on the Catalonian whore, armed to
the teeth and immortal, and never think about tomorrow», li deia, i
també que s’ho cregués a mitges, car, així mateix, com sovint
deia en xinès en Cesc Lacolobra, «Q</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ui
viu perquè hom el vanti, es mor tantost hom el vilté.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Potser
l’encoratgí massa a passar-s’ho a la vida tan bé com hom pot.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«És
verament n’Amfitrita i ses nimfes, creus?», em deia un dia on ja
començava, em sembla, a albirar visions. Li dic, «Em fa que són la
mare dels déus i ses deu filletes.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
hi eren, realment! Totes nues, a la platgeta de la voreta de la font,
bo i jugant (qui sap si innocentment), i vinclant-se
estratègicament, i com ara plegant petxines al terra assolelladet...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
llurs conyets! Se’ns feia immediatament aigüeta a les carranxes!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Si
fortors de cony ja a trempar ens fotien, i per això que sempre
anéssim, oncle i nebot, amb el nas davant, tothora penjant de les
calcetes si pogués ésser ben llordetes de les dones, ensumant-hi de
lluny i de prop, doncs, a tantes de gònades de les femelles,
cal·lipígies sobretot, que al món, i l’ultramon dels visionaris,
no trobéssim, que hom s’imagini, si pot ara, les cardamentes que
no fotérem durant aquella folla vesprada. Car les consideràrem amb
raó com a invasives, i qui sap si de debò no hi venien amb idees
furtives i furaces.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
diuen que féu en Príap, en temps antics, «Femina si furtum faciet
mihi virve puerve/ haec cunnum, caput hic praebeat, ille nates// Si
cap femella mascle o infant no gosen robar’m/ Cony, cap, cul, ho
paguen quan me’ls estic cardant./»</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tant
se val, tant de cardar [àdhuc massa de cardar (molt més del zero
per tots els savis recomanat)], n’acabà magriscolis i demacrat, i,
com efractius intrusos, els virus dels múltiples de càncers se
n’apoderaren. Les grapes i garfis del càncers, entre claudàtors
de metàstasis, l’empresonaren ben empresonat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Malaguanyat!
Un cop mortet i colgadet, «Com ornitòleg pansit a la jungla/ Em pas
el jorn gratant-me el nas amb l’ungla/».</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Castigat!
Per empènyer’l al vici, malparit de manguis!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tornant
de l’hortet, amb la fonteta de les beutats i joveneses infinites
encar rajant com si no s’hagués esdevinguda cap catàstrofe, qui
t’hi trobaves, sobre, sinó el terrible en Xarlemany Demenzia, cap
mafiós, qui venia amb el seu seguici de llemosines negres, a esmenar
d’una puta vegada la situació perquè fos triat per a metre la
constitució en flames i ratificar-ne una altra de nova, la seua.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">M’encomanava
d’enverinar «amb aquest àntrax definitiu» els poms de les portes
d’entrada de totes les cases que sapigués que votarien contra ell,
ço que representava pel cap baix mig veïnat i escaig, i au, c</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">urt
comiat a l’escamot suïcida dels qui romanien amb mi, i pirava.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Feia
memòria dels anys que despenguí amb els altres argentats </span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">lepismes
menja-llibres (tots massa educats, com ara empapatxats per les
contínues banyes de l’abundància del saber que consumíem) i me’n
recordava d’aquella vegada on érem un altre escamot també mig
suïcida a la biblioteca del congrés i m’havia aixecat a tornar a
la lleixa el ben rostadet llibret referent als «!hung», i
s’escaigué que en tornar al meu lloc, algú altre hi era.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Algú
altre s’asseu al seient on m’assec, i hi era tot distret bo i
xerrant amb algú altre, i ni se n’adonava que m’era esperant, i
tot hi eren xinesos d’ètnies diverses xerrotejant pels descosits,
i portava un llibre gros ara, i els braços se’m cansaven, i
assegut a la trona, el lepisma màxim de l’escamot, en Columel·la,
decretà que d’estranquis els preparés un te de matallops, i així
ens en desempallegaríem ràpid, dels entremetedors.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Pensí
en aquell moment q</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">uan,
molt abans, així mateix, a Potosí, linxàrem l’aviatriu Beatriu.
També ens crèiem que l’aviatriu no fos dimoniessa, i per això
volíem deseixir-nos-en. Personalment, és clar que gens enclí a la
proesa. No pas que mai m’hagi engrescat gaire de pelar ningú, mes
també és cert que durant l’orgiàstica estoneta, no piulí pas
cap piulet ni un d’oposició. Tret que, més tardet, la malastruga
impia temptadriu se la menjaven les cornelles, i a contracor també
jo vaig preferir morir.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">S’encenia
amb esclat l’esca per a la pira, i mos calçotets de tamarell foren
els primers a cremar.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aquesta
vegada igual. No havent estat mai mafiós, mai de fel ebri com ells,
abandoní amb espetecs d’embranzida i sanglotant de valent, els
meus Venus i Príap, i llisquent com futarra, m’esmunyí, com
emanació d’essència, vers la substitució de metempsicosi,
segurament ben assenyaladament degenerada, que aquest cop no em
pertoqués.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mesquí
pedant, sempre engargullat per mal païdes savieses, se m’abatien,
durant la transició per les arcanes òrbites de l’entre-ésser, i
en rude ruixat, els irònics compliments dels poders ordenadors.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Acolloneix-te’m
i trem, car amb t</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ota
la rancúnia acumulada et vinc», deia un d’ells, i els altres,
entre les ebullicions, els quequeigs, les barreges i trifulgues i
sacseigs, de certa química bromera de fermentació de la pasta
substantiva que em formava novament, em semblaven no mai anar al gra.
La confusió que es portaven no augurava re de bo.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Ho
un male sconosciuto, dottor», em vaig trobar dient. I resultava que
era ara en Dildo Caverna, mafiós, qui, només abillat amb calçotets
aquest camí de gro o glacé, abjectament al·ludeix, cloròtic,
rovellat i gangrenós, a l’origen de la seua anorèxia, i
extorqueix el seu metge que el tracti i el guareixi, amb perill de la
seua mort, i és clar que sobretot sense prohibir-li les orgies que
tanmateix l’acabaran matant. El cicle recomençava, fills meus,
aberrant vermina, sempre prefabricat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">No
sé pas si em comprens, però em corprens</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tu,
p</span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ardal
qui te’m penses que mon nas és pardala, i te me’l (‘te me la’)
vols cardar, bo i picant-li el clatell, com hauries solgut fer amb
pardales de veritat, i com veig fer d’altres pardals potser també
amics teus, és a dir, cardant doncs per etapes, i de trast en trast,
descansant a cap branca veïna, i piulant-hi i refilant-hi, i
excel·lint-n’hi bon tros, en tes cromàtiques escales mixtes (fort
dramàtiques), i descendents i ascendents alhora...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
cops de bec, a pleret, m’hi feies un petit esvoranc, on ton ardit
vitet en acabat s’hi instal·lava sovint i amb escreix.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
així, al cap de no gaire, tu pardal havent tanmateix partit tot
content, un matí em mocava, i me n’adonava que mon nas ponia ouets
a tot past.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Flagrant
sufocació, quines cardades més fortes no foteres, noi!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara
em caldrà fer-vos (a tu i mon nas) un niu a un dels narius, potser?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
com ho faríem altrament perquè els ouets espellissin com cal? I qui
s’hi asseurà a covar’ls pròpiament? No voldríeu pas que m’hi
assegui jo? És a dir, que m’assegui damunt el meu propi nas.
Impossibilitat. Absurditat. Tot i que, amb prou gimnàstica i tot, ho
intentaré. No vull que trobéssiu re a desdir, de la meua dedicació
a la tasca. Cap cruent retret cap al vostre prohom molt afecte no us
alleraré pas d’allevar’m.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Faré
tot allò que calgui, dic, i pus, recony!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Massa
avesat a l’espai obert, tan perillós i pol·luït per brutícies i
sorolls, em tancaré, per a millor concentració en la comesa, al
raconet més arraconat de cap cel·la.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
a l’hora de la múltiple naixença comuna, vostra i meua, desaré
llurs melics (els melics de la nostra nombrosa mantissa o
descendència) a unes urnes mortuòries. Els pardals no ens cal
melic.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I,
si la nostra prole aleshores triés de romandre amb mi, pare putatiu,
viurem tots plgats (no us neguitegéssiu pas gens) d’allò milloret
dalt de tot, als llimbs dels parallamps.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Als
llimbs de parallamps hi vivim a lloure, en lleure i lliures.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ah,
nois! I arribats els llamps, com ens hi delim llavòrens!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ens
hi delim adelitadament bo i delint-los.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Deure
acomplert.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Som-hi.
Ja ens ho farem.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
sortirem que no n’estiguéssim de tot segurs, de la nostra victòria
contra l’enemic invasor.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
ens fotran mai més beure (</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">llurs
pixats</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)
a galet.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hem
ops de força forces. Criéssim sense arrest.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Volem
pa independent amb oli independent</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»,
repetirem molt melòdicament, fins a la convicció inesborrable de
tota la patuleia. Mantra de salvació. Idea fixa i idònia. Ningú no
ens mourà de la nostra intenció.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Si
no ens en donen, si no ens en donen, si no ens en donen, no
callarem!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Les
maratons elèctriques que et volien epidèrmicament impenetrable</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Venien
els anuncis d’estridents enganyifes als darrers fulls, tant de les
revistes per a la canalleta com de les pornogràfiques. (A propòsit,
les úniques dues especialitats d’escriptura que haig trobades que
ha valgut mai la pena de llegir.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hi
anunciaven els indrets reservats on, pels viaranys bosquetans
adequats científicament, hom hi corria maratons que t’alleraven un
nou poder, semblant als qui emprava aquell ninot qui es deia ‘el
superhome’. Hi rebies, mentre corries, nu, descàrregues policromes
de llum segmentada, que, al cap dels mesos, t’immunitzaven
totalment contra l’electrocució.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ni
llamps ni enrampades ni cadires elèctriques, ni bombes de neutrons
ni atòmiques, ni cap de les altres merdoses rucadetes dels imbècils
marcials, no et podien fer cap mal, impotents de totes totes envers
la teua pell sempre incòlume, esdevinguda hermètica, epidèrmicament
impenetrable, i on totes les letals ones magnètico-elèctriques,
doncs, hi fotien figa i naufraig, i hi esdevenien risibles derelictes
que et queien als peus com malignes follets morts sobtadament d’un
atac al cor, i ivaçosament marcint-se-t’hi i podrint-se-t’hi.
Els xutaves com pedretes o castanyes.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Trescant
pertot, com sempre haig fet, com un pansit sense ofici ni benefici,
un vespre vaig trobar’m de casualitat amb un d’aquells
miraculosos viaranys. I em vaig despullar i em vaig fotre a
córrer-hi, i mentre hi corria, hi passaven noies nues, de les quals
la pell canviava ràpidament de colors, com fan les pells dels pops i
els camaleons, per exemple. I tot allò feia alhora riure d’emoció
i feia trempar.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
que em van pescar. La noia fantàstica qui sortia als anuncis dels
darrers fulls de les revistes pornogràfiques i per a la canalla, es
veu que era la capitana de tot el negoci. Era ella la inventora o si
més no l’empresària de tota l’aparat, tot el gran muntatge.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Dut
al seu davant per un goril·la que em pessigava el bescoll i m’hi
menava mig enjòlit com si fos un gatet, la capitana, bellíssima i
relluent com deessa, se m’atansà.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Què
hi feies, sense pagar? Et penses que ets més viu que no els altres?»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«No,
senyoreta. En realitat, sempre m’haig tingut per més idioteta i
aturat que no ningú.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Així
m’agrada.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Es
tombà cap a les càmeres. «El ficarem als anuncis. Un pobre
desgraciat com ell ha d’ésser típic d’innombrables milions. Si
ell, amb el seu cos escanyolit, magriscolis, nyicris i baldat, i
sobre amb la seua molt lamentablement mínima menenita, és capaç
d’esdevenir superhome, tothom pot.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Així
fou com m’afegiren a l’empresa.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
com, transformat en gatet de la mestressa, la capitana em convocava
sovint quan es llevava, i em deia que li xarrupés el conyet tot
xolladet. I també el paracolpi i el foradet del culet. Ço que fiu
amb indeclinable unció durant les darreres dècades de ma llavors
molt reeixida vida. Salutíferes triagues.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Feliçment
eidètic, òntic, al cim més afuat. Mai més solemnement
paraclausitíric (sol i desolat rere l’uix), ans raent
majestuosament al dedins de dins, al pinyol de l’acció, al nucli
cel·lular on els àtoms es barallen. Ell, l’elet, l’elegit, el
paradisíac...</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
tant. No em calia paradís després de morir’m, collons, no pas!
Com si no hagués hagut ja gaudit prou mentre era viu, no fotéssim,
entre poc i massa!</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">
</span><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Amb
en Bla Tentacle i la seua trepa</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Espasmes
de consternació se’m deuen pintar amb moltes de ràpidament
variades colors a la cara quan un bla tentacle d’un d’aquells
objectes còsmics (menes d’ictèrics ectoplasmes amb el mal gènit
dels crancs) suara davallats d’enlloc, amb un bla tentacle,
cromàticament força esbojarrat, com dic, no em vol també entrar
pel forat de baix!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Li
adreç un blasme fatu i me li remoc ben lluny, tret que son tentacle,
de qui les idees patològiques no em foten gens de gràcia, es veu
que es pot allargar indefinidament; per molt que me n’allunyi, de
toquejar-m’hi prou tracta, i sovint àdhc reïx de fer-ho i tot,
tot i que de moment només lleugerament, car encar dec ésser prou
llambresc per esmunyir-me-li. Tot i que és cansat, això de tant
haver de remenar el cul per a evitar el roent contacte.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">M’he
ficat a escalar algunes de les innombrables torres de babel
d’escombraries, de rebuigs i de ferralla, és a dir, d’horrorosa
merda, que és tot allò que la nostra societat sap produir, mes ell,
el bla tentacle de l’ictèric boirós objecte, prenent-me per ídola
icònica, no pas que desisteixi gens; sembla que de poder tocar’m,
és tot allò que vol; un desig ben estrany, semblant als dels
mestres, bòfies, jutges i capellans, tots tothora alhora delerosos
de penetració anal, com cada infant violat prou coneix.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Arraconat
entre extremadament pol·luents desferres fetes de rovell i verí,
escarransit fins a la singularitat, ja no puc pas escapolir’m de mi
mateix, a tall d’esperit o ànima. Només puc anar acceptant, a
manera d’embut que xucla, que tots els tentacles blans de l’univers
no vagin triant, a pleret, a llur albir, de penetrar-m’hi, cos
abusat fins a l’engreix excessiu, i doncs esclatadament reversible,
com tants d’altres embogits cossos celestes existents.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Mentrestant,
cantéssim mentalment peans d’homenatge i reverència als
superpoders dels superherois dels massa tous (per a ésser observats)
objectes còmics, vull dir, còsmics.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Algú
trobarà mai el meu qüern de notes, ara que aviat hauré
desaparegut, abissal forat negre enllà? Hi llegiran mos somnis
patognòmics o prodròmics que prou se m’ensumaven la malaltia que
el cos ja no em covava? La malaltia de la invasió dels braços tous,
que em van arrodonint i empetitint òrgans i entranyes?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Seràs
envaït, company, per grossos i grassos circells que et brollen a...
i et davallen de... ton profusament fecund cervell</i></span><span style="font-size: medium;">.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
hi ha perill. «</span><span style="font-size: medium;"><i>Non
legor, non legar</i></span><span style="font-size: medium;">»
(ni em llegeixen, ni em llegiran), n’estic segur. Sobretot si m’ho
publicaven amb el meu retrat afegit. Mon ver retrat, amb el meu posat
(ara definitivament esborrat) de sempre (mentre era al molt reduït —
comparat als altres — món dels vius). Massa bleda. Fotent el paper
del conformat badoc com ara el sempre desconcertat peixet atrapat al
bec del bernat pescaire, per exemple.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Potser
si el veia sencer, el suposat monstre, si el veia urta a urta, d’up
a up, veuria tot plegat que es tracta, efectivament, d’un ésser
vegetaria, vull dir, vegetal, i que el bla tentacle seu és en
realitat un altre gras circell, i el personatge mateix, tot dit i
fet, doncs, res d’altre que qualque desdentegada repel·lent
relíquia d’unes quantes de races pretèrites, a la llarga totes
barrejades, ni figa ni raïm, ni carn ni peix, ni cuca ni moixó,
sinó qui sap si les sis (i més) coses ensems.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Car
el ball dels ben coreografiats ions no cessa pas mai, i els àtoms i
les cèl·lules, quin tragí, quin tràngol, quin tropell, i les
vides hi són pertot d’allò més mal·leables i multiformes;
tantes de guerres inútils, tantes de vastes mutilacions consentides
en múltiples ètniques neteges, i tants d’empelts en acabat de
tantes d’escolades èpoques iròniques, i els resultats, al
capdavall, onades incansables de vicis i conxorxes, i d’estranyes
revifalles, amb sòrdides trepes ací i allà de monstres trepitjant,
amb crosses escapçades, o resignats i immersos en absurdes comeses,
o havent abjurada tota ulterior bel·ligerància, gruant felicitats
de trucalembut, esbombades i ‘propaganditzades’ per molt ximples
populars cantarelles, esdevingudes dogmes durant catastròfics
períodes de transició vers més desastres i més eres si fa no fot
tan infernals, tret que sovint totalment contràries pel que fa a la
situació contingent de les condicions ambientals, a les quals prou
cal també adaptar’s, si hom vol sobreviure, ni que fos doncs
horriblement transformat de cap a cua, i de dalt a baix, d’on per
molt horrorosa pinta que no fotis, sempre seràs prou bell si (i
quan) les regles de la beutat van per força evolucionant
respectivament...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Car
tot allò lleig esdevé bell (i viceversa) quan allò lleig
s’imposava per espaordidora majoria. Quan tots som lleigs, tots som
bells. Quan tots som vells, tots som joves. Quan tots som morts, tots
som vius. Quan...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">O
qui sap. Potser no.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">En
tot cas, de quines altres efímeres esfèrules no arriben, els nous
invasors dels braços tous? Tant se val. L’univers és tan
carrinclonament repetitiu! Hom s’hi fastigueja. Cruel i indiferent.
Dissenyat per cap botxí d’escorxador. Bovinament, mantes
d’esfèrules roden al voltant dels estels encar vius </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
tots els altres (els estels morents i els estels morts) havent-se
cruspides senceres (i de viu en viu, com qui diu) (o pus tost
totalment rostides) les (esfèrules) llurs...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
tu? Anodí albardà, per què cony em solles així? Maleïda vermina,
on em vas, amb ta perversa fa</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">l·l</span></span></span><span style="font-size: medium;">era?
Me li empedreeixc, i tot assaig d’intromissió seu esdevé
vergonyós i fallit intent. Se’m perd anant a les palpentes, i
potser, oblic, em vol pujar al coll per a escanyar’m. Trobarà,
però, que mon coll és el de cap estàtua de bronze...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
aleshores ha canviat de tàctica, ha esdevingut hiperbòlicament
falaguer, m’adreça, amb el toc encar més endolcit, muts
ditirambes a raig. I quin cas en faig...? Cap. Al contrari, si no
temés que, encetat, son suc no fos altament càustic, allí mateix
l’esguerrava, l’amputava, amb ma mà de bronze.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Només
em cal pensar-hi (car veig que em deu llegir els pensaments, com adés
m’havia llegit els somnis), i ja comprov que se m’esllangueix,
se’m destrempa, com ara retut, com ara descolorit sinople que
davallés de dreta a esquerra (o al contrari, per al seu món
capgirat).</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Mai
no m’he entès amb cap dels personatges que el cel no m’ha
traïdorencament tramesos. Haig de creure fermament a hores d’ara
que tot el firmament n’és ple, d’éssers trencats, amorfs,
incomplets, monstruosos, mal-cosits, freturosos de contacte, mes amb
qui...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Mes
amb qui, eh? No fotéssim, vós! Àdhuc amb mi...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Àdhuc
amb mi! Un altre ésser imperfecte qui grua només a desaparèixer
(suaument, això també, per la rampa llisquent de son son somiós)
d’una puta vegada? Doncs sí que aneu nàquissos, nois! Sí que
aneu mancats! Pse.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Escunç
que s’escunçà en avinentesa de la nostra darrera penjada de
clemàstecs</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
celebrants havíem penjats els nous clemàstecs i fèiem bullir a la
impecable cassola nova de trinca (de cul doncs no pas gens ennegrit
ni mascarat encar), penjada al croc adient, aigua de la font de
jovença per a fer-nos-en un bon brou, i els evanescents cavalls de
la tempesta havien callats, i férem quelcom més vell que no el
cagar en finestra.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Oíem,
davallant pel fumeral, incessants cacofònics esgarips d’aufranys
amollant inversemblants enfilalls de veritats diverses, i perquè la
propaganda propagada pels altaveus mentiders dels polítics fos
esborrada, ens fotérem, cismàtics, a cantar a freixures
descordades.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Entonàrem:
</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Qui
no pot cagar sa, més val que es mori</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I:
</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Companys,
companys, lo món no és gens mal fet! Si les dones han lo tall, els
prohoms lo ganivet!»</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">O:
</span></span></span><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Trempant
com un ruc, us desarrug els plecs dels conys, i de les semiesfèriques
natges us em remoc el mal cuc</i></span><span style="font-size: medium;">.»</span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></span>
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
als environs de mitja nit, les llavors de l’orgia germinaven. I les
hores s’escolaren i la vegetació esdevingué frondosa. Tothom
cardava amb tothom.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">S’havia
girat un vent i la sorra sorruda engir de l’illa entrava amb succés
per cada esquerda. Estossegàvem.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">A
poc a poc, cada pedra secularment fita, tanmateix gastada pels
granets sollevats, es bellugava, i àdhuc la casa mateixa trontollava
estranyament.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Monàstic
i impertinent, havia estat l’únic de no haver participat en la
promíscua brutícia. Massa net i primmirat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Esporuguits,
abans la matinada, els quídams més murris i lascius, els pupils
dels invasors més </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">pigres,
desvagats, bugres, àvols i celerats, havien fugits amb el boirós
transbordador.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Només
hi romaníem una multitud de dones massa mandroses, i servidor, el
senyor de la casa.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Eu
i la dona som dona i home complementaris, lluna i Sol. Quan un de
naltres llueix, l’altre es fa fonedís. És així com ens entenem
perfectament.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">La
dona se l’havia cardada aquella nit un regiment, i no hi veia de
cap ull. Era truja massa tipa, rabejant-se endormiscadament a la seua
soll particular.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Avui
em tocava doncs segurament de lluir.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Les
dones, eixarrancades, llurs conys roents i remintolant de mocs,
roncaven i petaven.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Davant
tants de conys oferts, sol mascle present, hom se la pelava
afeccionadament, i no anava pas més lluny.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Pel
fet inqüestionable que sempre, del segon on em nasqueren fins al
segon on l’espitxí, molt delerós, no havia volgut foradar tots
els conys de l’univers, que, és clar, al capdavall no n’he
foradat mai cap.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Evident
massa feina, vós. Impossibilitat de la realització de la comesa.
Prova, una vegada més, que la totalitat de la creació ha estada una
gran inútil cagada. Ningú (cap sapastre) ho podia haver fotut
pitjor.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">De
tota manera, tant se val. Hauria estat mal bargany, haver volgut
emprendre el treball. De fet, hauria estat de totes totes segurament
el pitjor bargany mai emprès, per cap èpic heroi ni ningú, a cap
exemple, faula, paràbola ni romanç qualsevol.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">D’una
i bona no em lliurava, vós, havent adoptada la part del seny, ço
és, l’abstinència i prou. Us m’imagineu altrament cardant-me
incessantment aitals innombrables bertrolades, voludes, embalums,
unions, munions? Conys a curull, a caramull, a revendre’n i a
regalar’n. On aniríem a parar? Per quines trilles úniques no us
duc (a quin infern pitjor que no tots els altres empescats pels
imbècils religiosos de tots els eons), tots vosaltres, els infants
qui em seguiríeu, fascinats per més impossibles super-existents
heroïcitats!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
em coleu i adoreu tots plegats, pobrissons! Hi soc el xic! En Llorenç
Verriny i Gatxull, de qui l’emblema a l’escut (que mostra,
enfangat, un porc geniüt amb una cua dreta obscena com un ceptre)
prou ho diu tot, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Embogit
pel verriny, es rabeja al gatxull!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
dona, n’Orenbiaix Urçol, de qui l’emblema és, com el de na
Minerva, el mussol, es començava a eixorivir. Érem gairebé (o ben
bé) a l’endemà.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sentírem
trucar a la porta i l’espiell ens deia que era n’Epa Minondes,
guerrer qui fou per a la revolució i la independència ‘qatelanes’,
i vaig córrer a fer sortir a puntades, per la porta de la cuina, les
dones qui encar s’arrossegaven per casa.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ens
volíem mínimament presentables. Tant la dona com servidor, vestits
amb barnús tot de groc, com en František (Kupka), o com en Gatzulls
mateix, de qui els ulls de gat ens veu tots palpablement
d’ictiosaures </span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">nòmades,
amb pal·lor d’hemofílics molt romàntics, col·lapsem la porta
només a pams, com si ens mancava, mal aixecats, a deshora, tota
puixança, i n’Epa, fotent apa, la badava, com un cafre, de bat a
bat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Me
n’esborron! En vinc absolutament morfós! Quin mal exemple de
‘qatelans’ excèntrics, improbables! Quines galtes! Quina
vergonya! I tant, hom se n’avergonyeix sense reticència! Se
n’abalteix, n’esdevé buit i tot nuat. El gruix de la seua ànima
se’l veu marat i xurimangat! El desori se li estergeix al vult, com
s’estergiria al del més empedreït! V</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ejats
quina inversió del miracle! M’han dit que la disbauxa d’anit no
la gosaven metre en actiu ni els més inferiors dels </span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">gastròpodes!»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Re,
Epa, home! Enganyifes, fal·làcies, falòrnies, cretinismes dels
envejosos. Blasmes caòtics en altaveus dels bel·licosos més tous!
Prou els coneixes! Et volen heroi i xerren molt i es fan els valents,
però no es mouen mai de casa, a la voreta del foc, espigolant-se
macabrament la ceba. Sigues afable, i no facis el pecat imperdonable
d’encoratjar els intrigants, opacs, prepòsters, i asimptòtics
perpetus. Et faran anar de corcoll, i tu a nosaltres de retop,
capdetrons. No ens cantis les absoltes ans de l’hora; per què no
te’ns prens una absenta per comptes? Noia, porta-li l’absenta! El
pobre Epa li han injectat un </span></span></span><span style="font-size: medium;">vesper
per l’orella, i son cervell garbella tenebres. El fems de
l’emaciada plebs, tantes de llurs </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">infaustes
i el·líptiques banalitats, </span></span></span></span><span style="font-size: medium;">son
adés preciós ritme somàtic ens li menava a mal port, i ara tot
l’hi són sons i tons defectuosos, i tota mesura, o se li deleix o
se li esgarria, com quan a cap ouataire molt meticulós, els cínics
del carrer, els portadors de males noves, amb irrellevants guspires
de contalles, el duen a descomptar’s, i sucumbeix i tot a
l’al·lucinació, i no hi veu ni ous ni pollets, ans peixos </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">sirgant
en bassa tèrbola, i s’hi ofega. Ix del femer, n’Epa, i assaja de
remetre’t als llivells ordinaris de la teua salvatge recalcitrant
agudesa. Que la teua </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">esmolada
vocació de guerrer impertèrrit no pericliti, o ja podem fer l’encet
molt enutjós de l’ultratjós condol abans l’abís definitivament
no se’ns obri. Tots els albardans de la ceba, fins ara tan
argent-vius ni eixeridets, despesos, caiem en solitud, i febles,
abolits i aclofats, se’ns enduen al mai pus les glauques immenses
dist</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">àncies
de l’últim </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">vertigen.
No voldràs pas això per al teu poble! Anit només ballàvem,
commemoratius, mes prou mecànics ni austers, al batec compendiós
del guitarrista egipcià qui esmeperdudament i tremolenca </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">reblava
els encants de l’</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">eixivernada
que ens emmagreix degudament i sense recança, per a en acabat així
recomençar la saó aromàtica amb els plecs ben desarrugats i
l’enteniment tot desvetllat. </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">V</span></i></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">is
medicatrix naturae </span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(la
força medicinal de la natura) ens remet al microcosmos fraternal i
ordeix inesborrables sortides de laberint en forma d’adorades
d</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">èries
i mabulls, i de cims a culminar, i ens encoratja, amb tot, a
refer’ns, nàufrags, amb els mateixos palets orfes i maltractats
trobats a lloc. Som ‘ròbinsons’ qui reconstruïm amb delit un
món adés adulterat. Les </span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">noses
i els mormols als ventricles de l’esfera els endrecem amb encert
havent ben dormit. Què dius que en creus?»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
tots els herois (llur grau de comprensibilitat molt reduït), massa
de xerrameca i de raons els destarota. En Minondes, com ara ullprès
pels sords udols de les cantàrides virulentes qui bastien, més
altes encar, les perifèriques torres de la seua irritabilitat,
albirares, si te’n recordes, que començà com ara a acaçar
mosques, tot i que no semblava pas haver-ne cap a l’abast.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
arranjà gens la situació que aleshores el cony de l’Orenbiaix
triés d’ejectar, d’ejacular, pudents flamarades de sofre.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L’heroi,
es veu que només li calia allò. Esglaiat, cercà la porta i
l’arrencà d’una estrebada. «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Quins
mals ‘qatelans’!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Foté
el camp cagant molt agres llets. Malament rai. Segur que àdhuc
corria a denunciar’ns a la lliga de santa Carrinclona per a la
preservació eternal del bon mot. Només ens mancaria que també
aquelles plepes ens fotessin al ban!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Reclosos
com fòssils, la beutat i jo, qui dels nostres contemporanis ens
afavorirà jamai pus amb son alè de prop? A l’uníson tots
plegats, resoluts, nosaltres, qui adés acaronàvem les carenes, ens
empenyen vers la davallada, escamots de purrialla, qui amb la
crueltat de la verinosa carn, escarneixen arreu i a l’engròs la
brodada bondat de les nostres il·lustrades idees.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ressentits,
ens estavellen vers els monumentals carreus ni quers ni pedrissos
dels murs forans, i en rebem, de llenya que ens etziben, i el
recorregut que ens manca per a l’abís, malucs estellats, el fem
amb crosses i mal enguixats.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
dalt els merlets, amb no gens d’afecció filial, expandeixen llur
menyspreu els mateixos metges dels miracles gratuïts, bo i
negant-nos en llurs infectes parabòlics pixats.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Pels
viaranys exòtics de l’aparell espatllat de la bombolla, ens
enfonsàvem sense rumb a l’espesseïment esparverat del poti-poti
descregut de les sòbries minúcies, com escarabats sense més
neguits, encasellats a esplaiar’ns-e de </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">menja-sopes
de bon cor, qui, un cop tips, s’esclafeixen, heroics bastaixos
onírics esparracats, qui us portaran en el futur, avençant amb
carrosses entre els oms ressuscitats, les fraudulentes </span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">falòrnies
dels esquers nadalencs.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Encar
prou podreu, malparits! Poc us ho mereixíeu! Ca? Ca...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Apòleg
del degenerat Tuka Saps</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—P</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">obre
ninot, de què et servia tant de llegir...? Tot allò après, en un
instant desaprès</span></span><span style="font-size: medium;"><i>.»</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">El filmàvem abans no s’acabés
de morir a l’hospital i la seua vanitat no l’abandonava pas </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
per a demostrar’ns que encar hi era tot, ens recitava sencer (i en
el grec de llavors?) el cant èpic antic de la batracomiomàquia —
i hi afegia i tot el seu comentari si fa no fa ètic final.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
ratolí Menja-miquetes arrupit a la voreta xarrupa a la bassa, i la
granota Galtes-bufades, reina de les pregoneses aquàtiques d’aquella
bassa, es vanta del seu reialme. Convida en Menja-miquetes a fer-hi
un volt; li diu, «—Puja’m a cavall. Veuràs tu si no caus de cul
d’admiració».</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Davallarem
a la capital, i serà per a tu millor que si no pugessis a l’empiri,
on els fills de Satanàs sols els qui manem.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
sobte, malament rai. Un drac de les aigües, segurament una serp
verinosa, els surt de trascantó, i na Galtes-bufades l’esglai!
«—Mama! Mama!» fot, i s’enfonsa a tota bufada fins a baix de
tot.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
Menja-miquetes no sap nedar (!) i com espeternega! Debades! S’hi
nega tràgicament. S’escau que en Llepa-plats, un ratolí vagabund
qui es tocava la pera ajagut a un tossal no pas lluny de la bassa
observa el drama. I se’n a can Rau-pa, el pare de l’ofegat. I li
parla de traïment sofert per son fill. I la guerra s’ordeix.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
sempre, tots els guerrers som guixes de mal coure, purrialla
fanatitzada. Per no re, per cap foc d’encenalls ridícul, tots
plegats, nassos de cera, són menats a la massacre.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
en avinentesa de cada cíclica carxena, inquietants onades de carn
davallen crònicament per les clavegueres. Una altra gran riuada de
morts. I au.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Granotes
i ratolins, quines atrocitats comeses hiperbòlicament d’una part i
de l’altra! Bestials represàlies de cantó a cantó.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hom
troba a la temptadora fantasia avantatges on no n’hi havia, i
tothom és del parer molt obtús que els riscs són mínims. Tothom
va disfressat d’inexistent inviolabilitat, i les recriminacions en
acabat de cada desfeta són públicament força tèbies (privadament
hom s’assassina); hom alleva culpes als desvalguts, hom avia
qualque renec... Minúcies. Capteniment típic. I la purrialla
crèdula i creguda, com sempre. Tothom neix ruc, i els de més mai no
ixen de la ruqueria. Els de menys són els rucs més malparits qui
els manen.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Les
granotes volen abocar els ratolins a l’estany, perquè s’hi
ofeguin com s’ofegà el petit. Entre els trons i llamps de
tempesta, arriben els crancs en ajut de les granotes. Amb allò les
granotes guanyen la contesa. Totes les guerres són iguals. Badalls,
i apa.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Féu
al capdavall l’esfulla-carronyes Tuka Saps, aquell gens pudibund ni
furibund artista moribund, «—A qui li cal escoltar/ Ximpleries de
capellà?» I a l’hora de la mort, encar menys.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tots
els del film hi palesàvem el nostre assentiment.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Així
que la millor recepta per a viure que us puc oferir és que cal anar
fent, i que, amb això, us n’adoneu que no hi ha plaer al món
com... Escolteu-me bé. «—No hi ha plaer com el de sobreviure a
sos enemics.» Aquesta és la recomanació: «—Quan tot és dit i
fet, tracta de romandre ben sol, i fot-te’n ben clar i fort de tots
els morts!»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Més
que no ratolins ni granotes, a la vida, tots som aranyetes — i fem
millor o pitjor la nostra sempre adotzenada teranyina. Qui plaer a la
fi veient que a la teua tos enemics hi penjaven, eixuts, escurats,
sense suc ni bruc, com es mereixien des que foren nats i tot.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Omnívor
reclusiu qui visqué llargs anys al seu ‘fasciolòtic’ autumne
(ell qui es cardà durant els durs hiverns a l’establia segurament
mant de ramat) i s’atipà altrament i quotidiana d’inanitats
episòdiques, estergides als fulls fonedissos de llibres rònecs i
florits, sempre farcits de tantes d’idiotes nocions abstractes,
únicament nuncupatives, i és clar que seguidament destinats a ésser
encesos, amb una certa voluptat simfònica, entre la eixuta llenya de
la llar, perquè si més no ajudessin a escalfar-lo mica, en Tuka
Saps, tot i que borni, i amb l’ull diguem-ne bo que li patia tants
d’adotzenats enlluernaments com d’estranyes il·luminacions, no
pas que li romanguessin a la fi gaires il·lusions (tret d’una molt
important, com ens havia revelat mentre el filmàvem).</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Feia
tant de goig l’emperadriu del bosc qui de cascú feia bategar la
fava — menys la seua, massa tip, pobre Saps, qui de la finestra se
us me la guaita, lleugerament embadalit, mes part darrere consirant
en d’altres profundes filosòfiques suara tretes i esporgades en
vasts patracols.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Si
li retrèieu la goludam, fa ‘això rai’ bo i aixecant les
espatlles, i respon, força deny, amb tota la raó: «—Tant si som
abstemis com glots/ Aviat som tots plegats als clots.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ple
de gom a gom, bo i paint, amb sinistra bufera de basarda, barrejant
molt conspicus enfarfecs a uns budells per on trontolla
lamentablement un trànsit excessiu, s’exerceix recargolant-se i
suant greixums com si capgirés amb la pell de continu sucoses
truites; un exhibicionisme de salvatjades; i llavors ranquejava
caòtic, trontollant de debò, amb petjades feixugues que
s’enfonsaven al vòmit.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Quin
descans tanmateix!» Diu, flastomant espectacularment i clàssica, i
que: «—Hom s’hi caga, dins l’elm de na Minerva.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
llavors, només pensant-hi, veu na Minerva, emperadriu del bosc, com
qualque prou n’enxampava, en conseqüència, dels qualssevol dels
milions de malalties d’origen luètic.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">N’Assalta-marmites
i n’Escriu-als-formatges, com a bons profetes, sempre s’han
barallats, i s’han dit de continu de fals l’un a l’altre. I
tanmateix no hi ha pas profeta que no sigui fals.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Només
cal viure fins a l’endemà, companys, i comprovar-ho.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
banya de boc qui et claven al coll — així executen els criminals a
Bizanci. Preliminarment, a la plaça del Bou de Constantinoble, per a
enllaminir el públic bestial, abans de l’execució definitiva,
molt bestialment ni prou metòdica, t’hi esguerraven. Arribaves al
patíbul fet una merda esclafada.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Exigu
talòs, així hi arribava ell. Féu un darrer bleix irreverent, i
passà a raure, ànima càndia, ànima nàquissa, instantàniament,
un de més entre els altres rabents fugitius asteroides, i més tard,
al cap de no re, l’uixer de qualque paradís espuri el menava, amb
sondrolls de falinfaina, cap on la tribu dels esmola-cabòries no es
congriava, perquè hi continués eternament amb ses estúpides
elucubracions.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara
mateix, quan ens moríssim nosaltres, doncs, qui sap si no el finíem,
el film, amb una darrera pirueta més gloriosa (espectacular) que no
fotíem pas ara.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Vici
solitari, immensament plaent</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tant
plaent, caus en excés.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
et pesa massa el cap. De tant de filosofar-hi.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i>Vici
indefugible del filosofar</i></span><span style="font-size: medium;">.
Massa plaer que t’ofereix, és clar. No pas ancorat ni als dols ni
als sanglots, ni a les recances ni als retrets, ans bensenes a la
joia eterna del discórrer sense amarres.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i>T’entotsoles,
i vius!</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
ara gairebé ni el pots servar (el cap, el cap), i qualsevol dia et
caurà, i li fotràs un xut, i qui sap on anirà a fer gol.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i>Si
l’encertes, l’endevines</i></span><span style="font-size: medium;">.
Llei.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Dau
incert en foscor inextingible</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Es
petrifica el dau en la foscor i el diagnòstic del criptòleg és
cru. Diu que re no és assolible, que cap fita no és sinó trasbals
estratègic de perspectiva. Que re doncs mai no es mou — que tot
s’inhibeix de moure’s, altre que en fantasia. Tot i tothom roman
eternament perplex com l’oceà. I que l’immòbil esclavatge
durarà tantes de centúries com no dictin les malèvoles mentides
d’allò que per ultratjós vici hom en diu ‘el temps’ — ço
és, un abjecte artefacte d’incoherents inflexions claustrofòbiques
i obsés a fugir en fragments si fa no fa coincidents — paràsit
indígena qui es perpetua itinerant per les mateixes roderes de la
intrusió agònica — convidat insignificant qui eteri emana en
forma d’extàtiques onades que als ulls se’ns congrien en escumes
i bromeres narcòtiques, com núvols esfondrats que esborren tot
matís, i ens errem com els arqueòlegs de totes les saons qui
prengueren els tombs glaçats de les aloses penjades a la graella del
cel per les tombes del faraons, i les llavors o pus tost les rels
dels arbres d’òlim pels irrompents fòssils dels monstres
avantpassats, d’on no devíem haver tanmateix heretada la
fossilització els fòssils qui esguardàvem petrificats el dau
incert en la foscor que mai no s’esclarirà — de cap manera — i
sobretot mai per les bestieses oferides pels ignars criptòlegs de
torn.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Cert
nogensmenys que de vegades hom semblava percebre qualsque abortives
agitacions en el transgressiu voltor. Cert així mateix que hom fou
testimoni del fet d’un paranoic fetus qui, al zenit de la seua
assenyada mania, cometé suïcidi. I allò canvià qualsque parers.
No gaires. Com hom òlim veu que al cel sempre s’abstenien de
volar-hi àdhuc les truges, tanmateix jo mateix (un no ningú sense
cap mena d’especialització científica) viu, a nu ull, que tot era
tan pràcticament inamovible com l’atractiu, intricat, microbioma.
L’esbart de pica-soques qui s’esbargeix a la nafrada arbreda
segueix indubtablement un programa encíclic (és a dir, perquè
circuli pertot, ço és, a cada calidoscòpica zona on s’escaiguin
de romandre) on els marges, mèdols o horitzons de llur acció són
marcats i repetitius, inalterables. Invariablement, tot al ‘tot
còsmic’ hi és no re, petits rampells de neutrí — i s’escau
que un neutrí és alhora el seu antineutrí, i és clar llavors que
tot allò percebut en ficte moviment no sigui sinó rampell que no
pot durar — que és precisament allò lògic (és a dir, allò que
calia esperar) a cap lloc on el temps tampoc no existeix.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tota
carn és burla. Estupefacció escènica. Intangible il·lusió.
</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Abstracte
munt de fems. </span></span></span></span><span style="font-size: medium;">Intrusa
es burina a la decrepitud de l’antic petrificat esquelet qui mai no
se n’havia ans plangut de mancar’n ni havia tampoc fenyut de
menester’n. «</span><span style="font-size: medium;"><i>Tan
bé com no érem, sebollits en la duresa impenetrable del mai pus</i></span><span style="font-size: medium;">»,
enyoràvem.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Les
àrees fenomenològiques del pensament són per a mi massa pedestres.
No m’hi perdré pas, el meu lloc és als fons foscs i pregons de la
vana inútil existència. Me’n fot del moment. Només m’interessa
l’infinit, l’eternal. El silenci total d’empertostemps. Em
deien, «</span><span style="font-size: medium;"><i>No tothom
som prou sortosos de tindre el luxe de viure a un pou sense entrada
ni sortida, immune a tot setge ni invasió</i></span><span style="font-size: medium;">».
I els recordava, pobrissons, il·lusos, lliurats a l’escalf de la
humilitat solidària, lluny de les hordes, rabejant-se en pau i
amistat...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
els rememor en acabat com tot se’ls n’anava en doina, tot damunt
davall, trencat sobtadament per l’accelerat descens dels gossos
maleïts qui reganyaven i bavejaven ràbia i, darrere, per aquells
malignes assassins qui els ensenyaven d’ésser assassins com ells.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
aquest era el risc de viure a la decebedora superfície, on sempre
semblava que s’hi esdevingués re. Quan és clar que mai re no pot
esdevenir-se enlloc.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Quantes
de vegades m’ho hauré de mastegar? És com si fos un pecat que duc
encastat al sostre de la clepsa en ço de remordiment. Quan de debò
cap recança al món no em neguiteja. Visc al lleny del lleure
perpetual — un lleny embarrancat al fang fossilitzat d’un present
inexpugnablement solidificat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Davalla
el dau en la foscor i no reïx mai a davallar del tot.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">M’hauria
fet gràcia de veure’n els clotets?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
crec pas. Qui sap. No gaire.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Quin
remei. Tant si el veia com si no, qui vol haver mai resolt re?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Fora
de boig.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Cigne
elegíac</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Car
a tot i a tothom els faig fàstic, és a dir, els desvetll
evidentment, forta o lleu, una indubtable repulsió, per força tot i
tothom m’ha de disgustar, de repel·lir </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
o sia, ho (o els) haig de trobar, en major o menor grau,
repel·lent(s).</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">El
cel se m’ompl (i ningú altre no sembla adonar-se’n) de
estupefaents raritats atmosfèriques i d’horroroses singularitats
còsmiques.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ei,
i les dones, quines nàusees no els provoc! I la gent pàmfila en
general, quina malvolença sempre, vós! </span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Quina
malfiança! Per això que em malfiï de tothom.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ah,
i els gossos, com se’m llençarien damunt i com em fotrien a peces.
Se’ls veu la malignitat als ulls assassins, i com reganyen i
estreben els cobles! I els qui els menen (homes, dones, infants, tant
se val) (i sobretot bòfies, buròcrates i ferroviaris), si no els
mostrés discretament, ran del sec de la butxaca, una part de la
pistola que hi duc quan me’n vaig a passejar, sé que prou els
deseixirien perquè em fotessin malbé completament.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ara
que els faci fàstic, rai. Pitjor fora que els fotés pena, com me’n
foten ells, repugnants exhibidors de bestiotes obscenes, i
obscenament assassines. </span><span style="font-size: medium;"><i>Ecs!</i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">M’he
disfressat d’exemplar excrement higiènic, i mon camuflatge hi ha
gent pallussa que, segons llur testimoni, el trobaven ‘agre’. Com
si l’haguessin tastat. O potser n’han tastades tantes, de
palterades, que ja porten el gust al cul. Mimètics animals, amics i
propietaris de gossos, sempre han trobat naturalment normal de menjar
merda.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">De
mon camuflatge, com un beneit, me n’empescava mantes de versions.
De vegades els aparec com a hipotètic necròfil amb disfressa
d’excrement vulcanitzat, armat simbòlicament amb crosses, ceptres,
mangales, i d’altres molt ridículs, és a dir, cerimonials,
fàl·lics objectes.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Com
botxes al bolig, simfònics se m’atansaven mos amics, els
espurnejants voltors, i com s’atipaven llavors dels gossos
assassins que, havent volgut fotre mossada al meu excrement,
enverinat amb química anti-gos, mantinent queien erts!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«Desatanseu-vos-ens!»
cridaven, desconsoladíssims, els carrinclons propietaris
menja-merdes.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I,
agenollats damunt els cadàvers i davant els riallers voltors, en
colien i n’adoraven molt irrisòriament els esperits qui pujaven
degudament al cel encar més obligatori dels cans.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«Codonys,
i tant!» es convencien, «El paradís caní és per força superior,
supernal en tots els conceptes. Tothom voraçment s’hi nodreix, i
sense ennuegar-s’hi mai, i tot hi són soques multi-pixades i
indrets d’altri ben cagats, per a ensumar-hi a cor-què-cordons-més
vols, i, no cal dir, tot hi són així mateix milions i milions de
testicles de perdularis per a arrencar.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
així anar fent. Tots plegats, a trenc d’oblit, les betzoles
adotzenades minúcies ixen a relluir.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Alhora,
lla dalt, ran de cingle, es mor l’elegíac cigne...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
sa cançoneta fa cagar.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Maleït!
Àdhuc els papers em porten tírria.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Escric
de nits, quan els somnis m’inspiren. I l’endemà el paper se m’ha
menjats els mots. El paper és sempre en blanc. Lletres que hi
plantes, lletres que s’esvaeixen, s’evaporen, sense remei. Ja em
puc plànyer.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">On
són mos invents?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ja
saps que no has escrit re!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">És
clar que hi he escrit, i força! No em faràs creure que veig
visions. O que soc boig.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Futilitat
del viure, noi.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">No
em fotràs pas beure a galet. Sé que...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Futilitat.
No sé pas què ens pensem que fem, i no fem re.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tant
treballar, i per no re? M’has ben fotut.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">C</span></span></span><span style="font-size: medium;">omencem
com acabem. Acabem com comencem. En blanc. Fes-t’hi. Fútil
metamorfosi — la del ‘no ésser’ a l’‘ésser’. Fem ‘tat’
durant un minúscul sorollós fragment dins el silenci autèntic de
l’efímerament foradada eternitat, i què n’hem tret?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="font-size: medium;">N’hem
tret que hem fet tat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="font-size: medium;">Que
hem fet tat, i ens hem introduït al taüt — o al contrari, hem
tret el nas del taüt, i hem fet tat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="font-size: medium;">De
quin taüt parlem? El taüt és l’instrument tant del cirurgià com
del pianista.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="font-size: medium;">La
terra és el taüt. Allí on et colguen.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Vols
dir? </span></span></span><span style="font-size: medium;">Som
tots zombis del no re.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="font-size: medium;">Ho
veus? Les idees sempre ens venen coreografiades. D’això serveix
cogitar. Per a veure-les sortir harmònicament ballant...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ara!
I p</span></span></span><span style="font-size: medium;">er
això ens ‘cals’ tant, paper...! Desagraït! No t’adobaràs, no
et corregiràs, mai?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Res
a corregir.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">És
als matins on la inspiració de la nit cal posar-la en net, i tu què
em dius? Ni bèstia què fots ací. Potser ens entendre’m i et
reformaràs i...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="font-size: medium;">Per
a tu, capsigrany? Només ens caldria aquesta. No em ‘faços’
riure!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Repel·leixc
tothom — les dones, els gossos, la canalla... I ara els papers i
tot... Quin paperot de fotre al món!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Coratge,
noi, coratge. Coratge per a una cosa o altra...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Si
m’ho especifiquessis...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Per
a viure...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Aquesta
no; una altra.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Guaita’t
el fris.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">El
fris? Quin fris? Som a sant Boi?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">El
fris... Amb una processó fúnebre — el funeral d’algú o altre.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Qui?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Qui
sap. Cap importància. A l’atenuada claror del llostre melangiós,
un altre garbuix estantís, fàcilment falsificable, no gens genuí.
Errabundes contribucions dels artesans. Aberracions artístiques.
Hores malmeses, malaguanyades. Dilapidacions, vestigis. Mentre tots
plegats rebem part dedins les amoroses carícies dels fagòcits.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">La
teua anorreadora indiferència inclou el meu inútil conreu de les
lletres, segurament, bensenes.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Tota
‘art’, banal objecte, una andròmina com una altra; només els
mitges-merdes, els presumptuosos, pretensiosos, esnobs, raspallats
per (i al respatller de) qualsque fraudulents teòrics de la
falòrnia, fan veure que ho aprecien — i ho aprecien precisament
perquè qualcun albardà els hi ha ficat un preu de boig. Un preu
inabordable per al qui de debò porta ulls al visatge. I aquest és
tot el secret. Com més car, més meravellós no deu ésser.
Carallots! Damnatge, escolta’m. Els sòrdids desgraciats del cul
mal torcat, qui tanmateix es creuen meravelloses deesses immensament
privilegiades, fenyen venerar, a tall de seduïts sentimentals
saprobis, els sinistres patibularis autòctons qui els aprofitats
marxants d’art fan passar de secretament honorats genis, vagament
incendiaris, quotidianament, a llur anòmal ambient, intrèpidament
salaços i porcs, els quals nogensmenys fora terriblement indiscret i
no gens terapèutic de no pas adherir apassionadament tot d’una,
d’espetec, fent un vaitot, i alhora relegant a la carrinclona
obsolescència, els tan sòpits ‘mestres’ d’antanyasses. En
fi... I tos escrits, pitjor.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ho
pintes ample, i tal com raja... Vols dir que no ex...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ai
favot, favor que et faig.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Amb
això què vols que et digui? Gràcies?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—</span><span style="font-size: medium;">Només
la prístina blancor de l’‘</span><span style="font-size: medium;"><i>en
blanc</i></span><span style="font-size: medium;">’ és única
</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
és l'art irreproduïble, sempre en estat pur </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
la virtut rau en la traça — el resultat </span></span></span><span style="font-size: medium;">és
la veritat. En la total blancor original no hi ha enganyifa — i,
com qui no ho vol, coincideix enterament amb la total negror </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
</span></span></span><span style="font-size: medium;">que és
la perfecció.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Qui
s’ho empassi que bon profit li faci.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">No
valen re. Molta de dedicació, molta de prolificitat, mes flatulenta,
la cosa, plena de llufes, ventosa.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Doncs
guaita què et dic. Que n</span></span></span><span style="font-size: medium;">omés
l’home amb manies pot ésser fecund. Un hom sense manies és orfe
d’obres. Se’n diu dedicació. Per molt que m’ho esborris tot,
continuaré guixant, tros d’ase! La mania és la semença, l’art
que en surt el fruit — sempre bo per a qui el pareix. I la resta és
guaret.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Qui
et diu que no? Et sulfures sense cap raó.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
amb això, ja hi som. És com si hem arribat a terme. I precisament a
l’hora dels intergalàctics desglaços. On totes les galàxies
se’ns desglaçaven — àdhuc les roents, les fetes de focs, les
infernals. Què espantadets! Car què era allò? L’univers se’ns
enfadeeix ràpidament! Aviat no serà sinó una plana plana, un pla
pla, un paper en blanc!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Hà,
bona. Com tu, sempre he cregut que la millor, més intel·ligent,
agressivitat és la de la passivitat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Cert.
D’aquesta manera... Sempre he lluitat triomfalment contra la
realitat i la societat — els meus pitjors enemics.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
com t’ho han pagat?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ja
ho veus. Com dèiem. En blanc. Com la cu</span></span></span><span style="font-size: medium;">ca
qui es menja les banyes dels caragols</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">,
per què, per comptes d’esborrar-me els escrits, no m’esborres
les banyes que em tothom em plantifica?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ah,
ja veig per on vas. Hi estic d’acord. Davant tot atzucac expositiu
sempre val més enraonar de conys.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Fins
en això — cremat, tip, disgustat... Pertot arreu, a cada racó,
quantitats excedentàries de conys. Amb un o dos potser se t’aixecava
un modest deler de furgar-hi. Tants, no puc.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">No
pots. Tornem-hi. «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i>Pàtria
de les falenes/ Tots hi érem noctàmbuls...</i></span><span style="font-size: medium;">»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ara
me’n record! Què més...? Què més...? Com continuava...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">T’has
tornat a tornar mut?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">(...)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Mut...
mut... Paper mut.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">D’on
no en roman, no en raja...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Hi
ets...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Sempre.
Sols que...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Debades.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Vet-li.
Espera’t. Té: «</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Un
pop negre vingut d’enlloc envolta l’univers/ I d’una
esgarrapada se’l cruspeix de viu en viu/</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ah,
gràcies. Sí, tot concorda. Ho havia escrit... I em deman... Per
força... Has d’ésser doncs tu el pop negre qui tot ho oblitera,
oi, no pas?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">No.
Només soc un paper en blanc.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Entesos,
però darrere aqueixa disfressa o hipòcrita façana de puresa i
netedat, crec, garneu, que la saps molt llarga. Molt llarga, la saps,
punyeter...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">L’espiava
per un foradet. I en descobria l’essència. El típic tarannà
dictatorial del trampós acabalat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">L’encantador
narcisista no es veu pas gens lleig (i ho és, collons, ho és, i
molt!), ans, força estarrufat, s’emmiralla docte i carismàtic com
un bunyol groller, o com la llufa d’un erudit, qui, escanyat,
guanya en pòstum prestigi. Constret per la cacofònica higiene, molt
hipocondríac, ha demanat barroerament al seu exclusiu metge de
capçalera la seua aquiescència buròcrata, és a dir, que l’aprovi
en tots els actes i aspectes de la seua fastigosa personalitat, ço
que el pagat fot, aboleix tots els mals símptomes amb un cop de
ploma, i el diagnòstic és sempre formidable.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
el pagat d’ell mateix, narcisista imaginàriament encantador, i amb
una salut de ferro, és clar que, davant el mirall, continua fins a
la fi feliç en la delusió.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Benaurat
ell, pobrissó.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ara
que, com dic, qui se’l cregui, que s’hi complagui.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Ep,
noi, nosaltres rai! </span></span></span><span style="font-size: medium;">Som
els ungits, els elets, els triats! No en parléssim pus; només
caldria! Posseïm la fe! La fe que som uns imbècils totals, i ens
sentim doncs com ara meravellosos suros qui suren tothora
enjogassats.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ens
hem dit, «</span><span style="font-size: medium;"><i>Endarrereix
fins al mai pus el dol i el plor, i fes tat al cretinitzador
dogmatisme!</i></span><span style="font-size: medium;">»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
és clar que la felicitat d’ençà d’aleshores ens rosega l’ànima
beneita com si el miraculós rosegador qui ens la rosegués fos un
rat angèlic qui alhora ens rejoveneix i ens torna prístins i
babilònics, en un pre-tast, o tastet, del mateix paradís que ens
espera amb candeletes </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
preludi d’una eternitat despesa benauradament a la xamberga.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Collons
sinó doncs, tu! Prou podem, prou podem! Qui en donaria pus!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Avesat
a les raritats atmosfèriques, les singularitats còsmiques</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Així,
en acabat, trobava que aquesta era la història de l’univers, tal
com l’aprenguí observant el cel. </span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">El
millor dels uranògrafs, n’escatia la crònica completa, escrita,
com dic, directament al cel mateix.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tot
era de debò una senyora serp amb un cap a cada cua.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">A
bec i bec de la llargària hi duia tot un senyor cap i prou, un cap
amb cara i ulls, com qui digués.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
parlem pas avui del senyor Uròbor, aquell pobre serpent molt
carallot qui es mossegava perennement la cua. De què serveix un
ximple així? Això no explica re.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Parlem
de la senyora Amfisbena, que és com em va dir que es deia.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
hi havia, en aquella serp, cap cua de veritat, car els dos caps eren
si fa no fa de mida idèntica, i qui anava a decidir, sense ésser-ne
testimoni, per quina de les dues boques no cagava?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
pas que les serps caguin per la cua, és clar. Però com explicaries
la història de l’univers si se’t cagués a mig fer la feina —
la feina de fer d’univers fins que se li acabés la corda
serpentina pel cantó oposat al cantó on fou nat. Eh?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tot
morim pel cantó oposat al cantó on nasquérem.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Transitada
la nostra llargària pròpia, s’ha acabat — emergim al mateix
lloc del qual no sortírem per a entrar a l’existència. L’univers
no ha d’ésser pas diferent.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">De
moment, no em sent existent sinó a l’instant inexistent </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
precisament, et sents existent a l’instant que no existeix, és a
dir, vius en bombolla ja esclatada.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
ara...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ara,
a trenc de mort, sub specie mortis, nogensmenys energètics, si encar
ens roman corda, els ergastres ens hi esmerçàvem de valent, a
emetre, i a metre en clar, els nostres darrers parergs (i
paralipòmens) totalment inexpurgats.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Em
dic llavors, en orrupte, tot de sobte, «—</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Per
què vius tanmateix enganyat? De què et serveix tant de despendre la
massa re-usada energia d’un univers moribund?</i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Em
responc, força morfós, —</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>Com
vols que visqui? No ho puc pas fer altrament. No hi puc pas fer
altre. No. No</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">I
tot ha romàs ben aclarit.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Impenitents
taral·lirots</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(Portava
a casa, amb una certa cura, l’urna amb les cendres de la nostra
mare, tret que em vingueren unes ganes folles de pixar, i a un
raconet de l’autobús, em vaig badar la gavardina, em vaig
descordar discretament la bragueta, em vaig treure la tita, i, sense
fer cap soroll suspecte, m’hi vaig pixar. Quin descans, vaig dir;
gràcies, mama.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Arribat
a casa, mon frare, l’impenitent Impel·li, volgué ficar l’urna
al faldar de la llar. Se n’adonà, però, que les cendres eren
totes atapeïdes, de molles que venien.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Això
put a pixats. Què t’han donat? Ja saps que algú ha barrejats
pixats amb les cendres de la mare? Quina immodèstia, vull dir, quina
irreverència! Quina... quina...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Són
els meus, perdona, m’estava pixant.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Has
set tu, doncs?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Tot
roman dins la família, així que això rai.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ets
un taral·lirot.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">No
podia més, què volies que fes? No soc cap gos, per a pixar’m al
primer indret que em passi pels ous.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Un
pobre taral·lirot; sempre ho has estat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">On
volies que pixés? Era a l’autobús. Soc un home net i polit. Ho he
fet ben amagadet i dissimulat; ningú no m’ha guipat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Que
no hi tenien pixadors, al crematori?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">El
crematori és l’infern. Saps què hi cremen? Hi has anat mai?
Cadàvers! Cadàvers, tu, cadàvers! Volia fotre el camp d’allí
com més aviat millor. Malparits de merda!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">No
saps què deia el Freud?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">El
Freud? Què deia, aquell carallot llenguallarg?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Que
els mongols prohibeixen amb totes les de la llei pixar’s a les
cendres!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Què
cony saben els mongols?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Car
qui és pixa a les cendres és com si es pixés a les rels que ens
arrelen a la terra i n’apagués la força viva. Car la
ressuscitació de les rels és el misteri de la continuació de la
vida, i doncs del poble, de la cultura, d’allò que som...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Collonades
arcaiques.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">I
afegeix que la prohibició de pixar-s’hi és un mètode de
controlar les tendències marietes dels guerrers, qui quan veuen un
foc, el primer que foten és treure’s la mànega i cardar-se’l
amb la pixarada.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Doncs
ací deu endevinar-la, fraret, car d’això en som, vull dir, som
frares, de viure apagant-nos el foc mútuament on més cou ni pruu ni
crema.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ja
pots riure, ja, taral·lirot. Irresponsable. A part que, amb això,
desgraciat, ja ho veus, has compromesa així mateix la ressuscitació
de la mare.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Gràcies
a déu, en aquesta casa, sempre hem estats ateus, tu.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">No
obsta. I la memòria? I la manca de respecte? I...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Bestieses,
prou ho saps. Saps què et dic? Lleixa’t d’ostietes. Les cendres,
amb l’urna tan decorativa que has posada com el bon marieta qui ets
al faldar perquè hi faci bonic, prou s’eixugaran, això rai. Apa,
som-hi. Què has fet per a dinar, mentrestant? I la canalla, ja han
tornats a estudi?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Tot
en ordre, pocapena. I demà ja els ensenyaré que això de pixar’s
als autobusos no es fa. No, no. Que només un homenot pitof o un boig
o un pòtol de la més ínfima espècia gosaria fer-ho.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">O
més simplement, un taral·lirot.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Fot-te’n,
sobre. No t’adobaràs mai.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Per
això m’estimes tant.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ximplet.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">Ja
te me’n rescabalaràs, ja ho trobarem.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">—<span style="font-size: medium;">I
tant, i tant.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(Mon
frare, l’impenitent Impel·li, és un company del cor. Sempre ens
disputem com els dos enamoradets qui som.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Proses
xineses</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Els
xinesos som així — pràctics.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Dic,
si mai n’haig fretura, a cascuna de les senyoretes del barri,
«—</span><span style="font-size: medium;"><i>Ensenya’m el
cony. Abans de llogar-te’l, prou em cal saber què llog. Car prou
això de llogar’l és com ara si el compressis per a una estona»</i></span><span style="font-size: medium;">.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Antigues
esvaïdes despulles de palimpsest gastat</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Hi
ha focs que encar guspiregen. Ígnies xàldigues.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">L’anguniat
brètol feia angúnia, tret que no romania ningú qui el pogués
guipar per a patir-la. Era una angunia malaguanyada.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Volpell,
pervers, degenerat, és ell qui neteja la merda i la sang que els
altres jaqueixen àvolment darrere.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">La
polseguera deletèria de la col·lisió amb prou feines no es
solidificava que, entre els parracs, els ponts abolits i les abruptes
onades de fang, grinyolaven en el sarcasme les dents rovellades de
l’únic escombriaire sobrevivent.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Subtil
succés el seu en sentir, en l’embrionària disfòria del romanent,
aprés l’enorme terrabastall, la solemne seriosa pantomima que les
ruïnes no es menaven.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Som
runa inesborrable, i els múltiples cadàvers qui hi morírem, hi
romanguérem encastats, i ara hi som pedra indestructible </i></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>—</i></span></span><span style="font-size: medium;"><i>
som com qui diu l’espoleta de la magrana de guerra que en realitat
no és la terra sencera </i></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>—</i></span></span><span style="font-size: medium;"><i>
i doncs si mai hom ens tolgués de lloc, tot esclatava, i no hi
romania enlloc re</i></span><span style="font-size: medium;">.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Car,
com tothom sap o ha de sabre, l’univers al capdavall no és un siní
palimpsest auto-condemnat a esborrar’s.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Díscol
i dislocat</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">A
afegir entre les barrabassades sofertes per mos escrits tristament
publicats.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Un
altre cop, víctima d’un linotipista dislèxic, que de nyaps me
n’omple a bastament el text, me n’adonava en acabat que un dels
mots que em trastocava era precisament aquell on jo hi havia ficat
molt pulcrament ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>dislocat</i></span><span style="font-size: medium;">’.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">En
canvi, ‘dislocat’, ell me’l dislocava, i hi fotia ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>discolat</i></span><span style="font-size: medium;">’
(!).</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Me
n’adonava doncs que, de debò, ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>dislocat</i></span><span style="font-size: medium;">’
li era un mot per força ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>díscol</i></span><span style="font-size: medium;">’.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Se
li dislocava naturalment, tot sol.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Pobre
gamarús.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Natura
morta. «Les nou nous i els ous nous.»</i></span><span style="font-size: medium;">)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Els
nous ous i les nou nous davant de tot. I al fons, com se’n diu
d’aquest esbart qui espigola pels rostolls? Són falciots? I oi que
fa l’efecte que com si anàvem per la frau vers l’estany, hi
sentíssim, repetitius, els crits del becut?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Al
quadre, amb tant, com els nous i els ous, re no es belluga.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Però
en sents la vibració de llur força oculta </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
una força, una vitalitat latent, que podria desencadenar’s a
qualsevol instant.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tot
hi és viu. Mes en un discretíssim, silent, compàs d’espera.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Ja
esclatarem en moviment vital tantost cap fantàstic observador no ens
en descobreixi el secret</i></span><span style="font-size: medium;">.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Qui
dia passa, any empeny</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Escales
de finitud, esglaons davallats, ritmats per la inexorabilitat del
degoteig...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Jorn...
Nit... Jorn... Nit... Diürn... Nocturn... Diürn... Nocturn...</i></span><span style="font-size: medium;">»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Fins
que d’on en raja no s’estronqui.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Toc!</i></span><span style="font-size: medium;">»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Fet
cap a les últimes, me’ls acomiadava definitivament</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Agonitzava,
i encar em vingué de dir, «</span><span style="font-size: medium;"><i>Molt
bé, nois, som-hi; ara mateix me’n vaig; au, passeu-vos- ho bé.
Personalment passaré mantinent, tantost perit, del ‘bardo’
directament a la metamorfosi, transformat per poc que pugui en
matrona bemparida qui, com a bona burgesa, no es trobarà prou
acomplerta sinó amb un bon grapat d’amants aglomerats a la seua
vida; prou podrem, llavors; hom té dret, crec, a morir somiant i
immers doncs en l’optimisme</i></span><span style="font-size: medium;">».</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Així
enraonà Nohifilustra</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)
</span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Pugí
a veure el savi de la muntanya, i li portí una ampolla de vi dolç,
i en acabat, una mica pet, reconegué que...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«No
hi faig altre que ‘dadidú’.»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Dadidú?</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">»
Dubtí.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«Dar
consell, dir banalitats, dur bones novelles.»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«Ah!»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«Sí,
home. Perquè tothom se’n vagi content. Consells com ara ‘</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Cal
una bona clapada abans de cap decisió prou exalçada</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">’.
Banalitats ben fàcils, del gènere: ‘</span></span><span style="font-size: medium;"><i>La
font només s’estronca quan l’esperit li ho demana</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">.’
Bones novelles de l’estil de, ‘</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Això
rai, d’ara endavant, tot anirà molt millor vist amb calma i
comprensió</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">.’»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«Per
què no me n’adreceu alguna?»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«De
què?»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«De
que sigui.»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«‘</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Se
la pelen pecs militars fitant insígnies/ Així com les dones caldes
les albergínies</i></span><span style="font-size: medium;">.’»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«Bona!»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«
</span><span style="font-size: medium;"><i>Només força en
acabat que de valent no copulàrem/ El pastís de noces no ens
menjàrem.// Car l’esforç de la copulació/ No s’adiu gens amb
la bona digestió</i></span><span style="font-size: medium;">//’.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«Quanta
de raó, vós!»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«Saps
la d’en Faustí n’Immòs, </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">vigorós
patòleg qui vilté l’abstracte</span></span></span><span style="font-size: medium;">
i només creu en el concret? S’arribà al poblet on feien les
festivitats en honor de sant Adorem i santa Orem, i hi tastà la
‘</span><span style="font-size: medium;"><i>resurrectina</i></span><span style="font-size: medium;">’,
embarassant escuma que tots els morts qui en prenguessin, es veia que
upa-là, tu! Com se’ls aixecava llavors mantinent la titola!»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«La
trobà bona?»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«Això
li ho demanaràs a la </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">sibil·la
de les escasses desconjuntades síl·labes, la qui viu a la cova
d’allà baix, antiga bòbila dels nans de les glaceres. Jo només
sé que ‘</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Desperta
ferre!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">’,
li digueren sa dinàstica sang i son dinàstic fetge, i que visqué
tastant-ne sempre que, trobant-se flasc i la seua dona demanant-li
espasmòdica el coit, pobre plepa, se’n foté un xarrup.
Mentrestant, calla, </span></span></span><span style="font-size: medium;">‘</span><span style="font-size: medium;"><i>Pobres
plepes qui vivíem morts!</i></span><span style="font-size: medium;">
— es planyien els morts del poblet (el tantost no havien tastat
també el miracle —. </span><span style="font-size: medium;"><i>I
tanmateix encar rai que (com aquell qui amb tot allò que li roman al
fons del tinter, abans d’espitxar-la no revela el seu darrer més
brut secret), el bocinet més vivaç d’un cos espantosament
deteriorat si més no ben eixeridet no ens ressuscita!’</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">
Qui no es consola és perquè no ho vol.»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«El
poblet a què feu referència... No fora pas el nostre? Recordeu
l’a</span></span><span style="font-size: medium;">rgument del
capellà qui hi teníem?»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«Perfectament:
‘Pecats no en puc fer pas. Soc un home de déu. No et saps prou bé
la doctrina, xiquet. I pensa-hi. Si mai en fes cap, de pecat, per
gros que semblés, fora com si no n’hagués fet cap. Tot ho feia
segurament per a guanyar fidels per a l’exèrcit celestial. A part
que instantàniament me’ls confessava i m’absolia, és clar. I
els minyons a qui els donc la benedicció de muntar’ls a l'esquena,
no cal dir que igualment. Només cal que en acabat em digueu, ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>Pare,
m’haig fet pujar a cavall pel sant baró, i jo que us dic, això
rai, ‘ego te absolvo’, i au, apa, avant. S’ha acabada la
comèdia</i></span><span style="font-size: medium;">.’’»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Enfosqueix,
la neu creixent em faria el camí de retorn massa pelut, per això,
</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">catecòntic
(fent </span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">allò
que hom cal que faci per tal d’evitar un pitjor mal), me n’aní
sobtat, com ara rabit, endut, i sense ni acomiadar’m del sinistre
èfeta o areopagita qui, vestit només d’espígol, assegut al tron
de pedra del seu </span></span></span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">areòpag
privat, regeix els destins de tant de capdecony, i si doncs no pas
silent, prou succint i tàcit, entreteixeix carallotades i
beneiteries vàries, amb les quals ressuscita les vanes esperances
del seu il·lús eixam, el qual irritat albardà, davant el meu
intolerant èxode sospitós, vehement i prismàtic, com cap uixer
sorrut i rancuniós, es tragué el revòlver de sota l’efod, en
d’altres circumstàncies, on la borrasca no li esborrava la rodella
(el meu cor o el meu cap?), prou m’hauria atès, tret que res, i
qui gaudeix, aleshores, sumptuós i dempeus, indemne, la llibertat de
les planures amb prats verds, on hi campen els estepars amb flors de
cinc pètals i fruits en càpsula quinquelobulada?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
pas sotmès a cap hostilitat ni ira sanguinària de bandit mig
gangrenat, ni a cap altre epifànic artífex de cap persecució si fa
no fa bofiesca, cartògraf esplèndid, trepitjava, pèrfida
nul·litat, bona part del globus fins, aprés manta marrada, no fer
cap a mon molt acollidora cabana. Sortosament, ningú no havia
reeixit a aturar’m els peus, amb l’excusa que no fos cas que
encar, si hom em jaquís fer, em fes més mal, perdut en herbes i
flors esdevingudes totes de sang, no sé pas si per causa de
travessar cap de les ubiques guerres, o per esclat abrupte de cap
òrgan al cos llampat, zigzagant (ço és fotent ziga-zagues) per
atmosfèrics malsons, com el geperut nan groc qui menava el carretó
oprobiós, i tothom l’omplia d’injúries i calúmnies
acrobàtiques, ans passant desapercebut, invisibilitzat, per
recomanació de mon seny molt assenyat.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Al
capdarrer, fotis allò fotis, és com si no has fotut re. I mort,
què? Pots esperar, babau, amb candeletes, que qualcú t’administri,
piadós, un tast de resurrectina. No et servirà al capdavall tampoc
de re.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tot
demana calma, com recomanem tots els savis, de muntanya i de secà.
Si el mos s’ho val, fletxeritza’l. El mastegues ben mastegat
trenta o quaranta vegades abans no te l’empasses. No et jaquissis
pas mai engalipar amb presses que no duen sin</span></span></span><span style="font-size: medium;">ó
a la pífia.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ep,
i si mai toques l’endemà, tot això que has guanyat. Prou. No hi
ha més hòsties.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Visc
mort</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
a les llunyanes golfes on els onírics rius de la nit procel·losament
no regolfen.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
soterrat al soterrani, esquena-romput d’embeure'm tanta de fangosa
aigua.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
com paper de paperera, i el meu paper és sempre de no fotre-hi cap
paper.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
d’amarg titella desat en capsota, i pitjor encar, pres amunt per si
s’escau ficar’m en la fútil acció de fer-hi l’idiota en
l’hòrrea fantasmagoria de la realitat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
de mosca de latrina d’infecta mosquea o pútrida catedral.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
de formiga al formiguer empedreït, insecte o migpartit, fet de
pedreta i pedreta, i cap espeleòleg no em restaurarà mai de banal
objecte en ruïnosa vitrina.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
de vesc glaçat al bosc petrificat, regalimant inert a la natja d’un
grop qualsevol d’arbre perpètuament ignot.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
astorat, d’estàtic verm al cos inic, traspassat de fa milions
d’eons.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
d’espantall inconspicu, fent mòdics muscleigs contra els èmuls
èols contraris que m’estintolen.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
de presumptuós lepisma, de qui l’erudició és vasta com taqueta
d’insignificant petèquia al cul del babuí.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
de corda trencada de violí contemptible afollat pel ritme dolorós
d’una eternal absència.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
de virulent microbi gonorreic, de qui l’espuri esgarip eròtic al
llit del gelós és tot amanit de pífies.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
d’ocellet enmig de l’esbart, i fins ara cap bala no ha portat el
meu nom, tret que no caldrà segurament trigar-hi gaire.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
de viatjant per l’enlloc, vingut del mai més per a anorreadorament
caure com el llamp al cap del més presumit entre cada tenebrós
ardat o boldró.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
d’ermità inharmònic, esvellegat, absent, oldà, vanitós, qui si
ragués mai enlloc rauria totjorn, inespellit, a la closca més
rònega.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
de xanguet qui corre a recors, i incessantment i infructuós cerca
amagatall.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Visc
al cor d’una petxina, i l’espitx instantàniament en gola de
salvatgina.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Visc
de renoc qui al rec, rebec adreça al cel analectes de prec i de
renec, i gens se’n xauten lla dalt les orelles sornes del fat del
lent, fred, assassí, esguard.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
d’haveria dolçament degenerada en un món absolutament glauc, on
només mos cromàtics aclucalls</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">em
pinten un món i un horitzó més falsament habitables.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
d’ambiciós ignorant disfressat de molsa coalescent encastada a les
portes i finestres d’un bany adjacent al cràter d’un altre
salvatge, molt volàtil, volcà.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
d’irredimiblement irracional bàrbar als execrats costeruts budells
d’on no n’extrec altre que la no gens prístina excreta on tot
mon prestigi no rau.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc,
superflu, de nosa o excrescència per a damnatge de l’aritjolat qui
aritjol, paràsit nefandament parasitat, cobert de plors, deutes,
blasmes...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
inconclús, recrement d’argument persistentment inconclòs.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
d’extravagantment esguerrada fornitura a un univers a la biorxa,
massa excel·lentment inhospitalari.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
d’espermatozou qui abocat al buit va davallant fent tombarelles
fins que cau al toll tuixegós de l’extinció.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Visc
mort, sacrificat a l’altar de les inaccessibles (per massa faves)
ficcions.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Meditació
del coc en cap mentre va remenant la flagrant escudella que
delicadament xauxina</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">La
ximpleria cerimonial de la missa, on, amb mots d’imbècil, hom,
disfressat d’albardà, es beu la sang i es cruspeix la carn del
sacrificat </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
sigui qui sigui el pobre desgraciat, tant se val </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
</span></span></span><span style="font-size: medium;">i tot
només per a calmar els ignots déus molt malignes qui incessantment
demanen sang i fetge, i foc i merda, pertot arreu.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tret
que encar més poderós que els ridículs capellans, hi ha el cuiner.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Amb
el nostre domini absolut sobre els objectes que cuinem </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
i els de més força vius encar.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
els tractem com volem.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
no en perdonem mai cap.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tots
hi passen, pel nostre adreçador.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Negra
roent enveja ens deuen portar, els fútils funests faldilletes de la
fatal falòrnia. Ja es faran fotre.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Aventura
d’estiu en vila nòrdica, pobre de mi</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tornava
de nit fosca i prop un llum veig, a l’altre bec del carreró, que
se m’atansa un munt de bagasses robustes.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Estic
tan acollonit que no sé pas on ficar’m.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Àpter
i inerme, disparèunic, i inencelable, com me n’escapoleixc?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Si
una ja em fa por, xicotes fortes, bemparides amazones de barri baix,
imagineu-vos-me’n un munt ensems!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Arrupidet,
immergit en pregona melangia, m’assec a un raconet, tot esperant
que passin, confiant que ni se n’adonin que hi soc.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">És
que, nogensmenys, llur olfacte de gosses em denunciarà, i sabran el
cagadet que vaig?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tot
d’una, però, com si somiés, m’acaronen en massa. En massiva
encoixinada flongesa.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Llur
tendresa em colpeix amb violència. És clar, car ja em veia tot
ataconat, de verdancs i nafres clafert, i jaquit per mort, fart de
mastegots.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Mai
del món no m’esmava pas que, com ara, em ben tractessin com em
tracten!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Inhibeix-te’n,
em dic, no cometis l’error letal de créixer’t mica. No facis el
valent. Gica’ls que t’accedeixin per on vulguin. Acunça’t,
elàstic, a tota pressió. Adapta’t esponjós.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
sobretot no provis de penetrar’ls enlloc. «</span><span style="font-size: medium;"><i>No
entris en ço d’altri/ I re no t’escaurà</i></span><span style="font-size: medium;">.»
Puix bensenes que n’acabaves belleu tot ert.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Que,
com sempre, ton vil volpellatge sigui ton salvament.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ah
llas la malastrugança! Tot em reïx cap per avall! Esfereïdor
turriburri!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">N’hi
ha qui (amb quin canvi fortuït d’engranatge modal?) han tretes les
ungles de les urpes.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
em feu, si us plau, encar més gros el trau. L’esvoranc de mon
melic és un oasi on, amb tota seriositat, les patums de la flairosa
borra ens podem posar els mitjons sense patir les crueses del defora
hostil.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Intuïtives,
endevinen què m’empatoll mentalment.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">M’engreixen
i em febreixen, enlluenteixen, el mànec </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
el gruix de son eix tot esquitxat de gargalls </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
i m’engrapen les esgarrinxades tòfones, i me les estrenyen i me
les constrenyen a implorar pietat en faiçó d’intermitent,
sanglotant, singlotant, lleterada — ui, vull dir, versemblantment,
‘semença efervescent’.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Totes
ens vinclem a coldre’t, oh colossal, divinal, Dinasta Neptú,
bellíssim escarabat gegantí</i></span><span style="font-size: medium;">.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">M’han
confós per un altre dels escarabats banyuts rodant engir el fanal?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Una
altra d’elles, la serp Marcel·la, amb el robí encès al front </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
un robí que fa llum tot al voltant, em vol lax, distens, evanescent,
i per això prem encar més fort. Me’ls escanya (els ous o les nous
del quadre naturalment mort que esdevinc) fins que m’obliga
formalment a fer el darrer bleix i a estirar la pota d’un aneurisma
o altre.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
gosaré pas, en cap instant de la turmentada maniobra, dir cap ‘ui’
ni ‘ai’. No voldria pas encoratjar-les en llur aspra cruesa; ja
en són prou prou bones. Prou en tenen les arpes trencades.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Soc,
havent perdut consciència, mantinent el vailet qui cuitosament
espiava el xerraire psítac Dídac assegut damunt el cap de la balena
Helena, la qui duu un eixidor que brolla i raja immensament, no pas
com el del petit cimbell (o lloure o enze) (o esquer o munta) dels
milions de dones generoses i d’altres monges llegues qui he
guipades a les revistes pornogràfiques, les quals et fan sempre,
indefectiblement, caure al parany de la despecega masturbació,
sobretot quan, damunt, se’t pixen i caguen sobre.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sos
cabells de gingebre, adobats en llongues sessions davant el mirall
amb peròxid d’hidrogen, se’m fiquen als ulls que cruents em
ploren.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tudat,
cremat, obliterat, ficte i en escrús treballs, llisc pels riscs, com
pellucalles qui cauen de taula, i si portessin cap gos, supòs que
mon comiat es barrejava amb la sorollada de les mastegades.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Havent-me
somiat l’Artús rescatat de les aigües per la dama de l’estany
salabrós, no em despertaré sinó de matí, amb les puntades dels
envejosos venjatius enfeinats qui creien que així m’esqueixaven la
grua.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">M’he
aixecat anant a l’orsa, espasa de fusta qui sura al cresp estantís,
</span></span></span><span style="font-size: medium;">fent
alhora el sorn i l’orni. I fent-los, amb tot allò, creure
inofensivament que tornava ebri, i que, ara encar, heroic, escorxava
el gat...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Nit
dels les màgiques regines</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Residu
deceptiu. Potser em troben massa macat. Xancres i xacres arreu, car
tothom, ubiquament, m’ofereixen ses condolences. I no sé del cert
quines tràgiques atrocitats em queien recentment dret a la síndria.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Allò
em duu a les boires de les cabòries. Una clepsa que es col·lapsa.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Com
espectres destorbats qui de llurs bòries i feixes ruïnoses
s’aixequessin ponderosos, i n’emergissin turbulents, m’he
tornat a tombar interiorment a esguardar’ls de fit a fit </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
dubtosos elements que m’entrevingueren la nit darrera.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Fou
quòndam, no ha tampoc gaire, la Marcel·la un escurçó barbut,
llisquent com llimac...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Sé
que feia prou fred. Hi havia rou al raïm, rou al rusc — i se
sentia molt a prop una remor de rosecs...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Són
els voltors qui se’m mengen el fetge</i></span><span style="font-size: medium;">,»
em deia. I, «</span><span style="font-size: medium;"><i>Ah
llas, collit en agràs, ans mon esplet!</i></span><span style="font-size: medium;">»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">O
era el Dídac un tossut casuari al cap d’un tauró, qui el portava
sovint a les fosforescents terres misterioses dels reialmes
subaquàtics...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Gosava
acompanyar’ls? No crec pas. Oi que prou me’n recordaria? Mons
fantàstics, amb gombutzins blaus qui nedaven com ocells, i onírics
lotus amb pistils a tall de mall que tarota que s’hi atansés
batrien sonors com el batall bat les avesades durícies a la pell
metàl·lica del seny al cloquer.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
tanta de refulgent peixalla enrampada interiorment, elèctrica doncs,
i qui, amb cada pausat calfred que pateixen, esgarrapen segons, de
tal faisó que tot a llur voltant hi va més espessament ni lenta —
una perplexa penúria de prolixitat, com si et trobaves suspès als
</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">llimbs
irrellevants d’un vehicle espatllat — un derelicte submergit —
naufragat vora on ens aplegàvem els ens lleigs de les pregoneses, i
on els ens lleigs no ens solaçàvem tan benauradament ensopits —
evocant amb parsimònia episodis d’una vida vescosament rememorada
— </span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i>moments
recurrents que es van modificant arbitràriament</i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">No
ens n’oblidéssim tampoc, ara que hi som, dels gegantescs queixos
extractius dels superflus torsimanys qui hi volien bensenes fer’ns
de guia — (superflus, car tot ens allí, lleig o no, hi era mut) —
i de qui cada hàlit és hiat, autòmats sepulcrals, de qui l’adés
idiosincràtica exuberància, </span></span></span><span style="font-size: medium;">entre
dos foscants, s’ha tornada, a tot estrebar, soliloqui rectal i
prou.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
hi faran mai cap meravella, ni, si mai reeixissin d’enraonar, tota
llur exposició verbal ni ‘modus operandi’ no fora sinó
bombolleig pudent.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Amital
de sodi per als sociòpates, els quals (és sabut) mai en re no són
estats ni gens ni gaire jocunds.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Hom
li demana que ni d’on no és, tan gentil de cos, ni ric de
dimensions, i ens respon, amb ambigus signes i ganyotes, que ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>Al
(nostre) Palau dels Sentits, no hi ve ni a fer, ni a fer fer re</i></span><span style="font-size: medium;">’,
i això no ens conhorta pas gens. Són segurament ens qui ens farien
beure a galet i veure bou per bèstia grossa. Mes de què ens
serviria plànyer-nos-en? Tots nostres planys </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;">
raucs de granotes a llurs orelles.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Som
els casuaris que els taurons tornaven a dur a la superfície, en
acabat del viatge fantàstic.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Malauradament
fèiem cap al mal moment. Ens afegíem, vulguis no vulguis, als
fugitius.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Que
d’on fugíem? De la letal ona expansiva. Els de més dels ciutadans
(carallots) enfilaven amb automòbils i d’altres vehicles per les
carreteres, i és clar, tot hi eren entre ells estralls terrorífics
i morts prematures, mentre eu i uns quants anàvem de dret
compassadament (a poc a poc i bona lletra) per les muntanyes més
feréstegues ni comagmàtiques.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Perpetu
camín sense aturar’m. Endut per rars tropismes, sempre endavant.
Amb la neu que m’atreu poderosament. Ostatge de la blancor,
harmònic hi orbit.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">La
letal onada era, deien, ‘micro-ònica’, on tantost t’assolia,
ja érets pell </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
</span></span></span><span style="font-size: medium;">t’esclataven
els ulls, el crani, el fetge, la melsa, la butza, i tots els altres
òrgans tancats com ara veixigues o bufetes. La pobra testa, síndria
asclada. Un desastre complet i altament repugnant.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Ens
n’adonàvem a poc a poc i esguardant els cossos a les cunetes,
que... Qui sí féu meravelles, segant ran i a pler, d’una
esgarrapada, la totalitat de les espigues humanals, era, ben
</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">endollada
i mai prou sadolla, </span></span></span><span style="font-size: medium;">la
Mort.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Com
més joiosa, més galana. I ens feia part de la feina. Com menys
serem, menys enemics no haurem, plens d’urc, els arronsats
supervivents.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Benvinguda,
anava a dir. I benvinguts falaguers bumerangs qui ens passeu ronxant
a frec, i sempre, fins ara, heu tocat, com cal, l’altre </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
</span></span></span><span style="font-size: medium;">l’ultracuidat
qui més sòpitament alt no es mostrava.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Llongues
sessions amb la mòmia del mirall</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
som sinó molt lleugerament ajornada pols? Pols sempre força
imminent. Pols d’on angoixadament tan sovint no ens n’engargussem?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tant
se val. </span></span></span><span style="font-size: medium;">Hom
s’avesa (per força) a l’esfèrula que li ha tocada. Més val que
s’hi avesi. Hi jaquirà l’esquelet.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
ara? Per què romandre submergit al reflex reflectit, falsos
epifenòmens? Qui de qui? I ambdós tan fuls!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Em
fa vindre a l’esment els dos cosins intercanviables, ambdós nebots
meus, qui s’occiren recíprocament per qüestion de cony de noia.</span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ala-fi,
a la fi... A la fi, no sabia si, ala-fi, em cardava el coixí o de la
noieta el pèl moixí</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Tot
és femer, i al femer, cars gatsins, de cops avinenteses de
llustrins</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Joioses
se’m filtren per la finestra cançons d’escombriaires. Magnètic
oasi el llur, on faig de lluny incursions d’enveja.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Jaguts
a la xamberga, cascú com un sacre Diògenes, nodrits alhora per Sols
i ombres, i ocasionalment, freturant calers per a millor teca, per
queviures alhora oferts, o emblats a diferents sectors de la població
i sobretot als delmats del matí. Els netejàvem de pertinences.
Pertinents o no. Elàstics i cinyells, re lluent ni metàl·lic que
poguéssim vendre, passatgers caiguts a mig camí durant les sòlites
violències de les nits.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hum.
L’home però qui ens interessa ara, i qui es mou entre la
inconcreta voluda on tothom va i fa com pot, ens duu una pipa a la
boca, i direm que es diu Lleida.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
senyor Lleida s’adona (tot sol entre la immensa voluda qui es
belluga per l’avinguda) al soliloqui rovellat on solen
immiscir-se-li’n, quan es passeja, nàu</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">frag
on cada persona és niell a evitar, pensades que li semblen genials i
no duen tanmateix enlloc.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Panells
enormes per al seu producte. «El vostre cony ha ops de Carícies.»
«‘</span><span style="font-size: medium;"><i>Carícies</i></span><span style="font-size: medium;">’,
la pinta que us pentina molt amorosament el cony.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
aquella dona! Vint anys pacientment ‘penelopant’, bo i esperant
doncs la tornada del mascle, i quin desencant — quin paperot
d’espantall malalt — és d’idiota esperar fidelment re.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
gavardina d’heretget, recollies la copa. Era la copa del triomf i
alhora, inherentment, la de l’</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">efusió
de la infusa malherba qui feixugament et creixia al pinyol del pit.
Hi suraven, expectants, àvides de mossegar’t el cor, les totjorn
imminents destrosses de la mutilació i l’obliteració.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Atenies
i donaves reva a les banalitats ambients.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mèdols
encantats et tornaven contra reu la falç incandescent. D’ira et
feien esclatar el fel.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cendrós,
espectral, sargida arreu, amb costures irades de cicatrius i pedaços,
la teua nafrada carcanada era una batimètrica carta de terra
incògnita. </span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Afligit
de torpor existencial, verecund noiet qui escapces amb un bastó
cards, i t’imagines, és clar, en Prometeu, </span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">et
bategaven part dedins i de sotamà, mil·lenàries, i i excel·lint
en la discreció, les regurgitades ximpleries que reberes en
l’educació — és a dir, durant l’adoctrinament d’una
societat on tot es basa en la falsedat i la hipocresia.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i>On
són les adjacències?</i></span><span style="font-size: medium;">
</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
repapiejares</span></span></span><span style="font-size: medium;">.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i>Si
voleu dir la cagadora, és fora enmig de l’hort</i></span><span style="font-size: medium;">,
</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
et respongueren. I hi temeres la presència dels escorpins, de les
aranyes negres, dels gossos rabiosos, dels escurçons.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Hi
cagares nogensmenys.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Senyor
Lleida, sotmès de continu a la insofrible impertinència d’haver
de continuar vivint.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Aromàtic
aristòcrata, troba sublimment terapèutic saber-se que l’esplèndid
prestigiós abscés al cul del món és a frec d’esclatar. Oceànic
espectacle. L’escandalós febril mil·lenni toca a la fi. S</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ense
tasques, sense haver fet mai ni brot, ni patir els brams de torturat
de tots els putejats per les ubiques forces autoritàries dels
uniformats malparits de pertot, hauré estat mut testimoni, sense
metàfores, ans literalment i autèntica, i vera, de la destrucció
absoluta de l’estructural totalitat. Esfèrula tòxica i horrorosa
duta feliçment a l’extinció.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cap
apoteosi, no us cregueu. Cristall romput. Una petita convulsió. Ni
fum. Au.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">(</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Novel·la
rosa que se’n diu “La femna i la femta”</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">.)</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">El
cos és una màquina de fer femta.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Aquell
dia m’havia esmirlat i portava la femta al cul, i patia que els
calçotets no fossin prou capaços, i que la femta no comencés
d’enfangar-m’hi el seient dels pantalons ni de rajar-m’hi a
lloure camals avall.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Fou
llavors que em vaig trobar pel carrer amb la Pauleta.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Em
va dir, «</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Com
puts, Manel!</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Li
vaig dir, «</span></span><span style="font-size: medium;"><i>És
que m’haig esmirlat damunt</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">».</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«</span></span><span style="font-size: medium;"><i>I
tant lluny com vius! Et vols netejar a ca meua?</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">«</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Home,
dona, per què no? T’ho agraeixc de tot cor</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">.»</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Fou
així, estimades electes lectores, com començà el nostre molt
amorós romanç...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">Repengeu-vos-em
a les finestres, si s’escau que cap tronada elèctrica no s’escunça
per on sou, i amb ulls violats com verosos raïms, o amb ulls estesos
als vent com llençols negres, semblants als que estenen les mosques,
els camaleons, les aranyes, o els pops..., observéssiu, assídues,
com la parella s’entén... Roentors de passió se segueixen
segurament...</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">)...(</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">(</span></span><span style="font-size: medium;"><i>La
femna de blanc</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">.)</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Era,
aquell matí, bo i muntant el meu feixuc enorme cavall totalment
blanc per viarany estret.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Prop
l’eixida, femna forta, alta, tota abillada de blanc, pantalons,
brusa, àdhuc el llaç que li servava els cabells rossos. Vol entrar,
com si vingués distretament fent-hi esport, al mateix caminet, abans
el cavall i jo no n’hem eixits.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">El
cavall, sentint-se molestat per l’altre cos qui s’immisceix al
senderó estretet, i qui evidentment no pot permetre, vanitós,
primmirat, que passéssim tots plegats alhora, es revifa, rebufa.
Ella, astorada, cau de costat a un arbust gebrat, un càdec, crec,
que hi ha a frec d’entrada.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«Perdoneu
si us fem nosa. No sabia pas que fos el caminet que empràveu
regularment en els vostre molt salutífers exercicis; hi pas avui pel
primer cop, amb el cavall; ja no hi passaré més, per a no fer-vos
nosa, com dic, ara que prou veig que us hi entreneu... No hi pas pas
pel pas... mai més... això segur... Ah, i una altra cosa, us
assegur així mateix, que, molt més que no muntar aquest rude
malesquerat cavallot, m’estimava muntar-vos!»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
diu re, ha esdevinguda tota vermella de cara, qui sap què deu
pensar, tota clapada de taques de mullena, com si anés força suada,
del gebre desfet del càdec on es repenjava; es fa discretament a la
vora. Què li he dit? Em pensava haver dita una facècia graciosa
i...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Li
ho havia dit sense ni pensar-hi prou. Pobra dona, s’ha sentida
insultada? Afalagada? Com ho sabré si, com he promès, no m’hi
aventur mai més, pel viarany estret, prop d’on ella deu viure...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«Perdoneu,
cavà? Si us plau. La bestiesa que amollava suara. Sense ni
pensar-hi. Més aviat, no cal dir, m’hauria calgut dir, o en aquest
cas, caldria que el balb desagraït cavallot mateix no digués, i
molt a gratcient, ‘</span><span style="font-size: medium;"><i>M’estimaria
prou més que em muntés la bella senyora abillada, com jo, tota de
blanc, que no pas aquest matusser tot de negre qui mai no sap ni allò
que diu</i></span><span style="font-size: medium;">’.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Amb
això davallava llambresc. Feia recular la bèstia orgullosa, com
malastruga haveria indòcil, i la feia mig agenollar, i ajudava
llavors, cortès i polit, la dama de blanc a muntar-la. Tot força
automàtic, fins que...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No!
Tot un malentès. Qui sap si, amb el to de mos mots, el cavallot no
es devia haver sentit greument injuriat, car tot d’una embogia.
S’aixecava d’una furient revolada. Començava de fotre guitzes a
tort i a dret en un indret tan reduït. S’espatllava, amb els folls
escarafalls, un genoll. Queia agenollat molt deplorablement. La dama
havia caiguda per terra. No gosà bufetejar l’insurrecte. Em
bufetejà a mi. Dignament, girà cua i foté, mig corrent, el camp.
Zip-zap. Aparició desapareguda.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tornàrem,
el company i jo, ambdós ranquejant de valent, desconfits, a la
nostra quadra.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Mai
més no ens ficaríem en cap laberint. Ho prometíem solemnement.
Deliris votius. Debades. Car re no torç mai la línia traçada pel
destí.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">L’endemà
ens embarcàvem, germanívols, ell i jo amb crosses semblants, bé
que adients, i condignes o proporcionades a la necessitat de cascú.
Vaixell ebri, foll, i damnat per endavant.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Laberint
mariner de l’oceà on tots els coixinets i rodetes de l’engranatge
roden i engranen caòticament. Re no és mai on te l’esperaves; més
val que no t’hi esperis mai re.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">A
tots ops, només pots esperar una cosa segura — l’acompliment
últim del fat que ens espera. (</span><span style="font-size: medium;"><i>No
m’hi fotis pensar, home!</i></span><span style="font-size: medium;">)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Continuaren
ara els reguitzells de segrests, i les onades i els vents agrests, i
ens esclafaven, crus, els xàfecs i els atacs dels pirates emergits
sobtadament dels vòrtexs, i als ports salvatges, hi albiràvem
obscenitats a doll, i en sentíem cantarelles i contarelles
ignominioses, amb la xurma reduïda i decadent qui sol embogir-hi
compulsivament, durant les fosques carnestoltades, o saturnals i
dionísies, llurs, i pels deserts del cel hi ascendien, ascètics,
els aerobatiscafs dels nostres ulls disparats — i hi presenciàvem
com s’hi esvaïen els darrers miratges — adips i coiots hi
buixien descordadament, com si hom els havia laringectomitzats,
acomiadant-nos-en — i els nostres aerobatiscafs hi eren com ara
escandalls abissals — i escandallaven i escaujaven i alfarrassaven
i dimensionaven, amb quatre cops d’ull, les illes impenetrables que
bogaven crepitant per l’oceà del firmament, i no n’esperàvem,
ells ni nosaltres, tampoc, sinó d’ésser devorats completament, i
tot d’una, pels monstres de la mort — i en llur representació
sorgien així mateix els pops, foramidats com pàmpols gegantescs i
quilomètrics, i amb tot de pestanyes constituïdes per tentacles
sens fi que bavejaven amb delers de contumèlia, i que doncs se’ns
llençaven a mantes d’agressions simultànies, de tal faisó que
quèiem i rodolàvem desenraonadament, a la babalà, i allò era can
seixanta, i si mai ens encallàvem entortolligadament dujats dins el
cor de cap alta mola, els Sols potser ens rostien a lloc, o els
glaços ens volien fòssils a la bestreta, i, en fi, tant se val,
massa repetidament ahontats pels elements i els enemics invasors, ja
no comptàvem les pèrdues d’amor propi, i érem epopts durament
castigats, o remences pelats i capcots, sense futur, i vivíem
retrospectivament, i rosegàvem confits tots blancs, tots blancs, i
no retrobàvem la rara tranquil·litat que quan, abstinguts de tot
altre consir, no remembràvem la dama de blanc qui ens condemnà —
oh, ça enrere — anys i panys remots — al nostre fat d’invàlids
permanents.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Atès
pel fibló inextirpable</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
el septe (atrioventricular) infartat, i tanmateix amb l’instint de
l’embrió de créixer i desenvolupar-me mentre sobrevisc, em deia
que em caldria surar, com havia surat després de tantes proves
difícils a la vida, i em deia així mateix que em sabia
(estranyament) més greu morir-me ara, amb tant de coneixement
inútilment emmagatzemat, que potser no m’hauria sabut mai abans.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
llavors, bo i caminant a lloure (lluitant amb allò contra
l’angoixa), tot d’una me n’adonava que sentia de força prop la
coneguda rialla del mort qui se’n riu, i em demanava si s’esqueia
precisament llavors que, per qualque badada meua, no trepitjava si fa
no fa l’indret on el mort rialler no era doncs sebollit.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Esguardava
curosament pels voltants, no fos cas que hi copsés enlloc cap
plaqueta metàl·lica o de fusta que marqués qui hi havia soterrat
per aquelles endreçúries, mes de moment no en trobava cap.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
romania a les escapces. «—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">D’on
vens, rialla?</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»
Perplex.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
tota manera, no fos cas, d’aquell indret probablement entrevingut,
me n’allunyava amb una certa desconfiada pressa.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Així
i tot, la maligna rialla no afluixava ni semblava d’esmorteir-se
gens amb la distància. Per això a la fi em deia si no fos que la
riota del mort qui se’n fotia no em vingués sinó de part de dins
meu mateix, i d’alguna manera m’avisés doncs el cervell que em
preparés, que aviat cauria segurament mortalment ferit.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
a dir, qui sap si, bo i fent un petit esforç físic qualsevol, o
pres per un excés d’angoixa, o rebent una impressió forta, com
ara l’atac d’un gos criminal, o un ruixat sobtat d’aigua
glaçada, la feridura al cervell mateix, o la fiblada elèctrica d’un
cor llampat, no m’esterrossaven d’espetec i definitivament.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Decidia
és clar de parar molt de compte, d’anar amb tot el lleure i
l’assossec del món, tot i que sabia que al fons tanta de falsament
mandrosa calma fora debades, que tota precaució no em servia de re,
que era massa tard, que la meua hora sonava irremissiblement, que
quelcom havia de fotre un pet de mantinent, i au, bona nit.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aleshores,
quan ja veia doncs que, com dic, ja em tocava, assajava de fer allò
que era recomanat pel qui em pensava que se me’n reia, és a dir,
assajava de riure. Infructuosament.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
pots ficar-te a riure quan al fons de tot saps que allò és tot. Que
no hi ha re més. Que ara passaràs una eternitat de fútils eons.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Fútils,
car mancats de la meua consciència, que és l’element bàsic
perquè existeixin.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
què hi ha per a mi més important en la totalitat del Tot que la
meua consciència que existeixen?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ara
que em moria, o que ja era mort, sense haver rigut gens, sentia
tanmateix, entre les escorrialles de les ara humils rialletes
(provenien dels infermers o dels metges o dels bombers, o dels
ramaders, o de qui...?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
qui...? I havia arribat on...? Em feien l’autòpsia damunt una
taula freda de marbre...?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sentia
o em semblava, de més en més a prop, sentir parlar en Just Grendell
mateix, el mític mort qui no se sap aturar de riure quan et mors, i
qui, damunt, et recomana emfàticament que, per al teu bé, també tu
te’n riguis quan et toqui. Era enmig d’un dels seus discursos
sense cap ni peus, mena d’empatollaments onírics. </span></span></span></span>
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Què
era, aquella mòrbida sexualitat de llavors, tu? No pas que no fos
benvinguda, ja et dic</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«Atret
pels atractius de la bella qui em passava davant sense veure’m,
torní miraculosament a trempar, com si tot d’una, d’espetec,
resultés que hagués tornat (sense recordar-me’n mica) d’haver
sojornat adés tot recent a cap casolana font de jovença.</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;">
</span><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«Bo
i ejaculant, gaudia com gaudim els morts de re que gaudíssim. Molt
foscament. Sense goig de debò. I au.</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«En
acabat, fiu cap de bell nou al meu cenotafi, mes pel fet que, per
distracció, l’havia jaquit només ajustat (no pas clos
hermèticament) quan n’eixia, i havia plogut tota la nit, tantost
no m’hi cabussí, cuidí llavors negar-m’hi.</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«Fugí
a eixugar-me i, mentrestant, per a fer-ho millor, m’empeltí a un
arbre i n’esdevinguí de cop i volta mut.</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«Quina
pau, vós, tu!</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«Encar
doncs un consell que et recoman, si mai et vaga per aqueixes
vastituds de l’infinit...</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«Prova-ho,
noi! Mut i arbrat, la calma!</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sabia
(per força) que no hi havia ningú al seu cenotafi, i tanmateix el
seu epitafi hi era escrit, adherit en placa somorta a un costat.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hi
deia que el mort se’n fotia esmeperdudament dels patògens i de
totes llurs inútils virulències. Que com a tots els morts ens la
portaven fluixa totes les malalties i tots els perills de mort.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
allò en conseqüència era el paradís.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
haver reeixit a travessar la ratlla fatídica si fa no fa tan trempat
com sempre, allò era haver fet el cim, i no pas altra cosa.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
triomf complet i definitiu.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Gràcies
a la rialla, companys, a la rialla. Sentiu l’ombra imminent de la
mort, i espetegueu automàticament a riure. Feu-ho! Me’n tornareu
contesta!</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Allunyant-me’n
lentament. «—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Per
què t’haig de creure, carallot?</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»
Anava dient, tot i mort. I no me li creia re. I encar no he rigut
ara.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Res
no em fa riure. S’ha acabat. No hi ha més cera. Per molt mític
que es vulgui, el ximple, o fins i tot que ho hagi esdevingut en
certs indrets molt crèduls i endarrerits... Car això d’ésser
mític i ésser no re al capdavall és tot el mateix.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ja
et fotràs fotre. No m’engaliparàs pas mai més...</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Mai
més... Mai més...</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»
Responia (ans no esdevingués també mut) l’eco a la buada buida
del meu crani tost petrificat d’empertostemps...</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Accés
lliure a l’anecdòtic</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Era
pixant al pixòmetre i sentia tot d’una crits d’angúnia i de
desesperació.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Gosava
demanar, «—Què dieu que teniu, home, eh?»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
una veu adolorida em demanava si el podia assistir.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">M’hi
atansava. M’ensenyava la seua pixa. Era una pixa entortolligada.
Nuada en un nus mariner de molt envitricollat desllorigar. No
m’hauria pensat mai que hagués estat possible de nuar una pixa
així.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Em
deia l’homenic que els pixats «eixien de la veixiga i es trobaven
amb l’enrevessat enjòdol i fotien per força marxa enrere, i,
així, anàdroms i àdhuc enantiòdroms, tornaven, cap jups,
desconfits, a la veixiga», i allò era penós i dolorós, ep, i
segurament mortal de necessitat, i no podria jo potser desfer-li el
nus abans que no calgués ell mateix tallar-se la pixa per a
lliurar-se de morir ofegat...?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Qui
us ho ha fet?» Li demanava mentre tractava amb les mans ensabonades
de desfer-li la complicada lligada.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—No
crec pas que sigui la dona,» responia, «crec que m’ho feia jo
mateix tot somiant.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Escolteu,
quins somnis!»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Sí
ves, tothom fa el que pot; els camins adormit del cervell són
inescrutables; si si més no sabéssim on som, ja faríem prou...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Veig
que us ho preneu amb filosofia; així em plau, home! Bona faisó
d’esguardar el món. Mireu, mireu! Amb el sabó, sembla que es
belluga... Ara, però, sobretot... Per la mort de déu, no us
fotéssiu pas a trempar, us ho deman! Tindríem a les mans segurament
una embòlia o altra. Penséssiu en coses ben anafrodisíaques... Ja
ho veure-ho... I il·lico-presto us ho resolc.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Quina
habilitat la vostra; hom se’n fa creus!»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Així
m’agrada! Creus, martiris, suplicis, penitències, sofriments,
calvaris, suades de sangs, crucifixions a go-go... Sabíeu aquell...?
‘</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">E</span></i></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">m
va dir que ahir pelant-me-la m’espià/ Li vaig dir que me’n fotia
com d’un pià/ Soc qui com tapiant tapiant tapià/ I amb mà erta
se la pelà fins que expià</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">/?»</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—Bona!
No.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Fet!»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—De
debò! Uf! De veritat...? Guaiteu com espetega! Home, quin benifet!
No sé pas com us el podria mai pagar?»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—No
re, home. Un altre gest molt virtuós del bon samarità.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Em
dic Ulpià; i vós?»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Apià
Rupià i Llupià.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Encantat
de conèixer-us.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Igualment,
home, igualment.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Visc
al carrer d’en Pià Crespià. L’adreça només us la cal copiar
i...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Us
trametré una cistella cada anys per Nadal, ca?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Ho
deia de per riure. Sabeu què? No us la nuéssiu mai més. Ni en
somnis, oi? Apa, passeu-vos-ho bé.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Xoquéssim
els metacarpians. I gràcies immenses. Me’n recordaré ni que
visqui mil anys.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Fins
al mississipià... Ha-hà. Fent missi-pipí eternament...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Com
ho sabeu? I tant! La bona vida eterna. Pixant, pixant...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Durant
tota una infinitat sense expiar. Sense expiar del tot.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Pixarades
infernals, o paradisíaques.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Petons
a la dona.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—No
es creurà pas la immemorial efemèride...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Món
de sorpreses. Tot pot passar-hi. Amb accés lliure, dia a dia, a
l’anecdòtic...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—I
així anar fent...»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Com
si re... Au.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—Au.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Invent
del culet, que és el conyet dels noiets</span></span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Fui
un noiet qui feia sort.</span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
Un n</span></span></span><span style="font-size: medium;">oiet
qui s’hi fixava. Llegint tothora les piles de novel·les de ma mare
i quan anava a ca la padrineta els qüerns ninotuts de les meues
cosinetes, me n’adonava que les dones gaudien de tots els
avantatges. Refusaven els avenços de qualsevol fins que no trobaven
aquell qui els convenia. Les infermeres el doctor. Les secretàries
el cap d’empresa. La ventafocs el príncep, no fotem. I vaig trigar
estoneta a escatir-ne el secret. El secret era el conyet. Com em
desficiava llavòrens pel fet irreparable d’haver perdut a la
loteria dels foradets. Per què no naixia amb conyet? La vida se’m
resolia en un tres i no res. I llavors el fill gran dels Roca, qui
era un homosexual d’aquells molt exhibicionista, i d’ací que els
feixistes del moment l’ataconessin greument molt sovint, fins que a
la fi el mataren i tot. I ningú no pagà, és clar, pel crim. Com
volies que paguessin si eren feixistes com la totalitat de la bòfia
i els jutges?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">El
gran dels Roca em va obrir els ulls un jorn que en parlàvem al
carrer, prop de son germà, l’esguerrat, qui feia per als companys
un concertet d’harmònica.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>No
et cal pas conyet, carallot. Tu rai, que ets jovenet, i posseeixes un
culet d’allò més precioset</i></span><span style="font-size: medium;">.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
hi vaig pensar una mica i me n’adonava que, efectivament, per
començar, en Panxo, el director de l’escola, quan li havia de
recitar les lliçons d’història o de literatura (ficció l’una i
l’altra), em ficava la mà pels camalets dels pantalonets curts i
em destriava tota l’estona, encantat, els collonets, i sempre
m’aprovava i mai no em bufetejava, com a tants de condeixebles, tot
i que de vegades ho pretengués (eren per a mi més aviat carícies).</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
així, a pleret, me n’adonava, dic, que, potser no pas tots, mes
això sí, els de més dels mestres, frares i capellans, es
desmenjaven pels culets dels minyons. I és així com passava
brillantment el darrer curs per a esdevenir batxilleret, i l’any
següent el de preuniversitari.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Tant
el frare de química com el de matemàtiques, ambdues ‘assignatures’,
o subjectes del saber, dels quals no n’he sabuts mai merda, me’ls
aprovaven.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
què me’n dius del capellà del Carme? Quan me li confessava els
grans pecats d’haver llençat pa, o, encar més greu, d’haver
permès que l’hòstia em toqués les dents, l’absolució només
me la donava (mes llavors absolutament convençut de la meua
innocència, el capdecony), després que li presentava el culet i ell
hi ficava els ditets o la llengua o el vitet.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">No
cal ésser dona per a fer carrera, em vaig dir de ben menudet. I a fe
que ho he encertat. Només cal que em guaiteu com progrès, com flot
i sur com gaiatell ben xiroi al cresp de la societat més escollida.
Prou puc. Un culet immillorable!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>En
acabat esdevinguí un personatge esgarrapat; malament rai, força
extremadot en les seues rauxes o arrencades</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Fins
que no caiguí tarel·lo.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Pararàs
tarel·lo</i></span><span style="font-size: medium;">» em deia
ma mare tan sovint, «</span><span style="font-size: medium;"><i>acabaràs
a can Pigem</i></span><span style="font-size: medium;">.» I a
fe que ho endevinava.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">El
darrer dels homes justs havia estat tot just assassinat, i quin goig
hi havia al món, vós. Car, oi...? Amb tots els homes honrats
feliçment abolits, ja no ens calia pretendre’ns mica com cal.
Tothom hi érem nosaltres mateixos — àvols, vils, malvats.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Vas
per les foscors, amb el xi lluent desplegat a la mà, i «</span><span style="font-size: medium;"><i>M</i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">e’n
fot</span></span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»
sempre et dius, menfotista rai. «</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Pels
foscs revolts del carrer sant Ruf, et palpí el parruf, Mandònia, i
tu vinga pernabatre. La teua fotuda de camp, ridículament rajant i
eixarrancada, tantost el fet no fou fet fou sensacional. Encar en ric
ara</span></span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.»
Te’n tornes amb tots els traus irritats.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Mon
padrí qui amava jugar a la botifarra, i havia patit de feridura, anà
a parar a l’hospital, i al cap de pocs diees, ens el trobàrem
desaparegut. Com un talp, segurament colgat qui sap on pels metges
mateixos qui l’havien mort.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Amb
allò començava d’escriure estridents declamatòries pecetes de
teatre èpic i angoixat. I elegies. Moltes d’elegies. Elegies per a
la merda de totes les clavegueres i tots els cadàvers de la duad.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">N’hi
havia que m’ho espiaven i llavors, quan els ho prenia irritat, em
deien que allò era ‘fort’. I com m’estarrufava llavors.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Quan
sentia que algú, ni que fos a l’altre cantó de l’altre cap del
carrer, deia ‘geni’, immediatament alçava l’orella — per
molt lluny que em trobés, em sentia totalment al·ludit —
m’interrompia, fes allò que fes, i treia pit.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Ma
mare la gimnasta Griselda Gimenells feia magnífics capgirells, i els
diumenges amb peixos d’arròs esplèndids arrossos de peix. És
ella qui m’encoratjava, i em recomanava com a inefable, vull dir,
infal·lible, metgia contra mes sobtades depressions, que escrivís
en cataloni (és a dir, en babiloni, tant se val).</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">Amb
ivacesa o rapiditat aclaparadora, per cap assumida malifeta que
s’esmés que havia fotuda, m</span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">on
pare, en Gilgameix Grendell, ferotge com lleopard qui se’m llencés
sobre (i cal dir que morí d’una aorta embussada per causa de cap
altre emprenyament màxim un jorn on no havia fets els vuitanta),
m’agafava pel bescoll, a tall de moix, i, amb un ganxo llarg,
m’enganxava pel coll, a tall ara de bou escorxat, i em penjava a
l’armari fosc, i damunt amenaçava, amb la seua mà ganxuda de
pirata: «</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Ploraràs
pas pus, marieta!</span></span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Hom
m</span></span></span></span><span style="font-size: medium;">’hi
oblidava. I així romania </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">fins
que el croc mig no es rovellava, pixat amunt per la càustica
pixarada de la meua pixa elàstica, i, desenxarpellant-me i
desenfarfegant-me, bellugós, al capdavall queia a terra, fotent un
soroll un soroll del caldeu, i deia ma mare, bo i ‘embrocant-me’n
l’abonyec del batzac del catacrec’ amb cura materna: «</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Absència
perversa la teua, marrec; vet ací on t’amagaves; et creia i
m’ensumava que, posseït i raptat per qualque molt egoista o
afamegat esperit vers les empíries constel·lacions, ja paraves pels
plecs enganxifosos de la glòria macabra. No senties de nits les
sirenes estentòries dels vehicles assassins. Et cercaven, àdhuc a
les rodalies dels topants gaireb</span></span></i></span><span style="font-size: medium;">é
</span><span style="font-size: medium;"><i>inassolibles, </i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">per
les golfes de tot el comtat entre els fòtils embalsamats per la pols
i les teranyines. No direm res a ton pare. No fos cas que li pugés
la tírria a la coroneta. Ja saps que quan es posa així fuliginós
hi treu fum i flames com en molt llord fumeral.</span></span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Fill
de mare immaculada, de qui reps constantment les pomades i els poms
de les murtres de l’amor, em feia pel meu cantó donar pel cul
extensament i indiscriminada, només per afany de contradicció, i
d’estranya revenja contra el va existir, i encar més segurament
perquè el meu tarannà ho exigia, i el gust consegüent de prunes
agres i la deguda cara de prunes agres del fàstic que em fotia de
veure’m a l’espill.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Un
d’aquells dies que m’hi esguardava, hi veia també, reflectit al
mirall, i pels vidres dels finestrons del balcó, qui pel caminet de
la torre blanca, hi anava arribant un personatge transcendent en la
meua formació. No em calia ésser catoptromàntic per a endevinar
que era ell. N’Elpidi Moix Ibanyes del Canyís, el meu frare de
llet!</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Badí
d’una revolada els finestrons de bat a bat i cridí: «</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Elpidi,
morros de figa!</span></span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">De
lluny estant, n’Elpidi em reconegué i respongué: «</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Xucla’m
la xil·la, Justet, gust d’avajons!</span></span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">S’ensumaven
els gossos dels masos del voltant el seu arreplec de mancaments
(ètics, morals, antisocials) i li ho retreien amb lladrucs i
grinyols i ganyols molt malignes i suïcides i amb excrecions
infectes i explosives. Monstres repugnants.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Frenòleg
i filòleg de fites singulars, de qui els anònims i clandestins
volums oceànics, distribuïts d’estranquis, provocaven sulfurosos
escenaris entre els pàl·lids, gens higiènics, vells acadèmics
bajans i matussers, estèrils conreadors de la pigre i mandrosa
maièutica dels temps arnats i tronats dels catecisme i el feixisme
(tot el mateix), amb les emissions obscenes i les sexuals
frustracions inherents a la pallassada, ell, idíl·lic i innocent,
se’m volia genitori i em deia, acaronador i entre parrups, i en
acabat pitjant com locomotriu, que el fillet qui em faria, afectat de
fototropisme idiosincràtic, enigmàtic i molt orgullós alhora fill
del Sol indestructible, sempre amb els ulls solars i refulgents, amb
quatre cops de maça fulminatòria, com en Tor, ens rembria tots, i
remuts, ja mai més ni nafrats ni guerxos, ni esguerrats ni muts, ni
patint els penjaments i les crueltats constants dels depravats,
verbosos, abassegadors, assoladors, invasors, prendríem, extàtics,
i amb sensacions i tasts eclèctics rai, el transatlàntic luxós
que ens duia, aeris, del guaret àrid i polsegós de tantes de
minúcies patriòtiques fins als amples, generosos, nus i honests,
mai engabiats, interminables predis propis — reialmes de les
harmòniques planes silvestres d’un nostre paradís sense rellotges
car sense temps a mesurar, on clovellosos i amortallats amb
vestimentes avinents, ens rabegem en banyeres que ens forneixen amb
inescrutable tenacitat tota mena de triades frenesies, i on ens és
llegut, és clar, finalment, de tothora ésser com som.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Entre
els pits de la mamelluda, sanglotava llavors taujanament, i sots ses
carícies i sos amorosos mots d’apaivagament, com ara: «</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Frueix,
mamerri, d’un bon plor</span></span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»,
m’enllepoleix a la lectura i escriptura recitant-me poemes amb les
màgiques maragdes i els intrigants corbs o falcons del mal tint, o
amb les onades meteòriques i els gasteròpodes melangiosos, i de
cops, amb totes les síl·labes empeltades de sang de llamp, amb la
sorpresa dels epitafis paranoides, febleses i intrusions no gaire
robustes de les tronades immundícies del romanticisme enrancit.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Fou
un vespre com aquell on, del sostre que es soscavava com si fos
ventre que deslliurés ni parís, una aixeta se’n deseixí, llonga
com barrastral, i, espurnejant, repixava remeis assortits i amb les
colors vàries dels mirabajans, i les píndoles s’espellien a mig
vol, i s’eixamplaven i desplegaven, fulls alats, i esdevenien
llibretes d’auques i ninots, i no m’havia mai, ni mai no em
trobaria de bell nou, tan feliç com llavors. Era el minyó qui amava
sobretot de llegir. M’havia meravellosament encomanat, envescat,
entecat, dels delicats coberbòrums de la mare. El món fantàstic és
l’únic real, l’únic de debò debò.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Abdiquí
de tota altra tasca i em dediquí, comès enterament, al conreu de
les idònies idees i els eixarmadors grafemes. I, remugant, tota la
quitxalla, salaç galàxia d’orfes, lògicament tostemps m’ha
envejat.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Més grandet partia, enderiat
vagabund, enllà de les blanes userdes, i, a barrisc pels cingles i
les crestes escarpades, se m’enforteix el físic, i les solituds
m’aboleixen tot l’</span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">esplet
de dubtes, i </span></span></span></span><span style="font-size: medium;">assumia
en aquella avinentesa una brillantor de </span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">bugre
porsavant qui amb urc urpat anuncia als setze oreigs, oniromàntic,
de bracet amb les orèades inexpugnables, l’agreujat missatge d’un
futur malaguanyat. I llavors la gruixuda pol·lució de baix
m’assolia i abandonava la cabanyella i, joguina dels huracans, no
diagnosticava sinó buidor i abís.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
ves a sabre què (quin estol de malenconiosos somorgollaires gnoms o
gombutzins) no m’empeny penya-segat avall, i les impressions (de
grisor i claror, de fredor i calor, de verdor i vermellor...), tost
esbravades, que en segreg, amb la ivaçosa davallada, no les sabria
pas reproduir altrament que fent-les equivaldre amb l’ofec anguniós
dut per cap molt fètida còsmica llufa.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="text-decoration: none;"> </span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Què
importa? D’allò que sí que en puc donar testimoni és de
l</span></span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">’espontaneïtat
dels morts quan, empesos per les circumstàncies, llurs cossos es
veuen constrets a cardar. Per exemple, amuntegats al canyet, en
avinentesa de terratrèmol, tots els executats estimball avall, tot i
que desenvolupem d’espetec esperons de lloca hostilitzada,
tel·lúricament somoguts, no podem pas evitar que els dividits
individus de les vores, bútxares i brivalls, prou ens envaeixin la
graella i el territori, i àdhuc, per molt que te’ls revinclis amb
astuts contracops, no se’t abalancin amb avolesa i, amb mollars
espirals de tendrums, no t’escorcollin i escandallin, cornuats amb
tentacles enravenats, les cavorques més abscoses del pletòric
esquelet.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Així
no anirem enlloc</span></span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»,
els retrec, maleïts brètols qui delinqueixen, en quin </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">descens
molt deleteri de dignitat, àdhuc als totalment esterilitzats
asèptics inferns.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">El
mític Grendell. De tètrica rialla</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
drac Grendell, barret de rialles, surt de la cova, on ha passada la
nit somiant. («</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Tot
s’hi val, per a passar la basardosa nit</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»)
Somiant la mort per asfíxia de tantes de donzelles aïllades, tantes
de minyonetes gerdes, ai llas, pobrissones, ai llas, insalvables,
agredides i escanyades per àvols sants barons i baronívols
cavallers.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(«</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Adés
ací, i ara enlloc, noietes</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»)
Un buf de vent atziac, i tot és diferent; tothom és altri.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Botant
per la serralada acroceràunica, el gegant alhora escatós i pelut, i
mort d’ençà de llunyana data, el monstre immemorial de la
memorable sobrenatural molt típica ‘tètrica’ riallada, que
arriba d’exhaustives esteses soterrades per altíssimes muntanyes,
s’aturava un instant i alfarrassava, des les esplèndides alçades
estant, les vastituds del territori.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Havia
nevat. Ampla lleterada abocada pel cel. Ben acunçat llit de llet.
Estès llençol, impol·luta mortalla. Paisatge momificat. Com els
que a ell més li plauen. Amb tot doncs ben net i endreçat.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Llavors,
vehement, l’estridulós estrabul·lat dels cims, l’aparentment
permanent personatge poderosament encimbellat, amollava una vegada
més, de gratuït afegitó, la seua rialla enrogallada. Una rialla
que no pas pocs dels místics d’una de les sectes que si fa no el
colien sebollidament o d’amagatotis, es veu que en llurs ocults
escrits, molt xaronament l’acomparaven (la rialla) als grunys,
remucs o renecs on es fos convertida, en qualsevol molt escabrosa
tempestuosa nit, la veuarra, d’ençà del fons de l’oceà mateix,
d’una altra divinitat de moment mundialment molt més sòlida —
és a dir, la d’en Neptú mateix — un Neptú dispèptic avui i
molt hostil, propens a propagar mal aprofitats naufraigs.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Àdhuc,
adorat ell per certes sectes particularment adscrites als sacrificis
solemnes (de bocs, moltons, d’herpetòlegs i indígenes), i qui
gelosament i abnegada es desdeien, deien i, en secret, juramentats no
testimoniaven, a desar ben desades, al cor inexpugnable d’un
laberint enfonsat de refugis antinuclears, encabits així mateix en
grutes inidentificables, i en plàteres d’or estimbades dels
núvols, les lleis i els entrellats de la revelació, l’esfereïdor
heroi no desdenyava tanmateix, potser com a premi a llur devoció, el
miracle de fer acte d’aparició davant certes de llurs dones i
damisel·les, sempre les escollides per llur prou escaient tarannà
d’alta sentimentalitat, a les quals, sense mai atxul·lar-les, els
lliurava variacions del mateix discurs.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
missatge era que ell mateix, molt fictament sensitiu, recitava amb
els ulls que li espurnejaven, a trenc de plor, a frec de llàgrimes,
les quals al capdavall, recollides com ara perles, haurien
naturalment adquirides propietats de relíquia i, és clar que molt
virtuosament, es vendrien en acabat força cares. I indulgències
rai.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«—</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Què
us em penseu? Asseguren el més saberuts, o sia, com diu en Llucià,
els més ignorants, que mes rialles són sinistres i tètriques, a
pics diuen que demoníaques i tot. Què saben ells! Me’n ric de
plaer, carallots! Em plauen sobretot les coses ben endreçades. Cada
molt miserable cos roda per l’univers completament perdut. Això ho
sap tothom. Tothom amb un cos. Un cos que en acabat no sembla pas
trobar-se mai enlloc. No es troba mai content al lloc atès. Sempre
se n’enyora d’un altre, o d’un altre en grua desesperadament.
Només es troba, sense ni adonar-se’n, amb la mort! La mort, sempre
harmònica, sempre perfecta arrengladora, li indica l’indret fix on
finalment no s’ha trobat! Ara pot exultar, i ara podem tots
exultar! Al capdavall, en acabat de tant d’haver passats, amb
escruixidors treballs, per tants de malèfics envitricolls, s’ha
trobat. S’ha trobat. Trobat! Ja no va perdut. I és feliç. Car
ara hom l’ha fixat. Ara és fix. El cos, adés perdut per les
immenses intricacitats d’un univers advers, ara té el seu indret
fix. Fix. Fix. És ara un cos ben casat. Per a l’eternitat. Que
ningú, que cap betzol popa-figues, no em digui doncs que no tinc
dret a riure-me’n, malparits! La joia hauria d’ésser universal.
S’ha mort! L’hem casat! Va fix! Va servit! S’ho ha guanyat!
Finalment s’ha trobat! Era on era! Era ací, precisament ací! Ja
no li cal moure’s. La joia ens vessa per totes les esquerdes.
Al·leluia, albíxeres, aürs, tira peixet. La cosa s’ho val.
L’ordre és l’equilibri retrobat. L’ordre és el tot i prou. És
l’ideal. Quan tot és en cunç, estàtic, ben establert, per sempre
pus. L’espai que et toca, pobre cos de no re abans tot perdudet, a
la fi reeixidament ben trobat. Ma rialla no és mai tètrica ni
lúgubre com ara l’embranzida de la nafta a trenc d’encendre’s,
senyoretes! No fotéssim, vós. És de reconeixement i d’immensa
joia pel teu reeiximent, ximplet! Ets un mort amb totes les de la
bona llei! Benvingut al teu gloriós indret! Ja ho tens tot fet.
Riem-nos-en plegats cada cop que ningú no es mor, preneu exemple.
Santifiqueu-vos, redeu! Apreneu-ne! Ha-hà, ha-hà. Som-hi, morenes!
Perfecte. Addictes a la rialla del goig més complet! Així us vull.
Car s’ha mort. El mort s’ha mort. Ja ho té tot fet! Prou pot!
Campanes! S’hi troba d’allò més collonut. Tots els perduts, com
l’envegem. Bonhomiosament. Prou canviaríem (no pas?) la nostra
condició per la seua. Tan escaientment col·locada per a la puta
perpetuïtat.</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Soc
el mort qui els feia la cort, es deia de dalt de la torre més alta
de l’antic castell que raïa arruïnat i nogensmenys encar prou
dret damunt el turó, mentre albirava com cremava fins als fonaments
sa antiga molt minsa casa.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Als
seus peus, una tortuga es passejava, atenta. Quin altre detall li
mancava? Tot s’hi esqueia, i nogensmenys una petita recança li
rosegava la consciència.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ah
hò!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
Ho duus a la butxaca; és això: la clau del misteri que llences
lluny, entre les feixes dels horts, mentre somrient pujava a rebre’t,
pel cantó més boterut del turó, la teua antiga dona, beutat
pausada, passada, pansida. Les d</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ones,
com menys no han, més s’ho amaguen. Es tapava més que no mai
abans. Semblava amb tants de vestits, aquella eminència eclesiàstica
qui coneguí, col·leccionista d’ombrel·les exòtiques, totes
subtilitzades d’estranquis, enfonyades entre el robam. Totes les
cases bones que visitava, hi emblava ombrel·les. Ell qui patia de
dispèpsia. Neguitejat constantment per un paltruu esquerp, amb, de
retop, son cervell cavernós que s’emboirava, i només el furt el
remetia a to, pobre home.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
ella què vol? Tan apressada. Anant enlloc a tot estrop. Car on visc
sinó enlloc? Ben mort. Sota la llosa amb la inscripció. «</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">A
vós dec de romandre intacte. I em pertany de retre’m a l’acte</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Grogors
de pollancres que el llebeig bressava. S’ha duta la teca. No sé
què m’explicarà mentre berena. Un bon tec, dues llonges damunt
sengles llesques fregades amb all i tomàquet.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Se
m’asseu sobre i mastega, i remuga, i mormola. Somiem.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tanta
dona d’aigua de cony moll i mullat — m’hi ofec molt de grat!
Immers al paradís de la disbauxa.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Nereides,
nàiades, sílfides, efidríades, rusalkes, valkíries, hurís,
ondines, apsares... T</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">otes
són a</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">l·l</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">egories
del clítoris. L’orgullosa altívola figureta, l’ardit nauxer qui
mena la tendra piragua per les aigües proce</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">l·l</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">oses
del plec intercrural.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Quin
paisatge el meu. Ja em tocava!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
lotus més significatius, als calzes dels quals les verges
espirituals no s’hostatgen, els utpales, els padmes, els kumudes i
els pundarikes. I a les dúctils fonts del paradís, qui ragen mig
escanyades, les rosàcies encantades minyones, com pètals espargits,
rabejant-s’hi, lànguides, al bledà narcisisme abandonades...</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
tothom qui ho sap, sap, soc molt ruquet. Un mort eutrapèlic,
ataràctic, amb vestigials reflexos. Una tremolor el solca de tita
invisible. Se li aixeca allò que no hi és.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Dona,
tes putades, mentre me les vas contant, me la vaig pelant.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Lletra
del romàntic quiromàntic sobre la secta dels cretins</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;">
<br />
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;">
<br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">[Full
opistògraf d’una lletra que el romàntic quiromàntic havia
escrita a sa mare qui aleshores encar vivia a Nevada…]</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mama,
saps què? S’esqueia ahir o abans-d’ahir que era a Cornellà i em
pensava que encar era a Texas, i un “hispànic” em va tocar el
voraviu, i de seguida em regirava cercant la pistola per buidar-la-hi
al pap, i, tot i que no la vaig trobar, perquè en aquest indret de
vençuts, els datspelcul qui els malmenen els fan anar desarmats, per
comptes, providencialment, vaig trobar, emprívola, tota a l’abast,
una ampolla buida de xampany, i em vaig tombar i aleshores vaig veure
que el poixèvol “hispànic” era en realitat una poixèvola mosca
més o menys disfressada de persona, i, amb l’ampolla de xampany,
la vaig esclafar, vull dir, la mosca irritant.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Se’m
van endur uns pudents, uniformats ridículament (“qui us fa la
moda, cassigalls?”), i un jutge s’empatollà irrisòriament (no
l’entenia ni la puta dida grossa qui en aquell mateix moment li
donava el pit), i al capdavall em van entaforar a una presó que es
diu Model segurament perquè tothom qui hi ha dins es pensa que és
una altra carrinclona model i camina fent-se la model, amb les
manoquelles caigudes, el dit petit de la mà esquerra tot ganxifut, i
totdeu, doncs, pudint de perfumots, i, com dic, caminant així com un
puta xaroneta i esvaïda, bellugant el cul i de puntetes… Veure-les
totes plegades fa cagar, ja et dic.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Albir
així mateix que totes eixes models engarjolades es disfressen, una
bona meitat, d’elefants. I llavors el romanent es disfressen per
força de mosques fastigoses. Les disfressades d’elefant totes em
volen donar pel cul; les disfressades de mosca tinc una talent
d’esclafar-les que me’n morc. Tant les disfressades de mosca, com
les disfressades d’elefant, totes són, sense cap excepció,
immoderadament idiotes, pitjor: rematadament capsdecony.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Perquè
les disfressades d’elefant desisteixin de voler donar-me pel cul, i
per a castigar, sense haver de tocar-les, les disfressades de mosca,
m’he empescada una secta religiosa — la secta dels cretins. I
tots (o gairebé) s’hi amorren.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">S’escau,
veuràs, que el primer dia que era ací, vaig veure un elefant qui es
volia treure una estella d’un dit, i vaig aprofitar l’avinentesa
i li vaig dir: “Si em permeteu, mestre; amb aquestes ulleres de
pam, tot se m’augmenta acordadament…” I mentre li arrencava
l’estella, se’m percolà al cervell la infusa idea que…</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Li
vaig dir: “Us llegiré les línies, si no us sap greu, del palmell.
S’escau que sóc de l’església dels cretins, en sóc, oi, pus,
un dels tres o quatre molt elets ans secrets sacerdots
arximandrítics, popescs pontífexs, manitús totèmics, ja us ho
explicaré, qui posseïm, sols al món, el mànec de remenar, ço és,
les virtuts teopnèustiques que, com pinzellet d’esborrar pecats,
ens netegen les orelles de l’ànima perquè en copséssim els
xiuxiueigs dels únics vers déus allà enllà, dalt de tot, entre
els altres universos místics. I al cel i a la terra, i als palmells,
hi sabem i en sabem llegir doncs l’esdevenidor, i prediem sens erra
la sort o dissort de cascú i tothom… Vós, pel que veig, </span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">hum</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">…
Us veig per a començar protector de la branca sacratíssima dels
clercs eclesiàstics de la secta dels cretins… Em sembla que els
déus trimorfs i veritables us han ficat justament al meu pas perquè
em féssiu de goril·lenc guardaespatlles…”</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
com el ratolí eixerit qui tragué l’aresta al lleó, i el lleó
llavors ni se’l menja ni el vol ja donar pel cul, així aquell
elefant.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
tots els altres elefants, i àdhuc certes mosques repel·lents, qui
em venen en acabat, quitxalla bavosenca, ranca de cervell,
infantiloides tanoques, perquè els expliqui com funcionen els mons i
els misteris, i els lligams que els lliguen misteriosament i mística
i angèlica — bajanades a dojo, mama, on llegir urpes i pinces, en
aquesta gàbia d’il·lusos, on les brèndoles són reixes de
graella perquè hom els rosteixi o les cel·les com cassoles on al
xup-xup en dolces salses hom els cuini mal remenats, és la clau cap
al futur cert d’emergir-ne il·lès.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Així,
com qui diu fent-hi miracles de marabut puteta, he anada
desenvolupant la religió més carallot mai imaginada. La religió
dels cretins. Llegint-los les línies i bonyets de les mans els he
anat fent creure que alguns (els elefants) anirien al cel (si feien
bonda i obeïen fil per randa doncs allò que els manava), al cel
anirien, dic, a pelar-se-la i a donar pel cul etèriament ans
ascètica (i potser asèptica i tot) els àngels pel que romangués
d’eternitat; i a la resta, als altres, als repugnants (a les
mosques), els he fets creure que anirien de patac a l’infern, a
corrompre-s’hi en repetit contagi, i a emprenyar-s’hi mútuament
amb els escuradents de les forques clavades als punts més tendres de
llur infame anatomia, per malparits, desobedients, i vesses.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mai
no em divertia tant. Voldràs-t’ho creure? Seu, que si t’estàs
dreta cauràs de cul.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
cretins, t’hi atanses i veus que, tot i que n’hi ha de grossos
com elefants, són curtets-curtets. Posa’ls un mesurador d’ones,
un multímetre corrent, a la coroneta, i veus que no gaires de hertzs
se n’envolen, i els poquets que n’ixen, tímids i efímers rai.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Són,
ja t’ho diré, d’una espècie particularment supersticiosa.
Adeptes (els faig creure) d’un credo dictat per un nazi amb
faldilles. El nazi amb faldilles (sempre vestit a la més desgraciada
moda marieta) els assegura que hi ha, enjòlit entre els astres, un
altre déu (un déu més, qui he anat copiant dels déus de fa cinc
mil, deu mil anys, tots amb mares “verges”, tots dient si fa no
fot les mateixes capdeconyades de feixista ancià i acollonit que els
grossos de l’equip no el donin pel cul amb llurs cigales
d’elefant), un déu a les últimes, doncs, i molt irritat, qui, com
vulgar cèl·lula cancerosa, es replica o subdivideix, es reprodueix
en un seu propi fill si fa no fot heroic, si fa no fot fanàtic,
tocat, perillós o victimista, això segons convingui a l’humor del
poble, al tarannà racial de l’adaptador del mateix conte, els
elefants del qual poble cal tindre prou acollonits perquè no
comencin a donar-te pel cul… I es metastatitza doncs, deia, la
cèl·lula-déu, en un fill seu i…</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
(aquesta encar és pus bona!) en un colomí! Un colomí suspès i
flamíger, i ‘irrostible’ (no pas rostidor a cap graella, vejats
meravella), no pas gens com els altres pollastres de reglament, i
‘inesclafable’, no pas com cap altra mosca més o menys
blanquinosa, fastigosa, i zumzejant. Espera’t, i ara en aqueix fill
i en aqueix pardal, i a llur mare (car cal mai no oblidar que els
elefants i les mosques vironeres adoren i enyoren llurs mares), hom,
els “pregons pensadors” qui orbiten el nazi en faldilles, hom, a
pleret, llavors, els va adjudicant fades aventures i un plec de dites
de peu de banc, dites ja dites mil anys abans pel panxut Buddha (bon
altre!), per exemple, i…</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
aqueixos cretins són la pera! Aquesta és la millor. Tot i que el
codi genètic dels cretins es correspongui fil per randa al codi
genètic d’una mosca o d’un pollastre, creuen la bestiesa,
incommensurablement amplota, que si el pollastre serveix per a
rostir-lo i la mosca per a esclafar-la, agafa’t als mànecs de la
cadira, mama, que creuen tanmateix que l’ànima o esperit del cos
del cretí (ànima, esperit, ombra, ectoplasma…, ja em perdonaràs,
tinc eix dogma particular particularment boirós en molts d’aspectes,
tret que el més curiós, i al capdavall, llas, destrempador, és que
com més boirós i més ultratjós el dogma, així mateix més
semblen creure-se’l), doncs bé, es creuen, els cretins, que,
malgrat el fet que comparteixen amb la mosca i amb el pollastre el
mateix codi genètic si fa no fa (ço que vol dir que provenen d’un
mateix organisme llefiscós i fètid), nogensmenys, ells, els
cretins, qualque dia o altre es tornaran a vestir amb la mateixa carn
(disfressada de pollastre, de paquiderm, de mosca, de goril·la, tant
se val, ací el dogma també em fluixeja — ja no sé quina rucada
dir-los, encar que se les creuen totes, car no pas que veuries mai
ningú més fanoc ni badoc ni tanoca — potser per això són a la
presó, per bledes), doncs això: aquesta és la creença: que ells,
els cretins, per màgia de línia al palmell, es tornaran
miraculosament a embolicar amb les pròpies carns, aleshores més o
menys podrides, i llavors, judicats molt severament, com qualque
altre “criminal” poc treballador, i doncs atrapat pels rics i
llur “justícia”, aniran, pobres cabrits, a rostir-se a un
“infern”, o no pas a ésser esclafats, a esclafir-se de riure a
un “paradís” — ep, i això per a l’eternitat, que és ni més
ni menys que una infinitat, un sens límit de dies i dies i dies…
Ai, collons, si sabessis, mama, les bestiades, déu meu!</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hem
fet molt de camí. Si s’advé per casualitat que mai qualque
heretget lletget, qualque mosca safarosa, gosa contradir o se’n fot
gaire de les meues prediccions palmars, ara sempre salta qualque
elefant excessiu i me l’esclafa, molt inquisitorial. Així que
tothom s’ho va creient, vulguis no vulguis.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Al
capdarrer, com dic, és tot tan trist… Es creuen que si fan bondat
i obeeixen el nazi amb faldilles, i tots els marietes uniformats i
guerrers qui li fan costat i ensems dicten les lleis d’odi que els
mantenen pega carn de canó i alhora material de profit, el colomí
enjòlit ans flamíger (l’únic pollastre ‘irrostible’) els
inspirarà pel camí del paradís, i que, a canvi, les mosques sens
inspiració, sempre emprenyant i mandrejant, cremaran com cel·luloide
— el mateix cel·luloide antic i pampalluguejaire, d’on, bo i
llegint línies de mà, m’he anades empescant, tot recordant-les,
pastant-les i empastifant-les extemporàniament, tal com rajaven, les
historietes infantiloides, pitjor que puerils, exclusivament
dedicades a aqueixos ximplets, qui són com infants curts de gambals,
pobrissons, galifardeus com més alts més animals, estaquirots sense
llums, trinxeraires molt, molt limitats, nyèbits nics qui amb quatre
inics nyic-nyics i vescs de verí que els endinyes per l’orella ja
els tens apaivagats i contents i menjant de la teua mà els tous i
durs cagallons que pertinaç els ofereixes…</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mes
a la presó, mama, sí ves, ja se sap. Què hi vols fer. Sens mònita
ni falòrnia no pas que sobrevius, no pas que sobrevius amb la pell
si fa no fot intacta. I d’això es tracta només — d’anar fent
— trampejant-la. Fins que l’estona estreta no s’escoli, i
llavors s’obrin les portes de la llibertat, on ja llavors
naturalment hom es jaqueix estar de bajanades tan baixes, ca…? No
fa...? Oi...?</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Poble
de qui els elms que els “protegeixen” són orinals cagats</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;">
<br />
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0.08in;">
<br />
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">És
quan l’esperit té gana que, de nits, surt a cercar. Som-hi. Nits
fosques de focs esmorteïts.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Se
n’era un poble on tothom anava amb elm. Calia anar en la foscor
perpètua amb molt de compte. Tanta de por de prendre mal al crani,
pobrissons, és clar!</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Tret…
Tret que els elms eren orinals. Els mateixos orinals on els qui els
feien por, els donaven empentes perquè s’estrompessin o ja els
assestaven maçada al cap, doncs això, adés aqueixos mateixos
malparits en aquells orinals s’hi havien cagat.</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Els
qui els feien por eren veïns. Uns veïns molt malèvols qui els
betzols locals no tenien prou amor propi, o energia, o cervell,
perquè no els vinguessin amb pors infantils…</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">I
doncs, els malparits del costat no sols els feien por, també se’ls
presentaven, perquè “tinguessin menys por”, amb els elms </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
de qui el so de xipolleig era joiós com el cascavelleig del picarol
o dels esquellots del bou o del boc capat qui duen a l’escorxador </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
i passaven doncs, els malparits de ponent, aleshores alhora com a
ferotges i ensems prou pietosos que oferien elms i tot </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">tret
que com he dit els elms eren orinals acabats d’emprar per aitals
enemics pseudo-amics </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
eren orinals plens de femta que els betzols locals tantost de
rebre’ls es posaven per barret per tal d’així tindre menys por
de prendre mal al crani. </span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Hum</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Hum,
sí</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.
Costa de creure, mes era així.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Els
filargúrics pudents els regalaven merda </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
en els dos sentits: els regalaven merda i els regalaven merda </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
els n’oferien i en regalimaven. I els n’oferien palesament,
perquè els acollonits regalessin merda, tret que només en un sentit
(en el segon: perquè en regalimessin </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
i en el primer sentit no haguessin pogut, perquè l’únic que els
repel·lents cleptòmans no els robaven era la merda que els
regalaven).</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">La
meua ànima d’heroi s’alçurà llavors. Aquell excés d’abús
clamava al cel. I al cel es veu que només hi era el tit. Per xo…
Per xo esdevinguí heroi. Amb nou herois un poble en té prou per a
esdevindre independent. Jo era l’heroi nou. Un dels nou. Escriguí
a cada paret, i en el llenguatge proscrit d’aquella descoratjada
plebs, «</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Hom
s’aixeca contra els malparits </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
qui n’accepta cap enverinat obsequi sigui per tothom ahontat i
escarnit!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Car
res de més com cal de fer no hi ha, ca, com escriure a les parets en
nits afamegades.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Per
als més ensinistrats també els ho deia amb mot de clàssic avial:
«</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Timeo
xarnecs, et dona ferentes</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Ja
més elaboradament:</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Tost
tots tolts dels drets més elementals/ Traguéssim ara mateix els
caps dels orinals!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">I
encar, amb prou estona, componia de cops, en tàpies sens vigilants:</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Eixugueu-vos
les llàgremes ensems, de l’heroi acòlits/ Sotgeu, astuts i amb
aplom, com fa ell, com volen els ocells/ No us vol mai pus fills del
desori ni aixafats com lacòlits/ Ni empalats a l’asta del penó
enemic, ni balbs mesells/ Us vol l’heroi, vosaltres, qui ‘en
vulgar parleu sobirà’/ Lliures com ocells, sens por ni elm,
d’Oriola a Perpinyà</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Ah,
aquell període d’acció ininterrompuda, l’enyor hi rellepa
dolçors! Sens signar paraula, i tothom sap qui só </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
en Just, justament el qui no porta orinal al cap. Lleu era pertot
sol·licitat. Car arreu els valents sem molt demanats. Mes ai.
Llavors, la vida de l’heroi és tan aqueferada que no tens gaire
lleure per a res més que per a anar resolent peluts dilemes.
Empitjora la situació que hagis de portar lents de contacte, car via
fora que te’n caigui cap part de terra mentre ets en perill
imminent d’extinció </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
hi veus llavors a mitges, i podria ésser que fos que fessis encar
qualque patafi o que acabessis amb l’equació només mig resolta.
Així que ull viu.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Ara,
darrerement, resolia tanmateix la incògnita. La mateix que fins que
el vostre heroi no fes cap no havia semblada sinó la més
irreductible a tots els altres herois qui mai ans no visqueren.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Com
dic, cap altre heroi enlloc ni Enlloc </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
qui com tothom sap és Polònia, car, com ja va dir en Jarry,
“Polònia vol dir Enlloc”, d’ací que quan el malparit vol
anomenar els cuscs descoratjats amb elms cagats al crani, els nomi
amb aquest nom de “polonesos” </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
tant se val, cap altre heroi, dic, doncs, no esbrinava per què…</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Per
què…</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Per
què surten els fantasmes de nit!</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">S’escau
que m’han cridat (no gaire ha) uns acollonits </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
amb elm tot lluent i daurat ells, mes amb elm nogensmenys, badocs! </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
m’han comunit els rics i rucs acollonits a llur castell perquè si
més no els desacollonís un bri. «</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Orinals
fora!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">»
</span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
he manat d’inici. «</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">I
un bon bany amb lleixiu potent</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">En
acabat, feia veure que llegia i ensumava, molt encaboriat ans
entotsolat, els senyals i línies al call de l’urpa del palau
entrevingut pels espectres </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">
«</span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Treu
la poteta, palau, que m’és vijares que em celes qualque secret
feixuc</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">».
Etcètera. La comèdia. I d’amagatotis en realitat me n’anava a
clapar, per tal sobretot d’ésser ben viu i despert durant la fosca
més fosca. I, com dic, no em costava gens de resoldre el quòdlibet.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Els
dic en acabat:</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«És
quan l’esperit </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
qui entrevé la casa de nits i sembla viure en suspensió dins un
bagul decoratiu i molt antic davant la portalada de la casa </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—
</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">és
quan l’esperit té gana on, de nits, surt a cercar pertot arreu
quelcom per a dur-se al pap, pobrissó, és natural. Se’n va a la
cuina, se’n va al rebost, s’ajup de quatre potes sota les taules
no fos cas que hi trobés qualque mos oblidat pels gossos o els gats
i els ratolins, i regira els calaixos no fos cas que ningú s’hi
desés qualque enrancit badall.</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«Per
a escatir això, pse, tampoc no calien les heroïcitats de l’heroi
qui us soc, tot i a la meua edat. Setanta-un anys fets, i
abans-d’ahir pilotava l’helicòpter que s’endinsà, únic, a la
selva en foc </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—
</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">a
buidar-hi les caixes de queviures i de begudes, i d’extintors,
perquè sobrevisqués l’esforçada tribu empesa a frec d’imminent
extinció pels traïdors.</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«I
so de més a més qui sempre guaita endavant, mai endarrere </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
totjorn actiu, vós! Guanyador de tota correguda automobilística amb
el meu cotxe tot vermell que salta els clots més abruptes amb una
lleugeresa ans amb una elasticitat sorprenents.</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«I
so totjorn modest home d’acció. El qui per la llibertat i doncs
contra la por ajuda el poble ras.</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«I
em cridàveu esfereïts pel monstre qui sortia de nits. I era un
pobre esperit afamegat qui eixia del bagul, caríssim i remot, només
per tal d’assajar de portar-se un pessic de teca entre les dents.
Ah, trist esdevenir-se dels esperits…! Forçats a sàller quan
ningú no els veu, perquè, crescuts en timidesa amb els anys, ja no
gosen ni volen esgarrifar ningú </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
i llavors, per dissort o malastrugança, ai, que s’escau que de
sobte són prou matussers que aqueixos no ningú als quals no
voldrien esglaiar, tanmateix els esborronen amb llur quasi silent
sallar per sales, corredors, cambres i racons! Ja ho veus tu!</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«Cal
sobretot </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
ja us dic </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
nodrir els esperits, no fos cas que haguessin llavors d’eixir de
nits a dur malsons als oprimits per la por, i aixafats pels fètids
elms qui els acollonits porten </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
per a “protegir-se”, hà! </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
per consell del mafiós qui “els vol de bé” i de qui el desfici
avariciós és tan palès que el copsaria el llimac més lent i
llefiscós, qui tot d’una, àdhuc ell, s’eriçava d’arestes
molt verinoses, tot perquè el mafiós no l’anihilés d’una
trepitjada d’elm cagat que li fotés per barret.</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«Amb
esperits prou ferms i vigorosos, amb vigoria ans briu, doncs, i prou
baronívols i ardits, gosarien d’eixir a tota claror, i amb tota
claror escriurien </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
a les parets tornades a empre exclusiu del poble estort, ara sens elm
i doncs tot desacollonit i gens cagat </span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">—</span></i></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">
hi escriurien, dic, els esperits lliures i ardits, les nues veritats.
I el mafiós a qui la fal·lera cobejosa ja denuncia, hi fora amb
mots de foc denunciat amb l’esclat definitiu.</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«I
prou que fora prou hora, que no?»</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">Abans
d’anar-me’n, llambresc com foc follet, del bagul en trec un
pinzell de foc, i, al parapet immens del castell, hi escric encar:</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«A
Enlloc descloïa al capdavall la flor negra del Reconeixement</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Desclosos
en l’esclat del gran esparpallament</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Amb
tres cents anys enrere amanint la independència…</span></i></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ah
meravella de l’espellida de la més gran i millor nació del món!</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">S’esbadella
en perfecció, enveja de tant d’afoll!</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Destrompassa
finalment el darrer esglaó cap la glòria de la plenitud!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">D’on
fugaç en acabat me’ls fonc. I au.</span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Wartezimmer
zum jenseits</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Errant
i aberrant enlloc no anava</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Virant
per tangents sempre soliu </span></span></span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Oclòfob
desmanegat fugint la voluda</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
una mà de talòs ben cargolada</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Duu
el talismà dels cretins</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L’altra
amb cara esmeperduda</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tothora
ben parada:</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">U
dos quatre sis vuit</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Amb
la vostra bonda</span></i></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Omplim
el sarró buit</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»
</span></span></span>
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Té
bon olfacte d’una hora lluny</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sent
flaires i sentors de pàmfils al·lucinats</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
vessen de xibius i catedrals</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
amb silent esperança desclou el puny.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
la sala d’espera per al dellà dellà</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ha
esperat hores i hores en les foscors</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
s’estronquessin els xivarris dels etzigoris</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">O
els fats misteris de l’idiota embruix</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Només
per a més tard no haver-se-les d’espinyar</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
si més no mica poder menjar.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Catiu
macip n’Orfeu </span></span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">S’adormí
als bracets d’en Morfeu</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
en Morfeu allò aprofitant</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
donà pel cul mentrestant.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
culet adés sense màcula</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Fet
malbé ara com els colls</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">D’aquell
altre cràpula, en Dràcula.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Orfeu
marieta pedòfil</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cansat
de culs de minyons</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Curiós
espia el veu cardar.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
l’escurçó o l’escorpí</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
de fiblada mor</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Es
mor ell d’amor.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Vit
que filustra</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Vit
que en diu serp de greus túixecs</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
de bons queixals</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
una llengua bífida</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
de tanta de bilorda al mal canó</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
fort braó el desembussarà.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
faldilla violada és violeta</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Faldilla
de la nebodeta.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Vers
les dues violada</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
la matinada violeta. </span></span></span>
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mènades
contra marietes</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
neuròtica histèrica n’Heurídica</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
espasmòdic atac</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
gàrgola de manicomi</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ni
en Satanet ni el papa Khron</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Capaires
superlatius</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Venint
d’enlloc i tornant-hi</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
hi podran res fotre.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">La
gorgona de vits molt gormanda</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mènade
promíscua </span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ni
n’Orfeu ni en Satanet ni en Khron</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
en sortiríem vius</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Si
ens hi enfrontàvem.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Si
no n’endevinàvem avui ni una</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Doncs
ni mai</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Això
rai!</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
altre dia n’endevinarem alguna</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
no pas que de teca en manqui.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Discutírem
vells corsaris</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
algaravins rudimentaris</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
nòlits translunaris</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
escaugem excedentaris.</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Dones
a la llongada sens embaràs</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
conys que inciten a la inserció.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Serves
les formes i ert te n’estàs</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Prou
et solca per dins però la processó.</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
deler transgressiu et vols espectral</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ditiràmbic
atot endut per nimfes</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Insinuat
dins les eròtiques ruïnes</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Del
món transhumanal on costurer orquestral</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Indeleble
rauries.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Somnàmbul
peremptori encar nimfolepte</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Estrets
traus hi sargeixes atleta irrevocable</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
puges al podi d’on l’escenari inundares.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Escandallares
aigües amb colors de cireres</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">D’esplèndides
bugades amb </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">secrecions
quallades</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
solatges i rares remors al fons</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">D’espatllats
engranatges.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Rients
s’hi rabegen lluerts i ofegabous</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Qui
units en capriciós varengatge</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Se’t
voldrien d’en Caront barcassa</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Que
a millor port no et mena encara.</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">S’il·lusiona
l’il·lús</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
l’aixafa l’autobús.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Esquiva
doncs lleuger les misèries humanes.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Passa-te-les
per la carranxa</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Entre
els batalls que no sonen.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sempre
sol com un mussol</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Si
no pas avui demà et veus mort.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
l’endemà, l’oblit i au.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Els
catalans som odiats</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Perquè
no anem prou armats.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tota
fractura ens enforteix.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
les dels més hàbils crustacis</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Les
nostres fractures omplertes</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Esdevenen
llavors molt més fortes</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
no la resta de l’arnès</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Al
nostre més propi exoesquelet.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Crec
que a hores d’ara n’hem après</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
niu a ben entomar-les.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
tresor dels voltors és l’allioli</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Per
a acompanyar el tlacatlaolli.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cada
borbó brou de gallina</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Cada
borbó a la guillotina.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«Per
què ho faig? Per què fa hom re?</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Perquè
havent-ho fet hom es troba millor.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Una
impressió si fa no fa agradable.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Per
això re fa hom. O ho hauria hom de fer.»</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">«</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Am
ballar amb dama ardida</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
a la marrera m’amida la tita.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Am
fer de guerrer si són mos companys</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Defensors
de nostra terra i afanys.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Am
llegir amb receptiu esperit</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Un
bon llibre que em duu molt bona nit.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Am
ser filòsof i tindre’m per únic</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Nedant
per l’univers tritó neptúnic.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Am
anar amb bandarres en hores tristes</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">M’encanta
llur sobreviure d’artistes.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Am
amar l’estil de certs muts herois</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
el món solquen aeris i mansois.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
am gens fúmer el ximplet paperot</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
et manen els qui remenen el pot.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Per
això romanc com l’heroi ben quiet</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Passant-li
tot ucàs com fètid vent.</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">»</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Caigueres
en bassa de fang i ningú no te n’hi treia</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Foteres
ton darrer badall i a ningú l’oremus no pas ni molla no romperes</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ni
s’estroncaren les cacofonies de l’esplomegat psítac al racó</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ni
de l’harpia sos ulls de llençar llampecs ni un segon no es
suspengué</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Vailet
escarransit érets negligit i insignificant i innominat i prou</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Segurament
superflu i de comptar doncs gens mai no comptares</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
certes dames etzibares guerxines que t’alteraren cosserament la
fesomia</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tos
ulls d’enze feren zoom zum-zum damunt llurs pits</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Llavors,
més intensament, damunt els codonyacs moscallosos de llurs conys</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
hom et prenia per boget i re altre del que foteres no digué a ningú
mai gaire re</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
d’un cop que amb una col al pit et colpires i qui se’n rigué...?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ni
l’idiota del poble</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
al capdavall d’aquest esdeveniment estrany que és viure tu
semblares</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sempre
ésser-ne l’únic que el trobares totalment irrisori</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Xiroi
pel bordoi i el caminoi de la vida sense ajudes d’artificis ni
d’altre al·lucinògens</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Te’n
foteres molt assenyadament i amb tota naturalitat</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tret
que de vegades ton soliloqui perniciós prengué ressons de
subversiva conxorxa</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
n’hi havia qui entre ells pretengueren de cremar-te en foguera</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Et
tragueres a canvi la tita a tall d’</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">acrostoli
i te la tolgueren d’un tall sec</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
llavors se’n rigueren de fàstic i fores feliç de tant no
haver-los plagut per un moment</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
què en feres de la plaga consegüent sinó mostrar-la penitent?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">T’ho
agraïren? Tampoc molla. T’apedregaren i et condemnaren per
exhibicionista</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Sobretot
els doctors o metges o guaridors, és a dir, els contistes de la
sòlita falòrnia</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Car
te la curares de la millor manera</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Lleixant
els voltors prendre’n els carnussos i farnats de carn morta</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
eixamorant-la al sol i al foc fins que eixuta fos plaga vistosa</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
digna de museu d’aquells que només exposen monstruositats
pictòriques</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">O
de les altres</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
finalment cercares o caçares fong als fangs i t’hi embassares i
t’hi ofegaves</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
als mals temps dels eclipsis causats </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">adés
pel boll i la pols</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Adés
pels estalzins i les fumeres</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
un o dos sanglots afegires fiblons o millor fiçances a l’ajut que
demanares</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mes
en barroer xafardeig gratant-se tothom qui més qui menys la
macadissa pebrotera</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Permeteren
que la fanguera et curullés i que en aquell llord bordell</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Lentament
ja et neguessis.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Desolació.
Inutilitat del viure</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Inutilitat
del viure altre que com a baula</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">D’una
cadena que no va tampoc enlloc.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
la vida neix de la no vida</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Neix
de la vida la no vida.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">De
la mort venim</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">A
la mort anem.</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tric-trac.
Et fiquen al sac.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Som
baula d’un voler insistent</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Que
truca i truca a la porta d’un sol no re</span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Buit
i silent.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Dietari
impertinent</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Imprès avall i trepitjat,
sots l’imperi de la beutat (oh apsares!), per obdurada reptació
t’arrossegues damunt fangs immunds, pobre mortal, per a atènyer’n
els límits, a través dels quals et fora llegut llavors de
filustrar’n micoies — beutat inassolible, de la qual l’irrisori
domini del mal, avariciós, se’n desa, molt arcanament, cada bocí
per a decebre el furtiu i el curiós, com qui cova ous que de tota
manera no desclourien sinó en forma d’opacitats de denses
estossegoses boires. Podràs plànyer-te’n impetuós, i enfeinat
com un bevre rosegant infructuosament palissades de ferre. De res no
et serveix. Als barrots ofereix un darrer bes malencònic, i ara, amb
abreujat coratge, torna-te’n, estudiós, al cau humil de les
lletgeses quotidianes.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Amb crossa corcada fugisser
culmines amb agonia histriònica l’alta singularitat de tot
comprendre-ho. Comprens sobretot que només volent-te savi gaudeixes
del fet de viure. Detalls de l’ornitòleg qui et parla de l’olfacte
molt falaguer dels predadors i detritívors els absorbeixes amb
delit. Rebutges encontinent i amb enuig les idees aberrants dels
incompetents. Encar més rotund trepitges i cremes els exabruptes de
tant de brètol qui es propagaria com plaga si no en matessis la
infecció. No te n’estiguis. Una foguera immensa. Una crema brutal
de tot plec ni replec carregat d’idiotesa. No prenguis cap risc, no
permetis que en romangui ni el més microscòpic escrúpol. Que cap
dels flats pudents que jaqueix darrere no s’endugui a esguerro ni a
foscor ni a desencant cap altra immatura ment.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Presumidet, ensumant-me aviat
mig savi, amb abillaments de blondes i pampolatges, i amagant-me
sense amagar-me’l un vit tot petitó, xiroi i enravenadet, </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">clau
de tot plaer per als conys ordinaris, r</span></span></span></span><span style="font-size: medium;">estava
així mateix bocabadat bo i visitant l’estranya meravella de certes
cèl·lules eucariotes, de qui les pleiotropies d’alguns de sos
gens assortits permetien el desenvolupament d’un pom de trets
diferents per a la progressió dels seus descendents devers una major
col·laborativa sofisticació d’un cos que endosimbiòticament i a
pleret esdevenia extraordinàriament capaç de conèixer’s a si
mateix i conèixer alhora el poti-poti on s’havia per atziaga
distracció extraviat. Epilèpsies i apoptosis, abscisions i
dormicions senescents, tota altre mena d’invocacions molt
científiques, no m’embafaven gens, ans amb individualitat
subrogada, tot entrellaçant succedanis, reeixia, crec, a satisfer
la meua fam de cosa sabuda sense temences ni angoixes que n’exhaurís
mai el goteig d’aixeta destinada a mai estroncar’s mentre els
superdotats no existeixin. Em recolzava en els més rebecs, i en els
qui els veïns més soques ni tanoques no s’havien avinguts
(ridículs carrinclons) que eren tacats de qualque mancament ‘moral’.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">I així atenyia, dic, un mínim
de felicitat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Fer-se fotre, immers en la
inòpia, no és pas fórmula de subsistir. Cal l’espècia especial
del saber que tot ho amaneixi.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">No arribaré mai a savi-savi,
mes en l’intent hi haig de perir, si fa no fa heroic, sense però
posar-me a parir ni descoratjar’m molla cada cop que els obstacles
ficats pels exterminadors no m’entravanquin.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Els exterminadors de les idees
veres. Quins infames paquets de merda! Quan me’n trobava emprenyant
pel camí, a</span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">llò
m’esmolava l’aversió que ja de natural no els portava. Em cagava
en tots els maleïts ‘inspirats’ qui fiquen noses estúpides al
viure — les bestieses ‘metafísiques’ que segreguen no són en
tot cas sinó infecta bilorda empescada a les llordes clavegueres de
llurs enteniments espatllats. Tota religió — idiotes fantasies de
tocat. Pudor de naftalè. Ficar-hi foc — bulbs de foc —
somiar-hi. Bombolles de focs artificials. Tranquil·litza’t. No
cometis, massa nerviós, la greu imprudència d’estripar el full
que justament no et convé...</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">En
Valeri Çafont i Çapedra torna a voldre’s, de la font, pedra</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mes
llongues hores de lleure les despenc somiós i distret, i en sublim
agonia, entre papirs i més papers. I em sé pòstum. Tsar desniat,
afollat, ni esquerat ni mai no nascut del tot, i pel taló públic
ignoradament trepitjat, què voleu que altre faci...?</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Em
rabeig llavors en la commiseració, teula trencada en un teulat de
teules falses, i cap capell ni elm no se’m vol sinó amplament
foradat. I amb quina velocitat fantàstica no em travessen els jorns
amb llurs fletxes d’anys carregats de xacres d’ancianitat!</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tothora
el fons de les orelles em boneixen ominosament. Sé sempre doncs que
l’atac darrer és imminent. Només em puc tornar a morir una altra
vegada, i tanmateix me n’he mortes ja tantes d’altres que la que
ve no em farà cap altre efecte, crec, que aquell al qual prou
n’estic ja habituat.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Qui
fora tan pec (ni autodestructor) d’empassar’s els daus que l’han
fet perdre? Hom es resigna a sa sort i prou. Els daus són indigests.
Els daus et perforen i t’occeixen.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hom
esdevé esclau o rei per decret dels fats. I prou, i prou. Cal
fer-s’hi.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Acontenta’t
amb el que et pertoca, carallot.</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Viuràs
amb menys d’angúnies ni neguits.</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">No
hi ha res més lleig que l’ambició</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Ets
passiu ostatge precipitat del palau a la rebotiga, o a l’inrevés,
tant se val.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
vult tendinós tractant sempre nogensmenys de servar l’equilibri.
Terrible equilibri sense treva. I sense el qual tot va damunt davall
i tot hi és bogeria — un món cap per avall, una horror
incrementada cent per cent. Amb tot que cau i recau. Tret que tu
s’escau que caus de més lluny encar — precisament de l’altre
cul d’univers avall.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Caient
caient incessantment, fragmentat i sense que cap bocí teu toqui mai
fons. Esgarrapant vanament i mil·lenària els murs del negre orb pou
infinit on t’enfonses. Voraçment emmordassat, només et menjaràs
mai la mordassa. Incert, davallant per llivells indecents de banal
ultratge, en verminosa fallida, havent fracassat en tots tos afers —
tes revenges, tos occiments, tos blasmes, tes adoracions...</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Amb
el mateix visatge de la follia trauques, caient, els flacs flancs del
fals progrés. Mai no emergiràs enlloc. No hi ha enlloc on emergir.
Un cop ho has comprès, potser tornaràs a l’equilibri.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Estètica
perfecció. I estàtica. Equilibri.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Si
mai l’atenys, fes això.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Empra
el romanent de ton temps d’estada en el manteniment i la manutenció
de l’equilibri... Manutenció, efectivament, car l’equilibri
demana tostemps que hom el forneixi amb prou detalls de curació —
car si hom no en pren prou cura, se li rovella l’atenció, el
fulcre se li desfà, els platerets es jaqueixen anar, perden
flexibilitat i facultat de contrapès, d’equidistància i de bon
llivellament, i no se saben en fi servar com cal. Tot damunt davall,
un desajust brutal.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
una feina sense fi. El fi és a la fi. Morir equilibrat, tota altra
cosa bat.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Estrafàs
el discurs d’Arethusa amb les nàiades:</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Pujant
de les fondàries amb munts de pedres vàries</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Plantàvem
un mosaic que mostrava algebraic</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Les
glòries geomètriques de les mostres simètriques:</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Litopedi
o pedòlit no paga a Caront nòlit</span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Ni
pateix la mort plàstica </span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">—
</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">viu
per sempre i ecfràstica</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Molt
bé, Valeri Çafont i Çapedra, reeixires en tos designis, campió.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
diu el teu epitafi: </span></span></span></span>
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Vols-te
pedra en decoratiu molt artístic empedrat. I amb això has acabat
exactament ben col·locat</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Mes
felicitacions, noi, ja ho saps.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Poema
inaugural de la poetessa del poble, na Sílvia, vull dir, na Sípia
Çafont</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Diluviava
i s’estimbaven del cel munions de granotes i xanguet. Concloguérem
els congregats que allò calia aprofitar-ho. Davallàrem dels cois on
mandrejàvem, i traguérem de la cuina paelles traucades de les de
rostir castanyes i les paràrem per a veure quants de peixets no
caçàvem. Flàccids o remenaires, ben fresquets els rostiríem. I de
les granotes n’aprofitaríem les cames. I orsàrem i vogàrem i
ciàrem segons convingués per a enxampar-ne, de teca potencial, un
màxim. Amb optimisme mariner, escosírem el cel i albiràrem que els
núvols en venien encar prenys, amb un translúcid pessigolleig
d’animalons que els animaven. I llavors els ulls se’ns
enteranyinaren i ens demanàrem quins gèrmens malèfics podien
ésser-ne els causants. I col·legírem, enraonats, que ens trobàvem
enmig d’un d’aquells flagells dissenyats per les envejoses i molt
repel·lents potències divines, i exercírem els nostres drets i les
imputàrem amb blasmes i renecs, i amb imprecacions i increpacions, i
mantes d’acusacions selectes i assortides. Qui sembra merda, li
creixen cagallons, els dèiem. I tot això és un p</span></span></span></span><span style="font-size: medium;">astitx,
un empastif, i per què encar hi afegiríeu dificultats insalvables,
malparits!</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;">I
se’ns enrareix l’aire i se’ns arnen els teixits orgànics del
cos, i ens envaeix una basarda de fi del món, i fou aleshores que un
de naltres, en Silveri, respongué a unes veus misterioses que li
nasqueren al cervell mateix, i digué: «</span><span style="font-size: medium;"><i>Segur,
això rai; ara hi corr!</i></span><span style="font-size: medium;">»
I hi corregué. Tret que ningú no sap on. «</span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Cames
ajudeu-me!</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»
deien unes altres veus sepulcrals que venien del cel, com si en
Valeri empaités els estrambòtics propietaris de les veus, i ens
malpensàrem que no fos cas que els déus de les alçades interdites
es barallessin entre ells i que en Valeri hi hagués pujat just per a
resoldre’ls l’embolic.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
Valeri, vull dir, en Silveri, era un mariner de prosàpia i una de
les seues filles es deia Sípia.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
era un escriptor d’hores perdudes — i havia escrites veritats tan
pregones com allò de «</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Llegum
va amb llum</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»,
ço que acostumava de dir encenent-se alhora un petàs que es feia a
voluntat — anomenà sa filla Sípia en honor de santa Sípia,
patrona dels escriptors (a causa que les sípies, llurs torca-plomes
i llurs tintes, foren les més necessàries — amb certes aus de bon
plomatge — per a l’ofici).</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">També
havia estat ell qui havia escrit un valent pasquí d’intencions
atees on proclamava que calia pelar qui fos qui sobresortís
sobergament en re. «</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Els
qui pugen massa alts i forts cal arranar’ls de soca-rel mentre no
han assolida cap mida perillosa, no fos cas, car si els lleixéssim
créixer, segurament es creixien, i s’ho creien, i esdevenien
tirànics, i volien manar, i nosaltres els normals, llavors què?
Patir rai! No, no, vós. Cal ésser previsor. Massa alt ni fort,
escurçat metòdicament. I au!</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Fou
d’ell així mateix la idea per al nostre alliberament en mans dels
àvols molt avariciosos ocupants. «</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Sic
vos non vobis</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">...
(Així vosaltres no pas per a vosaltres feu tot el que feu, ans per
al maleït colonitzador qui us espleta i esprem.) </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Som-hi
minyons! Sabeu què...?</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Que
amb nou herois i prou n’hi hauria prou. Només va caldre, adés
durant la història prehistòrica, per exemple, que al reialme dels
simis, les tres tribus principals, gibons, mandrils i babuïns,
acordessin que amb nou (tres per contrada) herois n’hi hauria prou
per a alliberar el país sencer.</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
així anar fent. Era una font de bones pensades.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
la seua filla Sípia, com ell. Una eminència. Als quatre anys
conduïa professionalment autobusos i camions d’excels gàlib. Als
sis anys totes les àvies les considerava com a canalla envers la
qual calia parar força compte a no trencar’ls la innocència, i
quan s’esqueia que n’hi hagués pels voltants, mormolava «</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Roba
estesa</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»
i son extremat discurs entrava en sobtat crepuscle. Creia amb raó
que tots els gossos eren repulsius i calia desdentegar’ls,
extreure’ls sobretot els ullals i fotre’ls en òrbita a l’altre
cantó d’horitzó. Era de l’opinió que cap noia qui fos
estuprada, és a dir, que tota noieta qui hom hagués provadament
estuprada, es mereixia la lluna lluent de la reconeixença pública.
Encimbellada arreu. Reconeguda heroïna del poble. Amb totes les
propietats de la família de l’estuprador (qui mentrestant el poble
havia degudament esquarterat sense més romanços) anant directament
a l’estuprada. De fet, creia fermament, i així crec que ho lleixà
escrit a un lloc o altre, que si algú es mereixia que l’estupressin
era aquella espècie d’abusiva bestiota salvatge de la jungla qui
eren els jutges, qui, cosa sabuda per tothom, sempre condemnaven la
víctima. «</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Oi
que ja anaven fastigosament enfaldillats? Doncs encar més fàcil</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»
Llur severitat, com la de tota figura autoritària, és la careta de
la por que hom descobreixi que darrere la careta hi ha una larva
tremolosa, això en el millor dels casos, car el més probable és
que darrere la màscara no hi hagi sinó un cagalló disfressat de
bípede monstruós i repulsiu. També trobava als set anys que tota
cridòria contra els genocidis era d’allò més escaient, i que
inclosos certs inicials fragments aparentment inofensius de designat
genocidi ni era mai hipèrbole de denunciar’ls de mantinent, abans
no es deterioressin en actual encarnació i garantissin amb esquírria
i infecció l’extermini i oblit de cap poble tan traïdorencament
escalivat. No volia que els absorts en taral·lirotades ignoressin el
patiment del proïsme, car al capdavall tot al món és equivalència.
Equivalència dels cossos, de les fufes i xil·les, dels caps (ulls,
nassos, queixos i queixals, per exemple) i que tot s’equivalia, que
cuqueta i gegantàs si fa no fa, senys i òrgans equivalents si amb
prou atenció t’ho mires.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
així endavant.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Vogàvem
i orsàvem i enlloc no anàvem, i els fulls de la vida esqueixàvem,
i se’n planyien i ens en planyíem, i havent tret el nas per
l’efímera finestreta de l’ésser que aviat doncs se’ns
tancaria, hi ensumàvem i respiràvem mort i sexe, corrupció i
secreció, carn i carronya, gangrena i erupció, i lleterada i carbó.
I na Sípia se’ns moria i al cel dels isards, les neus sumptuoses,
els aires purs i esclets, i els </span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">mussols
cordurs, els rossinyols més harmònics, i els borinots supersònics,
imprudents l’entronitzàvem.</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Ens
devia esguardar com a formigues o fragments de formigues qui amb
esverada horror continuàvem insensatament i enderiada d’acaronar
l’esmicolament diabòlic del conill qui amorosírem adés i
embolcallàrem espontàniament com si ens hi anés la vida, i qui
tanmateix també se’n moria abominable, vida incoherent que durarà
una merda</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Baronívol
espantall vingut a menys, qui era en Carlets, parelleta qui fou de na
Sípia, la implacable visionària — i poetessa a instants suspesos,
esmorteïts?</i></span><span style="font-size: medium;">)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Qui sap qui era. Ostra en
closca. Mai atrapat en cap incident impudent. Mai metamorfosat en re
altre que en ell mateix.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">En Carlets, ara us ho diré,
fou un homenet estrany. Als cinc o sis anys s’havia un bon matí
llevat vell. Havia esdevingut nan esgrogueït, arrupit, de barba
blanca, pansidot, no gens parler, i la seua serpeta havia esdevinguda
impotent, amb el cascavell de la cua tot rovellat i sense so. Una
feblesa i una vessa invencible per a fer cap mena de feina l’envaïen,
com dic, per sempre pus i irresistibles.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">D’ençà de llavors, romania
cusc i verecund, com correspon a un mesquí vellard qui sap son lloc
al món. Ja no féu sinó cosetes de vell. </span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Simiesc, es nodria gairebé
exclusivament de cacauets (només en moments de molta de talent es
rebaixava, en privat i com qui diu d’amagatotis, a fer-se cap
badallet de sobrassada amb xocolata).</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Es passejava amb un bastó
casolà, una mangala asclada. Tothora amb un capell o altre enfonsat
fins a les celles, i amb ulleres fosquetes. La seua una vista magra.
Ço que no l’entravancava gens per a asseure’s a cap pedrís i
confegir-hi acuradament, brandant la carbassa, bocins de paper
trobats ací i allà duts pel vent.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">I, com dic, sense mai dir re a
ningú. No pas, però, que no fes cap capcinadeta si qualcú se li
adreçava. Una capcinadeta que volia dir que l’altre, és clar, que
tenia tota la raó, digués el que digués, aital i tant. Tant se
valia. Tota la raó per als altres.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">En Carlets, com tot bon vell,
sabia que al capdavall res no treu a re. No es capficaria pas doncs
per cap raó ni mena d’argument que ningú volgués tindre. Per a
ells fotrien. Que treballi altri, que es desficiï altri, que altri
es neguitegi amb ximpleries de moralista i sapastrades de polític.
Tot en tot, què li duraria la raó al pobre enderiat de
tenir-la...?</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Aviat el sabria mort, ell i
les seues importantíssimes, preponderants, idees. Mort i oblidat,
com tot el que existeix ni mai ha existit. Tot dura allò que dura. I
quant no dura? Doncs, tothom ho sap, sempre un no re de re, I au.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">S’explica la seua posició.
En Carlets no anà mai a escola. Tot allò que s’estalvià. Cap
adoctrinament no li fotia malbé ni corrompia de per vida el cervell.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Tot ho aprengué amb els anys.
Que, com dic, li caigueren tots alhora una nit on, mentre clapava, la
benaurada vareta de la deessa del saber li abonyegava insistentment
el crani.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">«</span><span style="font-size: medium;"><i>Minerva</i></span><span style="font-size: medium;">»,
va dir, acaronant-se els bonys, «</span><span style="font-size: medium;"><i>m’has
ben batejat. Ja t’ho diré. Saps què? Mercès, i moltes, noia</i></span><span style="font-size: medium;">.»</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Què
se n’esdevingué dels cossos dels astronautes del coet que
esclatà?</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Exacte.
Què se n’esdevingué dels cossos dels astronautes del coet que
esclatà?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Què
se’n féu dels...?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Explana-m’ho
amb l’obsequiositat de l’aberrant qui prou conec que ets.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Doncs
bé, tantost esclatats en milions i milions de bocins, llurs ions
tornen a mare. La mare essent, com hauries d’haver copsat de
mantinent, l’olla barrejada on els concos ions es barregen doncs
incessants i hi xauxinen coreogràfics al xup-xup de l’eternitat.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(...)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Què
més vols saber?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Res.
Tota resposta és fútil. No n’hi ha cap que valgui. Me’n fot de
tot allò fútil. És clar que què no n’és...?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Si
tot és fútil, què hi fotem, encar aguantant com estaquirots
insuflats amb una substància que ens mou i motiva sense finalitat
altra que la de la putrefacció contínua?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Res.
Una de dues: Hom muny o se n’esmuny. Hom muny l’atrocitat que és
posseir un cos qui es corromp tot sol, i llavors es complau en sa
golafreria. O se n’esmuny, bo i ignorant-lo i no donant-li cap
satisfacció. Ni una. Saps què? Que es foti! Què es mereix?
Desagraït!</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">N’has
après molt. No ho hauria pas pogut dir millor.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Res,
home. Hemorràgies abstractes d’un cervell supurant. N’hi ha qui
burxen i n’hi ha qui bramen, ridículs i carrinclonets arquetips
d’un oblic oceà. Què hi faig pel mig de sucós misantrop? No
m’esgargamellaré pas ni perpetraré cap erecció. Tot progrés és
retrocés. Soc el vodú qui viola cada tabú i per guardó rep el
solaç del clima més propici que l’esfèrula pot amollar.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
un lloc barroc on els vampirs hi entrevenen i hi juguen a golf? És
d’on vinc. Cada cop que ompl amb l’esfèrula un forat, em redreç
i, amb amb els trets del visatge estrafent-se’m heroics, ensum
l’horitzó. La duad no es gaire lluny. La duad és la rabent
rierada de merda i carronya, de tota la merda cagada i de tota la
carronya dels morts produïda de continu entre tot allò qui viu, i
cal travessar-la cada dia on ets encar immers en l’existent.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L’escalfor
del viure. Únic bé de l’existent.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Dalt
el tossal, davant el desert, hi soc el voltor qui, pensiu, escoseix
el territori. Tentacles de pop ixen sobtadament d’una bassa de mel.
Mals agalius, mals averanys... De bell nou, la polseguera dels
bàrbars qui s’hi atansen. Moc dos dits, el del mig i l’índex
d’una de les mans, i allò vol dir ‘excisió’. El panorama
s’aclareix. La lletjor l’hem tolta, tosa, d’una estisorada.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Al
capdavall tot es redueix a la vida. Ara t’ho diré. Només quan la
vida se n’és anada, ens n’adonem com era de preciós aquell cos
en vida, en l’escalfor vital de l’existir. Quin únic tresor de
bells coneixements no desava! I ara? Malaguanyat!</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Res
no és més preciós que la vida. Tret que la vida... què val?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tot
sistema filosòfic, insinuava en Jaspers, no són tot plegat sinó un
arreplec estructures mitològiques, simples empescades de falòrnies,
amb la intenció d’amagar-nos-hi, sota, a tall d’aixopluc, contra
l’angoixant terror d’haver de viure.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Tot
i que...</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
efecte. Tot i que qualsevol transitori consol que el filosofar no ens
proporcioni, al fons sabem que tampoc no trau re a la realitat. La
qual continua essent tan horrorosa com sempre. Només passa que ens
complau viure en l’ensarronada. Àdhuc quan sabem que qui ens
ensarrona som nosaltres mateixos. </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Örtlich
betäubt. Das Gehirn</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">...
El cervell llocalment anestesiat per la filosofia.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Això
em duu a l’esment la historieta d’en Schwob. Aquella preciosa
noieta qui ningú no estima. La noieta finalment eixoïda, i llavors
exalçada. Es vol, somiant desperta, la Ventafocs. S’aixeca enmig
de la nit de lluna plena i surt al jardí amb el seu gatet qui fa els
seus ronquets de benaurança. «Si no vingués el príncep, ja et
posaràs les botes de set llegües i partirem a cap oasis d’aventures
meravelloses.» I es treu la noieta somiatruites una de les
espardenyetes de davallar del llit i la llença al camí, part damunt
els esbarzers de groselles i gerdons. La nit és freda. I se’n
torna molt més tot d’un cop on hom sent que arriba pel camí una
carrossa. Deu ésser la carrossa del príncep! Efectivament, s’atura,
segurament davant l’espardenyeta. El moix s’esborifa, esfereït a
mort. Una fredor s’ha aixecada, indeturable. Ara apareixen els
cavalls negres de la carrossa que s’enduu els morts. El príncep
que volia la noieta de les mitges negres qui es creia volguda no pas
per ningú era el Príncep de la Mort. La mort qui s’emporta
l’escalfor del cossos.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
preguéssiu pas mai. No fos cas que fóssiu eixoïts i llavors
malament rai. Molt pitjor.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Exacte.
Potser us diuen per telèfon. «Ran d’un accident de trànsit, el
vostre fill és mort a l’hospital.» La pobra mare qui agafa un
taxi, i qui desesperadament prega. Prega devotament i molt pregona.
«Salveu-me el fill. Féssiu que no fos mort! Féssiu que no fos
mort!» A l’hospital el metge, content. «No és mort,
miraculosament és viu; l’únic que, és clar, ara viurà
permanentment en un coma insuperable. Viurà anys i panys en forma de
patata allitada, i la cosa només us costarà, pel cap baix, un ull,
un braç, un ronyó, una cama...» O pitjor. La pobra dona,
esperançada, s’atansa al llit del fillet mort... I no és mort!
Tot d’una aixeca el cap. És un zombi. On us heu anat a ficar? Això
volíeu? Que d’una mossada us arrenqués el cap? Que amb dues
mastegades més se us l’empassés, i que llavors fes el rotet?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Què
hi vols fer? Amb la decrepitud creix la cobejança. Encar que prima,
de tindre en reserva, d’haver desat quelcom, com més millor,
d’haver abassegat força, és l’única closca de seguretat per a
la subsistència, la supervivència. I hom vol durar, sobretot quan,
amb l’edat, les perspectives de duració minven esborronadorament.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
ho arreglarem?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
em facis riure.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Nota
a la conversa</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">El
gat tofut qui arrestà de sobte els seu ‘</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">corroc-corroc</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">’
de benaurança, i s’eriçà i es garratibà esmeperdudament i
interdita en presència del Príncep de la Mort, era un gat, els dies
raonables, amb un enraonar cúbic, polièdric, agònic, agonal,
pentagonal, heptagonal, nonagonal, hendecagonal, tridecagonal,
quiliagonal...</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Efectivament,
cada mot seu s’emmirallava ecoic en les parets on ess trobava
inclòs i esdevenia múltiple, i el miol era indesxifrable per causa
d’anar massa carregat de significats, tots alhora vàlids i
tanmateix sovint totalment contradictoris entre ells.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Era
un miol que viatjava ectoplasmàtic i es clavava a l’orella de cada
oïdor on era comprès o incomprès, tant se val, a la faisó
convenient de cadascun dels tarannàs del personatge.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
ara per què no ens demanem això?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Què
va comprendre’n, quan el gat adés tofut s’alçurà i esgarrifà
bestialment en guipar’l, tot i que el Príncep no havia vingut per
a ell, sinó per a la mestresseta de mitges negres, de sos xerrics i
garranyics...? Què va comprendre’n, dic, dels grinyols del moix
enfurismat, el totpoderós Príncep de la Mort...?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">No
crec pas que, tot comptat i debatut, hi capís re, pobre home. En
romangué ben astorat! Confús, confós, a tres-quarts de quinze.
Car, ara ho entendrem, en anar ell comprenent cascun dels rebotuts
incessants sentits de cada miol, cascun dels seus revolucionaris
contrincants oposats significats, es trobava en un atzucac cada
vegada més estret i esclafador, en romania, com dic, en realitat,
pitjor que no pas astorat.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Donava
un espectacle deplorable a les altres forces universals amagades pels
replecs oblidosos del cosmos més fosc ni opac, les quals encar que
han anades sempre més fora d’osques que no pas ell i tot, en
filustrar’l ara part de terra, caigut de cul, potes enlaire, ells,
si haguessin gosat, àdhuc, saps què, haurien petat a riallades. De
moment, només feien rialletes de conill, rere llurs visatges tapats
amb caretes. (</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">És
conegut, ja em perdonaràs, que els visatges dels déus cagadament
abscosos als més rònecs dels intersticis còsmics, com els visatges
teu i meu, i el visatge de quisvulla, tant se val, són només
vitrines de mentides. Sense disfressa, anirien, com aniríem,
letalment exposats, tortugues sense closca. Saben com saps que només
d’amagatotis pots ésser tu mateix.</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
el Príncep el paperot que fotia era de pronòstic reservat. Car,
tant d’esbrinar n’acabes lelo, tarumba, per a tancar. I ell,
massa abassegat de solucions a què pogués mai voler dir cap dels
mots del discurs cúbic i poligonal del gat, s’havia és clar al
capdavall espatllat com cap joguina massa maltractada, i s’ensorrava,
tapant-se ben fort les orelles, amb cara d’idiota.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">El
Príncep de la Mort era vulnerable! Només calia miolar-li de faisó
reverberant, i que cada reverberació volgués di quelcom de
diferent. Així no es va enlloc; tothom s’hi perd. Àdhuc ell. I
jo. I ningú no dormim. I parem folls. I perim espasmòdics,
horroritzats.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
ara això</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">
</span></span><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">El
mot ‘enigma’ mateix és un enigma que als murs de vidre del
polígon seu on és enclòs es reflecteix i transforma en tots els
altres mots, és a dir, en tots els altres enigmes existents, atès
que al capdavall tot allò que existeix és de fet un enigma. Tot hi
cap al seu polígon.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Així,
el gat fotut, vull dir, tofut, diu ‘enigma’ i ja pots
presentar-te com a dits i treure’t d’ençà de la màniga, o
millor del teu magatzem de paraules i conceptes que coneixes com a
‘anomenats’, tot i que molts dels quals només són existents pel
seu nom i inexistents en la realitat incopsable, i hi pots afegir com
a incògnites irreconeixibles els conceptes que t’hi manquen,
perquè no han estats encar descoberts, o perquè encar no els has
apresos, tant o més nombrosos, segurament, que els anomenats, és a
dir, afegeix-t’hi doncs els interrogants dels conceptes i mots
innominats.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
per això, ben explicat, és per què no ens entendrem mai, ni mai no
entendrem res de re enlloc.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">A
fer-se fotre, companys de la carmanyola i de l’entrepà d’absurd
amb arengada.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">De
passeig, a les fosques, pels laberíntics corredors del pestífer
Hades</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Testimonis
fúnebres i lúgubres i si fa no fot místics, amb els caps plens de
falòrnies, visitem al cementiri les tombes sorolloses i les lloses
tremoloses, i hi ha ulls que puden a sofre que, per les escletxes de
les esquerdes a les tremolosos lloses, mentrestant ens espien.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">De
mantinent, tombem els caps i ens sobten no pas els ulls buits que tot
ho alfarrassen i calibren fil per randa, ans els caps sencers, caps
d’esquelètiques serps qui escopinen càustics virions abassegats
llongament, a través els fútils eons, en les esfereïdores
foscúries, per aquells llogaters de les tombes, i n’encerten
sempre els fits, ço és, els ulls mateixos dels visitants qui,
atesos, ens és llegut d’observar llavors clarament les autèntiques
horrors d’un univers llençat cruelment a la conflagració i a
l’anorreament constants i infinits.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Fèiem
ara, eixorbats i vidents alhora, ziga-zagues sense quest per aquell
reialme pestífer, a les palpentes, com si ombres dins l’ombra
fóssim a la percaça de l’Ombra Remota de Beutat Inassolible. Fos
qui fos aquella senyora.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
llavors vaig romandre sull i àzig, isolat, pels corredors
laberíntics del cementiri.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
m’esmava heroic, com sempre en les situacions peludes. I em veia
havent entrat arquitectural i cerimoniós al magatzem de
l’existència... I demanar-me’n, absort, la gran qüestió: Què
se’n féu de tots aquells eons d’antany?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
els veia. Bavejant, ells. Car tots els eons que se n’anaren a fer
punyetes abans jo triomfalment no fes cap, m’esguardaven envejosos
de rere les llordes finestres de llur hotel dels morts sense remei.
Quina cara fot un eó que t’esguarda amb enveja rere els vidres
emmerdats i esquerdats d’una finestrota qualsevol d’un molt rònec
hotel de mala mort?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Sota
els al·lucinatoris parallamps, els putxinel·lis, disfressats de
carcellers mes en realitat ostatges de la mort, ditiràmbics,
preant-me fins a l’extinció, alhora en rosegaven la façana amb
llurs salives de benzina i amb llurs queixals de tauró. L’hotel
semblava un formatge encar més ratat després de cada nova nit (car
tot hi és nit si ets mort).</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Els
entre-senyals que, quan hi veig, em fan cap del nocturn firmament,
clafert de mons en guerra, sempre m’han acollonits. «</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Un
nombre inconcebible de Sols al cel/ Amb ulls inquisitius de lèmur/
La població astral de la nit m’esterrossa</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Estranyament,
tanmateix, ara que de cap ull no hi veig molla, la por m’ha fugit,
volpella, fent-se caca a les calces, considerant-se segurament massa
incompetent davant el nou molt aclaparadorot panorama on ens trobem.
Abjura de tot calaix ni arcà divinament inviolables, i diu que ja en
té prou, que per a manguis mateix no faré, si ho vull, carallot,
que no pot pas coexistir amb aquest massa intricadot novell garbuix.
Que els seus periples són més clàssics, pagans, com cal, ço és,
sí, com els déus manen, i que amb les meues expedicions puerils —
«</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">com
en diré?</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»,
diu — extravagants, extraviades, megalomaníaques,
empallussidorament subversives i afollidorament embrionàries, ja
me’n puc anar a cagar.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Que
quin desgrat dec ja haver empremtat en l’emperadriu de les
vastíssimes pregoneses que ni amb allò no la sedueixc ni gota, ni
en seré mai, dels seus cadells d’en Cèrber més estimats, cap,
ans corruixada, se’m desmomificarà amb la furor mateixa i, plena
de zel, em fotrà tancar d’empertostemps a la cambra de les
tortures.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Tant
se val. Qui en fot cas, de la por pròpia? Sempre exagera.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Eixorbat
no vol pas dir eixorat, acabar orat. Al contrari, per comptes de
perdre el senderi, n’he guanyat, he guanyat seny. Sense les
distraccions del veure-hi, puc molt millor escatir què cony soc. No
dic pas ni qui. Què. Quina mena de cosa no soc de debò. De debò, o
si més no més aproximadament que no mai abans. Heus un bon pas
endavant per a la comprensió del batibull on et remenen les forces
oposades d’un cosmos molt adoloridament datpelcul.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Al
reialme subterrani on raíem els pagans traspassats, m’hi havia
adormit, ara que n’era estort dels neguits i els tenallaments de la
por, i em trobava, crec, tractant d’esbrinar tots els aspectes d’un
coixí esdevingut tòrrid com una verge en procés de resurrecció.
Com un cuc d’esquer, sempre pres pel seu deure, tot ofert a sa
tasca, ell, vull dir, el meu jo somiat, estoicament obscè, endura
tot retret, i àdhuc tota nafra, afalagat per la gelosia que li
porten els covards i altres impotents, mai prests a sacrificar la
pell.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
aleshores el bo de la incursió. Trobada amb un dels avis Grendell,
vell i revell de molt lluny, d’eons i eons, carretonades. Mort
doncs centúries ans jo mateix no fos nat.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Descendent
meu? Que més voldries, capdecony</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">,»
em retreu, «</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">tinguérem
em sembla una filla, però fou devorada per pitecantrops i
plesiosaures abans no pogués, que jo sàpiga, cap ou</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.»
On em demanava si els llogaters de l’Hades han perduda tots la
xaveta, i si en aquell hospici per a orats, ja els han tots ben
diagnosticats com a dements.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
així anar fent. Massa degenerat, ningú no vol ésser el meu
avantpassats.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">De
tots els coneguts ja anats a l’altre món i vinguts doncs a aquest
(que és l’altre respecte a l’altre), de tots els qui reconec i
em reconeixen, reconec amb afecte la cacatua Ecopràctica, qui,
mimètica com jo, que no tinc mà trencada, eclèctic i ben triat,
sinó per a apropiar’m idees, copiava ell els moviments de
qualsevol personatge qui volgués estrafer per a més tard arribar a
comprendre’l millor que no pas cap grotesc psiquiatre massa pagat
(en tots els conceptes). I reconec un plec dels ocells escarnidors
qui em lliuraven llurs simfonies, de tal faisó que no em calia
ràdio. I els ocells de les encantadores r</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ecitacions
esticomítiques. E</span></span></span></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ls
pinsans ‘rufs’ i els psítacs locals qui penjaven dels fils
telefònics i elèctrics i, hi havia, de bon matí, a l’estiu,
damunt les catalpes del jardí, cantant de branca en branca,
repetitius, en diàleg massa assajat, fatigós, dient-me, a manguis,
però segurament alhora a tothom, però perquè devia ésser dels més
mandres al món diguéssim que a manguis particularment, que em fes
el llit, «</span></span></span><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">fes-te
el llit, fes-te el llit</span></i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»
que prou és hora, i eren, ells, els ocells que en deien de
‘pipilets’, els pipilets, mos pupilets.</span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
h</span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">avent
abandonat el darrer rusc escurat tot net, l’os Tancred mastegava,
àdhuc ací, en acabat amb avidesa les rels i bulbs que desenterrava
per les coves i recers més endinsats. Hom el sent com acompleix
sense ajornar-les les tasques degudes de la quotidianitat
d’ultratomba. I per quins replecs, entre abruptes crétues,
l’aranya Silvestrina no la sent així mateix, finíssima, com fila
sense atifells la seua esplendorosa teranyina? I el jugadoret
Rigolet, de la Unió Esportiva, qui sempre feia el darrer golet, com
s’entrena entre murs escrostonats? En sents el rítmic rebotre? I,
impulsiu, i amb contumèlia, com qui piqués a l’enclusa, per a no
perdre l’hàbit, no et repta encar el mestre Estricte, creatura
entotsolada, d’ullals esquerdats, i com més anàvem, més
empitjorada anatomia? I els mossens del parvulari patibulari, i
aquells adonis d’amfiteatre amb faldilles i nimfòmans, qui et
xuclaven les tintes dels dits i d’altres llordures que te’ls
envernissaven, i et prenien de joguina exsangüe, i elàsticament, et
tractaven d’objecte circense i et trametien al trampolí i als
altres ormeigs de gimnàstica, i sempre assolien nogensmenys
d’enxampar-te abans no et trenquessis i t’escarxessis ben
escarxat.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Escandallaves
ara mateix òrbites endins i avall, entre putrescències i disbauxes,
per la massa d’espitxats, força dels quals, tot i espitxats, no
pas que es trobessin pas millor, fet malbé, estropellats, piocs,
rai; i a contracor i sense espontaneïtat, a pleret, amb les sabates
arruïnades, abandonaves les esborronadores baralles entre flonjos
morts d’èpoques diferentment rapaces i assassines, i tot i que
ignoraves els rellotges xarons que indicaven la teua irrupció
caducada, que et calia doncs belleu vacar d’una vegada el pudent
magatzem d’espectres, presumptuós et creies que la teua mateixa
insignificança t’eximia de cap comiat formal. Et deies, «</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Hom
sempre falleix d’anomenar’m per al guardó. Mai per re ni per
ningú no m’he tret el barret. De lloances me n’he estalviades
tota la vida</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">...»</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Omnívor,
no he menjades tanmateix sinó deixalles. I de les </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">noctiluques
i </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">de
les egipcianes, sempre me n’he abstingut. A cap chor monàstic no
he cantat mai, ans quiet he romàs. Si res mai m’ha xiulat ha estat
el xiulet polissó a les aixelles.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Balb
i contemplatiu, em diverteix la font i son solatge de molses i
rovells, i no he trobada mai correcta cap barbaritat ni atrocitat,
ans succint i friable com eixam d’abelles exemplars, he ordides i
tramades, amb tristes filagarses de somnis, estructures de rel
científica pel que fa a la fallida vital, i això d’ençà que fui
mainatge. Fatu, cert que he borinotejant ingènuament vora el
juggernaut qui tot s’ho enduu. Ja em perdonareu. És que els armats
qui el custodiaven es ficaven prou sovint la mà a la butxaca i
distribuïen llavors llaminadures. Subtil i vacu, amb espurnes
d’emoció, em volia àdhuc amb espasa i en actitud d’haver resolt
tot dilema humiliant. I amb esglai, en gruixuda somnolència i en
llong ensopiment, endevinava nogensmenys endevinalles titllades pels
càrrecs i dignitaris del moment d’irresolubles. I cap dol no
m’afligia davant cap mena de pèrdua, i havia romàs, amb tendresa,
prenent-les cascuna per una duad que s’emportés tots els
naufragats i debolits, ni que fossin els de casa, bo i esguardant les
séquies curulles d’estralls i de rebuigs, i els llepissosos
dilluns on em torcava les mans llordes amb la ceba de la camisa,
l’adient sospita m’assaltava que cada rec no fos sinó gargall
emès </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">pel
mític gegant de les darreres venjances, qui, </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">astruc
i taujà, i un bri groller, no m’afalagaria, en un incís entre els
seus atemptats i destruccions definitius, i m’empenyeria amunt, em
promocionaria, d’il·lustre eximi i eximit amic seu, en premi
d’haver sempre callat.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Ço
que sempre he fet. I això davant les pitjors calamitats. Com ara,
que soc al bon infern, i m’hi trob tant a pler. Amb un goig
d’esquirolet eixerit qui, escarbotant tothora no fos cas que
tingués la sort d’escunçar-se’n cap aglà, rumbeja part de pit
un cor desenfrenat disfressat de delitós esquellerinc de dring xiroi
i, de tan íntim, insonor. Hom se’l sent, sempre fiable i amic.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Al
laberint del laboratori</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">A
l’immens laboratori on la dona n’és una de les directores. M’ha
dit que m’hi vol, car avui, en acabat de la feina, hi tenen una
festa i vol que algú qui hi serà em vegi. Hi vaig, tret que hi dec
haver arribat massa aviat. Perdut entre tanta de gent qui tots tenen
una cosa o altra a pelar, he anat reculant fins a darrere un sòlid
gran armari amb portes de vidre, rere les quals hi ha les lleixes amb
tota mena d’ormeigs per a les anàlisis i ponderacions i mesures
que es veu que prou han de fer els científics. Darrere l’armari hi
ha una finestra amb ample ampit interior i allí volia asseure-m’hi,
alhora que guaitava defora, i me n’adono que hi ha una pedra amb un
insecte de grans proporcions per a mi desconegut, però no gaire
diferent d’una libèl·lula de bona mida i d’ales llores,
fosques, força renegrides. Em sembla un insecte nerviós... Fa tota
mena d’estranys exercicis. I, és clar, en acabat me n’adon,
carallot, que a baix, a la terrassa, s’hi troba segurament un dels
científics de descans, car hi té una cervesa i un entrepà davant,
i ara comprenc que és ell qui amb un bolígraf a tall de batuta
dirigeix tots els moviments magníficament coreografiats del seduït,
hipnotitzat, insecte. Alhora, tot d’una, una de les científiques o
dones de la neteja incorporades, llora ella mateixa i d’allò pus
malcarada, m’ha descobert rere l’armari, i em pren evidentment
per un espia d’un laboratori contrincant, i diu que se’n va a
avisar els goril·les de la seguretat, i encar m’haig d’arrupir
una mica més, fer-me més invisible. I ara, oh aparició, oh visió,
oh miracle, una científica de debò, rossa i molt ferma, fa cap al
meu amagatall amb un infant de la maneta, i em saluda amb una certa
efusió i tot, com si n’estigués força contenta, de clissar-m’hi,
i em diu de </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">confrare
científic </span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">i
de </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">col·lega</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">,
i em demana pel nom i li dic </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Grendell</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">,
i diu </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">ah
com una de les directores, ets potser el seu fill?</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">
Li dic, </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">he-hè,
voleu riure?</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">
Diu </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">doncs
qui, son pare? </span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Dic
</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">alça!</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">
Diu </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">perquè
si algú et vol d’home soc jo</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">,
i se m’arrapa i experiment a la pell del pit que se m’esgarrifa
la fermetat de ses dues popes i, a desgrat de mi mateix, m’he ficat
a trempar, i amb un somriure m’ha renyat, i ha fet signes al seu
petit, i m’ha dit si comprenc el llenguatge dels signes, i m’ha
dit que si no el comprenc, n’hauré d’aprendre, i per força, car
ara que som amics íntims és una condició sine qua non. Li dic que
n’aprendré, i obedient em fic a repetir d’ençà d’aleshores
el signes que fa a l’infant i que en veu baixa em diu què
signifiquen. Diu llavors </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">has
vingut per a la festa, oi?</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Per
força</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">,
contest amb una ganyoteta que em crec simpàtica, i li explic a
continuació que estava suara tot fascinat per les evolucions
artístiques de la ballarina libèl·lula i és clar, encar pus, per
la perícia del científic a la terrassa, i diu </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">psè</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">,
i agafa l’insecte i se’l fot a la boca, i de primer el cap, i a
continuació tòrax i abdomen, incloses potes i ales, la mastega i se
l’empassa, no pas sense abans dir-me si no en vull cap mos, ço que
li agraeixc, sense apuntar-m’hi, car aquells dies, li dic, faig un
règim estricte. I ara ens arriba una musica de ball i se’m torna a
arrapar perquè balléssim, i tot giravoltant, me n’adon,
llambregant damunt l’armari, que a la sala principal també hi
ballen el gros dels científics, entre els quals, molt arrapada a sa
parella, la dona. Allò vol dir que han plegat per avui de la feina,
i que doncs ha començada la festa per a la qual, pobre de mi, no em
presentava. I ara la musica comença a baix, a la terrassa, i la
rossa i jo i el marrec ens fiquem a esguardar finestra avall, i veiem
arribar-hi els actors. Faran es veu una comèdia grega, o belleu, més
que no comèdia, tragicomèdia, perquè més veurem que s’acaba a
trets i tot. Els artistes van tots mig despullats, i n’hi ha força
de tot nus, com la dona. La rossa ens agafa cascú d’una maneta, el
petit a un cantó, jo a l’altre, i davallem, i ens asseiem a la
terrassa per a veure de més a prop el sensacional espectacle. Em fa
anar a prendre al taulell que hi ha parat darrere les cadires mam i
teca per a cadascú de la ‘família’, és a dir, per a ella i per
al vailet, i llavors, en donar-los-hi, els calzes de xampanyet i els
badallets triangulars de coca de recapte, veig que ella ja la tenim
festejant amb altri, un científic o assistent d’un laboratori
adjacent dels convidats a la disbauxa, i que el menut m’ha dit, ben
clarament, de </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">gràcies</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">,
i comprenc que no és ni mut ni sord, però ves a saber la raó, sa
mare vol que aprengui de ben petit els signes tan necessaris, ara que
amb tanta de sorollada i tanta de puta guerra i guerreta, tothom es
torna sord, i per a bona mesura vol que els aprengui jo ensems, ço
que no em desplau gens, és clar. Saber-ne és un delit. Sobretot si
la fa contenta, dona trempable. Esguardant-la amb quina facilitat no
festeja, comprenc l’enigmàtica confessió que una nit em féu la
dona. Comprenc, dic, que la rossa deu ésser ‘</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">l’altra</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">’.
La rossa és extremadament ben fotuda, hi insisteixc massa poc,
preciosa, desitjable, cardable d’una hora lluny. I ella i la dona
són es veu en una mena de tàcita competició per a escatir quina de
les dues es carda un nombre més considerable dels mascles
mitjanament potables, i no pas doncs homosexuals del laboratori. És
a dir, un seixanta per cent dels homes qui hi són. A hores de
llavors, ja se’ls deuen haver cardats tots, car cerquen fora del
cercle, i d’ací la ficta atracció de la rossa envers un pobre
baldraguetes com jo. D’on, al mateix temps, faig ben fet d’amagar’m
tant com puc. Si la dona em veu amb la rossa, malament rai. Rere una
de les portes del laboratori, hi he trobades unes ulleres, una gorra
de metge i una bata que em tenen ben disfressat, crec. He fet signes
al vailet que jo era jo, i m’ha comprès perfectament. No crec que
la meua entesa amb sa mare vagi al capdavall gaire lluny, mes amb ell
segur que ens entendrem. Un amiguet. Un cosinet. Potser de vida, toca
fusta. He albirat entre el públic el científic coreògraf i
director d’orquestra d’insectes, i m’hauria agradat d’ésser
prou valent per a atansar-me-li i felicitar’l per l’insecte
ballarí, ballarí i qui sap si cantador d’òpera i tot, tret que
per a sentir’l com cal a hom li calien unes bones orelles, de
l’estil dels muricecs, o de les falenes de senys hipersensitius,
per exemple. A part que, a més de naturalment cusc i timorós, em
trobava rosegat pel nelet, per la culpabilitat d’haver segurament
causada involuntàriament la tràgica defunció de l’artista,
cruspit d’un mos, com qui diu, per l’ogressa rossa de cabells
curts i cos verament sòlid. </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Nyam</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.
Tant se val. Com envejava nogensmenys la traça d’aquell home!
Aquell científic polimàtic, exemplar, transcendent, i creia
palesament que més que ‘</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Nobel-able</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">’
a hores de llavors. Si hagués pogut, m’hauria fet son deixeble i
tot, allí mateix. Mes ai, amb quines credencials les meues de
científic amb cara i ulls? Què són una barnús, una estrenyecaps
i uns aclucalls de curt de vista per a algú qui tan fàcilment no
perd umflària, i es desfia, i desconfeix i desficia? I s’enruna i
es qualla quan vol fer passar entre el públic cap nyepa per petitona
que sigui? Més talòs que una soca. Me n’hauré d’estar,
d’espinyar, com de tantes altres coses. Apa. Mentrestant,
l’espectacle de les anormalitats escandaloses es veu que entrava a
l’hora àlgida, els actors s’ensumaven els culs els uns als
altres, i teixien subterràniament amb allò recances i gelosies, i
vincles assidus i consolidats, i al contrari, odis d’embranzides i
escarafalls d’alta durabilitat, i tot d’una tot hi era molt anar
de correcuita. Un tret havia esclatat, i un dels actors es feia el
mort. Allò devia voler dir quelcom o altre, tret que jo no sabria
pas què, ni llavors ni ara. Ja s’ho fotrien. No perdria pas
l’estona amb l’idiota simbolisme, esbrinant si qui sucumbeix ple
de plom és l’enemic qui tot ho emmerdava, o qualque paperina
inviable, qualque transitori comparsa, víctima propiciatòria. Com
la immortal libèl·lula de mos somnis estètics. Abans tota aquella
atzagaiada no fes tocar la trompetada darrera, jo ha m’havia fos i
era al carrer. No hi veia enlloc la bòfia qui havia dit que anava a
cercar la molt emprenyada llora mentidera. Em sabia greu fondre’m,
pel noiet (tan científic, ell, ja) i per l’insecte (la prodigiosa
‘libèl·lula’ amb palps i sensors finíssims de falena; volia
haver’n demanat el nom al mag de la terrassa), i àdhuc per la
rossa mateixa, una miqueta. Però qui s’arriscava a exposar’s al
càstig de l’altra ogressa, la dona, només pel delit i la
tremperadeta de qualque altra abraçada de l’escultural molt
liberal científica? Content de conèixer-la, no cal dir, això
també. Una evocació molt suavitzadora per a les problemàtiques
eres venidores, on per atziac destí es veu que em veig condemnat,
segurament en part en reacció a la barbàrie universal desencadenada
entre governs d’assassins, a tindre cada vas vascular al cos
transvasant-me, hipertrofiat, tensions sanguínies com més anem més
criminalment, ai, apujades.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Com
definiríeu el mort?</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Com
definiríeu el mort...?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">N’Aristarc
V.? Malament rai, malament rai. Un c</span></span></span></span></span><span style="font-size: medium;">omplex
d’inferioritat per culpa de la gran alçada, almenys mig metre part
damunt de tot i sobretot tothom, gral·latori, s’engeperudeix,
vergonyós, maldestre, neguitós, patidor; bonàs, massa somiós,
però. Li deia els somnis no són re, aberracions del cervell
descontrolat; només la realitat és ferma. </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Recepta
principal de l’antic ‘Llibre de Receptes’: «</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Lleixa’t
d’ostietes moribundes i gaudeix (fins a l’espetec) dels quatre
dies on ets viu (o de fet mig viu)</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.»
Por de la mort: «</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Irrupció
fecal i ruptura dialèctica</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.»
La por et fa cagar i et trenca l’oremus. </span></span></span></span></span><span style="font-size: medium;">Ja
ho sé, home, et penses que no ho sé, que e</span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">t
desvetlles enmig de la nit, mortalment atès. Creus fermament que
qualcú (quelcom) t’ha enverinat. I que esdevens caseat, ço és,
necròticament degenerat, a tall de formatge que es podreix sense
retorn. I és que portaves l’enemic al cos. O un dels mants enemics
qui et foradava, un dels enemics qui curullaven d’odi contra tu i
pul·lulaven, sotjant-te d’estranquis, pels voltants. Se’t
declara, el cos, nafrat. Massa malalt. D’aquesta ningú ja no se’n
trau l’entec. Un esvoranc al ventre. L’horror de l’abís de la
mort se t’obr, no pas enjondre, ans al centre mateix de l’ens. Et
desfàs i t’escoles pel sot badat, un sot que s’eixampla per a
engolir-te sencer. Esdevenies, com a solució final, nan. Esdevenies
un sol petit nucli roent. Esclataràs en res que es fon com fum.
Arrapa’t fort. El viatge és aterridor. El darrer viatge és el més
desastrós. «</span></span><span style="font-size: medium;"><i>Bona
nit, Aristarc</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">»,
et desitges, «</span></span><span style="font-size: medium;"><i>bona
nit, noi; ha estat un plaer</i></span><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">...»</span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">No
us en recordeu de re més?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Home!
</span></span></span></span></span><span style="font-size: medium;">La
irrupció del vesper de làbils espectres era estressant i
anxiogènica, i macilentes fulgors es reflectien al l’eixut pinyol
de son visatge. S’estergien així mateix, damunt son vult
ecfràsticament inenarrable </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
</span></span></span><span style="font-size: medium;">un vult
que era un esguerro de minsa, molt nàquissa, vitalitat </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;">—
</span></span></span><span style="font-size: medium;">els
ventalls d’ombres qui, silents, se me li anaven allongant davant,
als murs escabrosos de la seua cambra que re altre no guarneix. Una
altra desfeta nocturna per a ell. Les colles persistents de vaporosos
esperits endureixen tanmateix llurs imatges i esgrimeixen llavors
atuells guerrers que l’atueixen. </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Engranatges
barroers, desenraonats greuges. Mecanisme bord del titelleta tràgic,
clivellat i abassegat pels magnets i els fòtils llurs. Qui sap si
mai s’hi ha despertat en acabat? Creu d’ésser-hi encar amb cada
nit de setge, al mateix indret extremadament reguardós. Atès que
l’únic que sembla ésser diferent és que cada esporàdic episodi
no duu, indolent, comparativament, sinó un canvi mínim de decor
colpidor. Per exemple, llurs etèries destrals es cristal·litzaven
en vius lluents raors, d’on els acoltellaments que se’n seguien
havien d’esdevenir més gloriosos ni genocides que no els d’abans.
Proliferaven així mateix, entre els cruanys de les brases i la
polseguera de xàldigues caient perillosament vora el polvorí, la
perniciosa presència de grotescs campions eqüestres qui es
filtraven, esbudellats, per les sobtades escletxes. La sensació era
tanmateix que els espectres no emergien pas dels murs, ans de sa
clepsa. I que s’emmirallaven en acabat damunt els blancs murs
esdevinguts tèrbols i foscs per les túniques negres de la nit.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Hem
trobat aquest poema.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Nat
en territori enemic</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">M’ha
calgut néixer eixerit:</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Esquerat
tantost del trau no he sortit</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Soc
jo mateix qui desdentegat encar</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
amb quatre mossos</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">S’ha
cruspida la vidiella</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Que
al cony de ma mare em lligava:</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Havent
lleixat d’ésser captiu</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Capciós
surava colàrsega enllà:</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Lluny
del port fa de millor navegar</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Per
al capdavall mai trobar l’indret</span></span></i></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">On
acomplir els vells pronòstics</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.»</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
seu...? És vostre...?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És...
De qui és...? Ara us ho diré. </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Les
dures penes del part (sovint tortures duríssimes, gairebé
insofribles), per a la dona qui, heroica, compleix feliçment amb la
balba implacable natura, esdevenen instantàniament oblidades amb la
llum de la salut. Així el seu cap amb el matí. Com qui, bo i
llençant, amb l’aigua bruta del cossi, el mateix infant suara
banyat, així abocava a l’abís de l’inexistent els episodis que
tant no el duien nocturnament a parir. </span></span></span></span><span style="font-size: medium;">Cascú
se sap els seus singlots poètics, inspector. Tothom endura sos
neguits. Vas passant pel carrer, i ets </span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">monopsoni,
és a dir, l’únic interessat a comprar-te’ls (els neguits). Això
sembla. Empatia zero, per part de tothom. Massa por de l’altre,
qui, malèvol, va amb gossos malparits o altrament armat. Ara, els de
més els veus força marrits, amodorrits, conformistes, moderats. Si
els feliços s’assemblen, els infeliços encar més. Voldries,
sense en realitat voler-ho pas gens, espiar’ls de nits per un
forat. Al zoo d’en Zoroastre hi deu haver de tot. Tret que, tot dit
i fet, cada astre deu servar el mateix nombre de desgraciats perduts
per l’univers. Un nombre que equival al cent per cent de la
població. Per molt que molts, deludits, se n’amaguin. Quan els
dius de ‘</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">desgraciats</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">’,
en dius poc. Car néixer, pobrissons, és la pitjor misèria que els
podria mai escaure. Tothom qui neix ja ha perdut. «</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">Amb
cada naixença, més teca</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">»,
diu la mort. I se’n fot esmeperdudament; no hi veu (amb raó) sinó
un altre (un de més, com si no en tingués prou!) misèrrim ens tard
o d’hora (d’hora, d’hora!) molt ridículament desconfit, i
aleshores totalment cruspit. Àdhuc al diable del triatge del Reialme
de l’Enlloc li sap greu de veure-us néixer, es disculpa que tot
fou un acte erroni, reconeix que la violència del fet és un gran
crim, el pitjor crim mai comès, i us demana per pietat que oblideu
ni que existeix; que, per comptes, us lleixeu entabanar per les
falòrnies llordament ejaculades pels maleïts covards de tota jeia
(majorment els obsedits babuïns amb hàbit de clergue), i que
visqueu doncs en la fantasia de l’espectacle buit de la natura,
esperant encar millor </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">—</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
ep, això si feu, capsdecony, l’estúpida bondat que us manen,
perquè sou llurs miserables ninots fets de mecanismes assats i massa
espatlladots. Còsmica apocalipsi on tot eren esclats de trons i
llamps disparats de pertot, i càndidament què havíeu de creure
sinó que devien ésser els ecos ominosos del faraut qui us anunciava
l’arribada, enjòlit, de la dalla rovellada que aquest cop us
segava d’empertostemps. Sotmesos a la perversa megalomania de
l’atmosfera, la sagnant dissolució de totes les incògnites, de
l’encès reguitzell de ferotges lligams entre el pànic i les
pífies del viure. Una gimnàstica anòmala. La pega fal·lera dels
bons intel·lectuals, el va triomf de les òlibes de la raó. Tot
allò que nodreix un desig de claredat és deleteri per al ben ésser
del personatge representat per l’adotzenat ninot encar no corcat
per cap mena de coneixement autèntic d’on sou sumits, en quina
altra miseriosa merda d’abassegadora horror abissal. I ara...? Ara
se t’ensorra enmig de la nit el sol ficte paisatge tranquil·let
que coneixies: «</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="font-weight: normal;">El
del somni esperançat</span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.»
Sents en un incís benaurat l’obscur testimoniatge d’un soroll de
glaçons percebut en consens a les dues orelles...? Quin de tos més
escarransidets avatars no trincava encar suara per la teua salut...?
Quin desgavell de llandes i tubulars. Tants de meandres membranosos
traucats traïdorament. Presències ultraviolentes que desumflen les
vesícules, els vaixells per on les cèl·lules, amb quines tristes
maniobres químiques, no desenterren els fantasmagòrics fenòmens
sebollits d’ençà de cada desmanegador incest on et sotmet la
bruta natura. Com l’anyell el borreu, t’ha sacrificat l’enemic.
I ara, entre aures i banyes, ets l’ens carnavalesc qui neix a
empentes i rodolons dins un món massa bavós de podrida ràbia.
D’ell és el poema tan revelador. Com peix qui creix de greix i
gruix, en quin líquid flatulent raus que no sigui destraler i
t’ompli de fiblades...? Ara mateix me’n recordava.</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Creieu
que era crit que preconitzava el suïcidi... Que d’això és
mort...? Creieu que fou son suïcidi induït...?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">En
l’argentada nit, érem un orfeó de col·legials qui tornàvem
tranquil·lament cap a casa, quan un boldró de massa engrescats
mestres d’aixa, tornant de la taverna, ens agrediren vexatoris com
tumultuosos bucaners. Ens encomanàvem a n’Orfeu mentre, en
escandaloses comeses, ens destruïen certes molt íntimes teranyines
de cèl·lules a traus jussans, i maldaven de més a més, malgrat
certes desavinences entre ells, força erràtics, com si encar
sacsats de mala faisó per latents molt corruixats oceans, per
abelarditzar’ns (capar’ns) i com qui diu a la bestreta, ans no
caséssim i tot, per minotauritzar’ns (fer’ns cuguços). Ell i jo
juràrem que, tantost traspassats, esdevindríem déus al Reialme de
l’Enlloc. Ell, amb la seua pell feta d’escates de serp que lluïen
com llustrins, amb un dels noms del dotze déus de l’infern hitita,
Zulki, jo, amb el més modest d’Enneàquer, el de les nou banyes,
bon predictor ran dels auguris. Per això puc endevinar com va morir,
sí, teníeu raó. Sabeu que cagar i cagar-la no és pas mai el
mateix. Quan els déus caguen, no caguen pas de per riure: llurs
estronts són com planetes sencers disparats a tall de bòlids. Ara,
tampoc, encar menys, no la caguen de per riure: la caguen de continu:
siguem clars: tot allò que foten i tot allò que mai han fet i no
fet què és sinó immensa caguerada...? Ja em direu.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
doncs...?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">I
doncs què...?</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Heu
dit que belleu sabíeu les raons per les quals morí.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Jo?
Pobre de mi! Sovint al pati d’escola li demanava, quan el veia tan
pansit, «</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Què
et pruu? Què et nou...?</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»
I ell s’enfilava a recomptar el reguitzell d’angúnies que avui
l’assetjaven. Pel que en dedueixc, s’ha mort de vint-i-quatre mil
motius alhora. Viure és una merda. Tan burxat pertot arreu que a la
fi l’espitxes. On és la novetat...? Tampoc és tan difícil.
Tornem-hi. Assenyaladament, tard o d’hora tots ens morim d’això,
de fàstic. En fi, ací ho teniu, tot el que en sé. De moment.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
clar que tot això no ens serveix de re. Tret que... Escolteu, no us
en priveu. Això no fa que si us ve una bona idea no ens l’hauríeu
de comunicar. Feu-ho. Per escrit, oi? Això també. No perdrem tant
l’estona.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="text-decoration: none;">—<span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Exacte.
Allò que jo pensava. Apa, siau, i a manar.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Contra
els desgraciats</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Ens introduïren a la cel·la
comuna un lleig personatge</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Nefasta influència entre els
tancats</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Tot ho emmerdava</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">El contradius s’enrabiava et
fotia un mastegot et matava.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">De la presó on cap gras
maldestre monstre hi tanquen</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">De mantinent hom en fuig com
esperitat.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">No em faig amb pallussos qui
són alhora matussers goliats.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">La vida és massa curta per a
viure-la</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Ni que només sigui uns dies</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Amb desgraciats.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">No els desgraciats...</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Els desgraciats eternament
bandejats dels meus voltants.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">(</span><span style="font-size: medium;"><i>Geòrgica</i></span><span style="font-size: medium;">.)</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Camejàvem poliglots en temps
de verema</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Vulnerables i amb anyocs de
raïms</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Que tastàvem com si fossin
dosis de saviesa.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">I a les finestres hi brollaven
ulls que ens sotjaven</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Per si de cas no entrepussàvem
i de creus no ens fotíem.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Llavors dels fumerals haurien
eixides ales</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">I a tots els buiracs a les
espatlles dels muriacs</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Els esmolats cairells tost
s’haurien exhaurits —</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Car encertadament tramesos</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">Ens fiblaven fins a
l’extermini.</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="font-size: medium;">)...(</span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Una
escapadeta per l’abissal dejús</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Corríem
el perill de fer tard</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
perxò pujàvem al rickshaw</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
en fustigàvem durament el conductor</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Qui
era llord i mig orb i un greu bardaix</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Menjador
de narcòtics per tot farratge </span></span></span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
clafert de ganyotes de llagot</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Amb
una pell vellutada de serp</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
unes parpelles que li covaven vacus</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Uns
ulls com si fossin ous o cireres </span></span></span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Que
es desclourien eventualment</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Transformats
en orenetes de vori</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Virades
en vols d’oc de dret al lleure imperible</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
qui ara ací baix amb impermeable ulcerat</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Encén
amb torxes ossos</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Perquè
fessin més de goig ni patxoca</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">De
nits pels poti-potis de les pires</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Inversemblants
on no anàvem a tot estrop</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
xiulant a tall de locomotriu.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Ens
esgargamellàvem en el rebombori ambient</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
establíem setge al clos on no trigarien</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Els
ja injuriats espietes a mandrosament</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Ni
cerimoniosa d’ésser matusserament executats.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Plantats
com esfinxs (esfingins doncs) llepàvem</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Tan
ben instal·lats un cornet de gelat maragda</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
paròdics esperonàvem com els altres</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">L’espectacular
desmantellant dels cossos</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Cacoètics
i algolàgnics dels exposats cul enlaire.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Com
qui cercant-se una puça pel paltruu</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Es
va esbudellant d’esòfag avall</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
tot per a toldre’s del neguit insuportable</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">D’uns
furóncols a l’ull del cul</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Imponents
com peus de cabra</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Així
l’enlluernador anorreament</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">D’aquell
sarpadet de rebecs i de sapastres.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Al
pedrís mateix on sèiem adelitats</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Hi
esgrafiàvem gliptografies</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Idíl·liques
eròtiques atiadores d’íntimes pruïges</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
fraudulents i barroers coincidíem</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Sense
temences a fonamentar el fenomen</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">De
la nostra insolent efusió artística</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">A
l’exaltació provocada als cranials ambres arcaics</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Per
la depravació intrínseca</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">De
la nostra ànima primitiva.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Robusts
i sobergs rapaços mai no engavanyats</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Per
l’oposició als costats de les buides</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Dissortades
presències d’altres qui no compten</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Tot
plegat enllà de captaires sense eines</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Sobirans
avesats a les perpètues tebiors</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Vessades
pels incessants vassalls</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Ens
anem </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">embutxacant
crepuscles</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Que
els mostrem exclusius ran abruptes voravius</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Per
a rebre’n refilets de lloances</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
alhora ferms i exalçats desigs de clarors futures</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">A
les quals volubles tampoc no ens comprometem</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Misteriosos
com lleteres rudimentàries</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Amb
gerres curulles de meloses panacees.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Enllà
del fum i les sentors angunioses</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Nit
arribada les constel·lacions ens tenen ben fotografiats</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Som
déus sense taques i ens fotem les currutaques</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
amb no pas menys èmfasi els efebs i minyons.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">En
el lucre resclosits i mai precaris</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Seduïm
igualment penjats escarnits i condemnats.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">A
la percaça dels pedaços cosits al son enyoradís</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Uns
malsons de simitarres daurades</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">D’incertes
durades</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Com
ara forns ardents que usurpen</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">A
les nostres inveterades cotnes</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Les
osques safrà on s’acomodaren</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Durant
astoradors eons les cròniques d’adés</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Posen
nocturns llurs accents irritants</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">A
les escrostonades façanes i escorces</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Que
sempre havíem cregudes asèptiques</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
potser de bell nou ens erràvem encar.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Un
comiat glacial imposem llavors al món</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Mentre
hom s’esllangueix fet malbé</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">S’esvaeix
i se li reflecteixen a les llacunes</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Del
seu esment deteriorat inconeguts obstacles</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
ajorna el dol que les rels rebels de les riberes</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Fan
rebotir devers el gep boví del qui fuig</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Armat
amb el tràmec vers son aixopluc</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Que
s’ofega de còdols o galàxies extracurriculars</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">I
ell qui doncs assidu no se t’ensopeix pas mai</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Ai
llas company (no pas? no pas?)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Mai
no ens llegut de ja plegar d’una puta vegada</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Als
immortals.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">L’esfèrula
sencera és un parany per a piranyes</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Per
a esbargiment del xurriburri, sinistra fou la disbauxa en honor del
ressuscitat. La més púdica de les putrefaccions declararen les
autoritats ésser la seua. La folla cassigalls del violí tocava el
seu instrument espatllat. </span></span></span></span></span>
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Els
nimfòvors ens confoníem en el xipolleig de les orgies i ens
amorràvem mentrestant a les xones de les truges. Renoi, amb quina
goludam, amb quina golafreria, no hi insistíem, i això a despit de
les boires mentals, i els meteors cacofònics amb què l’estultícia
pròpia i aliena no ens lapidaven a manès i de continu. Sense
engaltar, hi anàvem de dret, hipnotitzats pels pampallugueigs i els
matisos més cridaners dels miratges novells en forma de
monumentaloides fufes. Les volves als ulls se’ns convertien en
vulves, les buades de les quals, ço és, les voltes vaginals, adés
severament i àdhuc mortalment interdites, se’ns revelaven sense
estalvis. Per amples i llises avingudes crurals, carranxes endins,
les seus catedralícies, els sitis sagrats de setins i d’aromàtiques
bromeres saboneres, els descobríem meravellats, i grollerament,
rescabalant-nos-en esmeperdudament, hi fotíem mossada i ens
n’atipàvem. Obsedit a foradar, mon filaberquí guspirejava en tota
llum, fos de fanal, fos solar. Tot al voltant de la cleda on ens
desfèiem de robes i de reserves, hi onejaven els cons del parar
compte. On no podíem entrar, tot i que ens desficiàrem per a
fer-ho, fou als magatzems cosmopolites. Corpresos, ens els guaitàvem
de lluny amb melangia. Sabíem que hi pul·lulaven anacrònics
tripijocs i que s’hi amunteguen els tendrums dels megalòmans. I
que, part de dins, hi patrullaven, a tall de parrots o burots, certs
furots qui, com tota feram, s’obsedien sovint per ombres o
espectres invisibles i els hauríem vists llavors com es cargolaven
com ara atesos per tot d’esgarrifaós de fred glacial, i eren
aleshores tan vulnerables que àdhuc els bandejats podríem haver’ls
desconfits o anihilats.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Llavors,
els indígenes, enferritjats a la fi de tanta de festa, ens ajocàrem
una mica més escurçats que no feia quatre dies, quan el ressuscitat
encar era viu. Car ara, pobre diable, ja ho sabeu, oi? S’havia
tornat a morir. Confiàvem amb totes les forces de les nostres
voluntats que aquest cop fos de per de bo de bo. Que no fotés com
aquells pobres bons muricecs qui cremàvem als fogons quan fútilment
ens volíem dibuixants, només per a copiar-ne els horrorosos posats
de dimonis a l’infern, mentre encesos voleiaven morint-se i portant
flames pertot al voltant de la cuina closa. Sort que en acabat,
havent fracassats també de dibuixants, esdevinguérem boxadors de
qualitat indiscutible. Això també. Ep, jo mateix hauria arribat
lluny. Era aquell vespre amb mon pare, el qual s’esqueia que
aleshores representés la ‘Universal Pictures’, i avui érem a
punt de signar un contracte de bilions i bilions amb una cadena de
televisions, i no sé pas què, quina malura, potser un petit atac de
feridura, l’ha atès, car prou sembla haver perdut el quest, flasc
i balb, i no troba l’adreça ni el programa enlloc, només es
raspalla la ferramenta tot el maleït jorn, i farem tard per al
contracte, i personalment hauré mancat l’essencial entrenament per
a avui al vespre, justament quan millor no em preparava per a una
oportunitat magnífica que tindré l’endemà d’assolir el
campionat d’enguany. Fui batut vergonyosament, dos ulls de vellut,
uns llavis fesos, un nas de través, un fetge malmès, uns ronyons
cardats... Tot un desori corporal, del qual ja no em refaria pel que
em romangués d’estada.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Escarnint
detalls marginals als mosaics del mausoleu de na Gal·la Placídia, a
Albatàrrec, les gavines atapeïdes eixien, disfressades d’ànimes,
dels buiracs de pell humana que portàvem, darrere, eslingats als
baldrics, els geperuts qui anàvem, fictament penedits, a les
cerimònies de l’enterrament definitiu del repatani carallot qui es
veu que acabà, efervescent, surant a la fangosa superfície, malgrat
passar-s’hi força de dies, al foradot on fou colgat un cop
declarat finat i refinat. I tots hi havíem beguda a la seua honor i
memòria xarrupades o rajolins al porró comunal pel del fi bon vi de
Vimbodí. La mòmia se’ns en reia, era evident. La química, no hi
ha re de més eloqüent, la química que batallava sota la mortalla
se li estergia a la faç debolida en ganyotes insultants. «</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Malparit!</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»
Renegàvem contra el mort de les ressuscitacions extemporànies i
contra tots els seus dignitaris ignars i botxins.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">De
quan érets petit i érets, dels monstres, farratge, et retornaven a
l’esment els monstres qui t’emergien de les parets i es
despenjaven dels ràfecs i t’entraven per les finestres tancades,
sense esbatanar-les mica ni asclar-ne els verguerons. Llur setge era
incessant, enderiats a aparèixer-se’t i a envair-te. Eren els
innombrables espectres dels morts extraviats lluny de llurs Camps
d’Asfòdels, i et venien disfressats de monstres amb parracs que
portaven totes les colors més resplendents de l’espectre. Sovint
es feia el silenci i en l’oasi del silenci hi jugaven els babuïns
a la mateixa partida d’escacs; l’endemà i l’altre, i l’altre
encar, hi eren; catorze dècades s’escolaren i el silenci es
trencà, i tot fou peces pels aires. Qui havia guanyat? No ho
esbrinàrem mai. Car els dos contrincant eren emmirallats bessons i
s’assemblaven tant. Sublims, ensenyaven llurs dents amb la mateixa
joia, tret que tot d’una, tot anà a pitjor. El campió, o el
batut, foté mossada al coll de l’altre. El clima s’espatllà.
Allò evità que acabés de cruspir-se’l. En acabat de la gran
tronada, constatàrem que el cadàver mig menjat era, no pas de
babuí, ans de cavall. El cavall negre qui havia ficat el rei
perdedor en escac mat. Maleïda revenja. Trobàrem que, meningítics,
devíem haver patida qualque al·lucinació. La pandèmia
al·lucinatòria era en el seu moment més estel·lar. Tothom
al·lucinava més o menys; si fa no fot, tothom veia als esporàdics
miratges escenes pretèrites encastades en períodes posteriors,
introbables de moment a cap vera història dels astròlegs del futur.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Tornant
del cementiri, aflictes tots plegats pels rars vibrions i clostridis
d’un ambient calamitós burxat i solcat per tot de tel·lúrics
singlots eruptius, els totalment tolts esclaus ens declaràvem muts i
absents; fantasmals, desapareixíem com pigments descolorits pels
marges del temps, i d’amagatotis, acobitiats i encobeïts per la
natura, sèduls, apreníem d’alquímies i aritmètiques. En les
foscors de les nits clandestines, s’esqueien, adients, els esclats
dels flascons enfeinats. Vapors antropomorfes se’n deseixien;
espectres nostrats qui ens obeirien ulls clucs. Tornaríem fets uns
bocs plens d’urc i vim, i, amb llurs ajuts, guerrejaríem sense
treves. M’hi plac de segur força, en el somieig... I aleshores
menys. Tot minva a la llarga. Me’ls guaitava dolçament i
impassible, i una compassió em corfonia. Compassió per als
apassionats, car prou totjorn es rabegen en les infectes cagarrines
de llurs dogmes i manaments misèrrims. Llavors afluixava el fil de
la miloca, em feia enrere, i em desava enjondre. Ja no soc, com
abans, escènic i dels qui lluiten. Ara, escèptic, he apresa de la
ciència. No soc ja cap despulla pollosa qui s’acarnissa amb les
desferres. Era abans enclí a l’episòdica orquestració salvatge.
Esdevenia plural i no em veia concernit per cap crim gregari. Ara
veig que les fanàtiques arrencades comunes no treuen mai a gaire.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Rebia
com a conseqüència manta de guitza a les arracades. Amb els senys
de sobte esmussats, sentia que em deien, urgents, «</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Osta!
Osta!</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">».
I que no hi cab, tot i que abans sempre hi cabí. Ara s’hi volen
fotre ells, els novells, els de les noves lleves o fornades, renocs
arronyacats, amb ímpetus primitius, no gens permissius, qui tot ho
trobaven plumbi i no prou acolorit de sang.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Els
ostracitzats ens en tornàvem capcots. Vessàvem d’insígnies que
anàvem, astènics, lliurant als elements. Entràvem en la pol·lució
de la convalescència. Amb una meitat eixuta i l’altra plena de
túixecs, ens fenyíem, entre els llimerols del desfermat oceà,
algues conreades pels espasmòdics taurons. Amb llengües convertides
en trencats termòmetres, gaudíem dels pèssims fragments
d’enrogallades idees, mentre pentinàvem els ases ensopits, qui,
malmesos i tot, ens menàvem doncs, d’ençà dels antics fasts d’en
Faust, directament al permanent Elisi.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">«</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Sents
els gongs?</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">»
Ens arribàvem a cap kermesse on tothom, enjogassat, es banyava a la
Font de la Sang del Drac. La sang del drac hipogeu qui es va
dessagnant fins a la fi dels temps. Ens n’estiguérem
d’afegir’ns-hi. No ens mullàrem ni els peus. Qui es volia ja
incòlume? Havien definitivament passats per a nosaltres els anys de
les falòrnies. Tentaculars, mnemotècnics, no ens sotmetríem pus
als turments de cap litúrgia. Havíem fetes miques les tabel·les de
les obligacions. Esbravats, ni eutrapèlics ni ataràctics, mes amb
les clepses prou buides, ja no crèiem ni en carismes ni en catarsis.
Ni rialles ni plors no ens atenyerien mai pus.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Atesos
a les femorals per banyes de senglars, trontollàrem devers l’ocàs.
Tornem-hi, per un paisatge irrisori de dòlmens i menhirs força
esquerdats (seients i crosses per als betzols gegants d’adés, qui
òlim ronsejaren llongament pels mateixos rònecs verals, fins que
també s’escolaren com ens escolarem estigis fangs avall),
camejàrem, capats i acaules, i amb crosses asclades, ranquejant com
carronyes qui eludissin curosament el contacte de llurs penellons i
d’altres coents nafres vives a les peülles amb els caires esmolats
i les arestes més cruels dels pedrots més agressius. Una rapsòdica
exuberant pirotècnia atmosfèrica ens brasejava les natges. No
entràrem pas en pànic. Un cop nat, tot el terror romanent ja no et
pot sorprendre molla. Els misteriosos mecanismes bacterials a través
dels quals resultàrem nats, deuen ésser escrits (tret que
evidentment cal suputar que il·legibles — i qui n’escatiria mai
el codi?), a la nostra memòria marmòria. De les sorres als llécols,
dels llécols a les palúdiques pàtries dels samarucs, i d’ací a
les glaceres mateixes, el camí s’estretia i esdevenia de pus en
pus advers.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; text-decoration: none;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Estrenus
sentinelles semblaren, glaçadament estatuaris, voler-nos impedir
l’accés als mefítics cenotafis on havíem la intenció de
refugiar’ns per a la sempiterna nit de septentrió. Frígids els
vèiem. I de fregits al desert a frígids a l’àrtic ens veiérem
nosaltres mateixos. Allò ens féu espetegar. Palesament, ‘fregit’
i ‘frígid’ no era el mateix. No valia a embarbussar’s.
Emprenguérem el ritu quaix oblidat del riure. I allò ens distengué.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Amb
els auriculars oraculars de les mans esquerres es grataven eternament
a les galtes brians carners, mentre si pixaven, pixaven calamarses, i
si cagaven, flocs i glaçons. Vigilants qui eren com ara carrinclons
xarons ninots de jardí de ric-home. Nans amb barretina, uixers
negres, i uniformats cornetes de cacera de guineus, i postillons, i
palafreners... Amb allò, rai. Hi accedírem, als cenotafis o iglús,
sense que es belluguessin gens, com prou havíem conjecturat abans de
fer el primer relliscós pas. Ens menàvem ara plans, per les
blanques enlluernadores esteses de la ja moribunda estada.
N’atenyèrem al capdavall els darrers mèdols, i pregonament
bleixàrem, pus distesos. És conegut. Tot allò que existeix
s’enyora de la pau del no ésser. És el somni fonamental de
l’existent. Tornar-se-n’hi. És l’odissea de cada objecte qui
viu, ni mai no ha viscut, minúscul o gegantí. Tornar-hi i
tornar-hi, amb l’incís si fa no fot heroic de tornar-s’hi quan
calgui, i en acabat tornar-se’n. Cap a Casa. Per la via de la
putrefacció. A Casa, a Casa, a Casa. Uf.</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in;"><br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)...(</span></span></span></span></span></p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; text-decoration: none; widows: 2;">
<br />
</p>
<p class="western" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0in; orphans: 2; widows: 2;">
<span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">(</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Fi
del cinquè llibre</span></span></i></span></span><span style="color: black;"><span style="font-size: medium;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">.)</span></span></span></span></span></p><br /><p></p>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-69401953544396841082020-05-02T11:29:00.004-07:002020-05-06T07:43:01.971-07:00petit esborrany<br />Tants d'anys vivint acollonit. Acollonit pels angoixants monstres invisibles qui entrevenen els entremons. I allò em privava d'esguardar re sense por, és a dir, d'urt a urt, davant per davant, d'ulls a ulls. M'ha calgut arribar a les portes definitives de la desaparició, per a gosar traure'm els aclucalls.<br /><br />No em servirà de re, és clar, car no soc ni un déu ni soc immortal, i de fet no soc sinó un pobre no ningú sense gaires calers; amb prou calers per a anar fent amb prou feines, com gairebé tothom. Però si més no el plaer d'haver comprès al capdavall quelcom d'important ja és una mòdica satisfacció que em duu una certa joia al pit. La joia de comprendre, no hi ha joia més satisfactòria, crec.<br /><br />I què comprenc? Què comprenc clarament?<br /><br />Això. Ara comprenc totes les mitologies, tots els déus als panteons.<br /><br />A cada planeta que els habitants qui hi viuen acaben destruint, hi ha sovint, escàpols, uns quants malvats multimilionaris qui es conxorxen per a sobreviure. Amb els mitjans materials il.limitats que posseeixen, permeten, superiors, ço és, sense recances, la mort absoluta d'emparar-se del planeta, i ells foten el camp abans l'esclat definitiu. Foten el camp devers planetes verges, on, embrionaris, esdevenen els déus qui seran recordats vagament per la gentada qui a poc a poc, descendint d'ells (ells esdevinguts immortals i anats en acabat a colonitzar mons novells), també, com tota multitud sense fre, destruirà llur planeta, tret que potser, encar un altre boldró de malvats multimilionaris l'abandonaran per a esdevindre així mateix ells déus immortals qui colonitzaran d'altres indrets de l'univers sens fi.<br /><br />Comprendre això gloriosament em plau.<br /><br />(...)<br /><b> </b><br />
<b>D'ací aqueixes Lletres Marcianes</b> (en marcià, si us plau).<br />
<br />
<br />
Jumpin' genes, vós! Això és una catàstrofe global! Com se'n diu? Ah sí, suïcidi col.lectiu. La calamitosa plebs addicta al continu col.lapse. Hom ho anorrea tot i es sorprèn com un datpelcul dat pel cul per un sobtat monstre de quirra estrastosfèrica si l'anorreat és així mateix l'anorreador.<br />
<br />
Doncs bé, en Cru, com us anava dient, man rai, no re, ni víctima ni còmplice, re de sencer ni amb estatus d'estàtua, només algú, quelcom, una altra psedounitat, un altre atzarós glomèrul fet de cèl.lules doncs casualment aglomerades, i interinament alhora admirant i tement, embadocat amb l'espectacle i alhora acollonit per l'amenaça, ara latent, adés a tomb d'esclafar't, i és clar que, sovint, amb l'afegitó d'un polsim d'odi per tot allò altre qui poc o molt es bellugui, tant se val, tant si és microscòpic o de mida incomprensiblement colossal; car tot sembla molt enfibladament capgirat cap al teu detriment.<br />
<br />
Sense sexe o amb sexes diversos, i mes idees, ara pairals, adés clandestines, de caducitat pràcticament immediata, atès que tot hi és efemèride i prou, ço és, atzarosa avinentesa, efímera esdevinença, inèdits oblits, amb una passió d'afecció vers els taüts; sense anus, amb tota cagadora emmerdissada esdevinguda doncs pòstuma; de tot fecal ni fatal error finalment exonerat, l'astoradora capacitat meua per a esguardar abís avall i veure-hi monstres, monstres despullats i rabejant-se en bacanals molt pàmfiles; el cosmos convalescent convençut de la seua culpabilitat i ara doncs ses llàgrimes brutals esdevingudes la fràgil porcellana dels estels; esclau rabit pels violins fregats pels planetes qui esbojarradament col.lideixen; cos referencial de sanglots i onerosa nosa al pit deguda a cert neguit joiós que ensopega amb els mèdols pedregosos dels desviaments sobtats provocats pels blasmes intestinals; la llet arbitrària de les plèiades inequívoques presa a dosis prou gimnàstiques; un àpat rigorosament necrològic que ens cau a un païdor oníric; els segells contingents de les distribucions estel·lars/<br />
<br />
<br />
Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-86618232870257837522016-03-28T16:12:00.002-07:002016-03-29T12:15:04.791-07:00Aristarc<br><br><br>
<blockquote><center>
<br><br><br>
[<b>guaitaire guaitaire</b>]<br><br><br>
Ets el guaitaire qui guaitava l’aire —<br>
Hi ensopegaves qui sap si el teu cos<br>
(Se’n va bocí a bocí, petit i gros,<br>
Que mai no es pren pas a cap croc ni caire).<br><br>
El cos — l’ignora hipòcrita missaire;<br>
(No sé què es creu que és, datpelcul talòs:<br>
Ple de misèries, un envàs mal clos<br>
D’on se n’enfuig l’ànima per l’escaire).<br><br>
Fum a través, per arriscats ravals,<br>
Al far fas cap, on sincer escorniflaire<br>
Els vents ensumes amb nas de drapaire.<br><br>
La veritat la dius, i amic no gaire —<br>
Només n’hauràs si com ells ets tan fals.<br><br>
Del far dels clars n’ostes parracs, fecals.<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
[<b>filosofant t’afoguen</b>]<br><br><br>
Ocell sortós pres al vol i esmocat<br>
Anys fets malbé esperant el temps propici.<br>
I ara encarem absorts el precipici<br>
L’esbart sencer engolit pel fosc forat.<br><br>
Procrastinant veiem passar el seguici<br>
De mant de mort sempre en precària edat.<br>
Sens ales ara amb el motor espatllat<br>
Ens estimbem i com qui diu per vici.<br><br>
Nova carronya afegida al canyet<br>
Monstres grotescs bavant t’hi cataloguen.<br>
Somriu-los quec amb espasme discret<br>
Quan amb el nas filosofant t’afoguen.<br><br>
Efímer entre espècimens sens fi<br>
Banal floreta d’oblidat camí.<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
[<b>8 de març 2016</b>]<br><br><br>
Arribes avui a l’edat obscena.<br>
Tothom et xiula — la piula t’has treta.<br>
<i>“Què és ara això? Sembla que cagui veta!<br>
L’estireganya com torta amfisbena!”</i><br><br>
Plegat, la piula embroques com trompeta.<br>
Uròbor ets, allò els desencadena:<br>
<i>“Quina indecència! Buidem l’escena!<br>
Fot-nos el camp, antiquat atleta!”</i><br><br>
No vols anar-te’n i de tot et cau:<br>
Pedres tomàquets cacauets i ous.<br><br>
Restes incòlume, ets prou on t’escau.<br>
Poc has d’anar-te’n per cap dels renous.<br><br>
Ara, quan és el cos qui et cau a peces<br>
Llavors i tant, al darrer cau t’adreces.<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
<b>Nou aparatós descens</b>
<br><br><br>
A l’esglaó més alt espiava els amants. Amb el lleuger biaix del darrer esglaó, els llapis a pleret relliscaven, i de vegades, per a evitar que s’estimbessin i potser alertessin tothom de la meua presència, em calia apartar els ulls de l’escena bàsica, quan ve-li que, sense adonar-me’n, a la vora l’hi tinc — ella.<br><br>
<i>Què hi fas?</i> — que em diu.<br>
<i>Espiant els amants</i>.<br><br>
Crec que ho troba bé; en tot cas, es treu uns pintallavis i un tallaungles i d’altres petits instruments d’una bosseta de maquillatge i s’ho fica tot a la falda no fos cas que si els fiqués a l’esglaó esbiaixat li rellisquessin; ça com lla, en ficar-s’ho tot a la falda, s’ha hagut de (o volgut) eixarrancar, eixarrancar espectacularment — son entrecuix palès palès.<br><br>
<i>No sé si ho sabeu</i> — que li dic, prou humil — <i>mes als setanta i tot, trempar encara rai</i>.<br>
<i>Setanta? Me’n portes pel cap baix quaranta.<br>
Xifra important.<br>
I tant. Parla’m de la feina</i> — fa, gratant-se despreocupadament els pèls del cony sota les estretetes calces blanques, alhora que moneja amb els petits instruments de fer-se encara més desitjable.<br><br>
Començava a dir-li que potser s’erra, que no és pas que sigui espia professional, que ho faig d’afeccionat, diguem-ne per feblesa i per tendresa envers el món, i envers les persones enamorades, sobretot, i gairebé exclusivament, les qui festegen i carden il·lícitament, ço és, fora dels contractes matrimonials i d’altres encarcaraments imposats per les reaccionàries societats, integrades, sembla, per un gran nombre de ferotges animals especialment perversos, només dedicats a impedir els goigs naturals del proïsme. Maleïdes opressives i repressives forces del cretinisme ambient.<br><br>
No sé pas si m’escolta gaire. Tot d’una, quelcom m’impel·leix a amorrar-me-li a l’entrecuix. A través les estretetes calces blanques, el seu cony sucós fa una divina flaire.<br><br>
D’antuvi, s’hi troba bé, amb jo xarrupant-hi. Tot i els meus setanta, de sobte no em fa mal re; com qui diu, elàstic rai. Els mals vindran en acabat — ai, ai, endemàs d’ahirs insensats, prou m’hi conec.<br><br>
Mormola i bleixa d’un cert plaer. Ara un sotragueig salvatge. És l’orgasme, prou que ho sé. I tot rodola. Els petits instruments de maquillatge, els pintallavis, els meus llapis... Greu daltabaix. Forta crisi. Sorollós terrabastall. Bromera sobreïxent. Rodolaria avall jo mateix i tot, si doncs no fos que se servar-me, molt precàriament, a un branc de barana. Ridícul.<br><br>
A baix, als diferents llivells, tothom alertat. Amants, oficinistes, operaris.<br><br>
Em va caldre davallar excusant-me profusament. Un vellet pregonament avergonyit, amb una taca cada cop més grossa al davant dels pantalonots. La riota de tothom. Rialles nervioses dels amants, múrries dels oficinistes, grolleres dels operaris. Ella, ningú no n’endevinava mai la presència. Més tard, quan la gent, qui suara descansadament i molt agraïda tant se’n reien, foren novament ocupats en llurs inútils empreses, potser, imperceptiblement, ella davallava, i suaument se n’anava també rere la seua taula de trista buròcrata.<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
—<b>El nostre llit un clot</b>.<br>
—El nostre llit — un clot. Un clot rectangular fet a cop d’urpa damunt la dura terra siena. Abans me’n record que prenent més o menys revolada, el podia saltar. El podia saltar, el llit, al començament, tant en la llargària com en l’amplària. Mes és certament cert que amb el pas dels anys l’hem degut anar eixamplant.<br>
—I allargant.<br>
—I enfondint, i enfondint.<br>
—De tal faisó que ara no puc, ni en l’amplària, i menys, és clar, en la llargària, saltar-lo.<br>
—A part que...<br>
—A part que, fons com és, si hi queia, el mal que m’hi feia, vós.<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
[—<b>La mort un detall</b>.<br>
—Tens nou anys, aviat seran les nou; et dius Aristarc, vas a escola.<br>
—Esquivant un cagalló de gos, relliscaràs damunt un gargall i cauràs de la vorera a la carretera.<br>
—Precisament ara que un autobús passava arran.<br>
—Una de les rodes del qual t’esclafarà el cap al caire de la vorera.<br>
—Les dones qui tornen de la plaça s’aturaran un moment, esfereïdes, i veient el teu cadàver tot espatllat, amb la bata d’escola tota plena de sang, i el teu cap esgarrifosament esclafat, s’exclamaran, qui amb molts d’escarafalls, qui molt recollida i gairebé silenciosa, <i>Pobrissó pobrissó</i>, o <i>Fillet fillet</i>.<br>
—Tornaran cap a casa commocionades, les dones, encara passant per la darrera botiga, per cal flequer, per la fleca, i faran un comentari, alhora demanant el pa, <i>Oh estic tota trastocada, pobre xiquet, tot fet malbé, esclafadet, el cap fet miques</i>...<br>
—És clar que la mort és un detall.<br>
—La mort — un detall. Sembla important perquè s’escau a la fi de la vida. Si s’escaigués a qualsevol altre moment passatger de la vida, fóra detall oblidadís, te n’oblidaries com si mai no hagués passat.<br>
—Com quan de petit anaves a estudi, i et veies caminant reflectit efímerament damunt cap vidre d’aparador que, a més, dintre, mostrava miralls, i et deies, sense pensar-hi, de fet pensant en coses més interessants...<br>
—Com ara en les cagades de gos que no has trepitjades.<br>
—O en el fet que ets avui moro heroic, tornant victoriós de pelar milions de croats merdosos, i qui ara doncs reconeix, molt magnànim, els aplaudiments del seu harem.<br>
—El seu harem, constituït per moltes (les més fermes) de les noietes qui van a escola, a l’estudi de monges on va ta cosineta, gairebé a la vora de la teua escola.<br>
—O resulta que ara mateix, entre les cagades, t’has trobat un centimet, i has pensat immediatament en la rateta qui escombrava l’escaleta. Què en faràs? No gran cosa. L’estalviaràs i te n’aniràs trobant milers i llavors... Llavors sí que et compraràs... Et compraràs...<br>
—O et capfica el panteix feixuc d’una vella grassa qui pujava les escales...<br>
—No.<br>
—T’havies vist en els miralls i automàticament havies dit, <i>Aquest el conec... aquest el conec... vagament</i>. I has continuat, i no hi penses mai més.<br>
—O qualsevol altra petita anècdota que no se’t grava a la memòria, com ara mateix que has vists uns homes qui semblaven parlar de diners.<br>
—Ah, tants d’homes inútils parlen de diners; de vegades més efusivament que no d’altres, però...<br>
—Oi que ja no te’n recordes, de les cares que feien, i si n’hi havia un de més emprenyat que no els altres, o més agafatós, o obsequiós, apegalós?<br>
—O més malparidet, més murri?<br>
—Furtiu?<br>
—Fatu?<br>
—Doncs així mateix la mort, si no fos que s’escau quan s’escau, és clar.<br>
—(...)<br>
—“Aristarc Verdura, nou anys, va morir ahir d’un accident, trepitjat per un autobús mentre anava a estudi” — això deia si fa no fa el diari l’endemà.]<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
[<b>vinclada damunt les petúnies</b>]<br><br><br>
Sempre arronsadet a les parets, xiquet molt patidoret, molt paradet, molt espantadet, geperudet, he tornat a passar vora el jardí de la veïna.<br>
I quina sort, avui, vós!<br>
D’esquena meu, ella era vinclada damunt les petúnies, i jo, entre els barrots de la tanca, ajupidet, li esguardava faldilles amunt.<br>
<i>Li he vist el cony? No ho sé. Qui n’ha vist mai cap? Estic tan desconcertat!</i><br><br>
Jagut al fang, esdevenia fang, com qui diu invisible, per ningú calat.<br>
<i>Sóc fang, sóc fang</i> — que em deia —. <i>Brosseta a l’ull d’una formigueta qui, espiant-la cuixes amunt, es rabeja en buina d’elefant</i>.<br><br>
Tret que en un altre instant ella m’ha vist i se’n riu, i em diu, rient, que vaig tot brut, que ja puc tornar a casa a rentar’m.<br>
Avergonyit me’n ric vergonyosament. Tan victoriós, i venturós, i amb la terra fos.<br>
Car quan tinc vergonya sóc campió!<br><br>
He corregut cap a casa; m’he torcat amb un drap de cuina que llençava en acabat a la roba bruta.<br>
He presa llavors la caixeta de ferro dels meus tresors.<br><br>
Tornant, si fa no fa net, he entrat al seu jardí.<br>
M’ha somrigut; em sembla que es pensava que li portava cap encàrrec de part ma mare.<br><br>
M’he distret amb el seu somriure de deessa imponent, i m’ha caiguda als peus la caixeta.<br>
Ui quin mal.<br>
La seua rialla llavors, si em feia trempar!<br>
<i>És la vergonyeta el meu opi? La vergonyeta prou em fa trempar</i>.<br><br>
Quan tot embarassat m’he ficat a la gatzoneta a plegar la caixeta, ella, davant meu, també s’hi ficava per a acunçar la terra al peu d’unes peònies. La seua faldilla li pujava a mitja cuixa.<br>
<i>Gosaré fotre-l’hi llambregadeta carranxa amunt? Oi que no porta calces?<br>
En porta? No en porta? Quin embolic, quin mareig</i>.<br><br>
Com si li oferia en secret tot el bé que tinc, humilment, tot tortet, arrupidet, davant seu he colgada molt superficialment la caixeta de ferro, entre tres o quatre tuies i criptomèries joves, o nanes, a un raconet altrament nu del seu jardí.<br>
I amb allò ella se’n reia encara més fort.<br><br>
Tot d’una m’ha escopinat a la cara, i he xarrupat, escorrent-me, el seu gargall.<br>
Llavors ella ha cridat el gos i jo he fugit tot esverat.<br>
He sentit que, encara rient, tancava la tanca darrere meu.<br><br>
L’aigualideta lleterada m’anava rajant cuixes avall, sobreeixia els camals dels pantalonets, es regolfava en sengles tollets a cadascun dels revolts dels genolls.<br>
Empegueïdet rai part defora, mes ben contentet part dedins.<br><br>
Car m’imaginava (fora dubtes!) que sí, que allò, aquells llavis, aquells morrets glabres, partits per una pregona entalla, devia ésser, mentre es vinclava amoixant les petúnies, al capdavall el capdavallet... el capdavallet ragudet d’un conyàs triomfant.<br>
I no pas cap plec de cuixa i natja, no.<br>
Un cony, un cony!<br>
Un cony de dona, misteri supernal! No pas cap conyet merdoset i sense història de neneta qui va pel carrer sense calcetes, no.<br>
No! Un cony de veritat... que, sencer, vés a sàpiguer com cony deu semblar ni quina cara deu fer!<br><br>
I llavors un rosec, <i>Demà n’estaré tan segur, que li veia el cony?</i><br><br>
Demà...<br>
Demà continuaré cercant pertot arreu aqueix flairós bolet il·lusori que hom diu que les dones duen tan esotèricament amagadet al bell centre del món.<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
<b>Aristarc Verdura, mort</b> (40)<br><br><br>
—L’Aristarc Verdura amic meu? De cap manera, senyor inspector!<br>
—Al contrari, senyor inspector, escolteu. Cert que ens coneixíem de lluny, diguem de fa sis o set anys. Ell era escombriaire, com jo encara ara. Després ell fou expulsat del gremi, massa boig, massa maltractar els contenidors, massa insultar i picar l’ullet i voler tocar, amb la vènia, el cul a les caramaseres.<br>
—Doncs bé, cert. Érem, fa tots aqueixos anys, un boldronet d’escombriaires qui sortíem algunes nits. No res, senyor inspector. Fèiem unes copetes, visitàvem algunes senyoretes d’aquelles qui hom en diu fàcils i de millor mercat. Vós rai que em compreneu, cert, amb la vènia.<br>
—Una vegada que érem quatre i ens anàvem a cruspir una coca de recapte, i era, sabeu, cert, una d’aquelles coques de recapte que duen una fava dintre. I així qui treu la fava, la penyora, oi, doncs ell ha de pagar la coca?<br>
—Doncs bé, rai, això rai, tothom entesos. I la fava hi era, ca? I qui la trobés pagava, fa?<br>
—Doncs, au, què. Que la fava no va aparèixer mai, senyor inspector! Algú entre els quatre se l’empassava. Per a no haver de pagar!<br>
—Qüestió d’honor, diguérem, senyor inspector, cert. Punt d’honor, autoestima, amor propi. Amb la vènia, marcials. Altrament, ca, quin greu oprobi per al gremi, per a l’ínclita entitat!<br>
—Ultratge a la bandera, o al drap brut on ens torcàvem els patògens i els morbífics elements, tant se val, car el que compta és la intenció, cert, no pas? El greuge comès, barement entaferrat, i el greuge admès, baronívolament encaixat. Baronívolament, mes no pas mai impunida. Car l’honor del gremi... Ja ho he dit.<br>
—La qüestió, un de naltres el culpable, l’indigne de l’amistat i el respecte de la resta; calia doncs esporgar’l, i per això quina millor solució, cert, senyor inspector, que vigilar’ns mútuament, amb la vènia, vigilar’ns la merda, els tres altres presents a cada sessió de defecació de cascun dels membres.<br>
—Tret que és clar, cert, els tres a casa de qui? Allò era, com se’n diu, cert, un problema d’intendència, d’estratègia, de tàctica, de què? De logística, exacte, gràcies, de logística molt castrense, amb la vènia, cert.<br>
—Mes llavors, rai, això rai. Llavors vam trobar una altra solució: aniríem per parelles. Per dissort, o com se’n diu, per malastrugança, em va tocar de germà... De germà, amb la vènia, senyor inspector, de germà de merda, d’anar amb el Verdura.<br>
—Me’l vaig endur a casa. No podíem pas anar a la seua miserable dispesa; tothom s’hi hauria pensat que érem, amb la vènia, senyor inspector, marietes, amb allò d’anar sempre al canfelip plegats. Sempre bessonets, com les parelles de policies, qui pertot han d’anar ben juntets, tret que, és clar, d’una manera, ells, els policies, altament baronívola, vull dir, viril, muscular, bovina, inspector, no fotem; qui fos gens eixerit no hi trobaria ni punta de comparació, amb els repulsius invertits degenerats, cert, no diguéssim bestieses, ca? Tothom qui no és un tarat prou ho sap, que els policies, la crema de la masculinitat. Cert, i tant. Doncs bé...<br>
—Ara, a casa, podeu pensar, i tant, la dona rondinant, com una puta amb mala setmana, fa?<br>
—Res, res, senyor inspector, cap neguit. Rondineig i mala llet de femella. Res que encontinent no haguessin arreglat quatre mastegots ben etzibats, cert, oi, és clar.<br>
—I si amb quatre mastegots no n’hi ha prou, oi, senyor inspector? Em trec la corretja i, de part de sivella, tacó rai, ca? I tant! A tall d’heroic policia, en imitació molt respectuosa i no cal dir l’humil, senyor inspector. Els inferiors, cert, garrotada i a callar.<br>
—Tu, prou històries. Les dones, muts i a la gàbia, o barrot. Prou històries, cert. O encara vindrien a plànyer’s. I de què? Prou que les dones sempre en perill que les violin, les forcin, les agredeixin. És natural, oi, cert. Per això es casen, vós, ca, perquè algú les defensi. Algú tan ben parit com jo... I molt més encara, vull dir, ben parit, com vós, cert, és clar, senyor inspector, ni cal dir.<br>
—S’ha acabat i som-hi. I ella somicant, amb un ull de vellut, i dient, <i>Perdó, perdó</i>. I au, és clar. El Verdura i jo dormiríem i aniríem, amb la vènia, la vostra vènia, vull dir, senyor inspector, no pas la de la dona, la de la dona qui la vol, eh, hà! Ell i jo aniríem, dic, ell i jo, sempre a cagar ensems. Sempre, és a dir, tres o quatre o cinc o sis dies seguits. Els que calgués. I ella mentrestant a dormir amb la canalla. I a callar i a fer la feina. I au. Perfecte acunç, oi, cert.<br>
—Doncs som-hi. Tant se val. Ara començaven les com se’n diu, les ordalies, les dificultats, les dures qüestions, les proves inquisitorials, gairebé, les tortures, amb la vènia, senyor inspector. Car calia tindre sempre si més no un ull obert. No fos cas que l’altre se t’escapés a cagar d’esquitllèbit. De nits, cert, vam ficar una campana al capdamunt de la porta. Així, si cap dels dos, eixia del dormitori enmig de la nit, i l’altre clapava, despert rai.<br>
—I que calia ésser testimoni de la caguerada, del palter, dels estronts. Els estronts que calia destriar acuradament; la palterada així mateix, encara més difícil, degut a la seua diguem-ne liquiditat, oi, cert, la seua massa toveta textura de pastís. Pastís per ara i tant sense penyora, llas!<br>
—Car hom cagava no pas directament a la tassa del canfelip; hom ho havia de fer damunt un diari estès. I llavors, un pic la feina feta, el company, amb el cagaire de testimoni — cert, és clar, oi, necessari, no fos cas que hi hagués qui, sense ulls d’altri presents, ho aprofités i trompés — el company, dic, el germà de merda, havia d’anar destriant, triant, furgant, amb els dits, veient si, entre, amb la vènia, la merda, no hi sortia al capdavall la santa penyora dels nostres somnis!<br>
—Gens de sort. Ni ell ni, encara menys jo, és clar, cagar la fava, jamai, ni traces.<br>
—I s’escolaren els dies, cert, i llavors, al capdavall, més o menys tothom ujat del procés fins a la coroneta, quelcom! Quelcom que em va fer comprendre que el Verdura era un malparit de marca. Un bútxara impropi de romandre entre naltres, amb la vènia, els civilitzats.<br>
—Sabeu, senyor inspector... És clar, car prou ho sabeu tot, si no qui us hauria promogut a inspector de la ben meritíssima policia, cert. Sabeu, dic, que les penyores de les coques amb penyora són uns petits ninotets de porcellana de cops policroma i tot. Doncs bé, us ho voldreu creure? Els inversemblants cops de traïdor del criminal fementit Verdura!<br>
—Una nit, mentre ell té el nas ficat a la caguerada que jo acabava de cagar, d’esquena meu, tot d’una fot un crit de boig.<br>
—<i>Eureka, eureka!</i> — que esgaripa. Eurekes que eixorivirien tot el veïnat —. <i>La fava, la fava!</i><br>
—Qui s’ho podia creure? La fava! Quin esglai, senyor inspector, cert. El cor, quin bot! I que em queia la cara de vergonya! Podia ésser cert que m’havia empassada la penyora sense adonar-me’n? Que el culpable al capdavall era jo?<br>
—No! No podria pas viure amb el pes, amb l’avergonyiment, la insofrible ignomínia. No! M’hauria de suïcidar!<br>
—Li vaig dir, esgarrifat, i prou escotiflat, a les últimes, <i>Porta, capdecony, a veure!</i> I ell que no volia. Ens barallàrem allí mateix. La dona i la canalla, amb tota la sorollada de la campana i el rebombori al canfelip, s’havien presentat i, altament astorats, ens veien lluitar damunt la merda. Galdós espectacle, ca, cert. Gens exemplar.<br>
—Gens exemplar pel que fa a naltres, mers afeccionats; car què més voldríem que voler assemblar’ns, vull dir, atansar’ns mica a l’exemplaritat sempre proveïda, amb la vènia, per l’espectacle, altrament molt natural ans professional, d’un dels vostres quarters d’interrogacions, senyor inspector! La lluna en un cove, ca, cert.<br>
—Tant se val, som-hi, i tant.<br>
—Al capdavall, uf, li vaig poder arrabassar la penyora. El xaquiós, l’epicaricac, el malparit, senyor inspector! Car la famosa penyora, la seua transcendent troballa, era una figureta de plàstic que era palès que ell havia pispada no feia gaire entre les joguinetes de la canalla!<br>
—De plàstic! Cap ninotet de porcellana típic! Cap fava com déu mana! I és que m’havia “plantada l’evidència”, a estil dels policies. No pas els policies com vós, i els del vostre molt eximi gremi, és clar, cert, no fotem, i tant! Gràcies. Vull dir, els policies corruptes de les terrorífiques, les nihilistes, pel·lícules estrangeres, és clar.<br>
—I jo rebentant, us ho podeu imaginar, senyor inspector, amb la vènia, <i>Mai més no me’n fiaré, de tu!</i> (que li vaig dir). <i>I ho diré a tothom. Trampós! Em cag en déu! Trampós de merda!</i><br>
—El deixava amorrat a la merda, sapròfag entre patògens. La seua boca de pòlip dient qui sap les merdegades i la dona i la canalla llençant-li al cap atuells variats, no fos cas que gosés atansar-se’ls, safarosa cuca monstruosa. Pel que fa a mi mateix, senyorívol, cop de tovallola i som-hi. L’agafava com amb pinces per un dels peus, el menys ensangonat i emmerdat, i au, puntada al cul i fora, cert.<br>
—De mantinent, encara bullint de ràbia, que me’n vaig al carrer, ullant amunt i avall, la costa quítia, cap a cals altres. A denunciar’l a l’altra parella. Enmig de la puta nit i tot, amb la vènia.<br>
—Que ja no calia pas que cerquessin més merdes. Que el culpable havia d’ésser per força el Verdura. Amb aquell tripijoc abominable seu de voler’m encolomar una penyora clandestina, falsa, furtiva, hòrrida! Car amb ell entràvem al reialme ratat de bausia i escurçó! Calia deseixir-se’n sense arrest! Expulsar’l, exposar’l. Apedregar’l al costell. Penjar’l a la forca més alta, amb el seu cap en acabat podrint-se entre matacans, com als bons temps, oi, cert, amb la vènia, senyor inspector.<br>
—No vam parlar-hi mai més, amb aquell insolent, aquell oprobiós cabrit, aquell indigne del gremi! Als pocs dies, denunciat per tothom, hom l’expulsava de la feina, cert, com us deia, senyor inspector. Que es podrís! Això si no ens conxorxàvem, estil màfia, o, encara més dignament, és clar, estil policia, i molt honorablement no l’assassinàvem en conjurat escamot i molt d’estranquis. I colgat qui sap on. Segurament amb un bloc de ciment pres als peus enmig de cap estany perdut o llac de muntanya o fora mar i tot.<br>
—Enllestiré, perdó, cert, i tant.<br>
—Doncs... I així els mesos que s’escolaren, senyor inspector. I tant. Cert. I llavors, mercès a la meua immensa honestedat, a la meua immarcescible amabilitat, a la meua indesmanegable humilitat, fui promogut a escombriaire de barris rics. Ah, els rics, quina benedicció dels déus, senyor inspector, cert, que no, i tant! On fórem, escombriaires i policies, amb el meu més humil respecte, és clar, cert, senyor inspector. On fórem, sense els rics? L’única raó de la nostra existència. Vostès protegint-los dels sempre exigents miserables merdosos indigents, nosaltres arramassant la infecciosa brossa ambient. A fi que el sacrosant sistema procedeixi en el seu progressiu camí envers l’utòpic paradís. Cert, oi, i tant.<br>
—Doncs ara us ho dic, el nus de l’intricadíssim cas que sou a frec de molt gloriosament desvelar. Abans-d’ahir, l’accident que investigueu, amb la mort de l’Aristarc Verdura.<br>
—S’escau que em ficava a una de les cases de ric. I a baix, al primer pis, què hi faig sempre sinó recobrar valuoses escombraries? La meua molt necessària feina. I, com sabeu, tots en vivim, ca, senyor inspector, en més alta mesura el vostre incomparabilíssim gremi, en més humil mesura el meu dels modests, mes molt més honests, escombriaires. Tot el que llencen els rics, altament aprofitable. Cert.<br>
—I tant, doncs allí sóc. Recollint les valuosíssimes escombraries. En aquell ambient paradisíac. Els placèvols gets d’aigua, els plaïbles brolladors, que feien ballar dins l’ampla piscina les lleugeres estàtues tan acolorides, vivament policromes, les àmfores sobreïxents de flors de fines flaires, les barquetes abandonades pels delicadíssims infantons...<br>
—I de sobte... De sobte, horror, vós. Amb la vènia, una ombra traïdora, enigmàtica, assassina. Quin altre esglai! Aquest maleït brètol em matarà a desgrats. Esborronat, rac de glaç. Fins que no em surt l’esgaldiny.<br>
—<i>Què hi fots, aquí?</i><br>
—Car cert, i tant, oi, era ell. Ell, el maligne Verdura, segurament infiltrat d’amagatotis, havent entrat qui sap com, d’estranquis, qui sap amb quins podrits mitjans de professional del crim més avorrible; i a què? A robar-hi les tan preuades escombraries! Cert, quin dubte?<br>
—I sabeu quin paper fa? Mentre, amb l’ai al cor i un cor que cuida esclatar’m, li retrec el seu delictuós atreviment? Sabeu què, senyor inspector, amb la vènia.<br>
—Doncs ell qui fot de savi. Es fot de savi. Un paperot de savi, de viu, de molt merdós intel·lectual. Arrogant com rata de claveguera. I que es trau una targeta de la butxaca de l’americana. Gens polit, tot i que no la vull, me la dóna, me l’entafora, me l’entaferra al pit. I la targeta què hi diu. Quelcom com ara “A.V. Investigador”. O, pitjor, collons, amb la vènia, esmeu’s-e quina bestiesa, ull privat, “A.V. ull privat”, com a les males pel·lícules dels ignorants subversius forasters.<br>
—I llavors parla. Se m’adreça com si mai no ens hem conegut, com si mai no ens hem escodrinyades les caguerades. I em mostra un bitllet gros, del qual, estripant-lo, me n’emboteix, a la butxaca de la camisa, un dels dos bocins. Em vol corrompre, com se’n diu, comprar, xantatgejar, com hom fa correntment amb la policia. Ui, la policia de les pel·lícules estrangeres, tan dolentes, és clar, no fotem, cert, i tant. Gràcies per la vostra equanimitat, la vostra generositat incommensurable, i tant, cert, senyor inspector.<br>
—I em diu, referint-se d’antuvi al segon bocí del bitllet gros, <i>Això per a tu, si escateixes a qui pertanyen aqueixes ampolles de cerveses japoneses. Veus? N’hi ha nou, nombre emblemàtic. Tret que vuit són de vidre transparent, i només una de vidre verd. I no porten cap etiqueta. Només el tap duu la mateixa inscripció en japonès molt críptic. Em trob enmig d’una investigació molt important, cabdal, d’interès planetari. Si esbrines, en la teua capacitat de menyspreable escombriaire vergonyosament venut als rics, on ningú no sospitarà de tu, qui és que es beu aqueixes cerveses, quin contuberni de verinosos espies diguem-ne ultramuntans, per no dir’n ultra-estratosfèrics, tant se val, fet i fet, misteri ubic d’on no hi entendries molla, massa lluny de les teues minses capacitats cranials; i esbrines, dic, oimés, on t’enduries llavors, d’afegitonet, una prima força profitosa, què hi diu al tap, m’ajudes un pèl de no res a resoldre al capdavall un afer internacional de conseqüències fonamentals per a la supervivència de l’univers. Ull viu, no la caguis! Et tinc agullat!</i><br>
—I, presumit de merda, tifa dels collons, amb la vènia, senyor inspector, amb allò gira cua i fot el camp.<br>
—Em quedava amb un pam de nas. I, vós direu, cert, llavors, amb la vènia, és clar, cert, em venia l’odi! Quines ganes de matar’l! Vaig agafar una de les ampolles, la verda, em sembla, i vaig sortir rere seu. Li volia asclar el crani! <i>Desgraciat</i> (que li vaig dir), <i>mai no treballaré per a tu! Ja he remenada prou merda de la teua. I si mai et torn a trobar a prop, et mataré si puc!</i><br>
—Em va llambregar d’una manera estranya, a tall de com se’n diu, d’esfinx; millor, d’esfínter, els seus ulls com dos turgents esfínters culans. Un llambrec nipó, oriental, tornem-hi, enigmàtic. Un llambrec tot plegat que feia basarda, despietat, cruel, privat enterament dels dignes sentiments comuns als escombriaires, i no cal dir els policies, senyor inspector; un llambrec de molt empedreït delinqüent, oi, cert, i tant.<br>
—Ho hauria anunciat, profètic, als quatre vents huracanats — si hi hagués pensat, pobre de mi.<br>
—<i>Tremoléssim a lloure, eminents ciutadans del barri excels! Car l’amenaça del malèfic s’atansa apocalíptica. Car guaiteu-lo com guaita! Amb odiós esguard de maligne. De maligne típic, horrorós, com en diuen, molt sui generis, d’immanent avolesa; amb la vènia, de gendarme, de veí molt perillós, fiscalitzant, infernal</i>.<br>
—I llavors, llavors...<br>
—Ronc, cassàndric, carrincló, amb veu molt ruca, com se’n diu, d’ultratomba, fa, <i>Xst, que qui em vol d’enemic, ja ha begut oli. D’aqueixa qui en surt viu? Nidéu</i>.<br>
—Només va sentenciar això. I se n’anà fent la puta roda, bellugant molt, amb la vènia, el cul.<br>
—Haguéreu vist que repugnant! L’hauríeu... Un home amb la vostra majúscula autoritat, senyor inspector, cert! L’hauríeu pelat allí mateix. Amb tota la raó, amb tota la raó del món. Púrria d’aqueixa, element nefand, cuca morbífica, ecs!<br>
—I jo, ambtant, direu? Doncs jo, pobrissó, impotent; impotent rai, eixalat. Car era enmig del carrer, i amb l’ampolla oimés verda i selecta, de col·lecció, no el podia pas agredir. No. A part de fer malbé aquell colt, preat, objecte de secular, excels, heretatge, hauria... Hauria perduda la consideració i el bon nom entre els rics. Amb aquella eixelebradeta acció, hom m’hauria rebaixat als barris dels infectes indigents, o pitjor, acomiadat i tot. Així que vaig callar i no vaig dir res. Ara, la processó prou anava per dintre, cert, senyor inspector, i tant, i la meua ànima altament irritada, prou guaitant, i tant, heroicament, com vós mateix no hauríeu fet, amb la vènia, meravellós com us pertoca, guaitant, de la barana del meu cos impertèrrit estant, la farsa grotesca, bestial, d’aquell xaró monument, aquell contemptible pas, d’empastifat ninot dut a irrisòria crucifixió.<br>
—Aquella increïble ficció de repel·lent gargot, dic, es perdé per la cruïlla, i em pensava que no el veuria mai més. El seu ofenós bluf buidat públicament per la meua molt asserenada comunicació a l’aplec del gremi, havent ell doncs, un pic exposat, rectament denunciat, i conseqüentment molt vergonyosament estigmatitzat, desaparegut de la nostra urbs — ara, sense ell, bon tros més neta, mes...<br>
—Mes no, car aquest matí, us ho voleu creure? El crim perfecte. Es pensa, en el seu odi impensablement orb, que comet el crim perfecte. Datpelcul (amb la vènia)!<br>
—Sóc a mig buidar un cossi al camió de les escombraries, i això mentre els queixals de la boca compressora del camió no van escruixidorament queixalant les deixalles, quan què em surt de l’ou de mona podrit d’aquell cossi particularment feixuc?<br>
—No ho diríeu mai, senyor inspector! Impensable, cert!<br>
—És el cos del Verdura! El Verdura qui se’n riu, com se’n diu, estentori, estrident, com un ogre, un cafre d’allò més ofensiu!<br>
—I abans els queixals de la màquina trituradora no el facin bocins, encara té temps de dir-m’ho tot, la resolució del vostre vastament laberíntic cas, amb la vènia, senyor inspector, cert, i tant.<br>
—Diu, <i>Sóc molt estrenu kamikaze vingut a revenjar’m! Ahir em vaig trobar un cinyell explosiu per a suïcides terroristes. Posant-me’l i amagant-me a un dels cossis que sé que buidaràs, quan els queixals del camió se’m mengin, l’esclat que fotré se t’endurà als orcs més corrosius, merdós de merda! Merdós de merda que m’has fotut la vida un martiri!</i><br>
—Tret que devia ésser un cinyell mortífer bord. Car ni llufa, vós. I per això els autèntics bons kamikazes se’n desempallegaven, ca, senyor inspector? Lògic. Car esclat, cap. I ell fent xixines, ecs, milers de bocinets tots aixafats. Ossos, nervis, freixures, tendons, en volguéssiu, esbarriats arreu. Barbàric, atroç.<br>
—Cert nogensmenys que per què la immensíssima glòria del kamikaze?<br>
—Per què aquell desig d’intrepiditat harakirienca?<br>
—Per què, si havent-hi deixat al cossi només el cinyell sull, potser al capdavall hauria esclatat, i ell ambtant indemne, com se’n diu, incòlume, sa i estalviet, el carallot, l’imbècil, el sapastrot, i, sobre, guaitant-s’ho tot tan divertit de si fa no fa lluny.<br>
—No fa, senyor inspector, a tall de bon estrateg policial? Hom planta la bomba i alleva a qui calgui la culpabilitat de la proesa, oi, oi?<br>
—Cert. Vull dir, com la roïna, la xereca, policia a les pel·lícules estrangeres, llençar la pedra (o la bombeta) i amagar d’on ve, i fer-ho pagar a altri qui hom vol denigrar, com se’n diu, anorrear?<br>
—Quines esdevinences!<br>
—Sí ves. Què en penseu? Però ell, ca, viu, no gaire. Cert. Com demostrava l’intent de plantar’m la figureta de plàstic de la canalla com si fos la cèlebre penyora de la coca de recapte. No, ja ho veieu, i tant. D’on no n’hi ha, com voleu que en ragi, oi, i és clar, amb la vènia, senyor inspector.<br>
—Gràcies, gràcies. No, res més. Un plaer incommensurabilíssim, com se’n diu, gros. Gros, un plaer gros.<br>
—Cert, i tant, hom ho fa tan bé com pot. Cossi amunt, cossi avall. I, com vós dieu tan encertadament, tots els casos fossin tan fàcils!<br>
—Siau, siau; content d’haver contribuït, amb tota humilitat. Cert. Meravellós. A manar, a manar, això rai, i tant.<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
</center></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-43308881657673218182015-11-21T09:33:00.000-08:002015-11-21T09:33:08.036-08:00XXXIX - Aristarc Verdura<br>
<blockquote><center>
<br><br><br>
<b>Aristarc Verdura, mort</b> (39)<br><br><br>
La pena de perdre’l em duia de corcoll. I nogensmenys què és la vida d’un home? Un puntet esborrat. Una brosseta de cendra que es desfà amb un buf. <i>Ni vu ni connu</i>. I au, passem.<br><br>
Cert que, encar més que no dir, escriure — estúpidament voler dur el dit a perennitat, dins l’efímer espai d’un no re que ivaçosament es fon — equival a amuntegar rucades — al començament, quan hom inventà l'escriure, ho féu, molt enraonadament, per raons de comptabilitat, per raons si fa no fot equitatives, <i>això teu, això meu, això et dec, això em deus</i>, i au.<br><br>
Mes aitantost com l’inventaven, llas, prou zelosament que se n’apropiaven els fanàtics, els devots, els autoritaris, els il·lusos, els criminals, boigs, jutges, albardans, cavernícoles, botiflers, i prou que començaren d’escriure-hi (als rars escrits) bestieses, bertranades, tabernaclades, tavernaris ans casernaris dictats, ço és, ucasos, lleis, morals — pilots asfixiants de llords congrenys inhumans, destructors absoluts de tota humana o animal dignitat. I llavors encar no en tenien prou, i es treien del forat del cul els llibres més repugnants, els més plens de barbaritats, de ximpleries impensables altre que a través d’enteniments podrits, totalment degenerats.<br><br>
—Per exemple, la bíblia dels cretins, no hi ha mot que no hi sigui brutícia molt repulsiva. I allò dels moros, vós — i allò dels jueus, allò dels hindús, dels qualssevol... tots plegats... rucades, buidarades, bretolades, i a quina estratosfèrica magnitud! <i>Ecs ecs ecs ecs ecs!</i><br><br>
No hi ha cap llibre ni diari que no sigui rucada rere rucada, cap llibre ni un — els de les rucades factuals i els de les rucades de ficció (de ficció i rucada — prou és tautologia!) – i els pitjors encar els d’història, amb hac majúscula, les rucades majúscules que traginen! — esbufeguem-ne, enfeixuguits, afetgegats, tragitosos!<br><br>
Què en fèiem, amb tots aqueixos dogmes de bugiot sense cervell, d’aquesta molt botxinejada gàbia claferta de caòtiques formigues? Formigues? — gargots, absurds gargots! — <i>we are talking doodles — and inside the nonsensical doodles, intuited, the wars canons pistols kisses hells marvels, and any of an infinite number of such shitty faulty architectonics — all helter-skelter — anarchically seething inside those preaching whoring gung-ho asswipes — the comic books</i> — indesxifrables llimbs resupinats — ergòdica barrija-barreja — on hi havia el barreig hi ha el desbarreig — i què fóra el desbarreig sinó l’altre barreig? L’altre? El previ? L’ulterior? <i>Does it matter?</i> De què serviria escatir-ho? Maldecap afegit! Paradís per a desvagats al·lucinats.<br><br>
Qui entre els penques qui penquen i no penquen en traurà mai l’entrellat? Qui l’en tragués, què en fotia? És l’entrellat una corda on et penges? No pas on et penges per a fotre el tarzanet del cul estret. Anant per febles frèvoles lianes d’enlloc a enlloc. No. On t’hi penges. On t’hi penges, pel puta coll. I en paus.<br><br>
Res a plorar. Nombre excedent. Ninotet del vulgar qui un buf esborra. Au. Fantàstic protoplast, pleonasme, asmàtic barruf. Mefític tuf, fum. Qualque sigil·lació amb prou feines perceptible, enzim larvat qui feia malbé la ideal harmonia, agent catalític desaparegut en la reacció, inestable escalaborn de gargoteig desvagat, negligible sugil·lació, moaré de descurança, o petit esperó tipogràfic, o taqueta d’impremta, tant se val, tost corregit. O ni això — bordó. Espuri esqueix sense eixida, efímer sketch.<br><br>
(...)<br><br>
N’Arístides Vèrtoles, un dels altres selectes molt savis físics destacats al projecte, adreçà devers la meua corrent (un pèl melangiosa, prou lúcida) intervenció unes objeccions del tot cognoscents ans pertinents ans rigoroses (segons ell, capdecony).<br><br>
Notava tot plegat, <i>tu, n’Ambròs Vísceres, per reveixinades verbes d’erts pergamins a llurs vorticitats sifonòfores t’ofegues; eu, en canvi, moderadament vitalista, esmenaria amb la noció ontològica que l’actitud correcta a adoptar, quant a la defensa del cos obtingut per les circumstàncies de l’evolució natural, i doncs totalment aleatòria dels ions, no hauria de poder ésser simplement metafòrica, ans així mateix factual, si doncs no volgués hom córrer el risc de veure’s malmès fins a límits on es fes llavors indispensable la destrucció del cos</i> (el canemàs físic, tangible) <i>que mantenia la seua</i> (la d’hom), <i>com la nostra, il·lusió d’ésser</i>.<br><br>
La capacitat implícita de suïcidi aitant col·lectiu com individual, a escollir a qualsevol instant i en un instant (“en segment residual de fracció de segon”) (sense altra consideració inútil doncs), esdevenia així molt acceptable condició sinequànon que es col·lapsava (en imbricació introtelescopada) en la conseqüent eliminació del problema relacionat al pensament inicial (i erroni) de l’impacte de la idea (proterviosa, vanagloriosa, llas, i alhora molt carrinclona ans cosona i ridícula) <i>que som altre que el que ens decebem a creure (buidament) que no som</i>.<br><br>
Car, més enllà del filòsof analític, <i>el físic atomístic</i> (va dir) <i>relativitza</i> (per obligació indefugible del fet ullferidor) <i>la violació de les lleis quan, de sobte i sense ni com ve ni com va, es troba que de fet intervenen constantment en l’equació vital els esperits de mantes quòndam partícules, d’anys i panys perides doncs, volaires abans per òlims verals, i de qui les oblidades</i> (d’eons foses) <i>ales etèries tanmateix encar coven, pels espais entrelligats, llevats de dubtoses desagafades entitats</i>...<br><br>
(...)<br><br>
D’on oimés resplendentment es destriava la nua controvèrsia, entre els millors físics del món, allí, al refugi secret i subreptíciament enfonsat entre grutes grotescament contemporànies al capdamunt (o capdavall, qui sap) del Cadí nivós, reunits, per a saber en fi si fos mai possible d’aprendre’n a captar’n cap (d’aquells volàtils ens suara gratuïtament duts a col·lació).<br><br>
I ara potser no diré re més, altre que en acabat d’una feixuga pausa on la innegable vàlua del caos — tractat de demiürg, a través dels màgics delits del qual (arreu dels espais), fantasmagories rai — fou molt vantada en hipotiposis d’esmoladíssim enginy per part de gairebé cadascun dels físics eminentíssims (la perla filosòfico-físico-química congriada — o belleu just aplegada — molt compactament d’un furtiu univers no pas gens vulgar — al contrari, per al vulgar sense imaginació i ensinistrat marcialment en esperits de ramat de moltons molt pecs i molt sanguinàriament datspelcul, un univers, doncs, del tot impensable, perdut per llimbs d’inabastabilitat absoluta), vàrem sentir, misteriosament enjòlit ans dient embolics inintel·ligibles però molt ressonants, les veus de n’Aristarc Verdura, l’imperit voluntari, qui no feia gaire — <i>ep!</i> — tots (o gairebé) havíem vist esvair’s en aitantost fosos guspireigs.<br><br>
—<i>Que què en garbellàvem al capdavall de les veus aristarques o verduroses?</i> Doncs potser ací que no ens empentéssim gaire; millor s’esqueia — oi? — d’anar-hi a pams.<br><br>
Adés els perfectes físics filòsofs testimonis molt fidedignes fórem en gruix que (ell, l’esperançat no-ningú qui es prestà a l’experiment) se’ns havia fos en re — en els ions que d’eons ençà l’havien constituït com, d’ens, n’havien constituïts, llas, aitants d’altres — inclosos els físics mateixos — i els llimacs, i els filòsofs — i els gripaus, els monstres, els dracs — i munts i munts d’altres cossos formats segons els mòduls, llavors afaiçonats al tast de qui o què els empraria, i finalment decorats amb l’afegit de les amenitats avinents — car així volia la natura (o així és com volen els encar indetectats naturals) els fills, els deixebles, i els súbdits i robots — i qui diu robots, diu puputs, cucuts, cutibuts; i diu quimeres, insectes, microbis, safirs; o Solells, llunes, pèls de cony; sàtirs, faunes; faunes de budells, cuquets de forat de cul; i metges, capellans, voluntaris, víctimes, plebs plebs plebs; mantes, mantíssimes, guises de carns de canó (de raigs esclatants de desintegració total) — i que en acabat (l’Aristarc adés desaparegut) efectués doncs aital reversió, bo i xauta-se’n estranyament dels trops inescapolibles de la mort — absoluta per esdeveniment de trossejament subatòmic abís avall de l’única veritat, ço és, el no re ubic — allò... Allò...<br><br>
Allò emblava lògicament tota altra singularitat còsmica del triomf justament d’ésser aitan singular. El tot (concebut per les ments pus preclares com a aital) ara a parir parteres, vós!<br><br>
—<i>Quina condició d’inhumanitat l’exclou, aristarcós verdurenc, de la continuïtat mitjana — o belleu en diem, millor, adotzenada — engendrada pel tot natural en cada cosa feta de quelcom?</i><br><br>
Ens manquen mots, ens manquen universos, ens manquen suavitzants arguments per a embrocar aqueixa discontinuïtat, aqueixa ascla de llargària infinitesimal, si voleu, que fóra tanmateix passada per alt per tot altre investigador i professor qui no conegués el subjecte i l’hagués vist fondre’s (amb ull d’extremadament exacta màquina) en un zero sobtat — <i>cap puta subpartícula detectada, vós!</i> I que no en romangués doncs cap xerri ni hipòstasi, ni morca ni tartrà ni sevruga, nosaltres, qui cap prejudici no servem contra — ni cap biaix no servem a favor — de les existents paradoxes, ja no diem geomètriques, ans de percepció sensorial, allò... allò, tanmateix, tot plegat, verament, pràcticament ens estavellava als mèdols virtuals de la impenetrabilitat.<br><br>
Reflectits a les pròpies membranes cerebrals, els nostres espills al si-mateix una mortalla de foscor, com si som agredits pels sòlids nictitants d’unes opaques cataractes, ens retornen infinita buidor per tota imatge. I no dubtem solament del tot on ens crèiem bonament xauxinar, dubtem així mateix que hi som — <i>ni que som doncs enlloc, ni existents altre que en un acolorit paper encontinent fet cendra, i que en aquest instant vola sens quest encar endut pels focs darrers d’un univers qui crema sense remei</i>.<br><br>
No pas que volguéssim naturalment parar boigs. Ara, en cercàvem debades el cadàver — doncs zero, vós, zero. L’havíem vist tots plegats fondre’s en escruix — en un tres i no res no en romania com qui diu pessic. Cada científic oblidava la seua vana trivial nugaç dignitat — en aquell instant de pes cascú esdevenia allò més convenient a l’essencial recerca — qui talp puçós, qui fòtil bigarrat, qui oïdor del brum més prim, qui llençaire de tota mena d’ió que esbocinés encar la subpartícula més invisible — llença i llença, pobre home, com qui llença anyocs d’apegalosa merda, i sense manies — tota mena de brutal dissector contra aquell forat de no re on l’infame impostor, el massa inventor Aristarc, no havia maleïdament ragut suara.<br><br>
—<i>Llença-hi, llença-hi, ataca, bell insult!</i> — follament encoratjàvem els qui restàvem sense idees. Sempre quelcom s’hi envesca! O belleu només recordàvem, entre les raonables recomanacions clàssiques, aquella particular — “audacter calumniare” — sempre en roman enganxat quelcom o altre — “semper aliquid haere”.<br><br>
No pas que reeixíssim aitampoc gens a recollir’n, perfectes físics filòsofs i tot qui érem nogensmenys, mica de vera essència. Com si fos fantasma inexistent altre que al nostre magí enverinat.<br><br>
(...)<br><br>
—<i>Ensuméssim.<br><br>
—Re!</i><br><br>
Fracàs de les llaunes en acunçat reguitzell. Desig traucat per la bala de l’anorreament. Hi hagués el que hi hagués, tot n’havia fugit. Galivances — les llaunetes contingents que continguessin continguts — sisvol naquis — del seu contenidor corpori — o en necessàries ampolles d’aromes (del <i>Mont Serrat?</i> d’estomacal <i>Bonet?</i>) on es concentrés inherent i per vies qui-sap-lo místiques (ço és, fal·lacioses) la seua essencial essència, o si més no intimitat més material.<br><br>
Ens empatollàvem àdhuc per vies de metafísic — allò, aquell davallar a la imbecil·litat més baixa, ja era desesperació molt viltenible. Fins al punt que començàvem, així ahontadament ni ignominiosament corromputs, de llençar’ns els aparells del laboratori al cap.<br><br>
Calia tornar de mantinent a llera. Hom tragué a guitzes els il·lògics qui havien gosat invocar forces acientífiques, forces d’ignorant religiós qui per comptes de cervell serva al crani un cagalló recargolat, de deletèries radiacions.<br><br>
El seny pausat s’imposava novament — moltes de raons pujaven lentament per viaranys laterals — experiments rai, confrontacions més amicals, últims riscs que l’ontologia de la immaterialitat escorcollaven ans escandallaven amb cercapous comprensius rere les sotslatents aparences. Temes empírics s’esqueien de caure’ns a relliscades concomitants. Tot nou afegit s’embranca en suposicions múltiples. Refuséssim d’antuvi tot recent terme impropi d’identificació — car collons altrament caiem, com dic, en tautologia — hi ha pler de nous conceptes massa vells — ço és, el mateix antic atzucac hom l’anomena ara amb un nom nou que naturalment aitampoc no durà enlloc. No la caguéssim, car gatades, gasafetons, datpelculades, carallades, científics de la nostra impossible jerarquia, <i>quin pecat!</i><br><br>
Els experts experimentadors, la polifònicament ressonant situació bo i trobant-la doncs irracional, amb aitantes de gènesis mentals simultànies, amb cada agut observador de les tendències de la humanitat sabedor doncs de ple que eren gairebé totes (incloses massa sovint les nostres) pregonament tenyides de decepció o impostura per causa de la incapacitat natural de les nàquisses masses cerebrals on hom — la brètola evolució personificada — ens proveïa, resolguérem, enmig del tumult, de condemnar la llorda màquina d’opressió que ens raïa barement al crani, i dedicar’ns per comptes a un descans compulsori, no fos cas que la temptació, a manca de prou quiescència, ens prengués d’argüir qualsque darreres conclusions que al capdavall només foren encar flagrantment errònies. Per això ens reduíem, obstinats a eludir impropícies maleses, a un silenci irrefragable.<br><br>
(...)<br><br>
Així, a hores altes doncs on s’acabava el simposi, cap de nosaltres — els cervells més sublims dels universos concatenats, i com qui diu, afegim-hi — per què no? — els marginals, i els inconquerits, i els encar escapolits a lloure — no en tocàvem gaires. I doncs, abans de caure, per excés de donar-hi voltes, en escruix d’escreix ujats, de capitombar bertrol avall enxampats per la fal·làcia (científicament letal!) de creure que el total anorreament de l’ésser després de la mort pogués mai desviar’s, per cap impossible cop de daus de la realitat, per qualque escletxa tangencial, cap a dimensions desconegudes, d’on podria encar filtrar’s per qualque espurna de molt rar contacte intradimensional — <i>vejats falòrnies, vós!</i> — cap a cap visió diguem-ne tangible, i en conseqüència, al capdavall, ja massa escalfats de part del forn de les idees — no n’eixien ja sinó de lletges i boterudes — només en desenfornàvem de tot cremades! — encar llavors confensar’ns covardament escèptics, dient, infames, desconfits, que, <i>sí ves!</i> Que no n’estàvem gens segurs, que el membre relliscós ans espectral de nom Aristarc Verdura, hagués de fet mai existit — altre potser que en qualque somieig o efímera fantasia — escrivíem sols que...<br><br>
—<i>Les seues aparicions espontànies no podien ésser al capdavall sinó reverberacions conceptuals emergides independentment a cascun dels nostres magins, excitats — de moment idiopàticament — per qualque doncs críptic efluvi al laboratori, el qual, bo i causant, per vies del sensori, i explicat — falsament! — per l’enteniment, impressions al magí, ens feia veure, a cascun dels presents, una aparició — per força al·lucinatòria — diferent</i>.<br><br>
Ço és, no era pas que n’Aristarc Verdura s’hagués mort i en acabat fictament aparegut trenta-nou vegades, ans solament una — la mateixa cada vegada semblant diferent a cascun dels trenta-nou eminentíssims caps.<br><br>
(...)<br><br>
Col·lectàrem correctíssims, uns i altres, a frec d’acomiadar’ns, mentre ens abrigàvem, els millors sinònims en declara’ns, congratulatoris, l’èxit — més, el reeiximent — millor, el triomf — òptimament, l’apoteosi — de la nostra molt erudita resolució. Només a físics de la nostra categoria, nissaga de campions celestials, els és oferta mai l’avinentesa, i amb estil meravellosament estètic, amb verb florit i insensat, d’excel·lir en la dialèctica de les obvietats, incapaços que som de formular assercions que no testifiquin sinó de la impotència de la fenomenologia. Convergíem a redubtables cruïlles sotslatents.<br><br>
Llas, nogensmenys! Car encar — per quines rares rampes il·ludits? — alguns, els pitjors, reumàtics, artrítics — pujaven i davallaven esglaons, estintolant-se en tríades precàries — esguerrats, repenjant-se a baranes i tirsos, remant com amb trirrems — per imponderables perills d’escales i escates relliscoses assetjats — cap als rebosts de sostremorts catacumbals — se’ns afanyaven. A escorcollar-hi, doncs, entre les millors teques del món — no fos cas que entre llaunes i ampolletes no hi trobessin (romancers!) encar, com dic, vejats xiripa, la individualitat de l’individu fos.<br><br>
Culminació de l’epanadiplosi, d’altres — els expulsats d’adés — ara encar pus repel·lits, emfàtics, doncs, els avisàvem que per aquell camí, definitiu, l’exili!<br><br>
Deien ells, <i>eximis científics a la percaça de l’ontològic brou o atapeïdíssim bessó engendrador de gènesi de genuí origen, persistim fins a la darrera imprecant incorpòria cel·la sinàptica neuronal inviolable. Mentre tota altra humana escombraria llagueix (triga!) a etern remolc i no val doncs ni a parlar’n — vosaltres, físics adés prou vàlids, ara (per malaurada comoditat) en vergonyosa dedició, no pas menys en acabat llanguireu fora, ergotitzant com delirants camàlics, car amb quin vigorós impacte no dissentim d’aqueix environament que no transpira sinó conceptes opressius; rigorosament marcats pels trops de la vel·leïtosa finitud, oblideu, per atrició dels engalavernats engranatges als coixinets cranials, les hipòstasis</i> — les altres hipòstasis, companys! — <i>a canvi, us doneu a les galtetes estimets ardents de molt alleujat comiat, perquè amb brèvols estirabots de pipioli us penseu haver estalviada tota dificultat, mes al fur intern la juguesca esdevé demoníaca — us rosega el suposable senderi la consciència que heu traïda la sacrosanta ciència. Ans de repensar els trops sensorials per tal de tornar-hi — eternament tornar-hi — fins a la vera solució d’allò vist de forma quasi palpable, físics innocus massa antics, decidus, decandits, qui us estrafeu d’actiu, us empesqueu una altra falòrnia, com qui diu, xuteu la bola de l’insoluble devers els de més avall. Mes qui hi ha més avall sinó nosaltres, l’avantguarda adés irònicament a guitzes expatriada?</i><br><br>
Emmerda la cara d’algú que sempre poc o molt se n’hi empastifa, tornàvem a pensar els escassos qui escarsers, repenjats als bastons, encar els fèiem mica cas. Jo mateix anava a engegar qualque vaitot oblic, mes la inèrcia o la vessa m’ho qüestiona, <i>per què, carallot? — a què treu a cap? sigues enraonat, ca? més et val afluixar — saps què? desfila, tu, i aital dia fotrà un any</i>.<br><br>
Maleït, no em vaig poder servar la llengua — <i>en acabat que el fonguéssim en fracassat experiment, la darrera vegada on vaig veure el romanent llefiscós del cos de n’Aristarc Verdura, fou quan pitgí el piu i, diguem-ne, allò d’ell, i el seu taüt de pi, foren cremats. La dona del crematori volia fer-ho tot ella, cremar, amargar’s, torcar’s les fictes llàgrimes, espolsar les cendres, i dir passi-ho bé, però jo coneixia prou les lleis de l’assemblea per a saber que la família teníem tot el dret de fer-ho nosaltres mateixos. N’Aristarc era mon germà bessó</i> — li deia — <i>érem com els piïs (els pihis), ocells d’una sola ala cascú i qui han de volar doncs ensems, ell amb la seua única ala, l’esquerra, jo amb la meua sola, la dreta. La dreta, car com ens tornem vells, hi posem seny, ço és, esdevenim de l’ala dreta — ell més jove doncs, i imperit, encar servava virtualment residus d’ala esquerra</i>.<br><br>
Mes tots sabien — magníficament ensinistrats en les disciplines científiques més variades — que el despit em feia al·lucinar. Cacofònics, estossegosos, se me’n fotien pler.<br><br>
Continuí — tret que qui m’escoltava? — <i>n’Aristarc Verdura, vell conegut, pogué assumir tots els rols, àdhuc els més perillosos ans sotmesos, car prou havia sempre a l’abast el remei d’una eixida d’escapament infal·lible — la mort</i>.<br><br>
Panegiritzava el seu sacrifici. Com s’havia ofert, adorable, sense condicions.<br><br>
—<i>Sàpigues, Arístides, vull dir, n’Ambròs, que, a còpia de dibuixar interrogants</i> — car què són les orelles dibuixades altre que interrogants? — <i>m’he demanades feixugues ans ponderoses qüestions a pler — i sobretot les qüestions de l’enigma vital — per això que, ara que a sobre qualque crisi o altra em rosegava els nítols, m’oferís a la ciència i doncs al vostre experiment per a cercar i trobar l’ió molt esmunyedís de l’essència — de l’essència o de</i> whatever the fuck it is you are after.<br><br>
(...)<br><br>
Mes em tombava, i on eren tots? Em trobava naufragat, com vestigial barnilla de costellam de desguarnible cua.<br><br>
Nit closa, sense lluna. Pudoretes de repugnants essències (colònies, perfums).<br><br>
Ep, i la llemosina dels assassins, blanca, que s’atansa... Sé que s’atansa, tot i que no fa gens de soroll, i que avença a les fosques, amb tots els llums de fora i dins apagats... N’albirava la vaga silueta al cantó dret del desmunt...<br><br>
Per això m’adós tot tort a la vora costeruda de la carretera, confonent-m’hi com si hi sóc matoll o pedrota... Passa de llarg el llarg vehicle i, dins, les siluetes dels gàngsters es retallen contra la claror de la vila llunyana; van tots tot armats amb (semi?)automàtiques curtes i llargues, i esguarden cap a tots cantons d’ençà de cada finestra...<br><br>
Se t’entortolliga, voluble, una serp... i tremoles com branquilló al vent...<br><br>
Quan els assassins són lluny, llenç un esgarip com un espetec i em trac d’una estrebada la serp... i em fot a córrer, ranc i a peu clop i tot, cap a la vila...<br><br>
Hi faig cap esbufegat... Em confonc amb els qui esperen la processó... Hi ha tot de mares i filles— les més petitones sense calcetes — llurs delicats conyets m’omplen d’humana escalfor... Els pits de certes mares qui s’afetgeguen als esglaons on sóc per a veure-hi passar millor la processó se m’estampen, a través de llurs primes robes estampades, de cotó, al clatell, a l’esquena, a les natges i als malucs — de llurs cuixes divines exhalacions se’n desprenen... Hi sóc d’allò milloret...<br><br>
Processó passada, tanmateix, i totes les dones i xiquetes van desapareixent... Re-romanc soliu... amb fred... i massa conspicu...<br><br>
Per carrerons m’endins... fins que em confonc amb els qui preparen una manifestació contra quelcom o altre...<br><br>
Prendràs una pancarta... <i>Ah, no... maleït... xurma ultradretana... anarquista. Fotràs el camp lluny d’aqueixos malastrucs... es veu que cada dia hi ha més de feixista destructiu pertot arreu</i>... T’esmunyiràs només on hi hagin només dones...<br><br>
Quina sort... N’Aristarc — <i>és ell! hi torna!</i> — ha anat a parar al magatzem on elles s’acomparen conys... L’hi jaquiran estar si no es fa veure gaire... Muts i a la gàbia, doncs, i som-hi amb l’espectacle...<br><br>
Cusc i coindet... fent-se veure doncs líric vailet — qui de conys no se n’entén gaire gens — o esdevenint l’acordionista Rafel, marieta a qui les dones sempre l’hi portaren fluixa...<br><br>
O potser — <i>calla!</i> — ha reeixit d’esdevindre grum de biòleg explorador qui n’ha vistes de totes les colors — vagines i sifons, oviductes i corol·les...<br><br>
I amb xanques ets, sinó, l’aprenent d’etnòleg qui per palúdiques latituds n’has acanades ans alfarrassades rai — vull dir, de vicissituds, ni captenys, i costums, on els humans xinen com adips o lleons...<br><br>
O tant se val... sóc mig guerxo, i no emparal·laxii doncs gaire bé...<br><br>
La qüestió que prou aneròtic (gens verrinyós) no ho deu trobar tot, <i>ell</i>, l’erudit minyó, de qui els ulls (un ull d’osmi l’altre d’iridi) no traeixen cap emoció enmig de tant de cony esvalotat — hi és, sense ésser-hi de debò. Escolteu-me-li’n el fi pausat refilet que xiula sota el nas, harmònic, no gens nerviós, i menys encar indecorós. Sense cap neguit al món, diríeu; i, part de carranxeta, ni minúscul monòlit ni puerils monjoies se li belluguen ni bateguen molla — ni els bàrbars budells de cap acolloniment no en fan, dins sa frèvola corpenta, cap de grossa.<br><br>
—<i>I nogensmenys, si em sabessin ciclopi, tiràniques, com m’estroncaven la pantomima! Pols marejadora de cony manumès m’ateny a torniols, a tremolins de torterols, fins que el meu visatge no pot més, esdevé pruna negra i lluent com ou ultratjat qui preludiés qualque apoteosi berlioziana. Esclataré en ridículs peans (i hurres, aürs, i julis, i oidàs i banzais), rebentaré en molsuts encomis, i, descobert, ai, a quin desert de dunes popudes no m’exiliaran que hi repapiegi sempitern?</i><br><br>
Desert, al desert, i què hi fots, monàstic, sintètic, ecoic, dejú? Penitent hi raus escrivint ludibrioses epístoles al full tremolós de la sorra qui tantost doncs entre pampallugues fon-se, substituït de mantinent per un altre — totjorn verge palimpsest — imperi de l’efímer erosionat acceleradament.<br><br>
Ermità fètid, infecciós — i de lluny tot d’una d’improvís l’arquer t’haurà esborrat.<br><br>
(...)<br><br>
Em roman un rellent enganxifós de l’antiga identitat — <i>la teua, la meua, piï del cor?</i><br><br>
Mormoles incomprès al primer replà del celler. Bellugues les barres a deshora — el queix de baix esdevé versàtil, com satèl·lit insolent, i enraonaria sol, car el de dalt reposa — i llavors a l’inrevés. Ni l’un ni l’altre no diuen al capdavall re. Em sembla que vull davallar-hi a penjar-m’hi.<br><br>
—<i>No, no pas, tu! Saps a què? A traure-hi el xampany!</i><br><br>
Mariner marieta, doncs, he tornat de moltes de guerres, content d’ésser de bell nou a terra ferma. Ah les modes i les carns tendres! M’he posat a caminar a la mateixa vorera on dos jovencells molt de la primera voladeta, i vestidets només de florejada gasa rosa, discuteixen pausadament de coses aitan importants! Quantes de vegades ens hem creuats amunt i avall de la vorera, i llur conversa, els petits fragments que en cops, si em semblen interessants! I llurs pipinets com bransolegen a llurs carranxes! <i>Ah jovencells, com us m’estic escorrent!</i><br><br>
(...)<br><br>
<i>Plof</i>. M’han llençat a via morta tot violat. Foscors de molla nit — vescs i mocs — mosques — becs...<br><br>
Hec, a sobre, el braç esquerre paralitzat — rac a l’escorranc, entre els palters de gos i els vòmits, les lletres d’amor rebregades, els pinyols, les agranadures, les lleterades, i d’altres misèries de claveguera. Sentia al pit enfonsat un buit — un altre buit, un molt petit buit — <i>qui fos...?</i><br><br>
Potser que fos el fos, n’A.V.? — el fos i oblidat qui, ni fos ni oblidat, persistia doncs a rosegar’m entre sinapsis que se’m disfressen de moltes de guises — llur vestuari de bestiari abassegadorament confusionista? De què fots avui, vull dir, ara mateix, de què em véns? <i>Em véns com et veníem?</i><br><br>
Em vas dir que érets voluntari per a l’experiment que aclaria una miqueta l’inescrutable enigma del viure.<br><br>
—<i>Mes veig que foteu amb tota impunitat mà a la meua intrínseca bondat ètica com, metges sàdics ans esbudelladors tots plegats qui ara sé que sou, me n’adon que aitambé per un no re abans de re no em fotreu cul endins la puta xarpa</i>.<br><br>
Volies fugir, fallit espectre entre marejadores càmfores, bojament eixordat pels xiulets de les agulles prepòsteres damunt les laques que espetegoses t’eixorben.<br><br>
Usat a tesa, el llencen com brutícia. Esvaït abstret abduït rabit raptat... i llavors — <i>mec!</i> — a les escombraries...<br><br>
—<i>Ou son at, vull dir, fou son fat</i>.<br><br>
Fou son fat, com el del comú dels mortals — ell, el més comú, un altre (ninotet) qualsevol. Amb prou feines (ni eines), un extra a la seua pròpia història i tot. Desaparegut en fi als extrems de cada vinyeta o holograma.<br><br>
—<i>Per a reaparèixer-hi insubstancialment de trascantó? A quins dels caps? Els nostres, A.V.? Per què?</i><br><br>
(...)<br><br>
Car era cert que, en típica consiliència, saltàvem ensems — arribàvem, incrèduls, n’Arístides Vèrtoles i jo, al mateix resultat científic bo i emprant nogensmenys, ell al seu laboratori, jo al meu, dos mètodes totalment diferents.<br><br>
—<i>Que n’Aristarc, l’imperit, el rudimentari, tanmateix molt vexatori ens posseïa — ens posseïa! — la seua trèmula memòria aparellada (per quin bisbètic deix atàvic?) amb la nostra psicodèlica culpabilitat</i>.<br><br>
Incrèduls, car si la senilitat ens duu cap a cap pregona intuïció és que la mort no pinta — només un dolor sord i perllongat puntuat per un altre dolor agut i angoixant que tanmateix es resol, en un espai moderadament breu, en quietud total. I prou. Escorreguda d’esmolat coltell. Lleterada assassina.<br><br>
—Much better than just dead, I’m <i>fucked</i> dead!<br><br>
I ara, per què la insistència del retorn del qui operàvem entre màquines, voluntari fos, espoltrit tot de sobte, fragmentat a unes poques pútides burilles, qui tanmateix partia fent barrila? Potser per això? Se’ns grava a la consciència el seu darrer molt felí somriure — <i>el seu somriure de foll felló fallit, allò que per últim no desapareix...?</i><br><br>
(...)<br><br>
Maleït, amb quin desdeny d’incisiu voltor no ens retrunyen mudament ni íntima els rebuigs intimidatoris de l’uixer dels enormes molt tifes entorxats. Uixer qui ens duus a quins mons desconeguts d’experiment incomprensible?<br><br>
—De què fots avui, doncs? De què?<br><br>
—Em rabeig a l’oreig de la foscor, pròsper i surant com ample i llong cagalló a l’oneig de la remota platja.<br><br>
—Ah? Ah?<br><br>
—<i>Carallots tots plegats! Cap ni un prou perspicaç? Ni us n’assabentàveu, de l’existència de nosaltres, els subatòmics, com qui diu? I cap holograma fóra enllestit sense la nostra participació no res menys! Que de què hi faig per a completar el panorama? Doncs d’otògraf, ja ho veus</i>.<br><br>
Otògraf — dibuixant d’orelles en tires de ninots. Car caldria que tothom esdevingués coneixedor d’eix fet cabdal — que força ninotaires (els de més del molt qüestionable ramat) són prou escèptics quant a llur capacitat per a dibuixar orelles; per això aitants d’herois, i no cal dir heroïnes, duen els cabells llargs — i elms i còfies, caputxes, cucurulles, caperons, caperulls, tota mena de prepucis de nap i cap per a les putes monges i afins — i vels vels vels, vós! — vels de vil qui val i vol — doncs què? — justament per a tapar de tothom les orelles.<br><br>
—<i>Dibuixar’n esdevingué la meua especialitat, i així mai no em mancava feina</i> — els de més dels ninotaires locals em passen llurs obres sense les orelles, perquè els les dibuixi abans els lletristes i els coloristes no acabin la, diguem-ne molt piadosament, obra d’art.<br><br>
Belleu em direu que en l’escala de vàlues implicades en la construcció d’una obra de ninots, la nostra — l’orelluda, com si diguéssim — és de les més reduïdes — ep, no pas que anéssiu gaire lluny d’osques, betzols; no és pas que valguem gaire, no. Fet, vós, entesos. Sense orelles, els personatges — hi estem d’acord, ca? — encar rai que podrien fer i perfer totes llurs accions, i això sense semblar monstres ni caricatures, no.<br><br>
—Ara, aitampoc no em negaràs, Ambròs, que qualsevol altra part del cos — inclòs (hò i tant!) la pus evident del nas (d’oxirinc, ornitorinc, cinorinc, me’n fot) — o encar de la indumentària — inclosos els calçotets, és clar, i àdhuc els pantalons i les sotanes i tot — o penséssim en clàmides i faldilles d’heroi antic, <i>etc</i> — tant se val — qualsevol altre detall del ninot podria ésser elidit — com qui diu, doncs, gairebé qualsevol detall, per parts i individualment — fet i fet, tot plegat — cada cosa mena d’unes altres orelles de no re — podria doncs no existir al dibuix — i tanmateix la història, l’argument, no en patia pas gaire — o gens.<br><br>
És, com qui diu, tornem-hi, si a l’univers li mancava allò o allò altre — igual fórem; sobretot que tot el que li manca a l’univers no ho trobem a mancar precisament perquè no sabem ni que hi manca. Matèries negres i fosques rai. I les incolores? I les insospitables? Eh? Eh?<br><br>
L’univers ninotaire no té pas per què ésser altre que un univers propi, i si als personatges els manca la cigaleta o la panxa o el cervell, no crec que pas que cap d’ells tingui cap enveja del que tenen d’altres universos dels quals segurament ho ignoren tot — com nosaltres, banda de capsigranys, prou ignorem allò que els altres universos no serven — o serven a l’esment com quelcom essencial a llur supervivència i tot.<br><br>
Si ens manqués oxigen, doncs ens en mancaria i au; no pas que fórem com som — fórem altres, això és patent, mes l’oxigen no el trobaríem pas llavors a mancar. <i>Palès, tu!</i><br><br>
Potser m’allargàs com un gamarús, mes oi que m’entens? Posem, si vols, Ambròs, una altra hipòtesi — la inexistència de la lletra “f” — de fet la ef sempre ha esset la lletra que més de fàstic no m’ha fet — ah, no ho sabies? — què sabies de mi, Ambròs? quatre rucades? — ni això! — n’hi ha fins i tot qui em creuen fotògraf, car saben que sovint, si puc, m’estalvii d’emprar aquella lletra repugnant i quan dic “otògraf” es pensen que volia dir — sense voler-ho dir, és clar — “fotògraf” — tot i que — caps de tartana, ca? — <i>prou aitant a un mot com a l’altre la lletra final hi sigui encar una ef!</i><br><br>
Hi ha ninotaires tifetes, presumits, qui es fan dir d’“il·lustradors gràfics” — potser, si em fes dir d’il·lustrador “graic”, tothom, si fa no fa, m’entendria, tret que és clar els enganyava, car allò que de debò dibuix són només orelles — d’ací el nom que em dic.<br><br>
Mes posava sense violències l’elisió de la lletra “f” en el teixit del llenguatge. Quines onades creus que aqueixa absència provocaria, al capdavall? Tu qui ets aitan viu i preparat científicament, Ambròs. Doncs — saps què? — (onades) ben pobres, fes-me cas. <i>No fóra pas com aquell qui entrés en cap extradimensió</i>. Hom de seguida s’hi acostumava.<br><br>
Guaita, només cal que tot el que et digui ara, t’ho digui sense el signe que hom rebutja. <i>Som-hi?</i><br><br>
“<i>El et que només sigui capaç de dibuixar orelles (que aci d’otogra al món dels ninots) ve causat pel et que aprengués massa tard de dibuixar. Només he esset capaç d’aprendre a dibuixar aquest element. Veuràs. Sempre he tinguda una immensa atracció vers els ninots — les meravelloses obres amb personatges i accions dibuixades i comentades per bombolles i quadrets de text. Crec que els ninots són el súmmum de l’art literari, i no cal dir l’art graic. Les històries hi són contades sense enaregament de ximples descripcions que corren ulls i ulls, o pàgines i pàgines, soporíics, soporíiques. Veus amb un cop d’ull com tot està en cunç. I per les ganyotes i expressions dels personatges els coneixes així mateix l’ànima. I el diàleg (el monòleg aitambé) hi és sempre adient i concís. L’imprescindible i prou. Doncs bé. Tot i aquesta enderiada aïnitat amb el món ninot, mai no em ou permès, per necessitats de la vida, de dedicar’m a dibuixar’n (vull dir, ninots) o ni sisvol a escriure’n les peripècies i episodis. Mon pare era lequer i els lequers en temps de guerra som essencials — la pobra gent no hi menja pràcticament altre que pa. La eina que teníem a casa no em permetia ni aitan sols estudiar les coses bàsiques. Mai no vaig doncs anar a capellà (de et, un atot per a la vida, car mon cervell no ou mai podrit amb les teories absurdes i escervellaires de la religió) ni aitampoc a mestre ni mestressa — d’on que mai no aprengués de lletra ni de comptar sinó al taulell de la botiga amb la mama; amb això, aitampoc no vaig aprendre aquella altra merda inecciosa — el patriotisme — ni aitampoc — llas! — matèries útils de debò, com ara la química i la cosmograia — d’on, doncs, que els meus arguments ossin sempre rancs — ara hi caus de cul, ara comprens, Ambròs! Tret que, quan ja tenia seixanta-tres anys i era el patró del negoci i tot (alhora amb dos dels meus germans), mon pare el lequer havent mort recentment, ma mare em va revelar el et que os ill — no pas del orner — ans d’un dibuixant de ninots piamontès especialitzat en il·lustrar les historietes capsdecony d’aquell sòmines de Jack London! Ma mare em contà com el piamontès (per obligació) l’havien et aviador a la seua contrada i un jorn bombardejant la nostra vila el seu aparell patí un accident i ell va haver de caure amb paracaigudes — un paracaigudes deectuós, amb orats maltapats al canemàs, d’on que l’aviador caigués a poc a poc, i ent tentines — i s’escaigués al capdavall d’espetegar a terra al galliner que teníem darrere el orn. Ma mare vetllava llavors llegint una novel·la d’amor. Devien ésser vers les dues de la matinada. Ma mare tost cridaria mon pare perquè davallés al orn, crec que devers dos o tres quarts de tres. El cas és que ma mare, doncs, va sentir el terrabastall de la cuina estant — on vora els ogons llegia la novel·la rosa — i va obrir la porta de la galeria i va baixar al corral a veure què s’havia esdevingut — si el barrastral s’havia estimbat, si un com se’n diu, un aeròlit s’hi estavellava, o cap lladre s’hi otia, o què. Va trobar-hi entre les escadusseres gallines orça escarotades l’aviador estamordit. El reviscolà i s’escalaren, i doncs cardaren i em conceberen. Ma mare va amagar l’aviador-dibuixant una setmana o més al galliner. Llavors li va donar vestits de mon pare (putatiu) i li va dir com anar al ront i tornar amb els seus — ço doncs que mon pare de veritat va deure er, car prou va sobreviure per a il·lustrar totes les rucades d’en London. Als seixanta-tres anys, pots comptar, vaig deixar inalment córrer el negoci del er pa, i vaig aprendre de dibuixar com sempre havia esset la meua vocació — ou mon at, oi? — ho duia escrit a la partitura genètica, no a? — tret que, com et dic, ja massa grandet només vaig tindre temps d’aprendre a dibuixar orelles... o encar óra ara aprenent de dibuixar i sense eina, ca, tu?</i>”<br><br>
Sense ef, doncs, i prou ho has entès tot, que no...?<br><br>
La posició de cada partícula a l’espai és sempre adventícia, arbitrària. Si no hi fos, tampoc ningú no la trobaria a mancar.<br><br>
Tu mateix, Ambròs. Hom ha de saber on (ell mateix!) rau i què hi fa; hom és allò que és i prou; només cal que aixequi les antenes, els palps, que esbrini girientorn, que faci si fa no fa cert on són els límits que l’enquadren, l’afetgeguen, l’encerclen — car el quadre és un cercle — assenyaladament — el quadre (la gàbia, la vinyeta on “viu”) és un zero, i, dins, re, no re. <i>Hom cal que ho sàpigui, que sàpigui que és (ço és, no és) des del començament, sense por, re enllà d’una vaga buidor ocupant un zero</i>...<br><br>
Per això que conegui oimés que la meua feina i no re sigui tot el mateix. Tret que podríem dir el mateix de qualsevol altra “cosa” a la vida. Tot l’existent, vist en ell mateix, hi és sobrer. Només adquireix certa molt passatgera “vàlua” lligat amb les altres “coses”. Tret que el “tot” mateix, pres com a simple detall, aitambé perd significació. Si tot fos re, “ningú” no trobaria a mancar re — ço és, tot fóra superflu.<br><br>
Cada llavoreta d’espai-temps cau a un lloc o altre i hi germina — o no. Perplex, pels hipnòtics hologrames miscel·lanis serpenteges, lleugerament psicòtic, hiperlentament. Les vinyetes en 3D — ni novel·la ni film, ans bocins viscuts d’efímer record — et passen pels ulls o per les antenes, i sempre “esdevé impossible de veure-hi gaire” — <i>car com pots veure-hi gens enllà de les fronteres de la vinyeta on s’escau que a l’instant raus?</i><br><br>
I, en pic seràs a una altra, ja no seràs el mateix! Car tu no pots mai ésser tu mateix enllà o ençà de l’holograma on ets.<br><br>
Això és tan evident que no sabem veureu-ho. Ambròs?<br><br>
—<i>Ambròs? Te n’adones, te n’adones?</i><br><br>
Atapeïdes absències dels ara inexistents — els ara mateix inexistents...<br><br>
(...)<br><br>
Una flonja taronja a l’escorranc em vol embussar el nas — atapeïdes capçanes del capvespre que els gossos ni llurs lladrucs amb prou feines atenyen — <i>els àtoms de ferro a la meua mioglobina</i> em dibuixen de bell nou de temerari embriòleg.<br><br>
Ja hi som. Àcids del fel em lleguen una frisança al braç esquerre — ja no s’esllangueix? — no, no pas aitant. Quiti de quitina, m’envolaré? Esguerrat imago qui enraones en interminables melismes, t’empatolles a quin repapieig? — ets entre els conys de les qui s’emproven la llenceria? entre les popes de les molt caldes processionàries? a urpes dels jovencells malignes? eixint del desastre on ens sumíem els saberuts asimposiats — així posats (ensenyant el nu cul)?<br><br>
No, no; sóc xanguet o renoc de bassiol immund — <i>o de pica sacrificial de laboratori d’experimentació?</i><br><br>
Els ecos dels dubtosos demanaments (interrogants) trigaven aitant a reverberar! Ara havia de travessar manta de vinyeta d’univers divers, mant holograma d’espaitemps...<br><br>
—<i>Que què vull encar al món? Vull que els dolents (hi) perdin — què altre hauria de voler?</i>
(...)<br><br>
Mirall o miratge — miracle — d’oliosa aiguota de claveguera. De tríquion a ofri, algú m’hi dibuixava un llepet de lluent carmí — jaquit pel tou d’uns murriets llavis? — pel raor rovellat del sinistre dissector? — <i>o pel tou clandestí d’un dit eteri?</i><br><br>
Em mig aixecava. Rar inexplicable enyor de vinyeta propera — de què? — d’esperança d’esdevindre, si doncs no altri, altre — car viure en buidor mai no és prou.<br><br>
A quines ignotes magnituds ni dimensions no m’he ficat uns instants a la insabuda, a quines vinyetes de quin mons aliens i infernals, a quins hologrames escrits per fúries estranyes de seny descordat?<br><br>
—<i>Oh, romandre d’empertostemps i prou vivaç en vinyeta inviolada, qui sap si inviolable!</i><br><br>
(...)<br><br>
Ofidi d’embornal m’escopina als ulls — aparicions o prestigis — angúnia i neguit — misteris i secrets — <i>tot façana, tot façana</i> — tot vernís, tot estalzí, tot pintureta — dracs de firetes, focs de riure, descloses de clons, rèquiems, misses, veritats (ço és, oxímorons, super-rucades) teològiques — baboiades d’albardà pueril, innocents — llurs si fa no fot salaces fantasies — gargots — gargots — <i>comic book pistols bombs cathedrals monsters wars</i> — virosa colomassa mística, fètida femta del beneit, el cagot, fanoc, mixorrer, tartuf, zaïd, fariseu, tibat, coent, nyeu-nyeu — baves verinoses dels beneïts, els il·luminats, els embruixats, <i>els degenerats, els degenerats</i> — i rere, vós, i rere...<br><br>
I rere, re — <i>desdecebeix-te’n, bah!</i><br><br>
Rere — falòrnia, efímer fum de pet — tot muntatge — truc ruc i tracamanya ximpleta de màgic bord, de trucalembut.<br><br>
(...)<br><br>
El voluntari Aristarc Verdura, dius? Qui, l’inexpert, l’imperit — l’imperit perit? — l’ignorant, sí, el sense mèrit, just i prou l’otògraf — l’insignificant pencaire qui pencà infinitament en les insignificants orelles — que què senten? — <i>quines idees!</i> — t’ho pots imaginar. O llegeix-ne les bombolles — <i>horroritzat</i>.<br><br>
—<i>Per què barrejar-s’hi?</i><br><br>
Aitant se val, deixem-ho córrer, ajornem-ho indefinidament. Desa’t el tint regalimós de les esmenes — no m’hi faràs content — ni per a acontentar el client més infantilment carrincló. Sé que no sé. I tot plegat, em fa mal tot.<br><br>
(...)<br><br>
Ho dèiem de riure. <i>No és pot pas mai dir re altrament</i>.<br><br>
Ambròs? Arístides? Aristarc? Univers de còmic. Vinyetes superposades per qualque defecte d’impressió? Batibull i som-hi. Promeses i revenges ajornades — records i sosveniments, esperancetes — enyors i nostàlgies — mites — religiositats — guerres...<br><br>
Afegim’ns-hi. Fiquem-los (fiquem’ns-hi) al mateix per. Vull dir, les efemèrides molt incertes del viscut — <i>viscut? viscut?</i><br><br>
Els grans descobriments del nostre molt eminent cercle... Afegits, afegits. Més escombraries — clavegueres avall — rebuigs, rebuigs. Rebuigs d’escorranc — i mon nas de mort dins.<br><br>
I llavors? — re.<br><br>
Bàsicament, vós, tot el que és, és tothora a frec d’inexistència, de total oblit — una altra vinyeta i aquest univers de còmic és altre, un altre, totalment canviat — re no hi roman d’abans — cap tuf, cap bri, cap aup ni indici — la cendra del temps s’esvaeix com adés el qui no comptava per a re.<br><br>
—<i>Per a re. Però estic comptant les sutjoses gotes, A.V.<br><br>
—Clop clip clop... clop</i>.<br><br>
(...)<br><br>
La dama del crematori es creia potser que desconeixia les lleis de l’urbs — l’urbs? la congregació — la carrinclona congregació d’organismes unicel·lulars — unicel·lulars molt proterviosos — d’una sola molt insistent idea — de sobreviure (il·lusament!) en l’esfereïda reproducció, en la desesperada còpia. L’autoritària dama, doncs, considerablement desarnesada per l’èmfasi que posava en la solidesa del meu dret a ésser jo qui pitgés el piu, i fes plorar el foc, i atiés els sanglots, i les cendres tastés, car a la fi prou així em rotava, <i>ves!</i><br><br>
Resclums nefands, regusts desplaents d’etern retorn — d’etern retorn eternament — eternament fallit, frustrat.<br><br>
—Frustrat? Mes, si frustrat, frustrant? I frustrant per a qui?<br><br>
—<i>Sant tornem-hi!<br><br>
—Arístides, Arístides! Què en penses? Un simposi molt eminent per a escatir l’aitalment matemàtica qüestió...?</i><br><br>
—Matemàtica?<br><br>
—En el sentit de frust. Frust a frust, llesca a llesca, prou arribàvem al capdavall al capdamunt!<br><br>
—No, no. No hi vinc, no m’ensarronareu mai més. No prou bel·ligerants ni histèrics, massa caducs, sots l’ombrel·la reactiva dels antiradicats, els antiradicals, els antiradioactius i tot. No, no. L’entusiasme! Em vull pujat al tren dels més nous, dels darrers qui descobrim l’origen, dels sense por qui tot ho descobrim i no jaquim re per descobrir.<br><br>
—I si dic les essències? Oi, les essències?<br><br>
—Ah, les essències, les essències. Les essències, veus? Les essències, els formatges, sí.<br><br>
—Les aromes hipogees i els umamis exhumats de totes les húmiques cendres d’aitantes de centúries, de mil·lennis, d’eres, d’eons... d’innombrables formes vives, d’infinits ens qui...<br><br>
—Llur ió, llur ió, exactament — l’ió qui tot el merder no engega, eh?<br><br>
—Frust a frust, et dic, segment a segment, i ja som a l’àpex, al clítoris, a l’ull, de la piràmide!<br><br>
—Al cap, al cap, vols dir! Al cap rodó i lluent com lluna plena! Bombardejat a incessants vespers d’emissions, vespers de vespes radioactives, que esclati a bocinets!<br><br>
—O, sistemàtics, llenca a llenca, escorxat, fins que no n’atenys el pinyol; cresp a cresp, com amb la ceba ontològica, fins no arribar a l’essencial buidor central, al nucli buit...<br><br>
—Ara t’escolt, hem atès el pinyol, el nucli, on l’ésser i el no ésser comparteixen l’electró, l’ió essencial, creador de l’individu. N’hem atesa la quiditat, la quiditat — jotfot! — la quiditat. Protoconscient o ja força format, aitant se val; pinyol esclatat, quiditat garbellada, i prou l’adondem perquè la puta ens reveli el perquè!<br><br>
—Exacte, ja ho veus, clímax a clímax, i, com et dic, ja hi som...<br><br>
—<i>A l’orgasme pus sublim ans sumptuós de la solució final!</i><br><br>
—T’hi apuntes?<br><br>
—<i>I tant, why not? Som-hi!</i><br><br>
—Ens caldrà un altre voluntari.<br><br>
—Molt més articulat que no el darrer, eh?<br><br>
—No pas otògraf, no! Massa interrogants, aquell.<br><br>
—Massa, massa. Aitan fàcil com altrament no és tot! Per què complicar-ho?<br><br>
—Tens raó. Aviat no entendríem re.<br><br>
(...)<br><br>
—<i>Cada com més anem, el goteig més espaiat... Clap clep clup...<br><br>
—Amb la darrera gota, clep clop clep clip... clip... clip... clip...<br><br>
—Saps què us dic — a tu, A.V. — i a tu, A.V. — i a tu, A.V.? Hà! A qui més fal·laç (fugaç, nugaç)?<br><br>
— Que bo... que bo... que bona... nois... nois...?<br><br>
—Bona nit...<br><br>
—Clop</i>.<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
</center></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-75144816716953061742014-07-01T22:00:00.000-07:002015-11-21T09:35:09.817-08:0038è de n'Aristarc
<blockquote><center>
<br><br><br>
<b>Aristarc Verdura, mort</b> (38)<br><br><br><br>
Pel fet que som una família modèlica, <i>a model family</i>, només de lleugeres equivocacions, <i>slight mistakes</i>, som culpables, de petits errors inevitables, vós. Altrament tot perfecte, vós. Everything fine, so fine.<br><br>
De ben petitet em deia ma mare, <i>Nen, no és pas que siguis del tot idiota</i>. I ensems feia que <i>sí</i> mon pare, tot volent dir que <i>no</i>, és clar. <i>Però</i>, continuava ma mare, <i>pel fet que anar a estudi costi tant, hem pensat que te n’haurem de fer passar (as a mental retard). Car s’escau que hi ha tampoc no gaire lluny de casa un internat per a idiotes, si fa no fot subvencionat per l’estat. No ens caldrà pagar gaire, gairebé gens, i mentrestant tu podràs rebre l’educació que hi lliuren, saps? A part que, voltat de beneits del cabàs, seràs el gall de panses del pati d’estudi. You’ll be the cock of the whole dunghill, the boss of the roost and the roster. Això reforçarà el teu amor propi i el teu punt d’honor i tota aquella altra merdegada diguem-ne psicològica, self-assurance and all that psychobabble shit. Tant se val, la qüestió que sortiràs educat fins al plomall de la cresta, fa? L’idiota més dotat de tots. Quina escaiença deliciosa que hàgim sabut trobar aquest expedient! Acana! T’ensenyaran pràcticament sense pagar!</i><br><br>
Tot va anar com una seda, és clar, no pas per no res som una família modèlica, de qui les decisions són sempre encertades. Tret que... Tret que, <i>slight miscalculation</i>, lleugera badada, en aquella escola per a idiotes (no sé pas les altres) només hi ensenyaven idiotades!<br><br>
Alta nit i sóc al llit clapant i de sobte em desvetll amb molt urgent caguera. A les fosques, sense encendre cap llum, car prou sé on para la comuna, directe hi vaig; m’hi assec alhora ja cagant i, sorprenentment, gairebé caldria dir astoradament, el seient és ben tou, massa tou, i massa alt, de tal manera que no pot pas ésser que hagi oblidat d’apujar la tapa de la tassa de cagar-hi; la merda s’espargeix girientorn, en tinc el cul ple, mes el qui és sota meu en té encara més i sobretot a la falda, car gairebé simultàniament de demanar-me què collons s’esdevé m’arriba l’explicació, <i>What the...!</i> fa el crit de mon de mon pare qui es veu que també s’havia aixecat durant la nit i s’havia assegut damunt la tassa de cagar-hi i s’hi havia adormit. Encenc aleshores el llum i veig el desastre. Automàticament allarg el braç per a agafar la tovallola i eixugar-lo, mes, un segon petit error, pobre de mi, prenc les tisores de la cuina amb les quals ma mare sovint abans d’anar a clapar, tot cagant o pixant, es retalla els pèls del cony mentre s’està asseguda a la tassa de cagar-hi, i amb un parell del que em pens que són fregaments de merda amb la tovallola, li entaferrava a mon pare un parell de fatídiques estisorades, i au, capat.<br><br>
Pel fet que som una família modèlica, tots els pecats menuts com aquells són immediatament perdonats. <i>Mama, mama</i>, dic, <i>he fet un parell de petits errors! M’he cagat damunt mon pare i després l’he capat! Mum, I’ve castrated dad after having shitted all over him; both sorry instances, mom, by mistake, of course!</i><br><br>
Respon ma mare, qui no dorm pas sola, ans amb un company meu d’oficina (ell hi fa de manaire, jo d’escombra-corredors i buida-latrines), <i>These things happen, you know! Just your typical everyday mess. Don’t worry your tiny brain, and call the ambulance later than sooner, as I know you will, you fool</i>. I es va ficar tranquil·lament a continuar cardant amb l’ardent intrèpid jovençà d’aires i faisons gansterins (i faiçons potser adòniques, ai).<br><br>
Mon pare no gaire, o belleu no gens, content que m’hi hagi cagat i, damunt, l’hagi capat. Els de l’ambulància ens diuen nogensmenys que d’accidents d’aquest estil n’han vists de molt pitjors. Que aquest particularment no és gens estrany. Gent qui, molt com cal, per a no fer perdre el son a ningú, no volen encendre el llum ni fer gens de soroll quan van a cagar enmig la nit, i llavors es caguen damunt un altre qui, tot havent-se aixecat abans per a la mateixa comesa, s’escau que s’ha adormit damunt la tassa; i que després amb el pànic, l’astorament, la distracció, la foscor i el cervell mig somiós encara, que hom agafi, per comptes de cap esponja ni tovallola, l’objecte més ofenós per als pobres collons del pobre cagat... <i>Hey, these things happen every day, you bet you, sir, ma’am, oh yeah!</i><br><br>
Com en totes les famílies modèliques qui hi mana a la nostra és la mare, i prou. És la qui carda quan vol i amb qui vol, la qui manega exclusivament els calers, la qui decideix de tot, la qui té tota iniciativa, la qui es fa pregar, la qui cal sempre agrair, la qui cal sempre obeir, a qui cal sempre implorar permís per a qualsevol activitat per mínima que et sembli...<br><br>
I així és com tot rutlla ni roda ni carbura collonut, fi d’allò pus... És clar, si fem abstracció de les atzagaiades que sempre t’han d’eixir tard o d’hora vulguis no vulguis de trascantó, i sobretot, ves per on, en les famílies més diplomadament exemplars.<br><br>
Som l’endemà i ens diuen els de l’ambulància, vull dir, els de l’hospital, per telèfon, que han pogut “salvar” mon pare, i, per a celebrar-ho i consolar-la d’alguna manera, ma mare i jo ens fotíem a jeure i cardar. Car quin catacrec emocional, vós! Naltres qui ja li havíem preparat <i>a very touching obituary</i> per al diari, una nota necrològica d’allò més sentida, ressentida, sensible, sensitiva. Estil... “<i>Marit i pare exemplar de la família modèlica Verdura i Marmanyera, s’ha mort l’ubiquament diguem-ne estimat, mestre Aristarc. S’escarrassà tota sa putrefacta vida per a nodrir dona i fill, fins que, massa vellot i impotent, el retiraren amb una pensioneta, i féu molt ben fet de llavors morir’s, pare modèlic qui sempre fou, gicant a la vídua i a l’orfe la mitja pensioneta i un bon pessic de l’assegurança. Descansi, descansi, que prou cansat devia estar, hà</i>.”<br><br>
El pallús entonat company torna de l’oficina, i ens enxampa xinant, i com s’alçura, pobrissó, carallot malcarat. Se m’encara irat al ferro roent. <i>Quines barbaritats de fer! Immoral, amoral, de corral i de mural! Que en muira el memorial! Encara rai si només fos sexe oral! Mes sexe rectal, vaginal, ventral...! Contranatural! Mira que jeure i xinar amb sa mare! Qui això fot és infernal! Perdó no hi té, hò i tal! És de condemnats, d’heretgets, de podrits, de demònics... i cal tancar’l i cal anihilar’l! Això no ho fa ningú... ni ningú amb dos dits seny! Ésser ben boig i perillós no cal!</i><br><br>
I jo dient-li que sí, home, que sí, que si naltres ho fem, i naltres som una família modèlica, doncs, collons, palès, els modèlics marquem la norma, marquem el model, prou ho diu el mot i tot, i, marcant el model, per força tothom content; i naltres, doncs, al capdavall rai, d’allò millors, d’allò més normals. <i>Shit, we are the clear-eyed mirror to which the whole bleary-eyed society looks up! El cànon, la prescripció, el paradigma... el prototip, la matriu mateixa, som! Anem a missa a complotar com fotre i quinar els datspelcul de més avall, i els lumpen i tot, no fos cas; ei, és clar, i prou que donem als pobres tota mena de brutícia i de malaltia perquè continuïn satisfets fotent de pencaires i d’esclaus. Ningú no ens pot pas mai criticar de re, jotflic, capdecony, així que no siguis esqueixa-grues, em cag en déu!</i><br><br>
I ell, <i>Si això és així, s’ha acabat el mode model, doncs! Si tu ets modèlic, nosaltres ja no ho serem, no serem normatius, ni normals, ni enormement inermes; serem... serem... serem sui-gèneris, serem especials, serem anormals, serem subnormals, més subnormals que tu! I tu, per modèlic, per exemplar, per òptim, per plausible, per impecable... doncs a la merda, no hi caps! Al canyet, al canyet, condemnat, pudent, carrincló! Out! Out! To hell with you! Or I’ll get you killed!</i><br><br>
Durant la discussió de fill amant i amant i prou, ma mare pràcticament cap paper, massa acostumada a la mateixa situació on dos amants seus pelen la grua més o menys corruixats. I avui, més, vull dir, pitjor (o millor). Després de catorze orgasmes seguits, la veus tota tantmefot, <i>quite non-committal, the contented girl, plenty nonchalant also</i>. Donant la raó a tothom plegat.<br><br>
I ell doncs, com dic, llençant-me de casa, i ella rai. El gegantí ull de cabra omnituent del seu cony <i>to everything acquiesces</i>, a tot dóna el vist-i-plau.<br><br>
Mon pare ens el tornen a casa, mentre a mi me’n foten fugir. Torna a miques, la veritat, fet un petit grumoll que us cap en un cabasset d’anar a comprar mongetes i enciam. Es veu que els cirurgians, al cap d’hores, on, després de perdre’s per laberints ciutadans, els de l’ambulància el feien espetegar a l’hospital, i llavors, bo i cercant el quiròfan, els ximplets infermers es tornaven a perdre pels dèdals nosocomials, el trobaven, dic, els despreocupats cirurgians d’ampla anomenada iatrogènica, se l’ensopegaven, doncs, tot dessagnat pel tall d’estisores que adés el capava, i alhora molt infectat per la merda que pel forat de la idònia nafra s’hi havia filtrada (com totes les famílies modèliques, tenim una femta molt infecta); tant se val, així que es veu que... <i>We had to cut, and cut, and cut!</i> Li començaven de toldre al cos trossos, coses, objectes, farfutalles, atifells, penjarelles... membres... excedents... òrgans duplicats, gangrenats o que ho semblessin, bocins sospitosos ça i lla, que ses eminències anaven llençant als cossis de deixalles i brutícies expressos per a apaivagar els avesats gossos grassos del carreró de darrere. <i>So much we ablated and obliterated, and abscinded and subducted, that... voilà, at least he still’s got his head!</i> Fins que no en roman sinó això, el meló i no pas gaire pus. Li dic doncs, al que roman de mon pare, tot anant-me’n, <i>adéu</i>, i que ja trucaré amb una mica de sort de l’altra banda de món on m’instal·laré, i que, en tornant multimilionari, potser li regalaré un carretó japonès, si fa no fa ridículament automàtic, perquè pugui potser arrossegar’s fins a la finestra, o pixar assegut, o menjar amb forquilla, o què ho sé. Coratge, doncs, i au.<br><br>
Ara que m’han fotut fora de casa, què en faig amb tots els meus diguem-ne efectius crematístics? Doncs en faig una pilota en forma si fa no fa de baló de jugar a futbol. Feixos de bitllets i cilindres de pèmpins embolicats en durable conopeu; i au, ara, això rai, carrer avall que estic fotent el camp, alhora etzibant puntades al meu baló. I a poc a poc, heus que d’altres s’afegeixen al joc, sobretot uns uniformats. Els uniformats duen uniformes de començos de la divuitena centúria si fa no fot, i prou em sembla que tornen o van a qualque carallot recreació de cap batalla o efemèride de llavors, i sembla alhora talment que entre ells i jo no inventéssim així el joc del baló fet córrer a cops de peu, amb dos equips doncs equipats amb uniformes diferents, uns anant de blau i els altres de vermell, tret que, això sí, tots amb carrabines i baionetes, i cartutxeres i baldrics, i bandoleres, sabres, capells emplomallats, botes, jaques llargues... alguns havent-se empastifats o camuflats els visatges amb cremes fosques i tot... Ep, i així anar fent... fins que (per qualque carambolatge aleatori) l’empat no l’ha trencat algú de trascantó qui ha ficat la pilota segurament a gol, entrant la pilota feta de tots els meus estalvis a qualque banc o església... i així, pobre de mi, jo ja no veient-la mai més. Aquesta fou doncs la fi del matx. Els uniformats fotien el camp, uns plorant i els altres rient, i jo també me n’anava en porreta, escarrutxat, sense saber del cert si el meu equip guanyava, però segur que, perdre, hi perdia tots els calers.<br><br>
Sóc a Pernambuc i, tornant de festa amb en Morfeu, després no puc dormir. Ja som a divendres i ha passada una setmana d’ençà que fugia de l’hotel sense pagar, i encara no he trucat tampoc mon pare; el dec fer patir, ell reduït a portar un cap força gros (vull dir, umflat), sense altre equip que uns bolquers que li emboliquen el monyó que és el romanent de son cos. Tant se val; estic passant aquesta nit, doncs, bo i dormint, malament rai, amb en Morfeu al costat, capiculat, si fa no fa repenjats ambdós (un l’esquena l’altre les cames) al dipòsit de l’aigua del bar-restaurant del propietari amb qui Morfeu és amic (potser una mica massa amic, atès la sospitosa faisó com es toquen de trast en trast). Hem anat a dormir els darrers, mentre només restàvem a l’establiment el propietari i naltres dos. Mentre el propietari se’n va a clapar a la cambreta vora l’entrada, en Morfeu i jo ens gitem doncs, damunt uns abrics, a l’ombra i empara del dipòsit del bell mig. Cap a les quatre quarts de cinc de la matinada, he sentides les veus; l’home del camió de l’aigua i el propietari saludant-se; l’home del camió de l’aigua sense adonar-se’n que érem dormint a la vora, ha endollada la màniga del seu camió al broc del capdamunt del dipòsit; quan ha acabat, ha tornat a saludar el propietari; el propietari s’ha tornat a amagar a la seua cambreta; jo ja no he pogut tornar a adormir’m; cap a les sis quarts de set, ha arribat el bàrman; no es devia adonar que el podia veure, car, amb uniforme i tot, i engegant la gran màquina (la maquinota que ho fa gairebé tot: tant cafès roents com gelats glaçats, i tant plats refrigerats com plats escalfats), i, en fi, ficant-se a la sòlita feina, posant-ho tot en cunç, preparant-se per als desdejunis i esmorzars dels clients matiners, doncs com dic, amb ulls mig clucs, distretament calant el cambrer del taulell, l’he vist aleshores sabotejant a cops alguns dels tubs de la puta sorollosa màquina, tractant doncs de fer-la malbé a pleret, qui sap per què, potser per enveja, o perquè és foll, o supersticiós i li ho diu la seua religió, o, en fi, per qui sap quina mena de revenja... Tothora el veies etzibant-hi, per a espatllar-ho tot, els batzacs, això també molt múrriament i de gairell, i amb una maça ensordida amb tot de draps embolicats, una maça semblant a una porcupina de respectables dimensions.<br><br>
Amb un cop de colze bestial vull eixorivir mon company perquè denunciï si cal el bàrman al patró, mes en Morfeu escorxa el gat tan pregonament que només avia uns gemecs enutjats que tanmateix alerten el sabotejador. Se’ns atansa com si fóssim lladres, amb la fúria mortridora als ulls, amb la maça o la porcupina a punt per a descarregar.<br><br>
Fugia, cames ajudeu-me, cridant cap al carrer.<br><br>
<i>Amics del patró, amics del patró!</i> li anava dient, esperitat, mig guaitant endarrere. Tret que ell ni cas, mossegant-me la cua, amb les mateixes intencions assassines del començament. El cor em surt per les orelles, ja em veig mort, el crani asclat. Tret que ni l’agressor ni jo no havíem comptat amb la depravitat reptiliana que sempre ha decorada mon amic Morfeu. Ventríloc, fa aparèixer al pas del virtual assassí un simi degenerat i bel·licós. S’atura astorat el cambrer maleït; esguarda acollonit girientorn, no sap pas on ni de quina de les impudents icones penjades a les parets de bar-restaurant li vénen els desafiadors grinyols que tant no l’ombren. El gambit de mon company rutllava. Al criminal els ulls li deuen fer pampallugues, el joc de fotons i electrons generat per la seua por supersticiosa als esperits ensenyant-li segurament, tot i que no hi són, metamorfosis hiperbòliques en un paisatge hemorràgic on fòssils microorganismes esdeven no solament gegantins, famolencs. Al seu crani, ecos barrocs i retrunys polivalents el curullen ans sobreïxen amb indígenes oblocucions i filípiques; la seua íntima geografia, grau a grau, lleu lleu, només acaba collint fruits horrorosos, obesos viciosos llegums que esclaten en corrosius repulsius cretins legionaris fets de púgils esquelets qui, si fossin mig vers, prou escandalitzarien el bordell més borbònic, bubònic, pestilencial i tot.<br><br>
Li dic a en Morfeu en acabat, i ambtant el patró acomiadava el crèdul sabotejador sense més compliments, <i>Mercès per salvar’m</i>, i respon, <i>Aqueixos religiosos són tan fàcils d’embacinar, és a dir, desconfir! Arreu hi veuen follets, aparicions, miracles, terrorismes, lucifers, satanasos, tietes maries, els capsdecony!</i><br><br>
I som passejant més tard per la vila i, sense ni saber com, ens hem posats a discutir sobre el pont Nou i el pont Vell. I jo dient-li que el Vell és lògicament i modèlicament més vell que no el Nou, i ell que no, que el Nou és el més vell, com a París; i jo, <i>Merda per als parisencs, mòmies sense cultura!</i> I ell, <i>Que no ho veus que el Nou és el vell perquè en ésser més vell que el nou, havia adquirit entitat, pes impulsiu, autoritat, importància, seriositat, gravetat específica, i és clar que molt més que no el nou, el qual esdevenia molt més de pressa vell que no el Nou, qui s’havia guanyat, essent molt més antic, la denominació històrica</i>. I no me l’he volgut creure, i aleshores m’ha posat un altre exemple, encara més carallot i datpelcul; m’ha dit, <i>I el Camp Nou, el camp on juga el Barça, un obscur equip dels Països Catalans? Un camp molt vell ans decrèpit, que, perquè era nou al començament, el nom es plasmava en la cosa, natural!</i> I jo ceballot ceballut, i li responc que, <i>Quines rucades, noi! Such a shaky reference, you are now reaching for straws! Surely there’s no such country, nobody’s ever heard about it. Catalonia, ough! You are pulling my leg! Plus soccer wasn’t even invented so long ago for anything to be old, or even new-new for that matter!</i> I m’ha gicat per impossible. Diu, <i>Amb tu no s’hi pot enraonar ni modèlicament ni intel·ligentment</i>. I au, ens hem enemistats, hem partides peres; de sobte, com s’esdevé sovint entre amics massa íntims, ja no ens podem ni veure; d’esquírria, i de fàstic.<br><br>
Tret que quan sóc sol, sense sàpiguer ni on ficar’m, davant l’antic hostal, devent la cambra a l’hostaler i, damunt, un feix de tecs al raret amic propietari del bar-restaurant, sense espai doncs enlloc, l’espai que abans ocupava trobant-se com es troba ara doncs ocupat per altri, i sense vestits, tots confiscats i impugnats, desesperant-me, dient-me que pertot on aniré d’ara endavant, doncs, m’hi trobaré en fals... i amb la roba, com dic, sempre inapropiada; <i>impresentable!</i><br><br>
Malament rai. Sempre dec a hostals, i a hotels i a xibius, i llavors, sense enlloc on anar ni ficar’m, amb la dificultat afegida sempre per a trobar on cagar en pau, sempre havent-hi pertot als llocs “civilitzats” massa de públic, massa de gent... El neguit m’ennuega... I així és com esdevinc nostàlgic, esdevinc, com se’n diu? <i>Enyorós</i>.<br><br>
I voldria trucar mon pare que digués a ma mare i al seu amant de torn (potser molt més clement que no el gàngster) que em trametessin, si els plaïa, qualsque diners, i, com no en tinc ni per a trucar, la sola solució és de fer-me dur a presó, que em donin els pudents una moneda per a fer la trucada legal que em pervé. Fotia doncs una puntada al sec del primer uniformat, i m’ha ventat uns quants mastegots in situ i se m’ha endut a tancar’m.<br><br>
M’han despullat i espuçat i desinfectat, i ara a entomar l’interrogatori consuet.<br><br>
Mes com li ho dius a l’ultracuidat vanitós entrevistador marieta de la bòfia, qui, perquè vaig nu, s’afigura, dissortat, que vull escalfar-li la bragueta...? Com li ho dic sense ofendre’l que, si vaig nu, és perquè, els meus vestits tan llords me’ls han deguts cremar... tots tacats de merda.... i encara no m’han donat els nous, vull dir, els vells, tant se val, els que donin de reglament a la cangrí.<br><br>
Qui li confessa, és clar, que sóc jo justament qui, en topins copròfags, fent la meua feina, amb les nues mans, hi emboteix, encabeix i atapeeix el jorn sencer muntanyes de sòlida ans tova merda, piràmides immenses de fumosos humans estronts, tot cagats de fresc, no sols a l’oficina, també en experimental camp estès clafert d’obsedides marabuntes de zigzagants canfelips, els quals tots plegats, mig enfollit per la tasca colossal, haig d’anar buidant, i on els químics i científics (sempre impecablement nets ni modèlics, amb bates blanques immaculades, ells) experimenten, doncs, tant amb ruans i d’altres purgatius immillorables com amb discrets receptacles que, tantost merda els fiques, meravellosament la paeixen per al capdavall produir-ne molt concentrats petits inodors comprimits de força vegetal generativa molt admirable, que les dones fines, pagant rai, s’empassen a cabassos en acabat per a ésser, si es pogués fer, encara més merdoses i adorables.<br><br>
<i>Feina, cascú la seua, i fent-la com millor no sap</i>, sempre dic. Jo atapeint merdegades, i l’interrogador interrogant, i prou; seriosament, sense imbècils assumpcions. Això és el que cal al món.<br><br>
Vés a saber per quina distracció, per qualque molt superficial negligència típica de les famílies modèliques, <i>just a little shallow lack of attention, and</i>... i mon pare l’escapçat l’oblidaven a l’ampit de la finestra del soterrani, la que s’aboca arran de carrer, per on abans hi buidaven els carboners el carbó per a l’estufa central de baix. Totes les dones qui passen per la vorera d’aquell carrer i se n’adonen, d’aquell meló esfereït qui les fita, amb cara molt sorpresa, faldilles amunt, avien esgarips fictament escandalitzats, i l’omplen de rudes penjaments, li diuen de tot, retrets eriçats, blasmes esborronadors; i ell no diu re, és clar, entoma totes les abusives objurgacions molt equànimement, molt sofert (com quan era viu, sí ves!). Dones cruels, dones cruels. Dones cruels, qui, amb escarafalls de meucarra, pretenen que els disgusta que hom vulgui veure’ls les natges, i àdhuc roseta i parruf... i per això es deuen ficar faldilles amples i curtes, i duen, si en duen, calcetes minúscules que no amaguen re! Tret tampoc que cap d’elles (o, segons la meua teoria, no gaires) no se n’adona que per <i>one of those silly oversights</i>, per una d’aquelles tanoques distraccions que s’escuncen sovintejadament rai en les famílies modèliques, aquella atònita carbassa, no en fa poques, de setmanes, que, com dic, rau allí, immòbil (i algunes de les paies qui hi passen sovint, hi deuen passar, doncs, part de dalt, per vici, i llurs crits i escarafalls comèdia podrida), hi rau... hi rau... hi rau (el carbassot mon pare) irremissiblement corrompent-se.<br><br>
Que qui fou el pobre innocu distret que allí l’hi plantava per a mai més no ocupar-se’n, potser algú voldria escatir...? Sí ves, tant se val, oi? Fos qui fos que l’hi hagués abandonat, a l’ampit de la finestrota (qui sap si ma mare mateixa, o cap altre gàngster fent d’amant de torn, o fins i tot, qui sap, la dona de les feines), la qüestió no era aqueixa, la qüestió era que mon pare duia mort a l’ampit, podrint-s’hi i alhora fitant, faldilles amunt i cuixes amunt de les pretensioses femelles molt exhibicionistes, els conys pudents qui passaven pel carrer, i hi duia, dic, pel cap baix un mes i tot. Menystingut, ningú en aquell mes llarg no hi havia caigut a donar-li quatre culleradetes de sopetes ni li netejava amb quatre paperets el trau emuntori, ja ho veieu.<br><br>
D’aquest detallet (de la venerable testa exposada als elements corrosius de les hòrrides desagraïdes dones qui fel escopinen) me n’assabent perquè l’entrevistador marieta qui treballa per a la bòfia em presenta amb bombos i platerets imaginaris, i com si això (o allò o cap altra esdevinença) em fes culpable al capdavall de la mort de mon pare, la nota necrològica que ma mare (al cap i a la fi, l’única dona al món qui mai de fotre no em permetia, llas, car cap altra poc que s’hi apuntava, tot i que cal reconèixer així mateix que ma mare és una dona molt generosa en aquest aspecte, i que doncs ho permet a gairebé tothom, fins i tot als qui som una miqueta tocats), la nota, dic, l’òbit ressenyat que ma mare i jo mateix no havíem confegit el mateix jorn, abans que el darrer amant (un pistoler no gens home del món, mes segurament gran xinador) m’obligués a partir, expulsat i deshonorat, de la casa pairal (vull dir, <i>mairal</i>).<br><br>
Volia dir-li al començament que es fotés l’òbit al cul, però quelcom a la nota em distreia. Cert que es tractava de l’antiga nota, tret que ara amb l’afegitó nou que dic del detall macabre i molt sensitiu de la veritable i molt trista mort de mon virtual (en tot cas nominal) progenitor Aristarc, qui perí, doncs, d’una faisó certament horrorosa... per comprensible negligència o oblit de família modèlica... car prou tothom (en una família tan arquetípica, carismàtica, incomparable, virtuosa, seràfica), tothom feina rai... per a pensar... per a pensar en cap cap esgarriat qui sap on... en cap racó de casa poc o no gens concorregut quotidianament, oi...?<br><br>
D’on, tot plegat, que tampoc no hi hagi re de debò a recacejar, taral·lirot interrogador sense més arguments. <i>Es tracta</i>, li dic, <i>d’una família exemplar, collons, no fotem!</i><br><br>
I ara? Potser m’hauria abellit haver pogut tornar a casa per al funeral, mes, paupèrrim, qui m’hauria pagat el passatge d’aquest món a aqueix? No pas el marieta culcagat, molt lloable element de la bòfia local, el qual, sí ves, ran d’una breu ans lleu relliscada (d’aquelles que tant pateixen, pobrissones, les modèliques forces de l’ordre), <i>another brief and slim slip-up</i>, suara (prou dic, com qui no ho vol, l’angelet) em cardava un fotut tret al clatell.<br><br>
A l’hospital hi sóc dut a deshora, amb pler de dilacions, <i>after plenty harmless uncalled-for cunctations</i>. I els excel·lents ans modèlics ans infal·libles cirurgians (infal·libles tret de qualsque fugaces cagades, qualsque comprensibles nyaps efímers ça i lla, <i>tiny fugacious blunders, understandable under such pressure, you know</i>) començaven alegrement de toldre’m i esporgar cosetes, pler d’òrgans inútils i fins i tot emprenyadors que hi dec tindre part dedins, i s’hi engrescaven, i endavant, a doll, <i>merrily up and down the aisles, butterfingering away</i>; lleu no m’hi gicaven, a aquest pas, en un d’aquells vespres de tronada o nits asfixiants, lleu, dic, no m’hi jaquien sinó la síndria o la ceba o el meló, amb tres o quatre tentacles al cul o al plint, on hi havia hagut el coll, per a fer bonic.<br><br>
És clar, tot això si abans (<i>Montecristo anyone?</i>), si abans no trob manera de ficar’m les ulleres blaves, i dobles o triples de miop, del “suïcidat” del llit de la vora... i llavors... escàpol... llavors... llavors...<br><br>
Llavors re. No tinc pas ningú contra qui revenjar’m de re. <i>In fact, all’s fine, so fine</i>. Un panorama tinc davant, escolteu, vós, sempre magnífic.<br><br><br>
~0~0~<br><br><br>
</center></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-1804352493419284482014-01-27T12:54:00.003-08:002014-01-29T19:32:19.902-08:00109 del Guaitajorns de n'Eleuteri Qrim Qatalà<blockquote>
<center>
<br /><br /><br />
<b>Ocell d’isnell passatge</b>
<br /><br /><br />
He vingut a veure el món<br />
i m’ha semblat prou collonut<br />
mes fotia un esternut<br />
i s’ha dissolt en un minut.<br /><br />
No pas perquè sóc dissolut<br />
ans perquè no és gens solvent<br />
i molt soluble i dissolvent.<br /><br />
<i>Ah com en planyc els qui hi són<br />
com en planyc la il·lusa gent!</i><br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>No pas del tot gramatical, mes sempre i pertot campió integral</b>
<br /><br /><br />
Cert que tinc (o em té) (ens tenim amb) un jo indestructible.<br />
Un jo d’un egoisme abassegadorot, imperial, forçós, gairebé total.<br />
Un jo imponent qui sempre i pertot reneix més poderós.<br /><br />
Per xo que me li ens me li calgui tota mena de forçudes forçades lliçons...<br />
D’humilitat.<br />
I millor, molt millor, d’humiliació.<br /><br />
Mosques del món, veniu a cagar-vos-em-se-me-l’hi al nas!<br />
Me li us li n’hi cagueu els ulls i tot!<br />
Això rai, això rai!<br /><br />
Dones del món, millor, millor!<br />
Dones del món, rieu-vos-em-me-l’hi-l’en, de son (mon) (nostre) carrincloníssim... Escarransidíssim atzeb!<br />
Què hi fa, què hi fa – puix que (res de pus itifacient...)<br />
Més monumentalment astronòmic còsmic idealment no tremparà!<br /><br />
Homes valents, retraguéssiu-me-li-me’n com n’és, de cagat...<br />
Com en som, com ens caguem sempre i pertot...<br />
Ens ho me li ho esgaripeu viltenint-nos-en amb disgust incessant!<br />
I tanmateix, i tanmateix...<br />
Mai no en tindrem pas prou!<br /><br />
Que algú molt poderós ens em me l’ompli sovint de crus mastegots!<br />
I tant se val, tant se val...<br />
Car encara ens se us em pensaríem superior!<br />
Superior, superior, superior!<br /><br />
Ah, res a fer, res a fer...<br />
Car cert que no pas del tot gramatical,<br />
Mes sempre i pertot...<br />
Arreu i tostemps...<br />
Eternament i infinita...<br />
<i>Campió integral!</i><br /><br /><br />
<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>Branca del brancam de mon banyam</b>
<br /><br /><br />
En un moment on la dona cau<br />
(diguem-ne exagerant) en furor uterina<br />
i s’escau doncs per un d’aquells atzars<br />
que presa de folls desigs de cardar<br />
no troba a cony roent cap de sos druts<br />
(cap d’aquells qui anomena “homs de veritat”)<br />
cap al cuguç s’atansa imponent<br />
vull dir se m’atansa espontàniament<br />
i furient m’arrenca del cap<br />
una de les branques més dretes<br />
del profús brancam de mon banyam.<br /><br />
Encontinent d’esme l’ha oliat<br />
i ben amunt i ferm se l’ha ficat<br />
lluent godomassí improvisat.<br /><br />
Bisbe doncs adient i amanós<br />
tret de les mateixes banyes<br />
que immensament dominant<br />
m’imposava al llarg dels anys<br />
en generosa penyora<br />
de tota la pacient bondat<br />
que li feia esgarrapat<br />
abellot qui mai no ronda<br />
cap forat.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>Utilitat de la ciència matemàtica</b>
<br /><br /><br />
La ciència matemàtica ens estorç dels mites ximplets qui ens esclavitzarien.<br /><br />
<i>Per exemple</i>.<br /><br />
Sempre m’havia pensat que el clítoris de la meua dona era més gros – llarg ample espès i ferm – que no pas mon molt humil cigaleta.<br /><br />
Una nit no gaire ha on la dona tornà pet d’una de ses salvatges orgies i caigué doncs al llit com plom adormit...<br /><br />
<i>Què fiu...?</i><br /><br />
Doncs gosí anar amb la cinta de mesurar a mesurar-li el clítoris encara tot umflat dels múltiples orgasmes pobrissona suara soferts.<br /><br />
<i>Una polzada i mitja!</i><br /><br />
Amb trepidació em fiquí tanmateix a trempar...<br /><br />
Mesurí llavors mon bategós vitet...<br /><br />
<i>Quatre polzades i mitja!</i><br /><br />
Ah bondats de les eines de precisió matemàtiques davant la palesa inferioritat del que hom carallot diu a barrisc!<br /><br />
L’instrument científic donant mil voltes a la simplicitat no gens acurada d’un dit!<br /><br />
Un temerari escapcívol dit qui voldria mesurar fineses impossibles!<br /><br />
<i>No!</i><br /><br />
Que sigui d’empertostemps la infal·lible maquineta dels savis qui digui el que el món científic llavors certificarà.<br /><br />
Tornem-hi...<br /><br />
<i>Quatre polzades i mitja!</i><br /><br />
Ara sabem amb total certitud on som!<br /><br />
Amb mon tímid atzeb tanmateix guanyador!<br /><br />
<i>Per tres senceres polzades!</i><br /><br />
Qui mai ho hauria dit!<br /><br />
<i>Ah si en va perdre de fosc misticisme... la dona... aquella condemnada nit!</i>
<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>darrera nit ací</b>
<br /><br /><br />
en la solitud de l’haver refusat tota participació enlloc<br />
la nit abans on cal partir<br />
la desesperació s’instal·la<br />
d’haver-ho d’abandonar tot<br />
sense ni tan sols haver-ne emprat bon tros<br /><br />
tant que n’hauries pogut fer content altri<br />
si mai ho haguessis sabut calcular bé!<br /><br />
mes ara és massa tard<br />
és massa tard<br /><br />
la blanca aparició d’una dona àgil no ho adobarà pas<br />
et roman un darrer refús que li ofereixes amb bones paraules<br />
tot i que amb molt més de gust li hauries dit la veritat<br /><br />
<i>vostres músculs<br />
vostra alçada<br />
vostra agilitat<br />
vostra sol·licitud<br />
ah com em porten ànims a l’ànima<br />
mes haig d’anar-me’n<br />
butxaques buides<br />
tantost s’hagi fet clar<br /><br />
i qui voldria convidar ningú devers enlloc?<br /><br />
com veieu a fi de comptes un darrer refús<br />
un darrer refús s’imposa</i><br /><br />
i ara encara un cop d’ull tenyit d’enyor a la cambra<br />
la cambra que ho conté tot i et conté<br /><br />
l’abraçaves si et fos factible<br />
te l’enduies ben embolicada al cor<br /><br />
mes acostuma-te’n<br /><br />
amb la claror hauràs fotut el camp<br />
capcot<br />
sense re<br />
caminant de bell nou cap enlloc.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>grogors enjòlit</b>
<br /><br /><br />
no feien cap cas els vells desnonats dels suspesos ventiladors grocs<br />
mentre nosaltres dos encara vigorosos ens aferràvem al negoci<br /><br />
en vendríem milions i conqueriríem l’illa blava<br />
on enterràvem els morts i llurs monstruosos tresors<br /><br />
i garlàvem animadament<br />
mentre al cel el bosc groc de ventiladors suspesos<br />
volaven anàrquics catàrtics exhilarants de gom a gom<br /><br />
l’arrencaqueixals a la cantonada esdevenia un bri pus desastrós<br />
d’on que mon company tot i el boiant cuidés defallir<br /><br />
<i>un rar vidriol em corroeix la melsa</i><br />
recitava amb celles acalades i molls ulls<br /><br />
<i>cops tothom en rep... només compta sobreviure’ls</i> — encoratgí<br /><br />
mes volia rebregar-se’m per terra<br />
no gens convenientment car qui jaquia surar els ulls enjòlit<br />
amb el més proper indiscret espectacle tot arran?<br /><br />
el prenguí de bracet i el filtrí cap a ca meua<br /><br />
la dona sempre amb un ull de biaix cap a la bagatel·la<br />
el rebé tota fimbrosa<br /><br />
<i>triï triï</i> — li deia<br />
<i>sota lo xut empallat amb al bec lo talismà<br />
a l’estatger rere la cortineta hi té<br />
lo ruà i lo ricí<br />
lo resolis i lo benguí<br />
la melissa i lo sloà<br />
el bolet i la gelea reial<br />
la cera d’espelmeta beneita i l’oli de bacallà</i><br /><br />
m’hi entremetí i declamí — <i>no serà re no serà re<br />
sou fet de pasta de molibdè<br />
preneu-vos per comptes aquest cordial</i><br /><br />
mig refet em vantà a la dona<br />
<i>vós rai que teniu un home molt potent</i> — féu<br /><br />
<i>us puc assegurar que abans no se li torcés lo mànec<br />
cardava com un camell</i> — bleixava ella<br />
i els seus sospirs afegien balons grocs al firmament<br /><br />
a l’ocre llindar tacat d’agrors i líquens ens reposàvem<br /><br />
cel inversemblant<br />
amb delit ens plevírem allí mateix de fer-ne d’empertostemps<br />
ni que fos acrònics o àdhuc pòstumament<br />
lo ditirambe<br /><br />
falba harmonia<br />
epidèmics en tombaven els pinyols i les llavors<br /><br />
amb pitjor juí hauríem aixecats grans aürs<br />
d’albíxeres<br /><br />
elegants ens n’estiguérem<br /><br />
els viratons de la pols ens esgrogueïen el panorama<br /><br />
amb els ulls així esperonats<br />
ara ho jaquírem per a l’endemà<br /><br />
pel succés de suara tanmateix encaixàrem<br /><br />
els vells desnonats la borrasca els esborrava.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>barruf de món fugit em sura com rot que em fes l’enfitat cervell</b>
<br /><br /><br />
en vida pretèrita al temps d’antigor<br />
quan érem benauradament salvatges<br />
un flamíger meteorit s’estrompà enmig d’un vast ermot<br /><br />
altament intimidades<br />
les nues tribus dels voltants de lluny atalaiaren l’indret atès<br />
erts l’esguardaren redubtablement i reguardosa bategar<br />
solell nocturn qui de l’ou rost de la dura terra s’esdernega a néixer<br /><br />
seductors torterols<br />
el fum verd lluent<br />
que eixia fimbrós com sardanes de temptadrius del cràter abruptament crestat<br />
els tenia més tard plegats hipnotitzats<br /><br />
impel·lit per l’estre de la distinció<br />
em fotí enmig de la grogor<br /><br />
m’hi haig ficat impertèrrit<br />
i romàs n’haig al bell centre<br />
hores i hores<br />
jorn sencer<br />
immòbil i furient<br />
nu i encès<br />
sota la creixent intensitat de l’envejós antic Solell penjat al sobirà oceà<br /><br />
imbuït pels calds metalls aliens<br />
a pleret esdevinc semidéu indestructible<br /><br />
sagrat cercle infernal<br />
ningú altri qui gosés atansar-s’hi no feia altre mai<br />
que cremar-se peus i cames sense remissió<br />
fins al carbó que intermitent s’escruixia roent<br />
entre sos esgarips de darrer horror<br />
i l’esfereïment esvalotat dels presents<br />
cos tost ensorrat entre cruanys de pregonament abrusada carn<br /><br />
i eu?<br />
què hi feia en acabat de semidéu per aquells rudes paratges?<br /><br />
què altre que fotre-hi l’escarabat a qui la cuirassa inviolable<br />
permet ficar-se arreu<br />
i monejar-hi a son grat?<br /><br />
tret que sempre grau per grau<br />
amb prou moderació<br />
amb la greu circumspecció que escau a un molt durable heroi...<br />
si vol esdevenir com esdevinc<br />
mite imperible.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>entre autors</b>
<br /><br /><br />
a la fira dels “misteriosos” hi he conegut en Senko<br />
a qui mig veraç dic “sou el meu autor de misteris preferit”<br /><br />
complagut ens ha convidat amb un parell d’altres d’admiradors a ca seua<br /><br />
hi anàvem els quatre en taxi<br /><br />
en Senko és un home molt escarransit<br />
ca seua és un forat malsà<br />
sos llibres són idèntics als meus<br />
la seua màquina d’escriure ídem<br /><br />
per què eu qui visc en un piset de baix en casa tan merdosa com la seua<br />
qui tinc els mateixos gruixuts llibres<br />
la mateixa màquina de pitjar-hi<br />
si fa no fa els mateixos aires tèrbols enmig el bataller proletariat...<br />
no escric sinó frèvoles impressions<br />
que certes minyones troben sovint “romàntiques” i prou?<br /><br />
és perquè sóc bohemi i lliure<br />
no estic casat i domat<br />
les correccions conjugals no em tenen feliçment endogalat<br /><br />
al contrari doncs<br />
amb similituds de saltarel·la<br />
oblic<br />
tota nosa ni damnat impediment<br />
mon hiperbòlic passatge arrupit arran i estampat com caqueta trepitjada<br />
jaqueix tan tost o tard com calgui<br /><br />
ah i sedegues de discret afalac<br />
les dones del veïnat si mai tenen fora de saó un cert desfici a la carranxa<br />
vénen d’estranquis que els “reciti”<br />
part de cigala<br />
qualque ardent versió del meu “romanticisme”<br /><br />
i si mai cal fugir en un minut plegat<br />
això rai<br /><br />
només cal arramassar quatre llibres<br />
quatre parracs<br />
la màquina d’escriure<br />
l’alcohol i el tabac<br />
i au<br />
lluny<br />
anònim cap a cap altre atapeït veïnat...<br /><br />
(...)<br /><br />
<i>i els paperots fantàsticament guixats...?</i><br /><br />
els paperots que volin com somiosos papallons de la bona sort<br />
per a les dones i minyones ara enyoradament ploramicoses als balcons<br />
del món oblidat.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>Els qui patírem la humiliant vençó voldríem refer els mons</b>
<br /><br /><br />
<i>Si re depengués de manguis<br />
no fóra pas prou diferent com tot no rutllava!</i><br /><br />
Per començar...<br /><br />
A mon món<br />
tota arma i tot diner<br />
i tot maquillatge i tota màquina...<br />
passaven a destrucció immediata —<br />
i eren per sempre pus interdites<br />
(no sols pas d’ús ans de concepció).<br /><br />
I tot soroll i tot perfum<br />
(que no fossin causats per causes naturals)<br />
esdevenien moralment tan reprensibles<br />
que ningú amb dos dits no gosava emprendre’n<br />
l’inici de la confecció.<br /><br />
Ens dedicàvem plegats al treball<br />
a tall de d’abelles o formigues —<br />
tret que sense jerarquies.<br /><br />
<i>Absoluta igualtat —<br />
tothom alhora obrer i regina</i>.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>Impressions</b>
<br /><br /><br />
Mentre els cobejosos banquegen<br />
m’assec als líquens.<br /><br />
Mentre els tifes pontifiquen<br />
remèn l’arròs.<br /><br />
Mentre passa el film (un bri grotesc)<br />
al capdavall només mos ulls en són els protagonistes.<br /><br />
Tot el que s’hi esdevé<br />
(tanta d’esmeperduda dèria i xafogor despesa<br />
tant de temps balafiat)<br />
només si l’enregistrava el cel·luloide de mon cervell<br />
adquireix cap tènue tast ni ensum de realitat...<br /><br />
I tampoc no et pensaràs pas<br />
que no et serveix de res — ton nas!<br /><br />
Desprèn-te’m (imatge) cap a nivells d’enjòlit capmàs!<br /><br />
Per a arrodonir el somni<br />
aboleix el que vol.<br /><br />
El que no hi vol ho aboleix —<br /><br />
Visió impresa —<br />
únic vector que hi ha romàs.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>El jorn on vaig perdre la imatge</b>
<br /><br /><br />
Era guaitant-me al mirall damunt el faldar de la llar<br />
i la dona em va cridar:<br />
<i>Robert!</i><br /><br />
Me’n record que me n’anava cap a l’esquerra<br />
lluny de la dona<br />
quan la meua imatge a l’espill se n’anava també a la seua esquerra<br />
cap a la dona<br />
(<i>impostor!</i>)<br /><br />
Se n’anava la meua imatge<br />
(<i>em voldràs trair<br />
després que tan amics no fórem?</i>)<br /><br />
Mai més no ens retrobàrem.<br /><br />
Ell (no re altre que buida imatge rai doncs)<br />
reeixia ans relluïa (és clar!) en societat.<br /><br />
Esdevingut un altre entre els entretenidors<br />
entre els titelles de merda<br />
actors músics cantants comentaristes mistagogs llufaires<br />
tota mena d’assortit enganyador<br />
(s’entreacontenten amb vagues nocions de sobreviure a la mort)<br />
i de qui l’equip (país nació pàtria sistema imperi...)<br />
sempre hauria d’haver guanyat<br />
car sempre és el millor<br />
(ah insípida vanitat<br />
fals orgull<br />
fat fatu fat).<br /><br />
Mentre jo (sense imatge)<br />
em perdia amargat<br />
pels amatents deserts<br />
de les grogors sens fits<br />
patufet foscant.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b><i>Cette fois il nous faut deguerpir for good</i></b>
<br /><br /><br />
Desenguerxeix, doncs, i deguerpeix, Robert, que em dic.<br />
Oi? Derelinqueix.<br />
Derelinquíssim, Robert, prou cal, res a fer, som-hi, ja hi som.<br /><br />
Sabent-me greu d’haver de tornar a abandonar<br />
tots els meus llibres<br />
i aquest cop definitivament.<br /><br />
Tots aqueixos anys amb por que vingués<br />
la patrona del bungalou<br />
i ens fes pagar.<br /><br />
I ara doncs el darrer dia<br />
regalant els llibres<br />
no podent endur-me’n<br />
tampoc aquest cop<br />
ni un.<br /><br />
Acomiadant-me dels qui se’ls queden<br />
desitjant-los sort.<br /><br />
Hem d’anar-nos-en on fos<br />
a una altra vila<br />
on ocuparem les cambres<br />
d’un altre hostal.<br /><br />
I la patrona s’oblidarà<br />
de fer-nos pagar.<br /><br />
I recomençaré de reunir<br />
l’enèsima delitosa biblioteca<br />
carregat de trast en trast<br />
de feixucs paquetots
de llibres vells.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>ou de carn qui el tren pongué</b>
<br /><br /><br />
per la finestra del tren que se n’anava<br />
veia perdre’s la petita...<br /><br />
sa mare volia que la guardés<br />
mes ella, enjoiellada, se n’anava<br />
a repartir sos joiells entre el pobrets...<br /><br />
per a no haver de donar raons<br />
a la mare (encara més enjoiellada que no la petita)<br />
de la desaparició...<br />
havia de desaparèixer jo mateix<br />
a qualque racó o altre del tren que s’embalava...<br /><br />
a la propera estació<br />
el tren em pondrà no gens conspícuament<br />
talment com ou de carn qui rodolant es perd.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>belluga’t al groc</b>
<br /><br /><br />
belluga’t al groc<br />
que hi reapareguin els castells<br />
i les dolors s’hi fonguin;<br /><br />
belluga’t al groc<br />
que els paisatges s’hi estenguin<br />
inoblidables, sanguins;<br /><br />
belluga’t al groc<br />
i que els blaus en esbarts ocellívols<br />
s’hi escampin;<br /><br />
belluga’t al groc<br />
i encomana’t al vast viatge<br />
vers el cor de l’espiga<br />
on perennes bateguin<br />
les segones essències.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>Al port amb la desconeguda</b>
<br /><br /><br />
Seriós, descendia del vaixell.<br /><br />
Al port, la desconeguda em sortí al pas. Semblava pidolar. Les seues dues mans em tremolaven davant, com si m’engresquessin a sacsar les butxaques per a trobar-hi uns pistrincs per a l’almoina.<br /><br />
Em corsecava un neguit. <i>Aquelles mans... aquelles mans...</i><br /><br />
Aquelles mans les havia vistes aquell mateix dia almenys tres cops ja.<br /><br />
Aquelles mans eren les mans que es repenjaven als passamans de les escales que pujava mig a sopols, com si portés fang a les sabates, de tres en tres esglaons; eren les mans que després es repenjaven a la barana de coberta. Aquelles mans aquell matí havien netejat amb blanc detergent en pols i esponja groga els fogons a la cuina de baix on faig de rentaplats. Aquelles mans m’havien cordades les sabates i m’havien fregats turmells i canyelles durant el partidet de futbol que fèiem entre els marinerets, tots portant el mateix uniforme verd fosc de la selecció nacional catalana.<br /><br />
Aquelles mans eren les meues. Les mans de la desconeguda eren les meues. <i>Les seues les meues!</i><br /><br />
<i>Aquestes mans...!</i> — vaig dir, i volia prendre-les-hi.<br /><br />
La falsa captaire es va fotre a riure a grans riallades, com una puta, i se’n va anar corrents cap al barri de putes del costat.<br /><br />
L’empaitava esmeperdut, bleixant, esbufegat, corbategós. I totes les altres desconegudes se me’n reien.<br /><br />
<i>I ella...? I ella...? I la dona qui m’ha robades les mans...?</i> — anava dient pertot arreu. I em prenien per foll i ceballot.<br /><br />
Delerós, encara la cerc ara, a les palpentes, tentinejant, amb mans manllevades, robòtiques, per totes les cantonades dels barris de putes de cada port.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>Narració llonga breu</b>
<br /><br /><br />
Entre ell i jo hem descoberts els nínxols secrets dels herois de l’antic setge.<br /><br />
Eren amagats sota les peanyes dels balcons.<br /><br />
Ningú no sabia que alguns dels balcons dels edificis més singulars de la vila decelaven aquells amagatalls.<br />
Només calia saber aixecar el balcó, tot plegat, peanya i baranam, i sota trobar-hi la pedra llisa.<br />
Rere la pedra els cadàvers amb els secrets.<br /><br />
Quan calia escriure’n l’informe acadèmic trobava que mon col·lega esdevenia estrany, fred, contemptori, vexatori i tot.<br /><br />
“Ja ho escriuré jo”, em diu, com si jo no servís de res.<br /><br />
Volia objectar-hi. “Per què? Per què? És que en saps més? És que hi ha quelcom que no m’has volgut dir...?”<br /><br />
Sense respondre’m, despectiu, se n’ha anat a dinar a dalt, als menjadors de la Universitat.<br /><br />
Totes mes recerques a parir panteres, doncs? Mes col·laboracions a can pistraus?<br />
Quin mareig! Potser sí, que no sé ni on em para el cap. De debò conec el significat del nostre descobriment? Què hem descobert, fet i fet? Val la pena perdre-hi el lleixiu? No fóra millor reconèixer que no hi entenc pràcticament re?<br /><br />
Ple de cabòries i neguits, doncs, anava a pujar a dinar quan m’ha vinguda caguera<br />.
Sense guaitar abans on defecava, es veu que ho he fet damunt d’altres caguerades. El canfelip sempre put tan horriblement, <i>qui se n’adonava!</i><br /><br />
Quan tanmateix maquinalment he feta rajar l’aigua perquè s’endugués el palter, veig que la tassa devia doncs ja estar embussada de no feia pas poc.<br />
Reguardoses, les merdes negres pujaven bombollejant<br /><br />.
El pitjor naturalment és que amb el nerviosisme m’hi ha caiguda la jaqueta — segon cop a la vida que tal destret m’esdevé: que em caigui la jaqueta a tan pútid, frustrat, maelstrom; a tan repugnant caòtic xarboteig; a cap xipolleig, a cap rabeig, multimerdós, com aquell; a tal cap de fibló de copioses femtes i cagallons; quin rodament de merdes i quin rodament de cap, vós; tot plegat gairebé res a la vida de tan esborronador!<br /><br />
La jaqueta amb el llapis electrònic on hi ha enregistrades les meues investigacions. La jaqueta amb les meues ulleres. La jaqueta amb els documents!<br />
L’he pescada entre les merdes de qui sap quants de culs.<br />
Mai més no l’ha netejaré de tot.<br />
Mai més no em netejaré prou.<br />
La minsa aixeta del petit rentamans poc dóna l’abast.<br /><br />
Avergonyit i nogensmenys encara prou brut me’n tornava a baix, sense dinar.<br /><br />
És aleshores que la noia eixerida ha entrat al nostre despatx.<br />
Hi estic secretament enamorat, però ella no sé pas amb qui surt. Tothom prou sembla tindre’n la clau, per al seu trauet de pany, mentre jo la meua clau si no en fot pas, d’anys, que l’he perduda; potser la perdia i tot tot naixent.<br /><br />
Ara, onta rai. I com ho faré perquè que no se n’adoni de la pudor que faig?<br />
El meu gras col·lega sempre put, com tots els grassos. Per això hi tenim al racó aqueixa ampolleta destapada de colònia. I si badant badant la fes caure? Fet! “Ai, perdó!”<br /><br />
“Si que estàs avui nerviós”, em retreu.<br /><br />
“És que hi ha nous problemes amb la investigació”, li dic, i veig per la finestra que al pati, damunt l’herba, el gros fastigós, havent acabat segurament de dinar, juga amb el seu petit, tan gras i fastigoset com ell, i segurament pudent, encara que qui pudi més a merda avui sigui jo.<br /><br />
“Vinc a solucionar-t’ho tot!” tan optimista se m’exclama. “Tret que abans me n’he d’anar a dinar.”<br /><br />
I en un tres i no res s’ha disfressada d’elegant cambrera, amb el seu uniforme flor de magrana, cenyit i amb joiells lluents.<br />
Així no li calen credencials per a anar arreu l’edifici, tot i que no en tingui cap dret, essent com és, no pas investigadora, secretària d’advocat, tot i els agalius que ofereix de meuca de barri car.<br />
Com em plauria de pujar amb ella, mes la pudor que faig fa orxegar.<br /><br />
M’estic rere la finestra, cremant amb els ulls l’amic i col·lega qui m’ha traït.<br />
“Mal llamp forcat no els rostís, ell i son nyec tan grotesc!”<br /><br />
“Ai verge!” que em retrec.<br />
He pres el meu ordinador i mos papers, i he fugit.<br /><br />
Fugit de la Universitat, de la vila, de la investigació, de l’amor.<br />
Per a mai més no refer-hi cap.<br /><br />
I em fonc al rerefons.<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>L’estilista català</b>
<br /><br /><br />
He ben corregut fins al cim sense estrompar’m.<br />
L’únic qui ni s’estrompava ni s’havia abans retut.<br />
<i>Ah si he doncs ben corregut i com tot entrebanc no he sobrat!</i><br /><br />
I quines faces de desconfits els qui darrere m’han romasos!<br />
Llargs i curts, cuits i crus, amples i estrets — ujats, nefastos!<br />
Faces de cal dentista, la de cascú amb sis variacions de la mateixa emoció.<br /><br />
Tothom convençut (més: plerofòric) que sóc titànic i nogensmenys sol·lícit,<br />
Que davant la corol·la empedreïda de cap volcà poc em destrempa el vertigen,<br />
Ni que, despesec rai de trofeus, poc m’obnubilen del triomf les noces salvatges.<br /><br />
No pas felló, ni enlluernat, ni esvaït, ni a cap barloc mai encallat,<br />
Ans fàl·lic, de ciment armat, gens astorat, menfotista amb l’espectre<br />
De malalts matisos o el tro subreptici que la carronya del crepuscle rota.<br /><br />
Horitzons de sofre, or a l’oró, exhausta posta, on la visió penetrant<br />
Em floreix de l’epigramàtic diàleg entre l’escamarlà i la piragua.<br />
Assumpcions a betzef, minyonies de nàusea, ulls omnituents.<br /><br />
Tripes insultants, pròlegs tempestuosos, silencis trepidants,<br />
Nimfes i vailets encolats, de qui mai no estrafaria pas follament de zelar<br />
Per cap futur de fracàs. I guarets, buidors, eixorquies i d’altres objectivitats.<br /><br />
Per dreceres del coratge, somnambulant, sense vacil·lacions les tall.<br />
Deteriorats vòrtexs, robusts fenòmens, cohorts de nèmesis...<br />
Ni amb les goles més ressonants ni horrorosament eloqüents poc m’annexaran.<br /><br />
Repulsives carcasses qui jaquies enrere d’hordes amnèsiques,<br />
Qui amb corglaçats engranatges renuncis plantaven àdhuc als declivis,<br />
Tu ton tarannà de víctor, nodrit de certituds, el capdamunt, lúbric, fongueres.<br /><br />
Esguard d’escarabeu tiranys desglaça, i l’ascensió durant<br />
Mes pebroteres tan feraces llurs pebrots verds, verosos i vermells<br />
Somiats reveig i benaurat entre espurnalls d’estuprada tresquera.<br /><br />
Vermina llur metzinosa dialèctica, esperons amb verins — amb dits de virtuós<br />
Qui de l’eriçat violí en rebla les espines que nigues els nourien,<br />
<i>Si pel barutell del lúcid vesper de mos recursos no els elidia!</i><br /><br />
Oneironauta, nauxer oníric, pels ergonòmics objectes matemàtics<br />
(Estructures del destí per la física visceralment repudiades), m’hi endinsava,<br />
Tascó eclèctic, domèstic cosmòleg de qui el velocípede implosiona.<br /><br />
Cada món — no gens estètica víctima d’accident en perversa ruta.<br />
Llurs nafres atmosfèriques cap de les sòlites lúgubres elucubracions no les vexen.<br />
Fantasmagories macabres de laberint corcat, els fragments tel·lúrics s’hi cristal·litzen.<br /><br />
Centelleigs d’àgates i marbres, de nacres i safirs, zincs i carboncles,<br />
Cruanys que bateguen amb el delit espontani d’espígols i peònies.<br />
I les ululacions i la bonior enigmàtica al rerefons al·ludeixen a súcubes.<br /><br />
Les escates balbes d’esmalts espuris del fòsfor insidiós n’usurpen<br />
Les vàlues oblidades dels pòl·lens ardents cap als gambits idíl·lics.<br />
Panteons d’envergadura naixien nomàdics a reorquestrar obscurs somieigs.<br /><br />
Orgies de mènada en soterrani esquàlid, estètica Thule d’on les rels de l’èxtasi,<br />
Prenys com armes, conreen esquerdes que regalen luxúria<br />
Com pels plecs de l’harem on mon lleure s’eixampla.<br /><br />
Eclíptic accípitre salla per l’esplèndid capvespre on els amorals dimonis,<br />
Amb tècniques químiques, Pèlions apilen damunt Osses simbòliques,<br />
I amb obsedida èmfasi per creixents contínuums de buits paradoxals...<br /><br />
Sóc l’oblong narcís qui per pugnaces evasions megalomaníac es reencarna.<br />
Silueta hercúlia al taní, Alceu enquistat entre les enjoiellades Hespèrides,<br />
Gran lluminista, amb llambresc cervell absolc dels qui me n’ofreneu les noses.<br /><br />
Plaent capteny se’m desprèn de l’inherent avantatge que duc d’aborigen<br />
Ara enlairat al cim més sa, tret que, hagiogràfic rai, tanmateix no vull signar<br />
El que unànimes pondereu com prolífica proesa que obsolet el futur fa.<br /><br />
Sóc català, distant estilista qui çajús us veu metanoics, prons, híbrids, abortius,<br />
Per tot obstacle transgredits, per tota violència corromputs, encefalítics,<br />
Trèmuls, amb crosses, epiglòtics, tèrbols, adolescents i evaginats.<br /><br />
Amb quin palpable crit no esberl meteòric l’opacitat del cel,<br />
Mac a llorda tarja de d’hermètic Olimp, monàstic recer dels febles farsants,<br />
Amputats titellaires de qui les decebents narracions, exposades, s’han foses.<br /><br />
Mediocres untuosos de la fotesa retòrics qui el profà campió, herètic, descompon.<br />
Llurs patètiques torturants bombolles, indignitats dogmàtiques,<br />
Amb insolència mon ceptre fa esclatar — i en plouen a l’atzar fems antediluvians.<br /><br />
Intransactre, mai petjant cap branc fressat i menys relliscant per sòlites empiuladures,<br />
En imperible llosa epitàfica fenc al capdamunt, entre didàctiques escultures,<br />
Per a la incoherent posteritat: <i>N’Aristarc — crític duríssim — hi conreà verdures</i>.<br />
<br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
<b>Aristarc Verdura, mort</b>
<br /><br /><br />
Com adés ça enrere n’Erisicte, qui assassinà arbres i punit per la natura mateixa, nafrada al viu del tendrum, hagué (condemnat doncs per la Mare) d’esdevindre autòfag, així n’Opili, qui el 1999, per l’emètica mimesi empès a fotre com la voluda ignara, i per això, havent perduda tota noció de rigorós balanceig de les dades ofertes, cruspit pel bertrol de la mistificació esbombada pels mitjans, es ficà eixelebradament doncs a consumir encara que no tingués gens de gana, o en tingués de faisó infinitesimal, i sempre artificialment provocada per les insípides, molt betzols, propagandes (i els infinitèsims els millors matemàtics sempre els hem presos per zeros, i doncs els hem tinguts degudament per abstractes o sense vàlua ni influència), fins que, és clar, com no podia escunçar-se altrament, amb els seus còmplices farts i repugnants, ell i els altres llefres molt pecs, van col·lapsar l’antiga harmonia, ara doncs esdevinguda novament caos, confonent ara ell, amb el seu enteniment enverinat per l’ambient pol·luït, <i>ésser</i> amb <i>mantindre’s viu</i> (la dada ontològica “ésser” amb el simple detall tròfic “menjar per a no morir”), n’Opili, per excés de fam, aquesta vegada, en operacions mútues amb d’altres, esdevinguts tots plegats espontanis cirurgians (a part el fet “normal” en aquelles circumstàncies terminals que qui podia escorxava algú, la víctima de mantinent i traïdorencament assassinada – la xagna amanosa de l’arquetípic esparver – i la rosegava a l’indret del banal tort mateix, tant com podia, car hom ensumava carn i allò s’omplia immediatament d’hienes i voltors humans), es feien recíprocament, com dic, forats al cos i es llevaven òrgans i greixos excedents amb què llavors es nodrien, tot i que no els en calgués tant com prou fenyien, fingien, creure’s: prou podien altrament d’antuvi haver cremat el greix excessiu que feixugament encara traginaven, mes, és clar, els malparits, malavesats rai, malvestats rai — tot fos omplir el pap.<br /><br />
<i>Es torç</i> — em dic, antropòleg un pèl xenòfil i tot qui sos cars espècimens tanmateix esguarda com ara vaixells ambigus i convulsos — <i>es torç, crec, massa la clina, violant doncs fort les lleis de l’equilibri</i>.<br /><br />
I capficat rai amb mes xifres i requadres. Car quin laberint de perverses tendències i sobtats clinàmens, oi? Cloc els ulls i, esvaït ans quimèric, apareix llavors l’ambient on tot creixia, es desenvolupava.<br /><br />
Amb ulls d’etnòleg, amb ulls doncs equànimes i enfonsats amb lleure tant als horitzons pretèrits com als vinents, me’ls esguardava tots plegats per un espiell petit. Vull dir, mos conills porcins.<br /><br />
N’Aristarc n’era el més golafre, i doncs destructor. Verdura que veia verdura que es cruspia i ensems malmetia perquè mai pus ressorgís. Presumia de gras i d’acabalat i de propietari i de mestre de bòfies, jutges, exèrcits, periodistes, proletaris, capellans i d’altres esclaus.<br /><br />
<i>Home daurat qui molt tifeges,<br />
Si mitjamerdegessis menys,<br />
Potser gosaríem passar la tanca<br />
Sense gaires pors de trepitjar palters</i>.<br /><br />
El qui portava aquell escrit altrament inintel·ligible fou encontinent assassinat i devorat. Em pessigollejaven els panxells dels dits. Només pitjant un botó el brutal i sos sequaços els hauria fets desaparèixer. Mes me n’estava; com podia l’investigador com cal deixar d’ésser neutre i imparcial? Qui voldria mai comprometre la deguda precisió científica? És axiomàtic que tot fenomen es val tot altre. Diré, com n’Ammoni, de qui les vehements dendrites llurs luxes sinàptics teixien incisives troques de pensades exquisides, que la precisió del científic es mesura pel baròmetre de la seua absoluta objectivitat. “Hi és com si no hi fos, i és aleshores que tot àtom, creient-se sol i en la intimitat, poc anc feny, fingeix, fer altre que el ha de fer per pròpia voluntat.” El principi de la incertesa doncs batut; no pas alterant-ne (de la cosa) doncs les propietats pel fet de fotre-hi l’ull, o pitjor, el dit (al gallet). “No n’intersequéssiu pas (dels observats) gens llur sobirania. Febríssiu per comptes només tot allò rovellat, en vostres mitjans d’observació, i prou, mos cars minyons”, això escrigué mon mestre, i prou que ho seguia fins ara que mai no m’ha calgut desdir-lo, ca?<br /><br />
N’Edmon Acròbata, equilibrista l’abdomen del qual el veies atrofiat com el de cap antic maniquí, esguerrat, esmerlit i geperut com era, com ara cap canviot qui les bruixes — havent-te robat el bell infant — per comptes llavors a l’escaleta et cagaren, ara, amb mostatx acadèmic, fent-se el llefec, el seu receptacle desmanegat que cap gastroenteròleg amb dos dits no hauria pas certificat com a prou hàbil per a encara pair re, amb ulls inescrutables de llamprea o anguila, i trau a la faç reduït pel desús, i sobre desdentegat (com l’agòmfia aurora d’un Sol com més anem més escarransit ans enfredorit), assajava en aqueix raconet de xuclar d’amagatotis un bon embalum de certa indeterminada putrefacció plena de mocs, potser vírics virosos romanents de qualque altre rèptil, d’insípida reputació, lleig com egagròpila, mort qui sap els mesos que fa de qualque gam de rel també termonuclear, o, si això doncs no, potser que fos carn corrompuda, residus deleteris de qualque gegantí coleòpter mort de vell i no pas per ningú fins ara detectat; i no pas aitampoc que aquella repulsiva oradura no se l’hagués n’Edmon cruspida de viu en viu, ni crua, com ara es disposava a fotre, tret que, és clar, amb lleure i permís, prou s’hagués, com tothom, més estimat rostir-la en graella i amanir-la amb cap mosaic d’essències i síntesis de suc de peix i de ceba, i de crancs i sabaters de riu, i d’esmaltats papallons i espiadimonis de fonteta qui saurí psicòtic tot just ha esbatanadament exorcitzada, tret que ni estoneta ni menys encara llicència poc havia, pobrissó, i poc doncs així mateix que li fos llegut (ni pel temps robat ni pels ulls i nassos dels molt tenaços vigilants) de ficar-se al pap re que abans n’Aristarc mateix o algun dels estiracordetes i merdacaners del seu escamot de cruels llunàtics (quin florilegi de lascius terroristes, eh?), no ho hagués triat i tastat i, si s’esqueia, en acabat tragitat; i el veies doncs aleshores atansar-se, com qui es carda el paisatge, fornicador de fiters, macs i terrossos, arrossegant-s’hi, devers la cobejada safarosa teca, quan, com dic, els mimètics aliens de l’agre baló boterut d’òrbita oculta qui ja vingueren, dansant de panxa com soldanes i odalisques, a abduir tothom qui enxampessin i a transformar alhora el món en un bordell suspès al buit, a caire d’abís infinit, a frec de dissolució, semblaren haver tornats, despertats de llur mil·lenari eixiverniu, a fotre la mateixa tasca d’abolir anacròniques civilitzacions, tret encara que no eren pas els malignes savis extraterrestres aquesta vegada, ans els heroics criminals de l’eclèctica colla dels alfes qui balístics i amb hòrrids visatges li cauen tot de sobte damunt a fer-li la doctrina, i quin desfici i quina esgarrifaó llavors l’estancat inerme Acròbata, de qui els ossos, com trepidants bambús, simultanis toquen chors de bacanal i avien xiulets de líriques follies, alhora que cuiden eixir-li de l’estricte perímetre del seu cos tan succint, per a solaç dels seus innombrables paràsits moribunds, mentre així estimulats (per aquella obra mestra de l’orquestració òssia) els molt rudes atacants ceballudament se li abaten a onades descordades, d’on, per manca de prou trellat, i doncs per excés de passió, que ells amb ells topin i s’inundin com adés les pluges constants de granotes apilades, i, qui poc qui molt, tothom rebi batzacs rai i ningú no romangui gaire intacte; sinistra farsa tot plegat que el meu ull vidu a la finestrella no pas gens evita, un pèl fascinat i tot, d’anar captant a graus negligibles, de tal faisó que li sembli pel·lícula de cine, pebrada austerament per drings llunyans d’enyorós violí, mes vet ací que disruptiu el sabó de la mort ve a fer-hi dissabte potser on menys qualcú o altre no s’havia cregut, car prou veies en acabat que entre els qui restaven dempeus el datpelcul cuguç de n’Aristarc poc s’hi comptava, i com doncs llavors no aprofitaven els seus desagraïts rancuniosos segons per a rompre tot pletge erroni i, tot esquarterant-li el generosíssim cos, per a ficar-se de mantinent a repartir-se’n l’abundantíssima carn, com bons germans d’antuvi qui garbellen els millors mossos i ensems s’acaronen sexes i tot, mes tot d’una, un pic més tard, sortint de tota ratlla que els contingués, és clar, i a la mercè de llurs disposicions de carallot salvatge, havent-lo trinxat com al morter, trinxant-se alhora mútuament, com donzells a la lliça qui pugnen desancorats per a fer detonar els caps dels adversaris i alhora, ah mesquina delusió típica de cada pec il·lús, esdevindre al capdavall prou provisori transitori efímer cap de tribu antropòfaga, sí ves, què hi farem, amb tots els subordinats només atents que tu també tinguis, per massa golut, collons, un “accident”.<br /><br />
[Pugnaç corcó, el darrer dels aliens encara enjovat per l’espectacle del vell món ensorrat badallava ara, i semblava al capdavall decidir-se per jaquir de servar proa al vent, i seguir per comptes ja el sa costum dels companys qui, en acabat de fer cap i transformar l’indret d’aterratge en la típica serralada de marbre viat, lleugerament avinagrat, farcida, entre altes vedrunes, de perfectes circuits i amples planures totalment llises, on, sempre a les envistes de la vasta nau ara camuflada al paisatge que hom titllaria tanmateix d’extraordinari, hi ballaven, letals simpàtics aliens plens de goig, com babèliques granotes, o, si amb l’hivern s’hi posava glaç, hi patinaven i relliscaven com monstruosos vailets entremaliats, cabeilis adorables qui nogensmenys, per llur fabulosa lletjor, prou embasardirien hidres i gorgones i tot, fins que, ujats ujats, no se n’anaven, com dic, tots a clapar, durant mil·lennis rai, i fins a la propera... fins a la propera... fins a la pro... pera ex... cur... excursi... ó.]<br /><br /><br />
~0~0~<br /><br /><br />
</center>
</blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-34713500952049749942011-10-27T21:35:00.000-07:002011-10-27T21:38:53.957-07:00trenta-setè Verdura<blockquote><br /><br /><br><br><br /><b>Aristarc Verdura, mort (i remort)</b> (37)<br /><br /><br /><br><br><br><br /><br /><br />N’Aristarc la seua truja repel·lent de fementidota dona sempre el duu de corcoll. Es diu de dona lliure i emprenedora, mes de fet és una mala puta i prou... una bandarra bruta i virosa qui sistemàticament i sense gens de decor, ni recança ni vergonya, prou sovint, i amb animals de tot gènere, son trist espècimen de naquis marit no encuguceix.<br><br /><br />Té na Tecla un cotxot de color verd; de verd de merda, de merda de marmanyera, de verdura podrida i de cuc corcat.<br><br /><br />Així mateix té (ella) un fill vermell com un pebrot qui es diu Dionís i juga al futbol. Ha anat avui a veure’l jugar. Ara, els pares de tots els altres minyons s’asseien a taula a fer la berenada campestre en acabat del formós matx infantil, i fou llavors que sense solta ni volta na Tecla Verdura trià la vàcua estona per a demostrar’ls a tots plegats el seu domini de tres esports alhora: bàsquet, trinquet i futbol. Els pares arrufaven el nas com si de na Tecla n’eixissin efectivament efluvis pútrids, bafarades d’enfit, mentre que les mares (totes putes i qui es grataven d’amagatotis on els pruïa) un estrany tremolor d’anques les prenia i suquets lascius els davallaven pels amples glabres cuixams.<br><br /><br />“<i>Reialme maleït de les lúbriques idiosincràsies</i>” remugà n’Aristarc, qui espiava de lluny, rere uns arbres roïns.<br /><br><br />La xiqueta Agnès, germaneta d’un dels jugadors, aixecant-se ja les faldilletes i abaixant-se les calcetes per a deixar anar el rajolí, l’hi descobrí. Abans no cridés i el tractés de letal pedòfil, n’Aristarc la va voler fer callar amb un mastegot a la boca. Vés a saber per quina mística afinitat, el crit que anava a fer la xiqueta nogensmenys li brollà a ell. “<i>Maleït pedòfil a l’aguait!</i>” esgaripà, i com al seu bram bragut amb desesperació terminal un ramat de pares molt agressius encontinent no fes cap, els mostrà l’acte del fugit pedòfil: la xicotella amb la cara sangosa i la nua roent carranxa enlaire.<br /><br><br />“<i>Us el creguéssiu pas!</i>” digué la veu heroica de na Tecla darrere l’escamot assassí, “<i>sempre s’ha vist molt atret per la quitxalla; és amb els únics amb qui gosa treure-se-la; xil·la enxonada, incompleta, quimèrica, nana; només amb prou feines incoat pseudo-adminicle, vull dir, apendicle, xemicat ans botxinejat per la qui se’n fastigueja, se n’horroritza i mana; una dona normal no pot fer-hi altre, se li n’hi riu i l’hi n’etziba guitza o tisorada</i>”.<br /><br><br />Pobre Aristarc, la mort imminent li corroeix el pinyol; no hi ha remei, es diu; i cau agemolit, esfondrat, retut, espinyolat, com ninot sense borra.<br /><br><br />En acabat que l’han ataconat de valent i lliurat a la bòfia, encara tanmateix viu, l’advocat gratuït de torn, en Narcís galdós, del guerxós ofici, li recomana...<br /><br><br />–Hauries d’anar que et garrotessin de mantinent, malparit. Per casualitat, i qui sap si sort o dissort, s’esqueia que, en acabat de molt de furgar-hi tota mena d’escamots d’experts ni voluntaris de benemèrita valença, uniformats com cal amb uniformes d’una estrafolleria o altra, no troben al conyet de la minyona cap mena de lleterada. I mira que hi escandallaven amb cercapous i aparells així mateix discrets, i hi ficaven el braç fins al colze. Et salves del sacrifici com àvol cabra mana i amb qualque signe diabòlic entre banyes. T’enviarem doncs pus tost a l’ermitatge dels treballs forçats.<br /><br><br />“Allí, això rai, t’hi atonyinaran sistemàticament; car... per qui sap quin fenomen arquetípic... nat de la delusió més boirosa, estil esperit religiós envejós, exacerbat per qualque neguit rosegador que els rata o arna un poc més l’esfilagarsada consciència on la raó no hi cap ni té on penjar-s’hi, teranyina flonja... les tèrboles ximpletes brutals natures (vull dir, la brivalla psicòtica), aplegades amb tu a la cangrí, consideren amb totes les de la llei que els torts molt bàrbars que elles perpetraren, com ara estossinar malament rai (amb sangassa i ossos trinxats en un cercle macabre on reconstituir cada cos fóra de boig i d’il·lús), posem per cas trenta-i-cinc vianants i mig, amb qualque bomba de mà o altra per tal d’assajar d’obrir una furgoneta blindada i extreure’n quatre pistrincs... consideren, dic, que això, posem per cas, no és res comparat amb el crim molt més poderós ni paorós de voler mai acaronar amorosament el culet d’una poncella.<br /><br><br />“He parlat amb na Tecla Verdura, llorda bagassota sempre presta que hom l’esbotzi, i he vist doncs al primer cop d’ull qui és la dominadora despietada i qui el malastruc dominat — i si com vagament pretens, dius que no saps si ets dominat per la teua Tecla més que molt tocada, matxucada, saps què...? Inverteix les esdevinences — o demana’t: quina escaiença existeix que els escunços s’intercanviessin...? Cap, ni pensaments!<br /><br><br />“Car... hauria ella pres per telèfon l’encàrrec de la teua amant qui t’esperava a tal hora a tal indret? T’hauria ella esperat que tornessis de la bestial cardada repetida que va durar fins a les sis de la matinada? Et cap al cap que potser t’hauria ella demanat humilment, tantost t’havies jagut al llit tot cansat, que li ensenyessis si us plau el sexe perquè pogués admirar-te’l com te l’havia l’amant fet malbé amb el descordat ultra-ús...? Al contrari, carallot!<br /><br><br />“Per començar, no hauria pas pres l’encàrrec, i encara menys no hauria agraïda fleumament la trucada a la rival... I en arribar tu a casa t’hauria fotut un gec de garrotades... I això si no et foradava amb un punxó, amb un atiador o amb un piolet, alhora manant-te que immediatament reneguessis d’aquella donota... I tu aleshores què...? Sobrevivint (que tampoc no és gens segur), hauries obeït tot seguit... i molt, molt, molt acollonidament.<br /><br><br />“Cert que això teu, al plec crural, és una mena de clítoris mascle i prou... Ets als percentils més baixos, gairebé fora de mapa, de gràfic... tan mínim que caus part de baix al raconet de l’esquerra... La brutalitat de la safarosa deessa serva un punt de defensabilitat... Com ara si casant-t’hi l’haguessis enganyada. Rai encara que es veu que teniu un matrimoni estil de porta amb dos envans, vull dir, amb dos batents... és una porta amb manies... per a na Tecla porca i rude s’obre dels dos costats, sense entrebancs, i hi entren i surten a lloure els amants i les amants... Amb tu, cagarrines, no s’obre de cap cantó (només n’entren i n’ixen, remots, tortots, els retrunys, les repercussions, els mormols tèrbols de l’incert mareig).<br /><br><br />“Saps què? Per a salvar’t la pell... no pas intacta, car adobar-te-la te l’adobaran... mes si més no la servaràs si fa no fa collada als ossos. No t’espellaran, diguem-ne, com farien els cucs del cementiri. T’escapollaran, això sí, et perforaran cada forat... Mes sobreviuràs, confiem-hi.<br /><br><br />“Tret que, com dic, per a això, ens n’hem d’empescar un millor... un millor estratagema.<br /><br><br />“Et faràs passar per dona. Si et fas un tall, et donarem desinfectant. Fes-te’n un de ben visible, clava’t una forquilla al nas. Amb el desinfectant, rai. Davall el teu clítoris diguem-ne mascle d’amagatotis fes-t’hi en acabat una ascla... allò serà el teu cony. Algú amb cony és una dona, no hi ha millor definició. Desinfecta-te-la els dies que durarà el juí. L’allargaré fins que el nou cony sigui palpable... car sàpigues que tots te’l voldran palpar... el jutge Jeroni, el fiscal Jaumet, els saigs i els batllius, els experts i els escombraires, els uixers, els magistrats dels marges...<br /><br><br />“Els dius que sempre fores dona, que no era pas que la teua repulsiva dona et feminitzés totalment, de tal manera que ara, emasculat del tot, tothom et tractava en femení... i sobretot les seues amants, veritables molt malparides mènades... de qui n’érets sempre podrida esclava. Esclava masoquista, car prou t’abellia pler que tant la colossa com les seues sicàries et maltractessin. I cap de tots els teus incessants gemecs ni precs no foren mai eixoïts... Més dures que no escíbals, aquelles donotes, aquelles güínes, aquells gallimarsots, cavallots, tervagants...! Prou pots! Totes et ponien!<br /><br><br />“A propòsit, sí, els assegures que et fan menjar llurs estronts, xarrupar llurs diarrees, menorrees, gargalls, perbocs, etcètera... <i>T’oïm, mes qui t’entén, esclava</i> (et diuen), <i>i et valdria més no fer-te pas oir gens, no fos cas que encara et castiguéssim a no rebre gens</i>. No rebre, bufa. Per a un masoquista, no hi ha pitjor càstig.<br /><br><br />“Tret, és clar, que sense ésser llur esclava masoquista, de què els serveixes...? De res!<br /><br><br />“Tot això diràs al jutge Jeroni. Que tenies tanta de por que quan no els serviries de res, ni per a fregar’ls el terra, gratar’ls els peus, llepar’ls la figa... et tallarien el cap... com a n’Orfeu... I que aquell jorn maleït al camp de futbol de l’escola... tu, doneta esclava, et veies orfeònica, cantant absoltes, com una bogeta inofensiva, esgarriadament anant de bosquet en bosquet, de font en font, de corriol en corriol, de nàiada en nàiada, de paitida en paitida... com el cap de n’Orfeu, pilota de futbol escaguitxada, derelicta, tinyosa, i... i...<br /><br><br />“<i>I... senyoria, com podria ésser pedòfil? En tot cas pedòfila, mes com...? Amb una xiqueta...?</i> (diràs mostrant a totdéu ton cony idíl·lic, només amb la mínima curiositat d’un clítoris una mica grosset). I en Jeroni caurà de cul. I tothom.”<br /><br><br />(...)<br /><br><br />En Jeroni Barbablava ha pujat al terrat del jutjat. A parlar-hi amb el destarotat ni espellifat professor qui hi viu (hi fa la viu-viu cruspint-se desganat allò que en Barbablava l’hi duu o allò que als ocells predadors qui volen part damunt seu mai no els hi cau, per badocs, de les urpes).<br /><br><br />—Professor, tenim a baix un altre cas com un cabàs. La bòfia i els veïns (qui com sabeu són encara pitjors, car tenen la crueltat més apujada) m’han portat que enviï instantani al garrot una pedòfila qui segons ells hauria volgut seduir una criatura... tret que era una criatura femella!<br /><br><br />—No em fotis riure, Jeroni. Amb què l’hi hauria “llevat l’honor”, que en diuen els carrinclons... amb el clítoris...?<br /><br><br />—Precisament!<br /><br><br />El jutge se n’anà rere la porta del terrat i, estrebant-lo per l’orella, va fer-hi entrar n’Aristarc(a), tremolenca engrillonada rea.<br /><br><br />Quan la recent femella es va veure entre aquells dos inquietants homínids, el seu assaig anatòmic, que d’un temptatiu xicarronet n’havia fet dubtosa bandarra, periclitava; se li fonia, se li marejava, no sabia cap on treure cap; de por que en tenia, d’ouets diminuts i tímids, encauats, virava, vull dir, el tripijoc a la carranxa, a confusió llefiscosa.<br /><br />El professor i el jutge s’ho guaitaven ben interessats. La peri-glútia glutinosa metamorfosi en curs, sobretot.<br /><br><br />—Això deu ésser allò que en diuen, els qui se n’entenen encara menys que no el tit, “hermafroditisme al xup-xup”... somatització carranxívola a mig cuinar... en procés d’assoliment ni d’assolament (decretà el professor). Saps què...?<br /><br><br />—Vós direu, professor.<br /><br><br />—Jeroni, condona-la ara mateix! M’hi casaré, vull fer-li un fill “especial”... fenomenal... d’allò que no hi ha!<br /><br><br />—Som-hi.<br /><br><br />—Car, recony de déu, tu, l’experiment prou s’ho val... Què en sortirà, què sortirà, eh...? Enigma cabdal. Em sembla que... n’estic segur. El resultat de la barreja és potencialment decisiu per a la història de l’univers. Tot petarà potser amb la creació d’aquest collons de messies més collonut que no cap. T’imagines...? Se’m fa la cigala aigua! A tu no...? Un professor de capacitats cranials astronòmiques i una mitja femella a mig fer, com qualsevol teratogen organisme ignot qui fètid brolla dels fangars magmàtics de la més reculada ni cagada avior! Haig de cardar-me-la ací mateix! Faldilles amunt, datpelcul! Tret que no et donaré pel cul. Pel cony!<br /><br><br />—La foteu massa grossa, professor! (se li’n reia el jutge Jeroni Barbablava com veia que el geni no era capaç d’endinyar-li gens endins).<br /><br><br />—Jeroni, càgum déu, porta el teu del martellet de silenciar la cort, hi burxarem amb el mànec! Deu ésser que el tel de l’himen de la meua dona amb els anys s’és massa empedreït ... verge inveterada... de tel massa eixarreït... ho diuen els clàssics de les ciències estel·lars i aqueològiques... i les obs... tètriques... i les no pas tan tristes i tot...<br /><br><br />N’Aristarc(a), desesperat/da, per aventura per a estalviar-se tantes de tortures ni iniquitats afegides, feia acte que es volia llençar daltabaix del terrat, mes els dos energúmens, farsants, el/la tenien ben aferrat/da.<br /><br><br />El mànec de la maceta li conreaven, nafra de l’entrecuix amunt, tota mena de florents peritonitis. Els estellats budells s’esguardaven el letal intrús amb ulls estelats... On anirem...? (es demanaven, passius, privats de tot peristaltisme ni d’espoderaments), ai, més ens val un suïcidi col·lectiu!<br /><br><br />Amb tot això, doncs, n’Aristarc(a) es moria. L’esperit, tot ensangonat, se li envolava, tot i que (indecís també en aquesta més etèria condició), ni cuca ni moixó, tampoc no sabia si pujar o davallar, envolar-se cap a la dreta, cap a l’esquerra, terra endins, cel enllà...?<br /><br><br />Els dos violaires ni estripaires de carn innocent i fava bleixaven ans panteixaven feixugament, l’un cardant, l’altre esclafint-se. L’esperit no gens concret de n’Aristarc(a), llas, es veia aspirat, empassat, per les dues salvatges mediocritats...<br /><br><br />Apareguts pigments iridescents blasmaven debades les pells dels agressors — eren part de dins les impotents ditades o grapades de l’ànima de n’Aristarc(a) qui pugnava per tal de no ésser absorbida del tot en els àcids corrosius dels cossos d’aquelles dues obres mestres humanes. Dos parangons de la humanitat qui doncs a n’Aristarc(a) se li cruspien l’esperit i tot... se l’hi cruspien... se l’hi cruspien a pleret i de pressa... fins a anorrear-lo ni del record dels lectors d’aquest relat incertament tacat ci i lla per les ubiqües minúcies rudimentàries d’un episodi sense solta, només fugaçment intuït, o... qui sap... sentit... remot... al fur intern... dormint... despert...<br /><br><br />Tot això deu passar cada dia... a un lloc o altre... ben a prop... mes qui mai... qui se’n recorda mai, eh...? Ni fins i tot... qui... qui s’ho creu...?<br /><br><br />El jutge Jeroni, com dic, s’esclafia... Allò era massa còmic; el professor perdent una petita part de la seua enorme dignitat bo i manxant amb el vit encès en un cadàver qui pus tost semblava titella irrisòria. N’hi havia per a contar-ho més tard a l’ateneu dels juristes — com s’espetegarien de riure, esgargamelladament!<br /><br><br><br /><br /><br /><br />~0~0~ <br /><br><br><br /><br /><br />Aristarc Verdura sa femme l’énorme salope<br />à la sortie de Paris s’est plantée pour faire l’auto-stop<br />le camionneur qui l’a pris, lui et son compagnon<br />l’ont baisée sis fois avant même d’arriver à Avignon<br />où son mari l’attend tremblotant d’amour, poupée de son.<br /><br><br />–Avez vous, ma profonde altesse, eu donc un bel trajet?<br /><br><br />–Ri, charlot, car j’ai voyagé avec le camionneur abject<br />qui assassine et étripe les gonzesses d’ici à Bradford<br />et je suis pourtant encore là pour te raconter la bourde.<br /><br><br />–Oké, merci, déesse, mais pourquoi rire si fort?<br /> Vous me faites là une peur noirâtre, et lourde et balourde.<br /><br><br />–Il sais où j’habite, il a la clé en plus de l’appart<br />il reviendra la nuit à son retour adventice<br />et montera à mon lit et t’y trouvera novice!<br /><br><br />–Quoi, maîtresse, moi? Pas plus habillé en poète anar<br />mais en femmelette sissy comme la sœurette de Ford<br />qui était putain et vierge et riante jusqu’à que la mort<br />ne l’éventre entre cris d’abordage et autres voix divines?<br /><br><br />–Devines bien, cornard; pantin riant aux paradoxes vitales<br />tu dors ici habillé en belle dame aux vices paradoxales<br />et lui, vampire affolé, s’en léchant les saignantes babines<br />un con ricanant t’ouvre des basses parts rudimentaires<br />jusqu’aux yeux toujours friands de cochons mystères.<br /><br><br><br /><br /><br /><br />~0~0~<br /><br><br><br /><br /><br />Aristarc Verdura his turdy wife was a fat stinking whore called Daisy. And if there was one thing Aristarc hated was Daisy’s fig. And yet he had to put up ever so often with the same whimsical sudden slap of a shamefully obscene command... to wit, the following: “<i>Come here, cuck, and suck my fig</i>,” barked in this awful tone, or in an even worse one, to boot; always the tenor of her injunctions going along a terrifying trend that involved in fine some sort of added dangerous enough physical discomfort to the mere malignant fact of having to lap up the ordure of her discomfiting fig.<br /><br><br />Whatever the tone, though, little couldn’t he help it. Gagging and floundering, helplessly flapping his fins, he would then comply, utterly disgusted and nonplussed, and fearing (as stated) for his life... He... the while the ordeal lasted... only that little bit of a sliver of foul breath of being smothered, of finishing all finished, and strangled and choked, both by the stercoraceous muck of her fig and the unendurable pressure of her enormous and morbidly flaccid thighs into whose juggernautish masses, shaken, he faded, gulped, as if absorbed.<br /><br><br />He had to incontinently fall in with every one of her wishes, even when so gruesome as that one... of having to suck her hideous and poisonous fig... until she catastrophically came; he was compelled to acquiesce all along... or else Daisy would get so mad he then ran the risk of being crushed, or shot and stabbed, or even condemned to a narrow dark room without food or water for weeks on end.<br /><br><br />Contrariwise, if there was a thing Aristarc loved was avocados. He relished them, and often after having sucked Daisy’s fig to her sleepy satisfaction he was rewarded with the permission to eat a more or less sizable bit of one.<br /><br><br />As the gourmand who prefers the meat stuck to the bone, he particularly enjoyed, from the avocado as a whole, its nut; he loved to put it whole in his mouth and lengthily clean it with his rattish teeth and lizardly tongue. Only that while he was performing such a delicious activity, he was also pestered with an anguishing thought...<br /><br><br />What if the slippery nut escaped his mouth in a sudden inward rush... and invidiously lodged itself in his narrow gullet...? He would for certain then choke to death.<br /><br><br />With loving care, he taught Daisy the Heimlich maneuver. True that while teaching her to practice it on his body, she managed to break a couple or so of his ribs. No matter; she at last knew, and Aristarc could always trust that when the need arose... his fat whore would know how to press under his diaphragm with the right address... in order to dislodge the murderous nut... albeit with the unavoidable painful annoyance of a few more cracked ribs.<br /><br><br />He truly hoped Daisy would make good on her learning and save his life; she had nothing to gain by letting him stifle to death. For who else would afterwards have sucked her foetid repulsive fig with such assiduity and proficiency and conformity as him...?<br /><br><br />Be it as it might, once it happened that Daisy wasn’t home, gone fucking, probably with some sick dirty fortuitous creep in the tenebrous unwholesome corner of a perilous alley... and Aristarc, enthused, elated, breathing much better, tasting the acrid piquancy of giddy freedom... saw that the coast to the joys of the kitchen was clear.<br /><br><br />He knew that often nights, when the fat stinking whore was too sleepy or too drunk or too stuffed up already, she made such a mess in the counter that some of the goodies she was rummaging with and forcing down her hole fell through the cracks behind the drawers, where the teeming vermin also hid... and some heavenly items thus became providentially unaccounted for, the horrendous termagant thinking that in her stupor she herself had surely consumed them the day before.<br /><br><br />Now Aristarc, a palmy beast of prey, liberated, sinewy, erect as the very scepter of a king of his house, fell head first into this balmy chancy treasure. Astounded, the chary roaches fled. And the booty they had motherly watched over all those longish nights was great... the trove, the find that awaited the unharnessed hero topped all hopes.<br /><br><br />An avocado was there not yet too spoiled, just slightly mangled, but toothsome and somewhat still congruous nonetheless. He ate it all, relishing every bit while muttering catchy shreds of some crimpy insistent little song under his easier purling breath.<br /><br><br />One thing he didn’t dare do, however, seeing that his big weirdo piece of shit of now no doubt over-soiled whore wasn’t there to cover so to speak his throat in case the nut became stuck in his neck, was to put that avocado nut in his mouth... He cleaned and scoured it instead carefully with a little spoon and also with a knife until he was satisfied that none of the luscious flesh remained attached to its burnished skin... then through the window he furtively tossed the traitorous remains of rind or peel and verily the all-cleansed nut of the avocado... far past the road below into the shadows.<br /><br><br />This all the time being aware lest the monstrous fucker should suddenly appear... not wanting for anything on earth to be disastrously surprised... her irruption demolishing all his pleasure, plus his digestion, and even... if she felt aggressive enough... his skeleton... He then actually with a stilted ear leaning outside for fear to be taken unawares, and a stalked eye on the ready, trying to see backwards and sidewards... everywhere at all... for her ominous... frightening sinister comical shape... already staggering on her way home... before it became too lunatically late... Aristarc managed to ingest still a few more pickings among the scant lot of the not quite rancid nor too moldy of the ensconced treats. Then to crown his feast... he found, intact, a Calimyrna fig, tasty, pulpy, sleek; for a change an uninfected fig that forthwith he flung down his eager too euphoric palate.<br /><br><br />Alas, slippery thick unwieldy morsel! And to top it all no time for chewing, this! Neither this (the fig...) nor this (the time...) nor even that (the chewing...) nor yet... what...?<br /><br><br />For indeed minatory alarming steps were thunderously approaching. The fig (this innocent natural fig, not that other one, the frightening all-guilty maggoty repetitious fig of his profligate and atrociously criminous whore,) this one, this harmless blissful stoic survivalist of a natural fig, alas – alas, yes – oh well! – was the one that got stuck in his throat and in a trice choked him to death.<br /><br><br />The last he heard was the equivocal key fumbling on the lock, as if the doors to mortality itself... were having trouble swallowing another... lethiferous unwieldy abysmal all-encompassing... fig... fig... of infinite sloppiness... and... and darkest deepest (nothing deeper, obviously) eternity.<br /><br><br><br /><br />~0~0~<br /><br><br><br /><br /><br /><br /><b>Vespre de vespra de Martror</b><br /><br /><br><br><br><br /><br />Era la vespra de Martror i, on abans, colgat el vespre, de ressopó, bonament ho celebràvem amb vi dolç i panellets, i castanyes i nyams rostits... ara, llas, pilots de pares aprovincianats, colonitzats, talossos, feien sortir llur canalla pollosa al carrer, cada infant disfressat de monstre repel·lent... i els empenyien que gosessin, sense por de represàlies, d’emprenyar tant com poguessin la gent... els atiaven que burxessin de valent els qui casolans s’arreceraven a llurs domicilis... i insistien que els xarons espantalls agitessin llurs obscens cassigalls i que truquessin a les portes, i que aüquessin i escarnissin i brandessin esquellots i xerracs perquè algú hi fes cap... i amb grolleres invectives els ensinistraven que n’anessin aporrinant els invisibles estadants, fins que quan doncs cap dels esglaiats estatgers al capdavall no tragués el nas... fos rebut, molt esgarrifadorament, amb escardalencs crits de lladre...<br /><br><br />—<i>Volem llepolies, o daltabaix les gemonies! —Amolleu pler de bo per als becs, o hi haurà mà de gemecs! —Aboqueu recapte a grapats, o n’acabeu escapçats o capats! —Doneu-ens de dolç, o us fotem la casa pols! —Tireu-ens batialles, o foc a les estovalles! —Ompliu-ens la bossa, o tètrica mort us destrossa! —Càgum déu, perboqueu pistrincs com en Moloc babiloni, o a la gehenna se us enduu l’altre dimoni!</i><br /><br><br />Tafoi, tot plegat! La bordissalla estentòria, quin flagell! Col·lisions i esquerdes se seguien a manta pels carrers. Aviat tothom doncs massa empudegat; i en la foscor ja ningú no sembla llucar-hi de cap ull; armes esclaten, les ràbies s’exacerben...<br /><br><br />En Tarquet Verdura, vuit anyets, els seus pares molt malparits ans bajans l’han disfressat de botxí encarregat de la guillotina. A part que té fred al cul, tapat només amb unes escarides braguetes de cuir, la careta de sàdic morro de vaques tampoc no li permet de guipar enlloc gens bé... Les de més de les vegades doncs no sap ni on es fot, col·lideix i s’esquerda seguit a cada cantonada o bony, o s’enfonsa al sot, o s’escallimpa els secs a les arestes d’esglaons i voreres.<br /><br><br />Tant se val, pobre xiquet; ara pujava les ronyoses escales devers qualque ombrívol pis llunyà... i algú o altre obria una porta d’una revolada... i amb l’aürt el carallotet rodolant daltabaix, com si per les gemonies que dic hom l’esbalçava. Tot de sobte, gemecs rai a les escales infernals! Quin xivarri ni cridòria, i quin vaivereig de veïns! Un grapat d’esverats hi fotia cap. “<i>De qui és aquest marrec desmanegat?</i>” esgaripaven al replà de baix. “<i>Cal dur’l a l’hospital que té un trep al cap que hi passaria un poncem, ah, i</i> (nyec!) <i>afegiu-hi el coll romput</i>.”<br /><br><br />Érem el ramat de ploraires i carrinclons doncs a l’hospital, i en Tarquet Verdura, tot fet malbé, l’esconillaven cuita-corrents cap a operar.<br /><br><br />A la taula del quiròfan, amb filagarses de l’uniforme criminal mossegant-li les nafres, hi rau, magre, escarransit i encara més exposat, el cos absent, desmemoriat, d’en Verdureta. Una cirurgiana rossa i gemada, quillada com cap artista molt vana de cinema, amb aires aristocràtics veus que s’hi atansa. Li cus tanmateix eficient rai l’esvoranc a la closca... Llavors, dominant la cosa, demana ganivets, escalpels, broques, mandrins, i brocs addicionals... En acabat, al coll del feble carnífex fals, maniàtica s’hi aferrissa. Llas, quan més delicada era la tasca, d’un dels fanals més lluents de cap enmig, una aranya gegantina en rellisca i se’n desprèn; no cau del tot... d’un no gens higiènic cordillot roman, ballant, penjada! És una aranyota peluda i negra, d’ulls vermells i fulgurants, grossa, com dic, pel cap baix de la mida d’un boc banyut, de drap, orelluda com un muricec, i amb una cinta groc mostassa en forma de llaç, a tall de bava o verí que li tombés, com moll filacteri, que als ullals se li arrapa... i on hi diu... “<i>confit o patac, confit o patac, confit o patac, confit o patac!</i>” en ondulat circuit sens fi.<br /><br><br />L’esglai de la cirurgiana és colossal. Amb el cop emocional se li espatlla de debò la continença. Tràgica esdevé. I els romanents, si fa no fa. Ensems amollant un mut bleix d’horror, ulls com taronges, etcètera. Era com si queia un llamp al poètic i molt inspirat cenacle silenciós. Tots amb carotes de macabre sacrifici ritual que en revenja equitable vira cap a la resurrecció del monstre umflat i amagat qui s’estotjava latent al cos esbocinat de l’innocent assassinat... O quelcom d’aquest tenor o jeia...<br /><br><br />La qüestió, tant se val, que el gest sobtat de por que la impressionada metgesseta no feia amb el ganivet, és clar, en rodó escapçava en Verdureta. La seua clepsa encara mig emmascarada cau de la taula i rodola pel terra relliscós del quiròfan. Sang pertot arreu. Quina pilota més llorda! Gosar aixecar-la i mostrar-la al public fóra de brut mesell. I tanmateix la infermereta lletjota ho fa, a tall de gladiadora fula. Ningú no l’aplaudeix. No som ni bàrbars ni folls. Ni això és cap cinta xereca de cinema ruc. Ni al quiròfan s’hi desenrotlla cap revolució de cel·luloide amb mòrbids caps escapçats estintolats al capdamunt de cap pleixell terrós que adés no gaire escandallava cap talpera prop cap cep o llambrusca broixos, gords. No, no! Hè! Lluny d’osques que n’ets pas poc, gamarussa! Ull viu!<br /><br><br />Al contrari, els foraviats benèfics allí reunits ens en fèiem creus. Ni sabíem que aquell hospital fos de fantasia, per espectres forasters també envaït... infames, repulsius... espectres de dol... ecs, posseïts per ridícules dèries supersticioses, ço és, xops de religiositats... de fúnebres falòrnies pel tàndem maligne i indecent de l’església i el comerç incessantment martellejades als venuts mitjans...<br /><br><br />Ni podíem, pobres de nosaltres, endevinar tampoc quina fou la mà fatídica, cruel i esquelètica que de la galana metgesseta en féu esbalaïda, petrificada, homeiera. Foren els seus pares...? O, qui sap, els de qualque altra metgesseta immadurota...? Els pares de l’anestesista jovenot i pipioli qui encara el veien com un infant digne de gracietes...? Que simpàtics, ca? Amb llurs caps infantilitzats, no havien trobada millor manera de demostrar llur afecte que amagant la monstruosa aranyota de riure rere el pàmpol del potent fanal damunt la capçalera de la taula del quiròfan...? Fou la ferotge culpable la infermereta lletja i matussera qui, farcit al seu torn el seu caparró de bestieses, pels descordats comerciants injectades, no trobà tampoc millor...? Quin altre fantasma eixelebrat per les propagandes irritants no rondava furtivament, i belleu també horriblement disfressat, per aquell hospital de malson...? Rere cada bata de metge, d’infermer, de frega-terres i d’escura-orinals, quin espectre no s’hi cela...?<br /><br><br />Ens entreguipem, agres, aspres, no gens loquaços, com si tothom sospita de tothom. Al capdavall, tots plegats enteranyinats i enverinats per l’aranya llefiscosa, fosca, eriçada, fastigosa... del negoci insuls.<br /><br><br />Els fustanys de les míseres disfresses ens aixequen poixeules borrallons d’esgarrifances a les pells. Malfiats, ens mataríem. Més val fotre el camp d’aquest camp de batalla on tot foren fallences. Cap cots, cloc-pius, desfilàvem cap al carrer vergonyós on el mal gust imperava. Ens neguitejàvem per a tancar’ns a casa com més aviat millor. Amargs.<br /><br /><br><br><br /><br /><br />~0~0~<br /><br><br><br /><br /><br /><br /><br /></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-70668572159502691782011-03-28T21:54:00.000-07:002011-06-15T12:55:19.131-07:00trenta-sisè Verdura<blockquote><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort</b> (36)<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Ah, arqueòleg Ambròs!<br /><br /><br /><br />I vós com us dieu?<br /><br /><br /><br />Em dic Clares; Clares Ombrel·la, i sóc al meu tretzè segon de vida.<br /><br /><br /><br />Molt bé, senyoreta Ombrel·la, jo ja sóc a les vint-i-dues tocades. Pràcticament ja he dominades totes les àrees del saber, com vós les dominareu si reeixiu com jo a viure gairebé totes les nostres vint-i-quatre hores naturals.<br /><br /><br /><br />Quina glòria d’ésser efímera, arqueòleg.<br /><br /><br /><br />Els efímers vivim vint-i-quatre hores trets accidents i excepcions molt comptades.<br /><br /><br /><br />Aquesta llarga vida de vint-i-tres hores i escaig que tinc davant amb molta d’esperança ni il·lusió no esguard, arqueòleg!<br /><br /><br /><br />Ben fet, Ombrel·la.<br /><br /><br /><br />De moment arqueòloga, com vós!<br /><br /><br /><br />Ja us heu decidit? Perfecte!<br /><br /><br /><br />Digueu-me si us plau què fóra això... una llosa, una pedra plana, oblonga.<br /><br /><br /><br />Marca, arqueòloga Clares, una tomba. Dejús hi ha enterrat un humà.<br /><br /><br /><br />Ah, un humà. Estranys espècimens.<br /><br /><br /><br />Sí fa. Viuen una mà d’anys i es moren gairebé tan rucs com ja no eren a l’instant on foren nats.<br /><br /><br /><br />“Aristarc Verdura, mort”, diu la llosa. I la data “1947-2001”? Segurament els segons que va viure?<br /><br /><br /><br />No; ni dies; anys! Cinquanta-tants!<br /><br /><br /><br />Anys!<br /><br /><br /><br />I va morir si fa no fa tan ruc com va néixer.<br /><br /><br /><br />Quina espècie més ridícula!<br /><br /><br /><br />L’espècie, més que no ridícula, cal plànyer-la. Tants de segons de vida, i al capdavall per a no re!<br /><br /><br /><br />Cert.<br /><br /><br /><br />I aquest trist exemplar. Ja ho veieu. Més de nou anys mort i mai ningú no n’ha piulat mai més. Mai flor ningú no li ha portada, ni pel maig, ni per error. Com si caigués de cap altre pom. <i>De l’abril els plors, són de maig les flors</i>, diu la dita. Doncs bé, som al maig i hi veieu cap flor?<br /><br /><br /><br />Potser si aixecàvem la llosa?<br /><br /><br /><br />No s’hi fan flors on és. Bolets dels crois i microscòpics. Aixecaríem la llosa i el descolgàvem, i què us pensàveu que hi trobàvem? Un fotimer de corrupció.<br /><br /><br /><br />Ecs, en això convertides les innombrables inútils passions de tant de salvatge de repel·lent longevitat afectat, pobrissons. Teníeu raó que cal sobretot compadir-los. Quin fat més penós!<br /><br /><br /><br />I aquesta pedra tombal encara rai, arqueòloga Clares. Va nua. Tret el nom i la data. La dada de la data... Aquest és l’autèntic horror que l’empastifa... Tots aquells segons interminables... viscuts, és a dir, esmerçats angoixadament morint. Car aprendre, pràcticament ni molla, com us dic. Una capacitat craniana molt nàquissa i, damunt, envaïda per idees vanes.<br /><br /><br /><br />Nua, aital. Què hi duen les altres lloses a les tombes, doncs? Infantils ninots, ja ho veig! Histriòniques imatges molt carrinclones ni xarones, hà! Estètics esguerros en vòrtexs barroers! Doncs sí que farem goig! Ara, ens divertirem, oi?<br /><br /><br /><br />Tot símbol, assenyala acció; tota acció, vida, tota vida, símbol. Mai no van enlloc. Sempre rodant en cercles viciats i mai no resolent del tot on caure mort. Ara, teniu raó: és divertit escatir-ne els significats durant uns quants de minutets de la nostra vida. Ens fan la immensa llargària d’un dia sencer més lleu. Estudiar els humans i llurs obres, interludi còmic.<br /><br /><br /><br />Hi ha un pop qui es debat dins cap tifó; el mateix trop tronat i suat dels tentacles... enteranyinant-se i xuclant al voltant de qualque fugissera ventissa idea; i hi ha un voltor qui posa setge a la gola d’un estruç de qui l’emergent sanglot entristiria cap pallús...<br /><br /><br /><br />Se’n diuen dimonis i àngels, lleigs espectres coents, sensiblers, eixits de llur molt limitada imaginació.<br /><br /><br /><br />Ah. Quin zoo més pintoresc, tanmateix. I això? Un oracle embarassat triant entre tastívol xerri abans de llençar a la babalà cap veredicte obtús? És això altre un coet cagant estalzí o un llimac orb jaquint enrere negra bromera de cargol amb menorrees rai? I aquest carallot de nostramo menant la tartana estreta? El seu aire melangiós (ja em perdonareu si us sembla impressió de llega; al capdavall només m’he especialitzat en la nostra ciència de l’arqueologia per uns quants de segons del mig minutet de la meua vida que pens oferir-li per a dominar-la totalment), el seu aspecte aclaparat em duu a creure que no sap on collons s’embranca... com si, farfallós, amollés ordres contradictòries al lleó o al rat qui li arrossega la carrossa... o és el llamp roent que li crema raïms de bombolles als dits, i, damunt, els sotracs, mentre es perd per oldans dèdals d’esbarzers, li maregen els budells...<br /><br /><br /><br />Aquest és llur déu. L’un de llurs déus. Car l’horrorosa longevitat no és la sola malaltia que pateixen. Una altra d’aitan greu o més és diu teogonia. L’esfereïdora creació d’irrisoris déus pels descosits. Com més absurds millors. No hi ha cosa ni ficció que no se’ls hagi ocorregut de transformar en déu a un instant o altre de llur fatigosa història.<br /><br /><br /><br />I aquest Aristarc?<br /><br /><br /><br />Que no hi tingui re pintat ni gravat, ni oscat ni rostat, ni re merescut... cap floreta, cap homenatge... són bons símptomes de l’anònim. Qui no és ningú no rep lloances ni saliveigs, mes tampoc humiliacions ni abús.<br /><br /><br /><br />L’Aristarc fa rodar la terra! Romanc com el blat de l’any tretze!<br /><br /><br /><br />No, no! Un petit terratrèmol. Encara no heu estudiat geologia. En tindreu prou amb tres minuts per a saber-ho tot, afegint-hi l’astronomia.<br /><br /><br /><br />Ah, uf.<br /><br /><br /><br />El terratrèmol ha fet la feineta per a nosaltres. La llosa s’ha moguda. Esguardem-nos-em l’espècimen. Què hi aprenem? Capat... <i>hum</i>... tothom se li’n trufava... Un pipí com el broc de l’alambí... Un gep dels de portar-li sort... Borni... Sang de tinta, lletraferit... A la faisó feixista, titil·lant, tantalitzat el lector amb idees d’agressió impotent, sempre rere l’autoritat i la injustícia... I, per xiripa, encara més sort, el cul pudent foradat pel primer matalot o matalasser amb uniforme... I això, durícies. Obria les síndries com un destraler, pel mig, saltant-li com pigues les llavors... lluents com meteorits... Tot això és diàfan.<br /><br /><br /><br />Collons, arqueòleg Ambròs, quina enveja no em feu!<br /><br /><br /><br />D’ací uns pocs segons més en sabreu tant com jo, arqueòloga Clares!<br /><br /><br /><br />Voleu dir?<br /><br /><br /><br />Temps rai. No hi pas gaires bagues, duges, ni mallons ni baules esgarriades en aqueixa especialitat, per a descobrir-hi tot el que hi ha per descobrir... l’arbre genètic de la doble hèlix sencer, i curtet, sense racons amagats. Tot es dedueix immediatament. Tots els espècimens són idèntics. Hom els neix, i ells les passions els roseguen fins que, sense haver-ne apaivagada cap, es moren, igual de rucs si fa no fa, com us deia suara.<br /><br /><br /><br />Qui en coneix cap, els coneix plegats.<br /><br /><br /><br />Exacte. I us capfiquéssiu pas gens. No hi ha re en aquest roí, xerec, rodonet estront de la matèria bledament enjòlit al firmament que no es pugui aprendre en vint-i-quatre hores. Diré pus: tot el que hi ha s’aprèn en menys de les vint-i-quatre, i així ens en sobra amb escreix per a festejar una miqueta, oi, cap al final...<br /><br /><br /><br />Espereu... I això? Guaiteu-vos el subjecte exposat als elements d’ultratomba. Com faria escarbotant l’aviram maldestre, l’espinada ara que se li desfà en fètida pols li escriu, amb lletres rares d’os ensorrat, frases d’antics romanços fins ara enrabiadament oblidats. Quina anatomia més suspecta, no creieu, Ambròs? Quin atac més agressiu contra el “creador”! Això fa riure! Hom crea un déu per qui hom diu llavors que és creat, i ja ho veieu, fet a jova! Ni els ninots malguixats a les llordes parets dels canfelips per les criatures més carallots qui hom blasma llavors d’obscens i amorals! Qualsevol humà, què altre és que bossa amorfa de molta de merda?<br /><br /><br /><br />Teniu raó, Ombrel·la. Ho veieu? Ja heu après gairebé la totalitat d’allò que l’arqueologia no ens ofereix! Pedres més o menys amuntegadotes... i, dejús, restes d’objectes mig entretinguts i de cossos colgats.<br /><br /><br /><br />Com se li devien fotre els compatriotes! L’acoltellaven amb crus escarnots com s’acoltellen amb insults molt apujats els escarbats més ancians qui llavors se’ls cruspeixen. Això... ah... és gallet que em dispara enyorances de fa uns quants allunyadíssims segons... quan durant el nostre gairebé oblidat diàleg... (potser us semblaré hostil en les meues memòries de fa tants de segons, mes pot hi puc fer re; sincers som els efímers)... parlàrem, com dos investigadors molt assenyats, de les versemblances casualment accentuades per les proximitats de les espècies encara amb un cert vigor barallant-se per a respirar els rebuigs produïts per aqueixa aïllada gàbia o esfera que hom en diu, puerilment, globus terraqüi, oi? Ens anem entremenjant i entrecagant musclejant que què hi farem, com si som una colla d’amics qui ens robem, violem, matem i ens fotem tota mena de barbaritats només per a no plegar de viure.<br /><br /><br /><br />Ho poseu perfectament.<br /><br /><br /><br />Algunes espècies, damunt, han de patir de viure (anys i panys sense fi!) amb una forma horrorosa, feta de carn i merda, dues cames, dos braços, un coll.... Quin desastre!<br /><br /><br /><br />Quan estudiareu botànica tornareu a trobar-vos millor. Ah, les selves i els jardins, les verdures! Els boscanys plens de males herbes... deliciós! Els fiblons i les potetes i pinces de totes les bestioles qui s’hi amaguen. I fotreu un cop d’ull als conreus! Vívids instints se us desvetllen a l’ànima! La geometria, hum, i els sembrats! Cada planteta ni brot, olorós dignitari de la cort més com cal! I com més reclusiu, més exquisit. I trobareu quan estudiareu entomologies i epidemiologies cuquetes de la llum! Ah, quina sort, vós, Ombrel·la, encara oberta a bon tros de les ciències. Si n’hi hagués encara per a aprendre, estaria disposat i tot a viure un altre dia!<br /><br /><br /><br />Vint-i-quatre hores! Sou valent!<br /><br /><br /><br />Les ciències, Ombrel·la, les ciències! Amb quina ferotge reverència no les colc!<br /><br /><br /><br />Les colem, Ambròs, les colem!<br /><br /><br /><br />Ah, com assaborim, i amb quant d’enginy, cada vegada que llevem qualque vel a la natura! No cardarem pas nosaltres amb tant d’orgasme abans no morirem! Darrer petit acte que fotrem: fotre. Fotre durant mig segon, amb qualque femella moribunda com jo. Abans de pondre. Amatent sentinella de la mort, i <i>rabent</i>.<br /><br /><br /><br />Ah, Ambròs, com em plauria ésser a la vint-i-tresena hora, com vós! Saber tant, i potser, qui sap, belleu... poder tindre l’orgasme ensems.<br /><br /><br /><br />Sou Ombrel·la un dels millors deixebles que he tingut en cap de totes les immensíssimes hores que he viscudes... Però prou! Som-hi, anem per feina! Ara que domineu l’arqueologia, on foteu lo camp?<br /><br /><br /><br />Qui em recomaneu ara de mestre, Ambròs? Algú qui es conegui de verdures? Creieu que aquest pobre desgraciat d’Aristarc Verdura, si ens guiem pel nom, hi pescà gaire, entre clorofil·les, vull dir?<br /><br /><br /><br />Crec que els humans no hi pescaren mai re, de re. Visqueren com viuen, en aquest 2010 exactament tan rucs com durant l’altre 2010 de fa mil·lennis i mil·lennis, o l’altre, o l’altre, amunt i avall, sempre angoixats, sempre penjant de la cobejança, sempre tremolant de por. Les verinoses catedrals, el cagar, la dieta, el govern... L’estoïcisme o l’hedonisme, el seny o el juí i els jutges, les jerarquies o les monçònegues amuntegades, les ruïnes o... No; les ruïnes i prou. I les discriminacions errònies, les filosofies...<br /><br /><br /><br />És clar, amb un cos tan malparit, amb uns trets tan esparveradors, amb una pudor tan grossa... i, pitjor, amb tants d’anys carregats!<br /><br /><br /><br />Sí ves, Ombrel·la, qui neix equivocat, faci el que faci després, tot ho fotrà a la biorxa. Llei natural. Això no ho esmena cap déu ni ja inventat ni per inventar.<br /><br /><br /><br />Veig que hi ha pels voltants tombes per què hom es preocupa. Hi ha plantificades floretes, ninotets, llàgrimes...?<br /><br /><br /><br />Són d’homes recents o d’homes amb anomenada. Homes qui es mereixen fàmul amb lliurea recitant-los ditirambes. Refilets de l’impotent; bisbètiques gemmes del restret. Res no pas convenient ni per a la xagna ni el xanguet. La xagna, la víctima. El xanguet, la plebs.<br /><br /><br /><br />Ah, sou un arxiu de gom a gom badat de bat a bat! Si sou savi, collons, sabeu de tot! Tantes de ciències aplegades en un tan petit cervell!<br /><br /><br /><br />Paciència, Ombrel·la, les hores són molt lentes al començament. Però en teniu tantes davant!<br /><br /><br /><br />Vint-i-quatre, si fa no fa.<br /><br /><br /><br />En teniu prou per a copsar-ho tot fins al més obscur ni pregon. Prou podeu, nogensmenys. Tants de llibres meravellosament no gens llegits encara!<br /><br /><br /><br />Què ens passa morint?<br /><br /><br /><br />Res. Els veïns es venen a molt bon mercat ço del nostre que no volen a casa.<br /><br /><br /><br />Això no ens diferencia dels humans.<br /><br /><br /><br />Llas, no. L’Aristarc hi tenia un meteorit, una pedreta blava lluent. Ni bous ni esquelles, ni tarongers ni horts, ni armaris amb llençols ni barces amagades clafertes de pistrincs. Una pedreta i prou. La de la bona sort. Mineralogia us recomanaré.<br /><br /><br /><br />Ara m’hi fic.<br /><br /><br /><br />Som a un jorn enlleganyat. L’han ficat en un taüt i se l’han endut al cementiri. L’aboquen al clot com qui aboca oli amb embut. Ja no serà la riota de ningú. Amb reguard entren al seu cau els veïns. Tantost són a dins, la disbauxa. Regiren per les esberles. Llencen guitzes als bacins, s’esguiten amb pixats, bramen els uns contra els altres. De moment ningú no es pren per al·ludit. Massa cobejosos. Fins que... esquerpes esquenes s’alcen en la xafogor. No troben re pus. I així s’acaba el sinistre episodi. Algú d’esquitllèbit s’ha ficada el meteorit a la butxaca. De sobte l’esparveren unes violents sacsades. No troba prou excuses per a acomiadar-se dels companys. Se’n va corrent rere una roca, com atacat per esfereïdores corrípies. Es treu la pedra de la butxaca. <i>Maleït botxí, m’has deixat eixorc</i>, extemporani s’exclama. Car la pedreta era radioactiva, i molt virulentment.<br /><br /><br /><br />És una història cafida de preceptes morals. Una autèntica merda.<br /><br /><br /><br />Les historietes dels humans, què hi farem, Ombrel·la!<br /><br /><br /><br />I ara me n’ensum (o la veig i tot) una altra instantània... àlgida ans catàrtica com la vostra, vull dir, no gens.<br /><br /><br /><br />Direu, na Clares.<br /><br /><br /><br />Doncs veureu, Ambròs, i ja em corregireu si m’esgarrii gaire.<br /><br /><br /><br />Ho dubt.<br /><br /><br /><br />Som-hi. El veí castigat per la pedra del cel era de fet l’assassí del Verdura! De la carranxa li davallen encesos els tendons; a les sofrages un cald alè se li regolfa; allò l’acolloneix bon tros... Ix de l’amagatall esgarrifat i declarant els crims... La por l’escanya. I la por s’encomana. Els maleïts companys, qui plens d’obscura gelosia eren a frec d’atènyer-lo de tota faisó, ara obliden tot tarannà polit... Volen agredir-lo... per a prendre-li el tresor... tret que no cal... car als peus se’ls ha esvaït... <i>Sublim</i>, pensen, embriacs de joia, i tots plegats es llencen damunt la pedreta divina... Mossega-li l’ull tots plegats! Un l’agafa com qui jugant al rugbi s’enduu l’esfèrica, vull dir, l’ovalada... S’allunya a tot estrop i mossegant-la com si fos pergamí dolç per a ja tastar-hi els sacres mots que tot secret revelen ... I horroritzat veu que se l’hi adhereix a la llengua... Té la llengua balba... Amb una llengua així posseïda per la divinitat inventada quines heretgies no diu doncs ara...! Tot s’esfondra... Com si ha dit els mots interdits! Hegemònica commoció, davallen allaus molt destructors, esvorancs s’obren a la pell rònega de la gàbia, sens atur es col·lapsen com capítols de llibre cremat les catàstrofes... Tenaç la té el segon assassí... com grua qui estén al niu els tresors lluents... Fins que no li rellisca de la mà morent i se’n va rodolant i s’esmuny per cap ascla... Tots emmudeixen... La pedra divinal ara miraculosament desapareguda els robava el vocabulari... Sense assistència dels cels... no hi ha geni ni plomes ni potències cerebrals que enlloc mica valguin.<br /><br /><br /><br />Quina coincidència. Talment ho deduïa íntimament eu! Veieu com l’arqueologia ens esmola espontàniament les habilitats cognitives! Veiem una pedra amb un signe i hi interpretem tot d’historietes amb significatives pedretes!<br /><br /><br /><br />Qui ho hauria dit, Ambròs! Sóc tot d’una una experta fins al pom! Amb uns quants de segons balafiats ho sabíem tot del mort Aristarc i dels seus si fa no fot contemporanis maleïts veïns.<br /><br /><br /><br />Llas, Clares. Us n’adoneu: cada ciència, espectacle molt breu. De la banal anècdota al fosquíssim misteri. Irrisori. Embolicant la troca. No serveixen els humans per a re pus.<br /><br /><br /><br />Malament rai, Ambròs.<br /><br /><br /><br />L’estratègia mills a emprar és la de l’hoste no gens inhibit. No fotem cap malbargany. Els efímers no ens cal menjar. No bescanviem re per re. No ens comprometem doncs a re. Illa nostrada el món que recorrem sense respit, fent capgirells, ficant el nas arreu, sense tocar-hi re, aprenent cada topant com qui aprèn cada ciència, en uns fugaços tret que molt estireganyats segons.<br /><br /><br /><br />Aquest home tenia un ull cosit.<br /><br /><br /><br />Les parpelles cosides. Ull, cap. Era borni, com us deia. Correu a anatomia.<br /><br /><br /><br />Això recomaneu.<br /><br /><br /><br />Això recoman. Ah, i ornitologia. Uns dels minuts més feliços els despenc xuclant tot el que es pot saber d’aquest excel·lents espècimens: els ocells.<br /><br /><br /><br />Me n’hi vaig volant.<br /><br /><br /><br />És clar.<br /><br /><br /><br /><br />Freguem doncs antenes?<br /><br />Fem. I au. Tal qual. Sulls. Poc ens calen atifells. Tot ho deduïm del que hi ha. Al llivell més nu, tot s’equival.<br /><br />Gramàtica, matemàtica, química, cibernètica, agronomia, astronomia...<br /><br />Ara, l’ornitòleg es complau en la contemplació... Esguarda de prop els éssers superiors qui conqueriren les diferents atmosferes. L’ornitòleg puja al cimall de l’arboç o s’està quiet a la cueta del gerdó. Tant se val. Sempre hi vindrà el nou ocell. El veurà pentinar-se, el sentirà cantar els himnes, li tocarà la seda dels meravellosos hàbits.<br /><br />Si vinc fisiognomònicament ni tanatològica prou esversada, dic que aquest home tot rugat morí d’ofec. Ningú no li portà agra triaga ni remei. Hom li tallà el coll amb raor rovellat. Què digué amb el darrer batec? S’encomanà a cap marmessor? El coltell li apagava l’existència. Amb quina embranzida no s’acomiadà del tèrbol voltant? A la mà duia un guant suat, anava a treure el meteorit i a vessar-lo damunt l’assassí qui se li’n trufava...<br /><br />Els morts són la festa. Sempre n’hi ha per a sucar-hi pa.<br /><br />On aneu vós, Ambròs?<br /><br />No pas que em serveixi de re... gastronomia, història, religió...<br /><br />Les pellucalles, ja ho veig. Les esferes més fluixes...<br /><br />Fluixes, rai; com bombolles d’espetec; un buf, i no res. Vós?<br /><br />Potser com vós, inútil esmerç... psicologia, episcopologia...<br /><br />Ah, episcopologia: l’estudi dels godomassins.<br /><br />Per a riure-se’n, ca? Durant qualques dècimes de segon.<br /><br />Bona idea, anar barrejant allò més naquis ni frèvol amb el més feixuguet ni carregat de raó...<br /><br />Ja us ho fareu.<br /><br />Estigueu boneta!<br /><br />Bah.<br /><br /><br />~0~0~<br /><br /><br /><br /><br /><br /></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-64955542370087054322011-01-04T18:45:00.000-08:002011-01-04T18:46:51.849-08:00trenta-cinquè Verdura<blockquote><br /><br /><br><br><br><br /><b>Aristarc Verdura, mort</b> (35)<br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><br /><i>Que l’inspirat lluquet de l’enginy encengui el ninou</i>, va dir mossèn Verdura, i aquelles mateixes festes nadalenques se n’empescà una de més bona encara que no la de l’any suara escolat de fer <i>Els Pastorets</i> amb tots els cancerosos i extremunciats si fa no fot mig hàbils de la vila. El dimoni el més malalt de tots, cada nit estirant la pota de veritat entre les flames. La gran toxicitat despresa per la foguera infernal i crema-dimonis enverinant sovint en acabat el menjar pròpiament beneït i de franc repartit entre el públic. Fou una festa quotidiana, doncs, de fet, de l’anar a cagar. Tothom qui fos a cap funció... una setmana clavat a la comuna; <i>magnífica ans molt escaient penitència</i>, com va dir el mossèn.<br><br><br /><br />Tothom se’n meravella encara. Mossèn Aristarc Verdura ho aprofità i hi féu en acabat un sermó de cap d’any a fe de déu memorable, dient, en essència, que <i>les miraculoses ubiques cagarrines ens purgaven tots plegats de tot pecat, i que... si n’era, doncs, collons, de bonjan i compassiu, déu, de permetre aital beutat de magnificència i de perdó de ploure’ns com mannà purgatiu ans catàrtic enmig del puta innoble cap nostre, com si ens ho haguéssim merescut... tot i que no... de cap manera... i ell, déu, fent-nos aital favor no fet ni als repugnants jueus dels temps antics... i, tant se val, com si fos que sí... que ens el mereixíem... només potser perquè era nadal i el déu amb raó molt irritat se’n trobava aquell dia menys</i>. “Hò i tal, hò i tal”, que dèiem plegats. I amb aquiescència fidelíssima li abonàvem, ínfims, el discurset.<br><br><br /><br />És que, escolteu, tot fet i dit, era tan eminent i tenia tantes de bones idees per a tindre els parroquians encaterinats i alegrets que tothom tenia de bona tinta que era veritat, que les molt impressionades altes instàncies vaticanes el volien fer bisbe de Solsona i tot.<br><br><br /><br />Aquell ninou, com dic, ens féu anar no pas al cementiri comú, o fossa general de la darrera guerra, a treure-hi carronyes i a escatir-hi el grau de benaurança on banyen avui com avui els antics “nacionals” al paradís, com féu o ens féu fer fa tres o quatre anys.<br><br><br /><br /><i>Que el lluquet de l’il·luminat enginy pel paraclet atiat ens encengui enguany un ninou ben suau... anem a la fossa comuna de la darrera guerra! Hi descolgarem animetes i veurem si al cel són totes felices, ca!</i>... havia dit en aquella ocasió.<br><br><br /><br />I aquest camí hi tornava, si fa no fa... mes ara ens trametia, en professó molt espiritual, i amb aixades i forques, i pics i pales, vessant amunt, a l’indret maleït del càmping que patí aquella esllavissada de pedrots i de fang que sebollí una gernació de babaus acampadors. Dones ofegades, infants fets bocins, vehicles empantanegats, cares aixafades per barques endutes pel vent... Tot ho descolgàvem cantant cançonetes a déu... <i>Per molt de turistes que fossin aquests pobres ninots... prou poden, car... amb la proximitat providencial que ara tenen amb l’esfera santificada de la nostra devoció ja n’hi hauria d’haver prou i tot perquè la verge o algú altre pels alts benaurats amb bones orelles o oronells intercedís perquè el purgatori els fos com qui diu vertiginós</i>, digué ara. I cada cara aixafada, com dic, o podrida, o tètrica, o com se’n digui, tota feta malbé, calavera rosegadota, amb verms i penjolls traient el nas per ascles i traus, etc... ells hi veia, a sota, la <i>“cara mística” tota somrient</i>... La cara mística, sí; tanmateix somrient, sí. I tot ens ho crèiem, car érem creients... creients, i dels bons! De pedra picada i de soca-rel, creients del cent per cent al cent per cent. I escaig.<br><br><br /><br />“Quin taumaturg més teopnèustic!”... hauria emplastrat pel cap baix, de títol ample i acolorit, i amb tota la raó i pus – cas que se n’haguessin assabentat els periodistes pecs, sempre darrere qualsevol altra rucada d’heretget sense gaire pòndol – hauria haver degut de titular, com dic, en aquella avinentesa, la nostra premsa nostrada tradicionalista... i eclesiàstica... i comtal... comtal com cal...<br><br><br /><br />Car amb les seues mans inspirades per l’empiri celestial tot ho transformava de sinistre en dretà, de tort en dret, de lleig en bell, de dolent en bo... Com déu mana, vós!<br><br><br /><br />Allò al capdavall doncs era un un veritable <i>gratulls</i> – hom s’hi gratava, incrèdul, els ulls – 0 <i>miracle</i>, doncs, si voleu... miracle vist miraculosament i única només per ell, palesament imbuït de santedat i de visió celestial i mística, i doncs ço... o quelcom o altre... era doncs quelcom que tots havíem de celebrar... i que celebràvem, jotfot, com bons i fidels fidels. Car... per molt que semblés increïble... mercès a la seua intercessió molt personal i infosa... cada mort corromput i fètid, i pútrid i repel·lent, ell trobava que s’havia <i>salvat</i>, i ara era al cel... al cel, vós, al cel... mamant-se-les molt dolces, i somrient de goig i de satisfacció, el malparidet!<br><br><br /><br />Ens deia sovint... <i>cert, la vida és molt curta, i cruel, llorda i brutal... mes això rai... car mercès al déu molt bondadós... al cel tot s’esmena, tot es rescabala... només cal creure, carallots... tindre fe en el que us diem els qui en sabem... per això hem anat al seminari... per a instruir els carallots i atraçar-los al cel... per això ens sacrifiquem com xais ben bonets... ben bonets en tots els sentits... i cal només ésser humil... mirar la pols i la brutícia... i mai no aixecar els fums... els fums són indici infernal... i sobretot cal treballar... treballar de valent, sense descans, sense lleure ni mandra pecaminoses... i només cal tindre fe, fe orba i guerxa i bòrnia... i portar prou calers, afegir sempre força dinerets al plateret, i a la caixeta i a la bustieta de cada sant... per a tindre el déu dels dimonis content i els dimonis doncs fent bonda sota la seua empremta de gegant diví, titànic i molt sagradament banyut com en Moisès, no la cagueu!</i><br><br><br /><br />Tots li anàvem a besar i llepar el voraviu, ple de cascàrries, cagarulles, i microbis i cadells, de les seues faldilletes tan bufones. I tots reconeixíem llavors que no solament era una sant... en feia la pudor... feia pudor de santedat! I nosaltres rai, molt obedients. El colíem força adequadament com la mateixa estàtua d’un sant ja establert i certificat i tot... una estàtua miraculosament garlaire i bellugaire... miracle afegit, doncs!<br><br><br /><br />I ens aplegàvem a oir-lo que ens ensenyés com viure... i ens repetia, és clar, que treballar és el que cal... sobretot treballar... sempre treballar... mai pensar ni un instant a no treballar... a estar-nos-en o a escapolir-nos-en, condemnats i malèfics, marcats per la satànica possessió que només duu a la tortura terrenal i, pitjor, infinitament pitjor, d’ultratomba... treballar i prou... la mandra essent mare de cada pecadot mortal i infernal... treballar, reputa... treballar i callar... i au, som-hi, i au... a fer avui el que hauríem d’haver fet demà... i patir, patir rai, car és llei de vida... és el que el déu molt piadós i commiseratiu ha decretat molt sàviament i discreta... patir, patir... patir les dones parint, parint milers d’embrions, de fetus, d’ànimes innocents justament maleïdes pel pecat original i votades doncs, sortoses, amb l’ajut indispensable de l’església, a guanyar-se llavors el cel treballant sense descans... i suant... els homes llaurant o bregant... suant i fent sang... i també que cap instant no ens passés pas per alt que no servíssim déu i l’església... o... o malament rai... pensant tothora en déu i el papa i el bisbe i el mossèn... en qualssevol activitats que féssim... sobretot cardant i tot!... sí, és clar... sense condons ni objectes ni obstacles que el maligne i els ateus damnats a la bestreta posessin amb traïdories i infidelitats de científic d’entrebanc insuperable al nostre destí de creients benaurats... és clar... que sobretot cardéssim pels descosits, matrimoni sancionat pel poder místic eclesiàstic i bisbal, car el que volia déu era això... que tinguéssim cadascú milions i milions de fills, com les santíssimes granotes, filles místiques de la verge; i així... així l'església tenia més fills, el rei més soldats, els senyors més servidors... etc... que això rai, que déu ens ho pagaria, això ens ho assegurava ell, que hi ficava l’urpa al foc... i que ai, qui es desviés del cert camí marcat per déu!... que ja havia fet goig... molt galdosament votat a les foscúries eternes... les tortures demoníaques... els focs de mai no acabar... i que... i qui... qui malaguanyat qui no l’obeís, que sí, com dic... que acabaria fregit eternament a foc lent i a foc intens i radioactiu a l’infern encara més avançat que no el que pintaven els ignorants antics, via fora, ull viu.<br><br><br /><br />I nosaltres tots li fèiem un gran cas, i ens hi posàvem esmeperdudament... i fèiem fills, com ell i déu volien, pels descosits. Fills, fills, fills. I fills. Fills a balquena. Fills a betzef, fills a burlots, a coves. Covar-ne rai. Fornades i fornades de fills. Fills fidels a l’església, fidels pagadors d’òbols, vull dir; i patriòtics soldats per a l’exèrcit, soldats per a morir degudament i esforçada en les divinament sancionades guerres contra els infidels i els altres enemics i heretgets qui farien la guitza als senyors; guerres molt escalfadament dedicades al senyor i als senyors, com dic, vull dir; i treballadors, pler de treballadors, femers i femers de treballadors per als senyors, perquè els senyors poguessin senyorejar més amples per a la satisfacció de tots els agraciats per la gràcia de déu, i per al bon manteniment de la bona moral i els bons costums. Tot allò era tan evident que saltava als ulls, ens els enlluernava, i era llum allò, llum o ensum de llum que s’escolava qui sap per quina escletxa miraculosa del ver paradís, afortunats ans benaurats súbdits qui érem dels seus sermons tan enllustradors, enlluernadors, enllumenadors... etc.<br><br><br /><br />I ell, damunt, com se sacrificava! Ens feia dejunar, però ell se’n dispensava amb dispensa papal i bisbal i el que calgui, governamental i tot, i tot molt religiosament, car prou els seus deures eren majors i divins. No fotem, immensament més importants els seus deures que no la merda dels nostres. I ens feia fer fills i ell, molt màrtir, se’n passava, en tenia prou amb els jovenets, els minyonets del catecisme, i la confirmació i la primera comunió, i els escolanets... als quals traucava molt devotament el trau del culet amb unció i benedicció, i perdonant-los alhora, oliats amb els seus olis sacrosants de persona divina i sacrosanta i que, com dic, feia pudor de santedat.<br><br><br /><br />I si mai algú es moria, li dibuixava molt amatent, o potser de vegades distreta, amb cap carbonet que sempre portava damunt, un somriure a les galtes... vull dir, a la cara del cadàver... i llavors ens deia... <i>veieu la padrina que contenta, pobrissona!... això vol dir que ja veu les portes perlades del paradís</i>... o se’ns moria cap fill per guerra, o fam o flagell, o accident o passa, o cop de baioneta de la policia o ganivetada al cor... i també reeixia aquell sant santíssim a veure’ls un somriure, el somriure llur que era el somriure seu, miraculós... <i>és que aviat es veuen eixint del purgatori on a dreta llei els ha calgut de fer cap per errats que anaven, i per això justament déu els castigava molt bondadós que es morissin tan tost i amb els deguts dolors que els pertocava per tindre un cap de trons i qui sap si clandestí</i>... deia, conhortant-nos tots molt i molt...<br><br><br /><br />Ei, i així anar fent... cada mort nostre un mort doncs ben sortós!... I ens queia la bava escoltant-nos-el... aixecàvem els ulls a la trona, l’esguardàvem, i era com si vèiem néixer, escopinant pel Sol, el semi-déu heroic qui al paradís ens condueix... als de baix, embadalits, sempre ens tenia contents, sempre ens tenia agraïts... ell, sí, aquell sant home de les faldilles besades i ultrabesades. Ai, com l’enyorem! Que les li pogués besar avui mateix!<br><br><br /><br />I tots li portàvem els millors bocins si mai matàvem el porc... i allò que trobàvem millor de l’aviram de casa... i els millors bolets i raïms i vins... i coques i pans... i ells ens beneïa molt generosament tot el que ens romangués... com si cada dia fos santa Cristina! O sant Blai, o l’altre!<br><br><br /><br />Quin personatge més infús! Ja no en fan, se’n trencava el motlle. Amb raó tots quèiem de genolls tantost ens passés repartint bona sort, i encanteris i subhastes, vull dir, indulgències a bon preu, i purgacions, privilegis, prestàncies, jubilacions, remissions, immunitats... tota mena de clericals ganguetes part davant. Amb pas cansadet, acaronant els culets de tots els marrecs qui li servien de crosses, triats molt encertadament per la benefactora divinitat, demanant pistrincs per a les missions contra els negrets, ens exhortava divinament i tirava capellans molt xops d’atributs astrucs cap aqueixa casa o l’altra, i com gaudíem i ens hi rabejàvem, conscients d’ésser impura carn de carnestoltes qui tanmateix es torna incorrupta carn de sant en conserva per la seua intercessió i saliveig molt miraculosos.<br><br><br /><br />Xafallosejava, sí. Car ja començava d’ésser vellet. Sempre l’hem conegut vellet. Personalment sempre l’he vist repapiejant... repapiejant sàviament, ep... tocant-hi tostemps de ple... Fins quan jo era minyonet de culet indulgentment ben burxadet, ell ja era un sant home de noranta anys o pus. I ja pudia, i molt, a santedat. I carall recony si n’havia enterrades, i amb la seua benedicció dutes al cel, directament o per tres o quatre dreceres o trencacolls per les quals calia pagar misses rai, de generacions! Cinc o sis, o set o vuit, o nou generacions de vilatans passaven pels seus olis i carbonets salvadors.<br><br><br /><br />El portàvem a cavall. Ens barallàvem a mort perquè tots volíem que el seu benigne cul, quan el portéssim a coll-i-be, jaquís la seua pudor de santedat al nostre coll adés tot tort o a les nostres espatlles adés molt indignes, geperudes i pecadores, i ara doncs beneïdes amb un cert grau de rectitud i dretor.<br><br><br /><br />Sí ves! I al llit una nit, malaurats, se’ns va morir; i tots el ploràvem engargussadament. I era veritat que se’n va anar amb un somriure als llavis. Somriure natural de mort molt feliç i qui se’n fot, burleta molt sagaç, dels desgraciats no-morts i per morir. Somrient de natura pròpia. No pas com els desagraïts malhumorats contraris i repatanis al déu tan bondadós qui sempre se’ns morien emprenyats, i qui ell amb la seua bonesa divinal els havia d’esmenar el trist panorama, molt caritatiu i murri, ell, i empenyorant-los alhora per poques prebendes dels qui restàvem esbalaïts uns quants de bons punts per a entrar al cel, els dibuixava un somriure d’aquiescència, i agraïment i felicitat, pel prèmit que se’ls atansava de seure eternament a la dreta del senyor, de dreta-llei i per dret, tots dretans.<br><br><br /><br />Doncs sí, com dic, no pas. Per a ell, res. Ningú no va caldre que se li atansés a mascarar-li cap somriure amb cap carbonet! Senyal i prova novelles per si calia de la seua beatitud incontrovertible, vós!<br><br><br /><br />Tenia llavors cent quaranta anys pel cap baix. I feia una pudor de santedat! Tots, sortosos, vós, li l’olorem encara! I només amb la memòria (miracle!) d’aital pudor ja se’ns en destapa el nas si mai agafem cap calipàndria. Si amb això, oimés, no n’hi ha prou perquè el vaticà no l’anomeni ipsofacte sant declarat i benemèrit, em cag en l’olla, per aquest cul que em va desminyonar, i doncs beneir i marcar per al paradís, com penyora de salvament, que us dic que ho trobaré tot plegat ben lleig i tort, i malament rai. Un tort així no es fa a un personatge tan alt ni per distracció. Ni per omissió. Ni per com collons se’n digui, fa? Per això elevem peticions constantment al bisbe, i al governador civil i al militar, i enviem lletres d’encoratjament i d’exemple a la premsa nostrada, tradicionalista, antiheretget i anticlandestí, i tota clerical i comtal, que tampoc no ens en fa gaire cas, per a llur perdició i mala ganya, ai llas, catacrec, que ja els veig a l’infern demanant-me, il·lusos, sucosos gargalls qui es fonen a mig caminet. I nosaltres rient i dient-los... <i>haguéssiu fet sant amb tots els uts i ets el mossèn, carallots de merda; ara doncs ja ho veieu; maleïts, massa poc!</i><br /><br /><br><br><br><br><br /><br />~0~0~<br><br><br><br><br /><br /><br /></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-63396859265227180762010-12-23T19:39:00.000-08:002010-12-23T19:41:18.890-08:00trenta-quatrè amb Verdura<blockquote><br /><br /><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort</b> (34)<br> <br><br><br><br><br /><br /><br />Li demanaven si es deia Aristarc Verdura.<br><br><br /><br />Tantost havia respost hoc, li entaferraven un tret al clatell. N’Aristarc Verdura, ausades doncs, mort.<br><br><br><br /><br />(...)<br><br><br><br /><br />–Ah i tal, en Verdura, prou que en duc encara filagarses a l’esment. No era pas ell qui acabaren “executant” amb un tret al clatell? Hò i tal. Es veu que en acabat de mant bisbètic escunç, allí el teníem, de metal·lúrgic a Düsseldorf.<br><br><br /><br /><br />Les passions i les perversitats, llas, el dugueren a tràgic desenllaç. Es ficava cada nit pomadeta de la bona al seu vit aitan castigat. Ens deia, als companys de cambra, si fa no fa... “<i>això et guareix, sense cap dels olis corrosius, sense copaibes ni cubebes, ni arsènics ni mercuris, ep, ni sàndals cap, ni cap dels opis molt desenvigoridors, les pitjors malalties secretes del pipí i environs, tu</i>”... Car havia abans sucumbit a les temptacions de moltes de bagasses de les no gens cares. No estimava restringit per a ell cap dels indrets més perillosos ni miserables. Al contrari, per on es perdien els captaires més gafs ni jafuts, malalts ni vagabunds i on abundaven les esborronadores malediccions de gitans i bruixes, allí es desviava, bavós.<br><br><br /><br />Mireu que l’execràvem... “<i>no te’ns atansis car ens encomanaries contagis</i>”... i ell ni cas... seguint el faduc model del qui no s’ama gens, del qui es voldria potser tost mort, arramint tothom i provocant el contacte rabiüt.<br><br><br /><br />Implícits en els nostres asíndetons esgarrifats... (“<i>fuig! ecs! martiri! malaguanyada inquisició! mancança!</i>”...) els arrombollaments, i les revesses i ressaques de l’amenaça...<br><br><br /><br />Enfellonits, molt feridores associacions, i qualques abruptes interpolacions de caire assassí, se’ns amuntegaven vulguis no vulguis a l’enfollit senderi... penjaments sagnants sallaven cap on parés... i mutilants ans capants epítets li volaven, agressius com esmolats raors... (de fet, i no pas d’estranquis ans palesament, tots els esmolàvem, els raors... ens n’eriçaríem perquè no se’ns atansés).<br><br><br /><br />Ambtant, a les perifèries, i fins entre d’altres dels estrenus treballadors del metall, els testimonis aliens i circumstancials generaven brous efervescents d’enemistats cap a naltres... <i>hà!</i>... com si fóssim naltres qui el torturéssim i no pas ell a naltres, oi?<br><br><br /><br />Així, de retop, l’odi o l’esquírria generals devers un Verdura com més anàvem més podrit guanyaven veloçment virulència. Molts xerraven d’amagatotis de fer-li belleu mal, d’empresonar’l, d’aïllar’l, de gicar’l ja sense drets... car la infecciosa brutícia que se li n’enfugia (no solament en forma de sentors, fetors, ans concreta i tot, en forma de pelleringues i de sucs lleigs) s’enfilava per clímaxs... com en diria, de referència, oi?... exuberants.<br><br><br /><br />Erràvem ignots per l’urbs, sempre evitant les bandarres brutes; i arribàvem a ca nostra desconfits i capcots, amb por que belleu haguéssim ja atrapat cap contagi. Plens de nelet, culpabilitat... Infal·libles en el nostre convenciment de marcats... Mares, filles, dones... ens obrien les portes i veies com els queia la cara. Provenien d’indrets encantadors, cuines, dormitoris d’infants, canfelips, cambres de cosir-hi i d’escalfar-s’hi, safareigs i banys... i de sobte les sobtava la nostra fila horrorosa d’extremunciat. Esperits esquelètics de quines eres posteriors i adu infernals no els devíem pas semblar, espectrals aparicions de qui el verb incert no fa al·lusió sinó a averanys de malastrugança i d’imminent insofrible patiment.<br><br><br /><br />Pels corredors on les icones familiars se’ns assemblaven ara a ibis, voltors, estruços i qui sap, a d’altres elegíacs ocells, maldibuixats ni brodats, grotescs... i alhora pedants, inveteradament demanant’ns-e raons, car som molt piaculosament conscients que som de debò els maleïts traïdors qui introduïm a la llar l’infamant flagell que al capdavall esborrarà la nostra nissaga ni nom... ens arronsem per les parets, avergonyits i marejats.<br><br><br /><br />Ens enfonyem a cap cambra fosca... ja sense participar en la vida comuna ni íntima... ja paràsits, no pas simbiòtics i amorosos com fins llavors... i, afetgegats per mantes de premonicions fecals, ens aboquem belleu a estudiar geogràfiques llunyanies on hauríem de desaparèixer sense avisar si no volem doncs destruir els nostres en pes.<br><br><br /><br />No podem pas aitampoc explicar l’etiologia del nostre estigma criminal. Per fragments incidentals de planys, potser ja els nostres n’endevinem massa i tot. Car sovint no podem dir ni figa... els somics a flor d’escleròtica... mentre, darrere la humitat ocular que bombetes i fanals dramatitzen... molt humilment planegem suïcidis, fratricidis... significants canvis al món...<br><br><br /><br />Els cars accents de l’exili ja no ens alegren el cor, les afinitats fins ara inadvertides ens nafren el moll del que som; sabem que tot ho perdem, i alhora perdem, anihilem, fonem en el no-re, la presència alhora genètica i patriòtica que tots plegats imposàvem a l’Europa mesella ans massa anys ignorant (esclaus naltres d’uns enemics massa brutalment avariciosos qui totjorn ens votaven al genocidi...) de la nostra fermesa invencible... Llas!... i ara ens vencem des de dins!<br><br><br /><br />Ja no sabíem com fer doncs que en Verdura podrit fotés el camp lluny de la nostra companyia... la seua proximitat temíem amb molt de seny que ens duria a mal borràs... no volíem que ens n’empestés, ens n’envesqués, de les seues terminals ans molt doloroses ni infames malalties...<br><br><br /><br />Per això com dic projectàvem greus torts contra els nostres... ordíem, orats, uxoricidis, matricidis... infanticidis!<br><br><br /><br />Un amic nostre, en Llonguí Folc i Guerau, perdé tota la canalleta, tres molt manyacs minyonets de tres, dos i un anys, en un accident fort estrany, sospitós.<br><br><br /><br />A la fàbrica, l’escalament mental duia a l’escalament verbal. Les al·literacions salvatges i d’altres proeses lingüístiques de caire molt abusiu lapidaven la carronya del Verdura com gruixuda calamarsa que desconfís cada cabdell d’enciam a cap hort pel flagell apocalíptic condemnat. Només els de fora ens criticaven, dissidents. És clar, ells no patien l’empelt continu de les malalties letals. Car el viciós ens encomanava amb el seu bleix sol, i amb l’afegitó deleteri de la pudor que aviava, el verí dolorós... com qui ens oferís cap pastís empastifat de mort, pintat de safrà d’antimoni, enllardonat amb matallops. “<i>No te’n volem gens; fot-te’l al cul!</i>” tots li rebutjàvem cap bul, cínic, macabre, ofertori amb què ens apaivagaria. “<i>Si voleu us dic on les marcolfes més prístines t’ho foten de franc</i>”...<br><br><br /><br />La feina en patia... tots perillàvem d’ésser acomiadats ans expulsats i tot... Massa taxats pel neguit, raguts pel desfici... Ens conxorxàrem... cercàrem solucions... llegírem llibres de revenges... escoltàrem fogosos preludis... consultàrem les prèvies encarnacions qui patiren violències extremes... acumulàrem memòries... recapitulàrem... i decidírem doncs de no abraçar mai cap capitulació...<br><br><br /><br />“<i>Verdura, la teua obstinació no ens llega al magí sinó imatges esfereïdores de tràgica revenja... t’avisem... per tu fotràs</i>...” Mes ni així no el bleguem... sec i groc com cap esfragista o il·legible sacerdot qui desa al si inviolable del seu esquelet infecte la clau dels secrets de la medecina que no vol oferir a ningú... ens diu insensible que per què “perdem aitant el cul”, que la terra de Lemnos amb què es frega a hores d’ara li ha guarida la xil·la i tot... que ens li atanséssim... com bons minyons... que ens ho ensenyarà, Jesuset simpàtic, demolidor... I alhora les espores mefítiques se’n desprenen d’una hora lluny... i no volem ni bleixar prop d’on és... ni volem entrar enlloc on ell hagi estat... car sabem que tot lliga... infecció, malaltia, tortura i mort...<br><br><br /><br />Enmig d’un altre infanticidi... sí ves... ningú no podia haver anticipada la visita admonitòria del bisbe mateix... S’esqueia que passés pet pel carrer, sota baldaquí arnat o dosser ratat, bo i fent macabre ofertori, ell (i no cal dir captiri de cabals entre els més desvalguts i mancats de sensori ni consirer), fent ofertori i mostra, dic, de qui sap quina raquítica relíquia entre els més grèvols o tocats del bolet del barri... tot aviant, en sincopat repapieig, les consuetudinàries litúrgies pegues que no volen mai dir re de re, i alhora argüint en cap ruc epístola o arenga eclesiàstica que... els episodis més cruels de la vida ens els duu el seu déu (i el llur) no pas perquè el sòmines bordellevat sigui cap repel·lent malparit (ço que calia — i sempre caldrà — demostrar), ans, molt generós, per a caure ell en deute envers els qui més patim (pateixen), i així ésser capaços, en pic morts, de caure per part nostra (d’ells, oi, car prou s’ho fotran), de caure, doncs, a tornajornals, sota els seus auspicis molt excel·lents que ens duran (els duran, patètics pallassos) a eterna guarició... Cabrit de merda!... i au, etcètera... buf... ecs... hom n’està tan tip!... a qui enganyen encara!... aquells bisbètics envitricolls intertextuals ni convencien ningú... (o convencien els de sempre, els supersticiosos infantilistes qui popen als llirons o llefiscosos estronts que els regalimen als teòlegs i a d’altres estrafolles metafísics, a místics xarons, i als adotzenats boigs de les visions de pa sucat amb oli, o, pitjor, als destralers inquisidors psicòtics qui amb llurs invents emmerdissen ans ensangonen encara més el trajecte ja prou accidentat i ple de trampes dels qui menys valem)... tant se val... tot és que un dels nostres es trobava enmig de cometre, com dic, un molt altruista infanticidi i, bare, irrompé rere seu, amb el seu bastonot o tirs enlairat i redubtable, el ronyós bisbe local... “<i>Saps què?</i>” va mastollar el bisbe, farfollós, rere el seu vel ple de boïgues... “<i>deixeu-me fer a mi, ca?... ja li comoniré jo la cuca... a aquest repulsiu nyec endimoniat</i>”... i començà a voler’l exorcitzar amb cançonetes carrinclones i espelmetes enceses, i tot allò sense cap cap ni cap peu que foten els desesperats gamarussos d’aquella secta de cretins... Ara, atès que aquell esguerro, tanmateix, anava ple de gams veneris, cobert d’erupcions i de molt fastigoses secrecions... no el tocava pas, no... al·ludia en canvi a antigues falòrnies... i al capdavall gairebé tots ens n’adonàvem que aquella epístola seua (o el que fos, sermó, invocació, imprecació, rèquiem) ja no relliscava ni per les òrbites, ni n’ensumava flaire, de les mítiques bajanades taral·lirotament perbocades pels barruts ignorants d’antany... ans que es perdia en ressaca de brètol embriac barbotejant contes de la vora del foc sense cap il·lació... s’hi barregen les reencarnacions més grotesques... “<i>Aquest xiquet esdevindrà a la cova del dimoni qui el cova muricec del senyor qui, il·luminat, eixirà a la llum drac xinès de la bona sort, molt vàlid per a encendre-li fanalets de sant Jaume</i>”... i de sota la màniga es treia un punyalet... i com volia assassinar de cop-descuit el dimoni... <i>clac!</i> assassinà, gràcies a déu, ell mateix l’infant... Decorosament tots caiguérem en molt respectuós silenci... i en acabat ni ens n’adonàrem, i el bisbe s’havia esgarriat al piset d’una veïna molt fanoca a fer-hi un traguinyoli de moma més...<br><br> <br /><br />Mentrestant, als tallers, tothom maldava per treballar aitan lluny de l’emmetzinat Verdura com pogués... no ens era pas gens fàcil... els catalans tots ens havien col·locats plegats... tant al vestidor com al sector de les màquines... i l’havíem doncs de suportar... Aquella pudor de sofre, de descomposició, d’ous podrits i de queixals corcats... i les femtes amb estranys ullets i becs que li queien de la carcanada com més anàvem més mal rostada...<br><br><br /><br />Mòmia brutalment desmanegada de qui la mortalla cau a bocins. I per cada nou foradot a la pell, breus fetus ejacula... se li desprenen, espellats, com fúrfur porprat i bellugós, molt virulents, ofensius... i se t’incrusten al cos per les escletxes més primes, i et prenyen amb indesencastables malalties...<br><br><br /><br />No podíem fer’ns aconduir per cap metge, no fos cas que ens amagués a cap d’aqueixos maleïts hospitals per a monstruosos indesitjables empesos a morir com més aviat millor... o que decidís d’expel·lir’ns del territori on ens guanyàvem les garrofes i nodríem espiritualment i materialment la família sencera...<br><br><br /><br />Un de naltres, per comptes, prengué el seu Èsquil, i el prengué diguem-ne pel cantó heurístic... n’aprengué l’èpica estratègia per a fer que hom reïxi al capdavall a tindre successors prou vàlids... a no perdre, doncs, la família en bloc... Pitjor tragèdia no hi ha aumon. Vam pensar a enganxar cap emblema que el titllés de maleït... un adhesiu espantós a la insabuda estampat a l’esquena del Verdura... que anunciés que anava podrit i que era altament contagiós... perquè tothom el bandegés... I amb l’esperança que... els més mafiosos dels metal·lúrgics d’altres races decidissin arrauxats de despatxar’l... Bona tècnica, oi?... Ningú no se la sap aitan llarga com el català... tira la pedra, amaga la mà, i au, a esperar que qui caigui mort del batzac ho faci si pot ésser a la vista d’un tercer a les escapces... Llas, però... malament rai... l’emblema fou fagocitat en un tres i no res per la pell ultraactiva del corromput... tost no era gens discernible... se la cruspia net el seu cos bullent, en un xup-xup tragitós...<br /><br />Vam ometre doncs els mètodes de vindicació coral presentats pels antics autors... Fan molt de goig al paper, mes en realitat no sirguen gaire.<br /><br />Amb ira de boc, o belleu de mandril, qui el verriny destrossa part de dins, el vult d’un amic meu adquirí tints aquàtics... Em va dir que s’havia hagut de tallar ell mateix certs òrgans massa infectats per culpa del Verdura... les excisions, em va suggerir, eren a indrets cabdals... La seua puta de dona... folla, n’emfasitzava la centralitat... el blasmava, intrusiva, d’haver’s truncat precisament “allí” per tal de no haver de “complir”... Quin fosc catàleg de greuges i d’insults no va llavors vomitar...! Pobre Llonguí! Em va dir “tallar’m per tallar’m, més val que em talli el coll”... S’esvaí decrèpitament... La nit queia, ensorrada pel vent traïdor... Els accidents topogràfics que menaven a aquell hort d’estranys fullatges li rebutjaven la intenció, i tanmateix ell empenyia la seua dissortada carcassa, caigui qui caigui... L’electricitat inherent a la tempesta li mormolava conseqüències massa horroroses per a ésser sil·labejades amb tots els ets i uts... Vulnerable a bestials vicissituds, la roba li empitjorava l’avenç cap a l’arbre faduc on es volia penjar... “Hi aniré despullat” es va dir... Caldria ésser un pintor del renaixement, un superdotat d’aquella època beneïda, per a emprendre la hipotiposi d’aquell heroic acte seu... Llas, no sóc prou erudit, no sóc cap expert en l’ecfrasi (no puc descriure aquella obra d’art pretèrita amb el meu minsoi art narratiu, vós!)... Què hi fotrem!<br /><br />La qüestió fos com fos que l’endemà el trobaren ert... mòrbida transformació; no semblava ni ell, semblava el Verdura!...<br /><br />Als seus peus es badava com per sobtat terratrèmol el penya-segat infinit d’un pou estret... N’eixien, immanents, gemecs astoradors... Tots els presents estàvem tot esborifats pel greu gribi i els tremolins... Aquell paisatge tètric ens deia, tespístic i ventríloc, que, ambientals, no pas gaire visibles, àvols follets rai... Comediants o tràgics, sardanejant a la babalà. “On collons es ara el bisbe que en vingui a fotre l’apologia?” demanà algú, amb tota la raó. Ressonà un renec per la planúria... llavors, ecoics, en ressonaren pler... “Qui en moralitzarà ara els hereus?” plorà també una donota cega... Jo per cabal m’imaginava la vídua per a manguis molt més manyaga si me li atansava per al consol un dia d’aquells... Nogensmenys, atès que plovia, enmig de la cerimònia, em vaig esmunyir cap al meu cau...<br /><br />“No sé com pots pensar ara en cardar’t la vídua” em va reprendre en Varist Redall... Era veritat, anàvem tots plegats massa emprenyats... desficiosos, oi? Sabíem que no duraríem gaire (alguns gens), i al contrari, com més duréssim més ficàvem la família en indubtable perill de mort... No era estona per a pensar en platxèries. En Varist tenia raó.<br /><br />Cerebrals, els diumenges ens vèiem prop l’estany de les Tavelles Bordes... hi fèiem desvagadament, mentre ens rabejàvem en espesses disquisicions, rebotre còdols... al cresp o epilimni lluent de l’estany les gavines destronades ens reptaven, rauques... Elles rai... Els qui vigilàvem que no ens reptessin ni fessin a cap a atupar’ns de valent eren els saigs molt bacons de la bòfia bàrbara...<br /><br />A la sorra, angles, vèrtexs, afiguraven cantonades on hom podia assaltar aquell qui gratant-se amb les ungles s’anava escorxant pel camí... abandonant-hi, en regateres paral·leles, minúsculs monstres qui s’apropiarien de qualsevol per a omplir’l també d’aporismes mortals, de furóncols, de purulències... de piorrees, hò, d’abscessos que qui llavors desbridés fóra com ara si esponcellés un altre conyet de Pandora... (cascun encara més malèfic que no l’original)... que re-regurgitaria tots els mals ni pegues mai parits ni ideats...<br /><br />Lentament s’escolava la vesprada... més o menys simptomàtiques versions de molts de llords crims ens rondaven com tàvecs entre pols i pols...<br /><br />Irrevocablement esborràvem les esguerrades icones (qui ens denunciarien i ens sentenciaven ipsofacte a presó vitalícia) de l’amarga sorra per la nostra despagada esquírria pregonament vexada... No adduiré pas cap ningú de la immensa genealogia de monitoris pares de la filosofia més rara qui donaren, de sempre, exemples de bon govern secret... Només diré que cada episodi s’acabava amb les esperances empeses una altra osqueta amunt...<br /><br />Llavors nogensmenys venia el damnat dilluns i relegava al món immanent de les idees xorques tant de cavil·lar i commutar, d’esment a esment, pesents, feixucs, parers... Novament l’espectacle d’inapel·lable terror present se’ns eixamplava davant i ens llevava tot bleix ni ardor...<br /><br />El llevat lila silent havia anant corroint una miqueta més el cos monstruós del Verdura... ara ja una borra llorda l’envoltava tot, com pell ratada de caduc animalot morent... i tous projectils esborronadors t’etzibava girientorn... (no cal dir la pútrida sentor)... ens n’esfereíem descordadament.<br /><br />Que abans de pelar’l, hom li demanés el nom, per a encertir’s que fos qui fos... això potser... potser provaria que no érem cap dels qui el coneixíem, els qui en fondre’l, en eliminar aquell molt greu perill, n’estorceren la distreta, no gens agraïda societat (per a agraïts naltres, i les nostres famílies, o el que en romania, ara al capdavall ja amb certes probabilitats d’eixir-se’n)... era això, doncs... o era potser que la descomposició accelerada del seu cos el feia incert... de fet, ningú ja no sabia qui era... irrecognoscible... inaferrable... espectral, efluent, ectoplasmàtic. Lleument fosforescent. Un escanyador tuf evanescent... gairebé només i prou.<br><br><br /><br />Diuen que se n’anà al no-re somrient... un somriure d’estímul per a les bones ànimes qui l’assassinaven... car que algú l’acabés d’una puta vegada... prou era palès... allò li devia ésser un brau alleujament. “<i>Orfe fadrí Verdura, se t’ha acabat podrir’t</i>” hauria dit en Llonguí en rebre’l al més-enllà, tret que més-enllà què voleu que hi hagi, ni Llonguí ni llonguet sublim, només els mateixos ions de bell nou disfressats.<br><br><br /><br />Ep, i ara, som-hi.<br><br><br /><br />Carrer estret avall, sense pressa, molt tranquils i reposats, sis dels hereus anaven venint. Rosegaven el fatídic itinerari com qui rosega, joiós, festucs. S’havia fet fosc. Nit de xins llambrescs al barri de les barjaules de millor preu. Qui aturarà la mort? Gentilment, espolsant-se sense enuig mant bardaix massa atrevit; donant xanguet i tanmateix fotent un bon tacó a qualsevol arlot qui se’ls travessés... com armada de formigues devoren a pleret el camí discret de llur destí... No cal escrutar cap horitzó... tot hi és paret escrostonada i finestra vermellament enllumenada, amb puta dintre, ordint malgrat les cròniques encara més fantasiosos brodats o puntes amb herois patriòtics i donzelles de qui l’honor no s’esbotza ni esportella ni amb tresors de faula més gruixuda encara... Tant se val. El sis hereus envant, impàvids. El braç i el braó pren avantatge damunt vit i ous. Ploricons febles ixen dels forats més foscs...<br><br><br /><br />Tot d’una... <i>Zas!</i> Ara no reposen... Llambrescs, fèlids, no gaire a prop de cap fanal... han engrapada amb guants una ombra pudent de regalims oiosos solcada ensems...<br><br><br /><br />Li demanaven baixet si es deia Aristarc. Verdurota d’afegitó.<br><br><br /><br />Tantost havia respost hoc, li entaferraven un tret...<br><br><br><br><br /><br /><br /><br />~0~0~<br><br><br><br /><br /><br /><br /></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-67319916166286428452010-09-29T19:47:00.000-07:002010-09-30T13:30:20.714-07:00trenta-tresè amb Verdura<blockquote><br /><br /><br><br><br><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort (33)</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br />És això, la gent sempre parlen de drets, però a mi no me n’ha rascat mai cap. Si fos un cusc paper de vidre per a gratar-hi llumins, i els drets fossin llumins, cap flameta no hem feta plegats en tot el que duc de malviscut. Recony. Car... Sí ves. Em van néixer, i rebre rai. Al contrari, si rebre és cap dret, a fe que me n’han sobrats. Ara, si dret és allò de què algú gaudeix part damunt del respirar i l’anar fent tot parant els cops consuets, d’aquests no n’ensumava ni un. De petit, pares i germans m’atupen sense atur – no tinc cap altre record infantil. A l’escola, ni cal dir-ho, no tinc ni el dret de parlar en català – els mestres castellufes qui t’imposen molt marcialment el castellufa t’esclafen rient la punta del cigarret a la llengua si se t’escapa cap mot en maleït “vernacle”. Ah, i els pecats dels inics capellans! Me n’adonava que no tenia dret ni de tocar-me el pipí. Com si no fos ni meu. I si deia tan sols “merda” ja m’havia de confessar d’haver dit un “renec”, car ver doncs que no tenia dret a com qui diu res... ni a la paraula ni al pensament, ni al cos ni al plaer, tothora vigilat per un vigilant molt cruel (i incomprensiblement “molt bo” alhora) qui de dalt el cel estant, i invisible (car ell rai, qui gaudeix de tots els drets), les vint-i-quatre hores del jorn i la nit em té el dit ficat a l’ull – i l’ull ficat al cul, no fos cas. Als jocs no tinc mai dret de fer cap gol ni mai no em toca de tirar. Sóc dels qui espera fins que no li toqui mai. En “amor”, cap xiqueta em permet ni que me la guaiti – dec tindre l’ull embruixat. Finalment, m’he casat amb la dona qui tothom s’ha tirada abans meu. M’encoloma els seus fills els quals he de pujar com si són els reis de la casa i jo llur lacai. De desagraïts el cel n’és ple. Mai no m’han tornat cap dels favors – es veu que ells en tenien dret i jo no tenia pas dret de no fer-los-els tantost exigits per ella o ells. Què hi fotrem. A la feina, si mai tenia el pseudo “dret” de treballar, no tinc mai el dret de guanyar gaire, en tot cas mai ni pensaments ni la més petita fracció dels qui guanyen trenta-mil vegades més sense fotre una escintil·la del que faig. I ara ja ho veus tu, no tinc dret ni al meu fetge. Un metge ha descobert que li aniria bé a un seu conegut amb molts de drets i em té a la taula d’operacions per a toldre-me’l i empeltar-l’hi. Així em mataran. Tindré dret a cap llosa amb el meu dubtós nom i amb les meues aproximades dates (dades cap) vitals...? Em sorprendria bontròs. Em fot l’efecte que em cremaran d’estranquis i esbarriaran la polseguera a cap femer si fa no fot adient. I au, bona nit t’empari, Aristarc. Ai. Han fet veure que m’anestesiaven, però em sembla que no en dec tindre del tot el dret. Fa mal, el malparit. Ara que em talla el ganivet del metge angèlic, i em robarà el fetjot (el bon fetjot que he degut tindre el dret de rebre per casualitat, i que m’ha servit per a anar paint els verins més virulents que he degut tindre el dret d’anar rebent de part de tots els “amics” i enemics que he degut tindre el dret de tindre i no tindre), veig que un dret he tingut a pleret i a baldor, el de patir, el del dolor. I apa, que tot això s’acaba. Collons tot plegat que era curt. I tanmateix tant se val. Com més llarg vius, més reps. Veig un vagarro brodant filigranes dalt al focus. No, pobrissó. O potser tenia el dret de cremar-se a la bombeta esbojarrada. Ara bad els ulls tan grossos com puc. Encantaré la infermerota, aquella qui veig al rerefons en flagrant delicte a cavall d’uns atifells mocosos i si fa no fot punxeguts que, entre llots sangosos, li xemiquen qualque fetus mentre en enfilalls d’orgasmes es cus. I ara tus i ressona la seua tos com si ja sóc dins un taüt d’un castell enderrocat i buit. Substrats de fongs tenen dret de fer-se-m’hi hostes – un ventall d’orfes organismes a qui els esdevinc paregot molt afeccionat – la meua minsa vida es repeteix. Mirall emmirallat... Redéu, quina basca. Tot és espiral de mareig. Vertigen. Pel trau d’arrere engolit i perbocat tot rebregat per la boca. He escopinat al mocador, i el gargall sanguinolent se’m tornava xufanc. Treu el nas, grandier, per un trau assolellat i em diu de bon jorn novell. Injustificadament, l’avii als embornals de les clavegueres i me li escapoleixc. Esbufegat de valent, faig cap a la platja. “<i>Xufanc, xufanc...!</i>” – anava cridant – “<i>fes-me lloc a la teua ascladota closca</i>” – car he comprès que els qui no tenim dret a re, tenim tanmateix dret a tindre dret d’imaginar-nos que tenim dret a emprar el que ningú altre no vol... sobretot perquè no sap ni que aumon no existeix.<br /><br><br><br><br><br /> <br /><br /><br /><br /></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-51075146090632539962010-07-08T19:27:00.000-07:002010-09-11T12:12:52.329-07:00trenta-dosè amb Verdura<blockquote><center><br /><br /><br /><br><br><br><br><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort</b> (32)<br><br><br><br><br /><br /><br />Recordes el pont dels Golafres en acabat que cardéssim per la primera vegada, veient davallar l’aigua escassa i calma, que et vaig dir com m’havia pensat que fores lesbiana perquè m’havies dit que “<i>mai no havies cardat amb cap home</i>” abans jo no te l’endinyés? I com llavors te me’n reies? I em retreies enjogassadament la meua ingenuïtat? També rient, vaig escopinar un gargall barana avall i en aquell instant un piragüista apareixia davall i entomava enmig la clepsa la feixuga escopinada. El piragüista es creia segurament que qualque gavina se li cagava al cap i guaitava perplex al cel sense ocells i naltres, mig amagats, ens en fotíem encara més estridentment; així que un solitari suïcidari homenic prim a la barana de l’altre cantó es pensà potser que ens en fotíem d’ell i es va ficar la mà a la butxaca i es va arrencar els collons i els llençà al riu com si els volgués penjar al coll de l’esportista de baix que fossin l’ham molt enllepolidor per a un dels famolencs esquals, però oi que no ens va semblar pas que el toqués, vull dir, el piragüista del gargall, car ja era molt més amunt, remant estrènuament com cap ciclista suat qui pedalés cap al cim, rost vessant endalt d’ert turó aigualit? Recordes com aquell gos se’ns va atansar traient aleshores bromera per la boca i ens crèiem que ens mossegaria i no sabíem si córrer o llençar’ns-e daltabaix, i ens en vam adonar enmig del pànic que no calia, que la pobra bèstia tenia un punxó rovellat i maleït clavat a una urpa, i oi com l’hi vaig treure després de llençar-li la jaqueta al cap que no hi veiés de cap ull, i llavors arrencant-li el punxó, i com en acabat ens llepava agraït, com si reconegués que li érem hereditàriament els mestres i déus, i al capdavall, collons, ens l’haguérem de treure a puntades al cul perquè es fotia amb aitantes de llepades i afalacs força emprenyador? I com va aparèixer per l’altre cap de pont un d’aquells desgraciats de la sotana, amb cara de babuí escapat del zoològic, gratant-se els genitals com si hi tingués lepra o què ho sé jo, i no volíem tindre-hi re a veure i per això ens vam tombar cap a l’aigua com si guaitéssim avall els ànecs o estiguéssim vomitant, quan vam patir aquell incident que caldria segurament l’ajut molt entès d’un antropòleg dels bons per a dilucidar, car el capellà què féu? Amb les faldilles amunt i els genitals llebrosos gegantins i molt flonjos, com si li pengés més que no pas els genitals tot el budellam, o com si patís de qualque elefantiasi destrempadora, ens vingué a sobre regalant llefiscositats, com si ejaculés sense interrupció ni copulació amb d’altres mascles enfaldillats o ja amb infantons, ans solament sospesant-se’ls, com ara, ja dic, un munt de budells fastigosos, repulsius i d’alta fetiditat, més pudents que mil caguerades aplegades dels malalts de l’hospital. Allò esdevenia irrespirable, te’n recordes que et vaig prendre el mocador de coll tot perfumant i me’l vaig ficar a la boca perquè me’l volia menjar, car prou tenia por que no m’eixissin a mi aitambé els budellots gola amunt amb el fàstic i la nàusea que em punyia, que em pujava, i el capellà continuava d’ejacular aquell vesc corrosiu sempre més a prop nostre i tu li deies, rampant, esfereïda, morint-te d’angúnia: <i>fuig, fuig, quina horror! dimoni, espectre, ets! i no pertanyem ni al mateix arbre filètic!</i> I allò em va donar la bona idea que si el matava i el fotia daltabaix no era pas pitjor que si ho feia amb cap animalot agressiu, el gos rabiós per exemple, i estigues segura que anava a fer-ho, quan aquella altra ocurrència tingué lloc, te’n recordes l’autobús providencial que excèntricament accelerat va aparèixer del no-re i se’l va endur part davant... i com naltres llavors vam córrer alliberats, estorts, exultants, cap al vespre encara assolellat, a beure’ns una cervesa i a cruspir’ns un entrepà? Quin descans, oi tu? Vam decidir alleujats d’anar a copular a la cruïlla, rere el quiosc aculat a la baixada del castell, com si érem qualque nova espècie de cuc nu o dinosaure renascuda de les cendres, car era cert que havíem sobreviscudes en pocs instants mantes instàncies de perill, més que imminent, mortal. Vam trobar aleshores, te’n recordes, que la impossibilitat d’atènyer l’èxtasi en aquelles circumstàncies anava segurament lligada a l’empírica fenomenològica del moment neuròtic – no sé pas si ho dic prou bé, cavà? – vull dir, que encara devíem estar acollonits pel capellà, o era altrament que ens inhibia el fet que podíem ésser descoberts a qualsevol moment per cap intrèpid espieta qui ens denunciés que no solament anàvem nus, ans que et donava pel cul rere el quiosc, prop de la vista de totdéu; mentre et donava pel cul llavors vaig copsar un llambrec teu extraordinari – t’hi veia bategar, malignament, com quan fas aquella àvol rialleta teua, les pulsions de la bacanal on pler de caràcters patològics se t’abalancen a forçar’t, i per això fou que vaig començar de fotre’t aquells cops que aitant t’excitaven. Pregonament llavors l’orgasme et posseí: els crits de boja que foties, recollons! Rengs i rengs de rangs taxonòmics (tota mena de bestiota i de bestiola, àdhuc les no catalogades encara aumon) aparegueren com en simposi de polimàtics erudits a seriosament observar’t, observar’ns; car aquell era un orgasme excels, mai no inscrit a cap dels annals ni anals ni dels altres; tots els sortosos espectadors badoquejaven i queien, badoquejant, de cul i tot. Tant els qui ens espiaven des del vessant relliscós del castell com els qui de la carretera i els bars feren cap atrets pels esgarips, consiraven, crec, que aitant tu com (encara més) jo érem genis del cardar com cal. Ah, aquelles incidències, oi? Com deu gaudir’n el teu talossot de marit quan qualque nit mandrosa l’en fas cinc cèntims! Car aquell qui et desponcella, haig llegit pertot arreu, sempre roman l’ideal masculí a l’enteniment de la femella – i jo, és clar, et desponcellí, no solament cada trau, te’n vaig, a força de cops com els d’aquell beneït vespre rere el quiosc, te’n vaig, com se’n diu, deixondir, no, descloure, esbadellar, pler de nous, de diferents graus d’astringència, els quals també et cardí per primer (i supòs sovint que darrer) cop. Quina sort el teu home, les seues fantasies eròtiques de castracions a la babalà i visitants agressius ans dubtosament apassionats qui l’ataconen fins que el duen a un pas del cadàver fet a bocins, nodrides ensalivadament pels nostres idíl·lics interludis ciutadans. Prou pot, totes li ponen, qui fos ell! La meua dona és molt menys intel·lectual que no tu, els tacons que li etzib avui, demà els té per obsolets, els ha mès en oblivió i àdhuc racionalitza que els blaus i treps són conseqüència de qualque ensopec amb les forces espirituals i ectoplasmàtiques de l’entremon; tocada del bolet, rai. Ja et dic, quina paia més ruc! Ah, ves que fos tu! El goig inveterat! L’enveja se m’enduu – enveig el teu home fins al punt que vull que se’t morís, i llavors pots comptar que “se’m moriria” molt oblidosament ans encontinent la dona, i ens podríem tornar a reunir en els goigs i joies del teu lluent començament al pont dels Golafres. Te’n recordes com s’hi reflectia, més tardet que hi tornàrem, la lluna? Amb l’obsessiva repetició del compulsiu t’ho tornaré a demanar: dels milers d’amants que més tard exhaurires, oi que cap altre sinó jo t’exhaurí a tu? Bufaves i rebufaves i deies contínuament fava com si treies pel tub d’escapament tot nafrat del teu vult mastegotejat aquell pol·luent que en diuen benzina, oi, subproducte conegut com a causant de leucèmia. Te’n recordes el vehicle grandiloqüent que es va endur part davant, i fet repel·lent melmelada de carns i trossos d’ossos i pelleringues aquell monstruós sacerdot aitan obscè? La fumera verinosa que jaquia darrere? Estossegàrem com qui vol evaginar’s la carcanada. Segurament que tu i jo estem marcats a morir aviat. Imagina’t les orqueries i les llordeses respirades a tots els ponts, de dalt dels quals estant, poètics romaníem horetes esguardant-hi i ruminant-hi! Tant se val, aprofitem el tram de veta vital encara allerada. Vols? Ah, oi cavà? La barana dels Golafres, com et va sentir aquella nit escórrer’t hores rere hores, i com deu desar encara, entre osques i flairoses, sospitoses, taques, els líquens i èczemes indelebles de les sangs i limfes que, mentre t’escorries, hi vas anar empastifant! Ui, aqueixos agredolcets residus d’enyor que em tornen dècades enrere, si em duen a benaurança ara i tot! No trobes que tenim, els genis com tu i sobretot jo, un cervell molt escollit, vull dir, llefec, triat? Aquesta és la virtut cabdal impossible de desarrelar del nostre enteniment privilegiat: vastes quantitats d’operetes eròtiques hi reneixen per mà de les críptiques bioquímiques, tantost cap oloreta de cony crucificat o llepia de sang de víctima punida no ens se’ns introdueix als senys tan esmolats. Amb rejovenida objectivitat, reconeix (bah!) que som com qui diu únics a l’univers. Si el lat, llondro, Толстой comparava el fet de viure al d’haver d’anar empassant-te a pleret una <i>torrada sucada de merda espessa i sempre massa recent</i> (això et garanteixc que és literal, i qui ho diria, ca, d’un home aitan disfressat de ruc molt dret i predicaire tota una vida d’hipòcrita), i després un altre personatge rus (tan fatalista, és clar) qui em sembla que li’n deien Шурик (en Xuric doncs), molt amic de xis i xurís amb els quals xora pertot, i acoltella els qui xora perquè no et té prou de xorar’ls, els vol xorats i mortrits, me’n record que diuen que deia ell (si fa no fa) quelcom com ara que els humans som “<i>esquals amb un bulb escarransit al capdamunt que cal fer esclatar com caduc xaruc xerec conreu damunt capolat pels fongs del llos rovellat del coltell ben agullat</i>”. Molt líric, ell. I deia que els ovaris són creïlles corcades i molt perilloses, encomanadisses de malalties massa greus, i que cal doncs impromptu xemicar, i cada pitet què? Pujol d’escàndol o calvari que la dinamita hauria de fer ras; i que el sacseig del cardar és terratrèmol letal; i l’escorreguda, volcà de Sol que es desmanega en vastes espurnes cadascuna capaç d’anorrear Terres, Mercuris, Urans. Te’n recordes al pont nocturn com les denses celles se m’aixecaven d’estranyesa quan a l’altre pont passaven els trens desbocats, i part les finestres les siluetes dels homínids hi traspuaven com en un somni d’horror, un malson infinit i sense eixida, i tu trobaves tanmateix lògic que la meua angoixa animal, més l’argument estentori i doncs eixordador dels tres milions d’espermatozous qui em ragen a cada escorreguda cridant com folls que s’estimen més morir llençats al riu que no pas veure’s plantats en la teua agrera saó vaginal sempre malèvolament somrient per a esdevenir homínids angoixats també en un planeta merdós i sense quest que cap espurna solar s’empassarà a qualsevol moment sense jaquir’n mai aup ni esclau, m’atiessin ferm, i com doncs t’havia de castigar, per femella i per tindre vagines i forats sifonòfags, i com et volia destruir a braus pinyacs l’estómac potser feraç, i com l’acer dels meus punys espremien fluixos vaginals mai no descoberts en d’altres senyoretes més refinades, i doncs delebles amb molta d’esquírria de mantinent, i com el volum dels teus estossecs mentre t’ofegaves cuidaven deixondir les serps adormides dels meus altres conductes seminals, amb què la violència em posseïa com el tascó roent que la desumflarà posseeix la pàmfila esfera, ara encontinent condemnada a la immediata anihilant desclosa, i tu, malaputa, tu, encara en volies més, més, <i>més</i>...? Te’n recordes com de sobte el pont esdevingué corredor buit on ni l’aire no hi corria? Qui hi corregué de sobte llavors? Estrany fenomen, no era cap persona amb identitat de persona ni gènere qualsevol que cap dels nostres exquisits viaranys neuronals sabés mai identificar, ni que fos imatge subliminar, ni hipnagògica, ni ja mítica o de son pregon; era, a l’atzar, un centaure: el centaure del teu marit amb el qual disfressada amb blanc vestit de núvia quan jo més badava, a la presó, et vas casar. Em va fotre una guitza que em va trametre barana del pont dels Golafres avall. Ja sé que m’hi vau jaquir per mort. Mes us sentia, mig banyat a l’aigua no gens pregona, tot i greument tocat al bolet, colcar ferotgement enlluny. Els seus esclops o ferradures encara em ressonen ominosos per les circumval·lacions molt perilloses del meu sollat periple cerebral. Jotfot, tu, aquell rapte mig hípic o èpic i tot, no, mig equí, vull dir, te’n deus recordar tu encara millor. Sempre m’han fotut fàstic els herois, mai no hi haig cregut gaire, mes després haig vist que sí, que n’hi ha, i tots són viltingudament boigs. Allò del rapte cavallí, és clar, carallot, deu ésser el punt àlgid de la teua passera, efímera, ventissa, fugissera, existència, m’hi jugaria. Les lleis de la natura em prohibeixen d’esborrar-vos, fins i tot dels indrets més amagats i inconsistents del meu encèfal – de no sé pas quin racó molt primitiu, fins a mi i tot interdit, una força irresistible m’impel·leix, no, em propulsa, a navegar al voltant de tot entrebanc només per a tornar-vos-hi a veure, els còrtexs visuals d’ambdós meus hemisferis ensems veient-vos doncs allunyar-vos-em mentre romanc paralitzat entre els còdols al tarquim i els més llefiscosos queixals dels peixos més famolencs, a tesa desmanegat al fons del pont dels nostres somnis. Som esquals, amb bústies inhumanes i mecàniques al clatell, molt més horrífiques que no les nostres boques al davant, de verinoses dents, bústies alienes sempre engolint irrisòries llunes tortes reflectides al cresp. A pleret, les hores escolant-se, em cresqueren com se’n diu, pròtesis, gotirlons, excrescències autònomes, instruments de carn sempre històricament erronis, i ara, esguardant-m’ho pel retrovisor temporal, me n’adon que sota el pont dels Golafres esdevinc quelcom, un rebuig de l’altra dimensió, la quarta, pampalluguejant tothora amb pampallugueigs de mareig, amb el nou immaculat ull al front posat fixament en destarotar l’equilibri dels qui amb mètode mai impugnable em dugueren a massa impertinent monstruositat. Intangiblement m’alzín surant damunt el punt exacte on portentosament m’esclafí, en realitat, fui esclafat per les vostres guitzes, enemics. Suggeriren més tard a la presó, en acabat dels disbarats que el monstre qui esdevinc cometé, els tècnics i analistes carceraris que els viaranys cerebrals la caiguda suïcidària de xiscló homenic solitari i espantant (car això em varen creure), en tot homínid “normal” preseleccionats a córrer en certes direccions, havien en el meu cas esdevinguts part fosa d’insoluble laberint. M’han tingut vint anys somiant-te aïllat en recambró emmatalassat i químicament molt pudent. Mes ara ja em veus, amb tu, remembrant feliçment el jorn gloriós del teu esminyonament al món de les no-verges i ensems el meu al del dels no-homínids estorts de les vanitats ni vel·leïtats dels mortals. Car recollit que fui com fastigosa escombraria pel vaporet que sallava devers el crematori, presoner restringit entre masses de podrimener, només el vent, que arriba per columnes com les lletres d’un full prim qui revelatori s’esmuny entre altrament hermètics tous embalums per l’afetgegament cruelment endurits, em duu noves, durant les inicials hores del meu transformament, dels inconcebiblement excitants cinquanta-cinc preceptes o manaments per al qui sobreviu després de mantes nits d’agrípnia a un món de l’altra dimensió (quina haig dit?). Parcialment calcinat, emergeixc entre les cendres. Ho haig après tot del vent i de les flames. I sobretot que tot es dissol amb la força de la inèrcia. Faig doncs, desesperat, sang i limfa a tort i a dret. M’empresonen, ja ho haig dit. Em “guareixen” a còpia de solitud, de garrotada i d’injecció. Te’n recordes al pont dels Golafres? Vam esguardar quan ja era fosc. Hi davallaven merdes i cadàvers, indestriables ambdós. I m’hi afegireu. Femta, carronya. Ròssa. Despulla. Qui torna dels morts. Més savi que no mai. Rabit, en trànsit cap als estels de l’altra dimensió, mos innombrables ulls esbarts d’ocells arrestats en ple vol, veient-te sens atur al pont, veient-nos-hi, eternament. Fets u. <i>Pampallugueig obsedit</i>. I això rai, t’hi capfiquis pas gens. Et perdonarà a un cel o altre ton marit en acabat que l’executarem. D’antuvi li tallarem cua. Què farà un ciclop, vull dir, un centaure, sense la cua? Les mosques hi vindran a menjar-se-li la soca, el monyó, que de mantinent se li podreix, pertinaç. No em faré pas l’arrogant veterinari qui, com en Pius Labès, el famós metge el crit del qual fou sentit per absolutament tothom quan molt gràficament relatà que se n’havia molt fefaentment adonat que dos electrons de dues sinapsis simultànies en dos cervells diferents, allunyats per eons en mons insospitats als cossos o entitats si fa no fa metàl·liques de dues espècies sovint contradictòries i tot, lligats per qualque instantània connexió i pensant doncs llavors idènticament, poden tanmateix perdre contacte tot d’una, com si el pensament del primer s’independitzés, escuat, del segon, i això sense raó aparent, dient (jo) que perquè el meu antic col·lega el centaure, qui traïdorencament em va seduir la paia, qui havia esminyonada i tenia doncs al meu poder, etzibant-me un bitzac de cop-descuit mentre esguardava la lluna reflectida a les aigües adormides d’un riu davall un pont on festejava, deu saber (per prèvia informació teua) que sóc amb la seua dona tractant de dir-li que no l’oblidava i que estem destinats a tornar a néixer ensems, com qui diu bessons empegats per l’àrea dels sexes (tret que puc, prenent-te la maquineta amb què te me li comunicaries on, ara que te’m volia tornar a dur al pont, no som, toldre o trencar d’arrel la vostra harmonia), ans faré millor (que no el metge molt eminent): recomanant el que recomanava i re-recomanaré, que al teu animal de marit tallem-l’hi, car, tallant-li la cua descomunal, li tallarem tota la ràbia. Pensen amb la cua, “gent” com ell. Desequilibrat, voldrà fotre’m bitzac i caurà de soca, de supurant esguerro, com seriós albardà qui pretengués frunzint de celles afirmar’s de gran guerrer. Veig que pell d’ànec se’t revifa pertot com si t’esborronessis o esborifessis per tot el tros adés llis ara plantat de fàl·lics ravenets qui et capllevessin pel cos sencer. I respira si et plau aquest vent alleujador – oi? – és el mateix vent que em va dur al senderi. Un tumult als pulmons, ara escena d’un altre trauma dialèctic aitan cabdal com el que em tingué lloc al vaporet i al crematori, se’m desperta quan tornc a veure – te’n recordes? – al buit corredor del pont, arribar de cop-sobte l’atroç cavallot porpra de qui el guardó que en collia fou un cop de ferradura que em va col·lapsar daltabaix com fotó indetectat de galàxia qui es fon. Tornarem renovellats al nostre pont, i hi projectarem la nostra rèplica ara doncs més robusta encara que no la d’abans. Ressonarà la fins ara sòrdida atmosfera en exultacions i retrobades solemnes capcinades de netes riuades ploraran les aigües. A les taules del vaporet desbocat cap al crematori s’hi calaran fums i flames esventats, i naltres hi afegirem uns quants de pungents ans fragants badalls, car ja ho haurem tot vist als nostres molt actius magins aqueixes darreres dècades d’encèfals genials nogensmenys injustament engarjolats. Què dius? Per què mormoles? Vols que te m’atansi més? Que vols dir belleu quelcom de massa rude per a les orelles dels espietes? <i>Ha-hà, sempre t’haig sabut malaputa</i>. Mes... ai, què fots...? D’on has tret aquest ganivet...? <i>No... no...! No! A l’ull visionari del front no!</i> (...) Ah, m’has mort... M’has mort, i qui em recollirà sinó tu mateixa ara, marmessora mistagoga meua, les immortals confidències? Vés per tots els canfelips del món i vés-te’n apuntant les inscripcions i esgrafiats – els més bons ni filosòfics són meus, exclusivament meus... i eix és mon llegat doctrinari per al millorament dels qui, cagant-se en els tots els déus, pobrissons vindran. Ara, evita els plantats pels traïdors i usurpaires qui ofereixen arrugades indicacions de com fer’s el cagalló i tanmateix llavors estuprar les dones qui se’t confiaven. Són recomanacions molt bordes, no rutllen ni amb rodes. <i>Al contrari, les dones més cagades sempre se’t caguen al cap</i>. T’acoltellen com en Xuric, en acabat d’haver’t pres tot el que tens. Prou havia eixit de la presó avisat pels directors – <i>amb les dones, ni de broma</i> (em deien); <i>tu sempre hostil, fot-los barrot, fot-los batzac, fot-los virolla, i au</i>. Jurí obediència i tanmateix ja ho veus, hi caic com el peix més pallús. De sobines, blanca panxa amunt. Foradat, esganyat, enganyat, esmocat. Venia a atacar l’atacant i només m’exhauria abuixint i qui mossegava era ell, vull dir, tu. Ah, quan em desperti d’aitant d’enyor de pont somiat, ni rabiós ni nic ja no vindré, mes submís ans filosòfic a postrar-te’m que em fotis aquest cop un tret a mansalva als altres tres ulls. No esdevindré pas polèmic a l’hora de morir’m, remorir’m. Egrègia harmonia sempre m’ha mistificat, pitjor: revoltat; i més la teua amb el teu maleït cavall ranc. Pels retòrics rerefons on les meues molt preuades doctrines ni principis morals s’enfronten i es barallen enrevessats com balbes carcasses desmanegadament endutes pel riu... abans no les reculli el vaporet de les escombraries... no en trec pas... encara... l’entrellat.<br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /></center></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-14720661010045188242009-12-17T20:18:00.000-08:002009-12-23T15:39:26.323-08:00Verdura XXXI<blockquote><br /><br /><p></p><br /><table border="1" bordercolor="#fff22f" BGCOLOR="#f2ffff" cellpadding="18" cellspacing="18" width="99%"> <br /><br/> <tbody><tr><br/> <br /><td><br/> <p><center><font color="#111111"><br /><span style="font-size: 99%;"><span style="font-family: georgia;"> <br><br><br><br /><br /><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort</b> (31)<br><br /><br><br><br><br /><br /><br /><br />Assegut a un banc esperant l’autobús de Mollerussa a Alcanar, he començat a fer-la petar amb el capità Tro Mossegat, de la policia metropolitana; li he demanat que com es trobava i m’ha respost que n’estava tip i que ja començava de fer cadufs; “<i>més que no Tro Mossegat, m’hauria ja de dir Tro Mastegat, i a punt per a ésser Tro Defecat i tot</i>” m’ha dit, i jo l’he consolat una mica: “<i>No, home, no; encara foteu força goig, capità; i ja planyo la mà de malfactors qui encara fotreu a la garjola qui s’hi podreixin abans ni vós ni jo no ens podrim tampoc a cap sepulcre, fa</i>”.<br><br><br /><br />Ha vinclat el seu coll llarguerut cap ací i cap allà, no pas del tot convençut, i bé era veritat que el veies anèmic, i amb taques estranyes i fosques, brunes, a la cara, com si hagués tinguts avantpassats moros i ara, a les seues velleses, li sortissin a la pell, ell qui havia estat tan lívid i adu esblanqueït, amb pell fina i prima de femella mira-i-no’m-tocs... “<i>Entre el cor que em fa seriosament figa, el cranc rosegador a l’estómac, per què he de prendre trociscs a bessacs, i llavors, damunt, això que pateixo cíclicament de ferotge pruïja rectal, adquirida per via de muller (qui al cel sia), a qui un seu amant molt conyarrí va en cert viatge brasiler (a les eres prehistòriques de la nostra joventut, llas!) va empeltar, dic, xeic, de clamídia, la qual insidiosa malaltia llavors, a la tornada, jo, sí ves, em jaquia embadalidament (tot i que a la insabuda de moment) encomanar, malament rai, Vicenç, malament rai</i>...”<br><br><br /><br />Aquella confessió sense pentotal ni tortura inquisitorial ni escorxament xinès em jaquia aturat, no sabia com desdir-hi, quan... el capità Tro hi tornà fent aleshores el que volia que fes quan m’hi atansava desvagat, esperant que aparegués l’autobús; contant-me doncs un nou cas que acabés si podia ésser amb la mort d’algun altre pobre carallot.<br><br><br /><br />Féu: “<i>I ara que dic <b>Brasil</b> i vós dèieu <b>sepulcre</b>... em ve a l’esment aquell cas... podeu comptar, un altre tràgic desenllaç de triangle passional... un cas singular nogensmenys que vaig resoldre no ha gaire, abans no caigués malalt, i que vaig arxivar amb, a la carpeta de la cèdula, el títol enigmàtic que vós qui sou un tastaolletes diletant, Vicenç, em sembla que gustareu amb delectança:</i> <b>El punt (volat), l’imperi (Català) i la darrera (de les brasileres)</b>. <i>Eh?</i>”<br><br><br /><br />–N’hi ha per a intrigar qualsevol, no pas solament els qui som escorniflaires de mena, i mai no hem treballat de la vida, fotent veure que estudiem les obres dels altres amb una certa cura quan en realitat ensems som mig al llit covant-hi certes gatades i llavors hi comentem dient les primeres bestieses que cacem com mosques vironeres (de virons de verí) o bernats pudents al vol; car tot s’hi val; ningú en sap re, tothom ben nul.<br><br><br /><br />–Home, xeic, i tant; el cas interessaria pot-se-fer a qualsevol, com dieu, mes m’hi jugo que molt més a un crític literari com vós, Vicenç. Car no n’hi ha prou amb el títol. Cal dir que un dels protagonistes era gramàtic.<br><br><br /><br />–Ah.<br><br><br /><br />–Aristarc Verdura, es deia.<br><br><br /><br />–Mort, doncs?<br /><br />–Mort. A ell li tocà el rebre. <i>I que com es deien els altres dos?</i> Escolteu, veureu les casualitats. La <i>brasilera</i> es deia (i es diu, ep) Cariàtide Merda; l’altre, el seu home, es diu Enees, Enees <i>Sepulcre</i>.<br><br><br /><br />–Oh, ara comprenc.<br><br><br /><br />–El gramàtic Verdura...<br><br><br /><br />–La víctima qui el marit, bojament engelosit, es carregà...<br><br><br /><br />–Mana? No, no; de cap manera, xeic, no. No corréssim. Res de faldilles. Ni de bragues ni d’encesos conys. Això del romanticisme... <i>brglt!</i> Lluny d’osques, xeic, car tot era una altra cosa. Si fos faldilles i trivial intercanvi de secrecions, ni valdria pas la pena de contar-ho, ca? Hi han... s’hi mouen qüestions molt més elevades... Ho guardo tot ben desat al cervell. Poc em cal consultar cap latercle, ni capbreu, ni registre, no. Detalls espaterrants, diries. El punt volat, per exemple, el signe diacrític més espiritual (o no) de tots els signes diacrítics del món.<br><br><br /><br />–Per què dieu “<i>o no</i>”, Tro? Ho és, indisputablement!<br><br><br /><br />–Ho dic car aquest punt volat esdevingué un dels punts cabdals que portà a la tragèdia.<br><br><br /><br />–Ah, ah.<br><br><br /><br />–Quan el Brasil fou esborrat del mapa per la fúria divina...<br><br><br /><br />–I amb raó. Les dones hi ensenyaven massa el cul.<br><br><br /><br />–...i alhora cada brasiler mascle i femella fou exterminat per malalties inoïdes i fulgurants... més tard... qui sap si per qualque detall irònic del molt maligne déu del jueus qui no pot mai encobeir que les dones es despullin ni poc ni gaire, o per què, per quina altra concatenació de circumstàncies, per exemple que en aquell moment el déu antifeminista s’estigués massa distret tot mirant el futbol a veure què feia el (H)Apoel de torn, i per ajudar’l amb patotes (com un Frankó qualsevol amb el seu equip molt franquista del Merdís, ep, això segons certes cròniques polloses dels temps oblidats que diuen que això feia, i assassinar rebels vassalls, aquell ridícul i molt cruel reietó de cert territori naquis i maleït que ja tampoc ningú no sap ni vol sàpiguer on collons devia si fa no fot parar), ajudar’l, dic (<i>car per què altre servirien els déus si doncs no per a ajudar els molt pallussos “esportistes”?</i>), amb qualque mena de pena màxima al darrer instant o amb qualque paràlisi sobtada del porter contrari, o només suggerint-li (infusament) quelcom molt secret a l’àrbitre venut, la qüestió, tant se val, la qüestió que la brasilera Cariàtide Merda, qui vivia a Lleida, metròpoli gegantina, fou estalviada. L’única brasilera de qui ningú té constància que encara cuegi aumon, eh?<br><br><br /><br />–Estrany!<br><br><br /><br />–A part que aqueixa Merda és també una mica mística, sabeu? Belleu elegida pel seu demiürg per a quelcom de més pes, ulteriorment. Qui sap. Aquestes coses... no me n’entenc gaire; no és allò meu, la religió, els energúmens qui fan misses... Ella, la Cariàtide Merda, es veu que rep al sensori, al llivell interior de l’enteniment, flaixos d’allò que fou... o d’allò que tornarà... I es pensa que el Brasil renaixerà de les cendres i els brasilers tornaran a parlar brasiler... a escriure’l... i llurs signes diacrítics, doncs, com ara aquell cagallonet damunt les “<i>ohs</i>” per a significar que has de dir el mot com si tens un tap al nas, tornaran en tot llur esclat i tornaran, doncs, a batllir pel món, i que en conseqüència el punt volat i tots els altres postulants a signe més espiritual ja se’n poden a anar a cagar a l’era.<br><br><br /><br />–Diuen que també a ponent nostre, on ara tot hi és oceà assolellat, hi havia hagut un parell de miserables territoris molt primitius (<i>Portanya? Estugal?</i> com recollons es deien?) que també escrivien amb el cagallonet damunt; que s’han trobades certes pedres tombals, lloses escantellades i mig esborrades, on hom hi percep el cagallonet, que no? Em demano per què llur déu els anihilà i n’enfonsà les terres fins que no en romangués puta traça. Per avariciosos? Per lladres? Per escarransits? Per malxerrats?<br><br><br /><br />–Tot això és fora de la meua jurisdicció, Vicenç; xeic, jo m’ocupo a resoldre crims i prou, no pas d’enrenous de la història oblidada. Si voleu tornarem a la Merda i al Sepulcre, i a en Verdura.<br><br><br /><br />–Perdoneu-me, Tro, no us volia interrompre.<br><br><br /><br />–Casats i aparentment feliços, es veu que fins feia un mes o així s’havien dedicat, vull dir en Sepulcre i la seua dona, la brasilera única, na Cariàtide Merda, a tindre una caseta a les firetes on havies de tirar-hi a la sort. Agullant-t’hi, això també. Molt enginyós. A Lleida, a la vora del riu. Amb balins engegues trets contra corrues d’ànecs de metall i, si en tombes uns quants, t’enduus de prèmit una nina o un ninot de drap. Com sabeu, Vicenç, els lleidatans són molt esparsos quant a l’ús dels mots. S’estimen molt més els actes. Ara, quan enraonen, et diuen l’explosiva veritat, i au, fes-te fotre. Taciturns però d’una franquesa letal. I es veu que varen trobar la parella de firaires massa xerraires. Que allò era nosa, que noïa el bon nom de la metròpoli. El gramàtic Verdura fou delegat des de la Paeria a aclarir el misteri d’aquell va xerroteig. El Verdura es va presentar a la caseta, i tant la Merda com el Sepulcre l’atiaven que prengués cap carrabina del taulell i comences d’engegar trets als ànecs qui grinyolaven flèbilment. El gramàtic no digué re. Amb la cara pagava. Després girà cua i se’n va anar. Els firaires romangueren amb un pas de nas, a les escapces. <i>Quina cuca l’ha picat</i>, es demanaven.<br><br><br /><br />–Això dels gramàtics. Te n’engalten de continu que els faries afusellar tots, per vindre’t a gratar els collons on menys et pruïen llavors.<br><br><br /><br />–Davant els paers denunciava el Verdura: <i>Quin parell de garlaires sense classe ni distinció, xeics, escolteu! Amb quin xivarri eixordador, induïdor de nàusea i migranya, no han enviats a dida els meus fràgils intents d’explanar el meu molt digne silenci amb més de silenci encara! Crec que llur condemna hauria d’ésser instantània i sense apel·lació... O sóc eu, paers, qui se’n va, tancat al recambró dels mals endreços, a omplir’s el pap de nepentes i de julivertassa, d’agrimònia i de matallops, de didalets i d’agrassons i melissots (encara que no siguin verinosos assaonen l’apòzema a cor-què-vols), que tot plegat m’empasso d’un glop per a perdre’m a l’oblit... tret que... tanta de feina... tanta de feina encara... sí ves, qui jaquiria l’Imperi a l’estacada... no pas eu... no pas</i>... I cap jup agafà el pom, i es va fondre encatifat corredor enllà.<br><br><br /><br />–I amb aquestes els molt honorables paers, doncs?<br><br><br /><br />–No pas gran cosa. Què voleu? Mig adormits pel discurs massa llarg, obtús, del gramàtic. Ensopits. Les mans a la panxa. Ah... buf. En un altre ordre (previsible) de coses (gairebé com l’any passat en les mateixes circumstàncies)... patint una mica massa de... “escalfor mental”... N’hi havia qui roncaven i tot.<br><br><br /><br />–Bons governants. Tots fossin tan eficients! Car com menys t’involucres en la vida pública, millor collons que no ho fas; pas ver, Tro?<br><br><br /><br />–Ah, si sabéssiu, Vicenç, la política... <i>brglt!</i><br><br><br /><br />–No, si jo també... Però... i els de les firetes? Ajusticiats, doncs?<br><br><br /><br />–No, res de res. A la nit només omplint el paperet, acció rutinària, la policia política els cremaren la barraqueta (com el prefecte Dolentet va fer, si us en recordeu, feixista com tots els jacobins el prefecte Dolentet) amb la barraqueta dels corsos a la platja d’Ajàccio, eh?<br><br><br /><br />–Vagament me’n sosvé certa noció, capità; ara, doncs, re; un cas com un altre; la policia política fent-ne d’estranquis de nit i d’amagat... hà! <i>Pfut!</i> Res de més adotzenat. Es veu, com aquell qui diu, cada nit.<br><br><br /><br />–En Sepulcre, en acabat, enfellonit, emprenyat, traient fum pels queixals, va anar a trobar el gramàtic, car es malfiava amb tota la raó que el fet que hom els cremés la barraqueta havia d’ésser conseqüència de la visita el dia abans del boig adust qui tampoc no deia re. Trucà a ca n’Aristarc i en Verdura pujà (car sempre treballava al refugi atòmic a la poca llum d’un llum de butà, vull dir, de carbur), pujà, doncs, amb una lot esmorteïda a la mà, i vestit amb un barnús ratat i un estrenyecaps arnat, a espiar per l’espiell i decidir llavors què fer-hi. “<i>Prou sé que hi ets, veig la parpella de l’espiell bellugar’s, gamarús!</i>” “<i>Us respondré, Sepulcre, amb silenci</i>.” “<i>Vés-te’n a la merda, tu i el teu silenci! Ja n’estic fins als collons! Obre’m o enfonso la porta!</i>” “<i>Sepulcre, només enraonaré amb la Merda; vós sou massa cridaner, i us put l’aflat, de pus a pus</i>.”<br><br><br /><br />–Quina saga, tu! Ho té tot! Flueix com les de n’Snorri! Només m’hi manquen els angles rosts de les pedres tosques volcàniques, i l’aspror afegida de les cendres islàndiques! Això de Lleida i el seu tenebrós i nogensmenys pacífic Atlàntic llepant-li les costes de ponent, ho tenim massa clissat... i tanmateix... Tanmateix, ja veiem que fins i tot tan a la vora de casa s’hi fan drames per a llepar-se-n’hi els bigots de la fantasia i tot. <i>Xst!</i> Quin llamp de sort que he tingut, tanmateix, no digueu; parlar per no dir re és el meu do; i en un poble de gent callada, això és millor que cap altra feina permanent; te la paguen bé tant perquè parlis com perquè callis.<br><br><br /><br />–Reconec que sabeu triar, Vicenç. De tota faisó, em jaquireu que torni a la narració.<br><br><br /><br />–Si us plau, capità. Ja sabeu que, massa mal acostumat amb les lentituds enfarfegadores de les “obres literàries”, se m’enduu la fal·lera si mai sento contar cap història vera, amb cap i peus, i amb desenllaç versemblant. La brigada d’investigació metropolitana, per boca vostra, Tro, és font i nítid aiguamoll de tots els meus pocs delits ni rabeigs de caire si fa no fot intel·lectual, vós.<br><br><br /><br />–Doncs som-hi. Guaiteu. Aquell encàrrec que fes portar en canvi la seua dona Cariàtide, que amb ella sí que discutiria la situació, engrescà en Sepulcre. Na Merda era impressionant quan començava a discursejar – se sabia els segments demogràfics i no cal dir el romanent (més fàcil de remembrar) de les estadístiques que toquessin a qualsevol indret, de confí a confí del nostre Imperi, i podia, en un Català tenyit lleugerament de l’antic brasiler més cul-remenós, debatre hores i hores fins que els incrèduls con-xerraires, desconfits, havien de blasmar-la d’haver pres qualque producte a base de prunes agres o quelcom de semblant que tanmateix li donés tanta d’embranzida ans de dolcíssima eloqüència i que, damunt, no s’etivoqués mai (ni en xifres ni en conceptes). Als balcons dels paranimfs la gent afeccionada a l’emmenagoga, salivosa, blennorràgia bucal, s’hi apilava a sentir’n ans a tastar’n les mels. Icònica, a l’estrada com deessa de templet semblava. I adu sobrevisqué certa bomba llençada per anarquista del partit silenciós. També en un atzucac, en acabat d’un aplec de llonga xerrada, un antic somiatruites polidament la volgué acoltellar. <i>Aquest lapsus vostre</i>, es veu que digué ella, <i>peça de museu que ningú no vol veure, us valdrà, a canvi, no pas cap felicitació entusiasta, ans, heus-lo, aquest sorprenentment merdós mastegot que us priva per sempre més de mai més no fer de cos</i>. Car la genollada que li endollava, pobre ancià, no solament li buidava tot l’excrement abassegat de mesos als budells entortolligats, ara encara se li entortolligaven més, de tal faisó que ni cirurgians ni predicadors, per molt que molt seriosament hi preguessin ni operessin, mai no podrien ja desentortolligar. Fou una genollada endollada d’ençà d’un angle que s’escaigué que fos, a més de rebregat rai, demolidor. De llavors ençà, l’atacant no pogué defecar sinó un fumet d’espectre qui es fon. Aviat fou predecessor, vull dir, es va morir abans que cap dels qui treballàvem al cas. Econòmicament, que, amb tants de fumets, al capdavall el seu cos s’encengués en un foc sobtat i anorreador, fou bo per a totes les butxaques. Els companys seus digueren, en veu alta i tot, que, vist el context, més valia així, amb aquell pergamí fètid d’homenic lletget convertit en nuvolet dispers que l’atmosfera amb disgust tanmateix havia de dissoldre fins a no jaquir’n aup.<br><br><br /><br />–I ara em direu que en acabat la bona senyora Merda de Sepulcre trucà també a la porta rònega de l’antre fastigós del gramàtic Verdura.<br><br><br /><br />–Us ho diria si no fos que aleshores s’escaigué per qualque imprevist que hagués perdut el llapis, i que em passés doncs sis mesos o així sense ésser capaç d’apuntar-m’hi re.<br><br><br /><br />–Osta, doncs, quina pèrdua més, com se’n diu, crucial, de cruïlla on hom es perd malgrat el collons de fet que hom tenia tots els paràmetres de la dreta ruta estergits al cervell. Potser una pedrada de marrec entremaliat us fa perdre la memòria? I ara us perdeu per laberints, d’on eixir’n fóra reeixida heroica, gairebé inefable, i per tant inenarrada a cap indret, ni que fos maçònic ni secret. L’altre dia (et dius en confessió íntima que t’esquinça els teguments) sí que vaig trobar que em sabia greu; és clar, llapis essencial, amb la teua absència és quan de debò tinc ops de consol! Com trobo a mancar (penosament) les excitants historietes que contes, com ara les de la “palla curta”, si entens què vull dir, i les dels crims casolans, i, xeic, entre les lúbriques espigolaires adés pintades ans acolorides pels pintors més minuciosos. Què fer-hi, altre que rodar amb les garrotades, com el sempre agraït tió de nadal! Hom s’ha d’arreglar mentrestant com pot; per exemple, amb les dolces memòries dels “bons temps”.<br><br><br /><br />–Escolteu, aqueixes remarques que segueixen no estan pas dissenyades per a contradî’us, però adoneu’s-en que la implacable homogeneïtat del nostre Imperi necessàriament recluta legitimitats d’on la piràmide, que enjòlita rodola al buit i que entre tots integrem, en periclita, car aqueixos són els perills de l’excessiva burocratització. Agònic, com el pollegal llefiscós, qui en sortir del cau maternal del cony on ha vomitat tot l’ésser, roman en un perpetu estat d’emergència extrema, així la monopolització de la raó existencial per part de l’àpex piramidal. Guaiteu, no sóc gens furtiu, ni com se’n diu, clandestí, ni bòrniament gens no miro contra el govern, però perdre de tant en tant el llapis és un estratagema que fomenta la diversificació. Mai no m’ha sabut gens de greu, perdre’l.<br><br><br /><br />–Bufa, vós.<br><br><br /><br />–A part la simbologia, llapis espuntat equivalent a piràmide amb l’àpex escapçat. No, Vicenç, vós sou un home esclarit. Comprendreu que, monopolitzant les possibilitats, tot s’escarranseix, panseix, perd vitalitat, es morfon, corfon, fon. La raó dialèctica apostaria lògicament per a des-fixar, afluixar, alliberar, la totalització. Contra els límits entercs inertament espuntar-hi el llapis massa fidel, ca? Hom fa cap als aplecs, i per comptes de transferir’n literalment el que s’hi diu, no fos cas que quelcom provés al capdavall d’esdevindre’s conflictiu, contrincant, contraindicat, més o menys directament hom hi escriu el que vol. Això t’endolla al corrent atzarós de l’evolució. Autònom, refuses negar’t al mateix aiguamort. Te n’abstens, no t’enfonses als fems tot-ambientals.<br><br><br /><br />–Em jaquiu... em jaquiu que no sé si aixecar’m i córrer a denunciâ’us com cap repel·lent sicofanta de cul pessigollós.<br><br><br /><br />–No, no, Vicenç, la cagueu. La cagueu de mig a mig. Us ha decebuda la meua cara de tres déus. La meua cara, obra mestra que m’ha valgut molts d’anys d’ésser l’interrogador en cap a les casernes, sitges i ergàstuls de Mollerussa. Eh? L’autenticitat!<br><br><br /><br />–Famosa, xeic!<br><br><br /><br />–Tot això altre de més amunt fou dit (si fa no fa) per la rumbosa brasilera al nas o millor tarota del capdecony gramàtic Verdura.<br><br><br /><br />–Comprenc! Magnífica enraonaire, efectivament!<br><br><br /><br />–<i>Abjecte!</i> li va cridar tantost n’Aristarc gramàtic li obrí la porta, i pel barnús ratat el seu pollegal despuntava, trempat, car, com us he dit, la brasilera un culet i uns pits, <i>etc</i>, sensacionals, de déu-n’hi-do, ja us ho figureu.<br><br><br /><br />–Nyam-nyam. Mossegada al cul. Cap dilema ni recança d’inexistent consciència quant a quin indret mossegar-hi primer, capità Mastegat, <i>ha-hà!</i><br><br><br /><br />–Sí, doncs bé... però.. Alhora, a més d’aporrinar’l, la darrera de les brasileres se li esbrava de valent, llavors ventant-li genollada (tornem-hi!) al pollegal i pebrots adlàters. <i>Esborra-te’m la sedosa rialleta de tifós tifut, dissortat; em recorda massa les llefiscoses escates malàpteres d’un peixàs mort (un lluç, un rap), entre escombraries abandonat de fot setmanes</i>.<br><br><br /><br />–Forta, xeic! Ja sé qui vull que guanyi!<br><br><br /><br />–Per pírriques i ditirambes, per gímniques i mims, per sacrificis on les xagnes són hetaires i sàtirs molt rebregadament esculpits, i ara coreografiats en fogueres d’esfereïdora lubricitat, on tot el públic ens la pelàvem entre palesos gemecs, i adu les principesques potències o les potestats de la secta de torn gicaven d’aplaudir per a ficar’s les grapes a la carranxa i manxar-hi de ferm, com ara fregits de fred, tot i que fos l’estiu, i, damunt, amb l’escalforeta de les fogueres que els estiracordetes atiaven... he vistes per poblets i viles de tot l’Imperi Català ambigüitats i extravagàncies anacròniques que duen al vertigen òptic i a la disbauxa dels paràsits als mateixos budells. Mentre tu, gramàtic obscè, què collons hi pintaves, encofurnat en pàl·lides inútils virtuts, sovint ahontat per parèntesis de somieig on esdevens caníbal insolent, tothora furgant, paradòxic, com qui furga en cementiris on els cadàvers només hi són a mig sebollir, per catacresis i metonímies, pels cacofònics incongrus subrepticis nidorosos llimbs d’epèntesis sense il·lació (horror!), per ecdòtiques efemèrides laminars (mal guixades de sobrepuig) i per corcats palimpsests on els bunyols hi són legió... què hi fots, remenant taps innombrables de fortuïts llautoneigs llençats a la babalà pels innocents incults ignorants qui crearen la llengua com qui llença daus de lletres en follia induïda per qualque casual tèlson d’escorpí mut, i esbrines i recaceges i escandalles i escorcolles entre ingents fètides brutícies, no fos cas, pel fil diegètic de qualque ronyós text al·lucinat, que encara fossis capaç de trobar-t’hi mai indicis oblics de qualque sospita furtiva de panoràmica espurna enigmàtica que t’il·luminés, com llampuc entre tenebres, l’entrellat de tot allò. I no hi ha re, capdecony, no hi ha re! Només certa versemblança insidiosa de subtil fulgurant il·lusió!<br><br><br /><br />–Quin ramat de parauletes que no volen dir gaire re, vós. Upa! <i>Si la gramàtica sembla ella</i>, de debò!<br><br><br /><br />–Eh que sí? Doncs exactament! Per això l’Aristarc es va morir! De despit. Cas resolt. Cas pelut... però resolt. Per despit. Carall, i tant. Una simple firaire de firetes (i brasilera d’escreix) (romanent o antigalla, tipus sarnós dinosaure de mínim cervell... ara, amb molt de cul, i fimbrós, això sí) qui segurament no ha llegit mai re altre (i amb prou feines) que revistes roses, del cor... i tanmateix... qui amb això en té prou... i amb això en sap més! I tu has despesa la puta vida, xeic, quin fàstic, destriant pudents patracols... i encara ets més pec que no cap capçana, i sembles aitampoc no haver mai vist cul en finestra. Ei, quin infern... n’hi ha per a morís... i pitjor.<br><br><br /><br />–Carall collons, xeic, i tant. I quin conte més reeixit. En somiaré durant tot el llarg, estireganyat, viatge fins a Alcanar. Molt agraït, capità Tro! Totes us ponguin! I ep! que veig que el meu autobús ja botzina que vol finalment endur-se’ns tots plegats als llunyans horitzons de casa nostra. El nostre Imperi és tan allargat, oi? I apa! Espero que quan torni encara us hi trobi, capità, defensant els nostres drets i torts, i fent guàrdia a l’estació que cap de naltres no hi prenguem gaire mal.<br><br><br /><br />–No sé pas, no sé pas; cada dia peno més per a arribar a demà.<br><br><br /><br />–Res, home, res; remeis rai! Au!<br><br><br /><br />–Au.<br><br><br /><br />–Reeixit heroi de vague horitzó ara per presagis de qualque morros-de-vaca gras i safarós, i el seu nerviós, escanyolit, estiracordetes, fluentment fascinat... (ah, sacrificis de princeses, d’hetaires, de sàtirs...!) me’n vaig, engolit per les fosques carreteres sens fi... com qualque vinet bonet gola avall... primitiu i fins ara negligit... sense nom, car els esclaus mai no hem tingut pare, ans somiant quimeres d’emancipació... davall la meua façana de vassall, el redemptor, capità, el redemptor d’una cosa o altra.<br><br><br /><br />–És clar, Vicenç, com tothom qui viatja sol en autobús tot al llarg d’aqueixos interminables viatges de viatjant fallit. No us envejo pas, no.<br><br><br /><br />–Doncs tant se val. Jo encara menys a vós. Apa, doncs, a fotre’s. A la que ens revegéssim, ca?<br><br><br /><br />–Fet.<br /><br><br><br><br><br><br /></p><br /></td></span></span></font></center></tr></tbody></table><br /><p></p><br /></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-5419480059478795032009-12-11T09:41:00.000-08:002009-12-17T20:21:39.846-08:00Aristarc XXX<blockquote><br /><br /><br />De dòmines (vobiscum) i dels sòmines qui els paguem les nòmines<br /><br /><p></p><br /><table width="99%" bgcolor="#ffffff" border="1" bordercolor="#fff1ff" cellpadding="18" cellspacing="18"><br /><br /><tbody><tr><br /><br /><td><br /><p></p><center><span style="color:#111111;"><br /><span style="font-size:99%;"><span style="font-family:georgia;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort</b> (30)<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Trobí’m assegut despús-ahir a l’aeroport n’Emili Verdura, amb qui durant els anys cinquanta, tot un estiu, havia coincidit a l’estudi dels germans Xapàs, de Sagunt.<br /><br /><br /><br />Me’n contà una de grossa. Em digué com s’havia mort de debò el seu conegut padrí n’Aristarc, glòria local encara destacada entre els annals i les altres ximpleries penjades pels corredors de l’Ajuntament.<br /><br /><br /><br />“Sàpies” diu “que mon padrí encara que jove, car si amb prou faenes havia fets els seixanta llavors, que és si fa no fa els que tenim naltres ara...”<br /><br /><br /><br />“Seixanta-dos” dic.<br /><br /><br /><br />“Exacte. Tu i jo, Gifre, som de la mateixa lleva, que no? Doncs, com dic, tot i que jove, ja el tenies com aquell qui diu retirat. No pas que hagués treballat-treballat mai, car era rendista, i els rendistes durant el franquisme, rai.”<br /><br /><br /><br />“Durant el franquisme... i ara.”<br /><br /><br /><br />“Tens raó. Pràcticament res no ha canviat; sempre manem els mateixos, sols que amb noms lleugerament diferents. Què hi vols fer? La crema i la nata sobrepuja al cresp...”<br /><br /><br /><br />“La crema i la nata... i quelcom d’altre balmat i surós, i pudent.”<br /><br /><br /><br />“Tant se val; la qüestió que el marro sempre cau avall, i tot el que llavòrens sure val; és llei natural. Però et deia sobre mon padrí, el cèlebre Aristarc... El cas és que, nominalment retirat, encara gaudia de més de lleure i tot que no pas abans. Potser perquè tenia, com jo ara, el cor, no dic corcat, tocat. Total: que ara no fotia gran cosa. Ell i jo, qui llavors tenia cap als deu anys, ens enteníem meravellosament. Això era quan vivíem a Alacant. A Sagunt l’estiu que ens coneguérem, hi aní com aquell qui diu castigat.”<br /><br /><br /><br />“El meu cas precisament. Tètrica acadèmia, collons. I els Xapassos, malparits rai.”<br /><br /><br /><br />“Enraonem-ne. Tant l’un com l’altre em ficaven amb qualsevol excusa, ‘<i>vine, Emili, veurem què has fet</i>’, el dit al cul. I el cas és que aquells dits curiosets, no gens barroers, en tinc una sensació viva plena de càrrega sentimental (com dir-ho?), m’emociona encara ressentir-ne l’escalfor amorosa; que, davall aquella cuirassa d’autoritaris restrets que aparentaven tots dos, s’hi amagués tanta de tendresa pels culs dels xicotets!”<br /><br /><br /><br />“Sí, i el meu recte també en plora; sànies i limfes, de tant en tant, qui sap, d’alguna malaltia venèria que m’hi endinyaren.”<br /><br /><br /><br />“Vols dir? No serà pas cap degenerescència del tendrum hialí intermembranós?”<br /><br /><br /><br />“Eh? T’has tornat metge?”<br /><br /><br /><br />“Oh, una mica afeccionat. No gaire altra faena a casa, saps? Com el padrí. Espera’t que t’ho conte. Saps què feia ell sovint per a divertir-se?”<br /><br /><br /><br />“Ni puta. Anar en iot? Arribar-se a París a veure-hi cuixa?”<br /><br /><br /><br />“No. Així com d’altres retirats sense cèntims se n’anaven a jugar a dòminos, ell se n’anava a jugar amb la dòmina.”<br /><br /><br /><br />“Hà.”<br /><br /><br /><br />“La dòmina, comprens? Una dona dominadriu; d’aquelles magnífiques, senyorials, lívides, esculturals, mortífera princesa de la nit, lluentors de lluna i negra sang... i qui (<i>nyac!</i>) et foten de trascantó colps de deixuplines amb clauets, i et foten la pell fet un palimpsest antic ple de sangtraïts. Terra incògnita per a exploradors massa famolencs i aprofitats qui després cal punir lligats a tòtems, i molt sexualment i lenta s’han de veure (quin plaer!) torturats per rosses i brunes amb els pits nus i els conys fumejants.”<br /><br /><br /><br />“La síndrome del poderós amb càrrecs de consciència qui fora del negoci necessita humiliació. Coneguda concatenació de baixos sentiments. On ell en públic humilia i fa malbé carreres, vides i famílies, per lladre i per escarransit i per abassegador, llavors privadament se’n va a purgar tanta de malifeta no pas amb les falòrnies infantiloides, subnormals, de cap fètid capellà, ans entre els perfums i luxes i luxúries de qualque deessa amazònica, aclaparant, i de beutat esplendorosa, esclatant...”<br /><br /><br /><br />“Ho expliques perfectament... No fóra cas que tu també...?”<br /><br /><br /><br />“Només en fantasia, i somiant truites entre pampallugues d’acolorits fosfès en certes nits de dolça agrípnia, n’Emili; poc sóc cap rendista, llas; poc sóc cap rendista, com tu, vull dir, i prou que pots, no pas que t’ho retragui gens!”<br /><br /><br /><br />“Cert que els rendistes tenim la paella pel mànec. I no et penses que ens creme gaire perquè la deixem anar gaire de pressa qualsevol d’aqueixos dies, Gifre, m’entens?”<br /><br /><br /><br />“Bé, i allò de la dòmina, doncs? T’ho contava ton padrí Aristarc per comptes de contes de la vora el foc? Típic: molt palplantat part de fora, i un baldragues molt garneu part de dins. ”<br /><br /><br /><br />“Escolta que ací és on batega ferm la cosa. Car no és pas que m’ho contés. M’hi duia! Et fots! Tenia deu anyets i m’hi duia! Em duia a ca n’Ernestina, mestressa diplomada.”<br /><br /><br /><br />“No fotem, de debò? Quina sort! Jo qui a la mateixa edat havia de pelar-me-la llegint l’<i>Hola</i> i la <i>Marie Claire</i>, amb les cuixes grassotes de les pretensioses burgeses de llavòrens; ah, i la bíblia.”<br /><br /><br /><br />“És clar. Però el padrí Aristarc volia segurament que m’adonés del que calia fer. <i>Com educar un rendista en flor</i>. No n’hi ha prou amb dominar i abusar dels desgraciats pencaires; cal pagar-ho anant-se a fer moderadament perperir per alguna deessa seriosa, agressiva, dominant. Car cap pecat no t’ix d’arròs, tu.”<br /><br /><br /><br />“Com diu en Nietzsche: aqueixos repulsius capellanufes ens han ben deixat el cervell, foradat amb estranyes culpes, fet un formatge podrit.”<br /><br /><br /><br />“El padrí Aristarc em diu ‘<i>ni piu a la padrina ni a ta mare ni a ningú; com tu heretaràs els meus milions i en viuràs fins que et moris com un rei per sort sense reialme ni llepaculs tocant-li els pebrots pels voltants, així has de conèixer com s’absolen (amb quina facilitat, ca?) els remordiments concinnis, vull dir, concomitants</i>’, tret que no hi pescava gaire què deia, amb tant de patuès borsari. Ara, tot d’una, en aquell moment, què? Aturem de pujar escales i truquem a una porta d’un pis i ens obre una dona impressionant, una femella monumental com aquelles dibuixades entre les princeses guerreres i sanguinàries de les llibretes de ninots amb què també tant ens la pelàvem...”<br /><br /><br /><br />“I tal!”<br /><br /><br /><br />“‘<i>Mon nét n’Emili, es pot...?</i>’ demana mon padrí, i al mateix instant s’agenolla i s’estén a terra i li besa a la deessa Ernestina Pistó els peus, en realitat les sabates amb els tacons tan alts... I jo l’imite, i la dòmina, ara que ell no guipa amunt, completament acollonit, però jo sí per a veure si li veig el cony davall la faldilla curta de cuir negre i lluent, em somriu angèlicament i m’acarona amb ungles llarguíssimes i sanguinolents el cabell que, segurament com tu, jo també portava tallat com un ruc, a tall de soldat americà curt de cabells i encara més de gambals. D’ençà del primer instant, doncs, s’establia entre la deessa i jo una complicitat molt engrescadora, si veus què vull dir. Cada nit me la pelava amb ella bategant-me meravellosament al sensori com a ‘<i>ànima</i>’ jungiana d’imatge resplendent. Dient-t’ho i en salive, veus?”<br /><br /><br /><br />“No en salive pas menys jo, Emili.”<br /><br /><br /><br />“Tots en salivem, Gifre. I qui no en salive, no té el seny complit.”<br /><br /><br /><br />“I com anava la cosa després? Mastegots a dojo, que no? Carxots, clatellots, puntades als collons...?”<br /><br /><br /><br />“Això per començar, i, totes aqueixes xurriacades, de sobte, a la impensada, com et dic. Batzacs i garrotades rai. I mon padrí Aristarc Verdura rebregant-se per terra, i alhora tan feliç i content, amb un somriure ballant-li com una flameta al bec de la barretina verda de donyet satiret, amb verriny palès i raigs de cristal·lí lubricant penjant-li com li penjava el moc al nas... Però al cap d’una estona el padrí s’excusava i se n’anava, a mig descordar-se els pantalons, cap a la cambra de bany. I la deessa em duia a un recambró amb capses amb estranyes joguines (godomassins, i punxes i ganxos, i cadenats i cadenes...) i revistes de cardar i riure, estil <i>París-Hollywood</i>...”<br /><br /><br /><br />“Ah, i les revistes tan enyorades!”<br /><br /><br /><br />“...i em deia de fer bondat que de seguida tornaven. Jo em posava, ja diràs tu, a esguardar les dones despullades (però amb aquell maleït cotofluix de gavatx hipòcrita als conys!) i m’hi escorria cinc o sis o set o vuit o nou o deu vegades abans la bella senyora no tornés, una mica esbufegada. I em deia que mon padrí es trobava molt millor i que tornaria en un tres i no res, i se’m posava a la falda, i em feia estimets a les galtes, i jo quasi em moria ensumant-la, i parlava (ella) en barceloní, i mai no he trobat un llenguatge més agradable als sentits ni que fes trempar més... Deia <i>reconxu</i>, <i>pató</i>, <i>dugas</i>, <i>alashoras</i>... deia <i>ahs</i> per comptes de <i>ehs</i>, <i>uhs</i> per comptes de <i>ohs</i>... Ah, en bleixos i en sanglots em fonc! Cada vegada que sent ara encara cap barcelonina, per lletjota que siga, em pose de mantinent a trempar com un camell o pitjor.”<br /><br /><br /><br />“No tinc pas aqueixes memòries jo. No puc pas dir el mateix, no. Anava a dir... el contrari, potser.”<br /><br /><br /><br />“En acabat... Així com sentíem escórrer-se la banyera, la fenomenal dòmina Ernestina, qui encara m’amanyagava com si fos un fillet seu de pit (ah, perfums d’èxtasi de mareig; ah, llavis pintats d’un carmí viu i lluent que em transfixen el cor com papalló o ocell per dard amorós o coltell assassí colpit, i se m’hi mor, l’ocell, el papalló, el cor, a la gàbia del cos mig esvaït, en esglai d’enamorament fregit), la bestial femella imponent s’aixecava d’una revolada i canviava la fesomia. Es tornava altívola, orgullosa, alta i aguerrida com l’estàtua de qualque Minerva molt irritada i venjativa, i s’esperava que mon padrí Aristarc eixís de la sala de banys i la pagués, i fotéssim doncs el camp que es pogués ella ocupar del client proper, o potser d’alguna art artística amagada, atès que, com et diré, en realitat era molt artista, no solament com a dominant mestressa, també com a artesana d’artefactes de vàlua pel cap baix museística.”<br /><br /><br /><br />“Ah sí? També?”<br /><br /><br /><br />“I tant. Joiells i perfums, i corbatins i cintes. Però espera’t que encara no t’he dit el millor. Mon padrí se m’enduia aquell hivern a ca la dòmina com qui diu cada dia; un rendista ha d’ésser pervers, no pot ésser altre; ja ho ha tastat tot amb l’excés de cèntims que té; com més vell es fot, el gust se li empedreïx; què et roman? Cal anar, i amb l’afegitó de la necessitat de la humiliació com a purga contra la perversitat (permesa per la filistea societat) d’anar robant la població qui penca i treballa, cal anar tastant plats més i més exòtics, diferents, marginals, prohibits...”<br /><br /><br /><br />“Renéixer-hi rentat, en matriu terapèutica de mestressa qui representés la mare terra; t’entenc.”<br /><br /><br /><br />“Ah, Ernestina Pistó! Encara la veig, estatuesca, dansant, adorable, dominant, fent tremolar les taules de l’empostissat! Cap als trenta anys tenia ella, mon padrí seixanta passats, jo deu, deu i mig... Quan no gaire més tard m’hi volia casar...”<br /><br /><br /><br />“Mana?”<br /><br /><br /><br />“Em deien: ‘<i>se’t menjarà de viu en viu!</i>’ ‘<i>Millor</i>’ pensava jo, ‘<i>tant de bo! Això voldria dir que en acabat de ben poc, paït, transformat en la merda que sempre he set als seus ulls, hauria atès l’indret sagrat pel qual sempre tant he gruat: el seu forat del cul!</i>’ Car sovint és massa generosa, piadosa, me’n perdona massa, i de prou crespes; mai no em puneix prou!”<br /><br /><br /><br />“Em sembla... em sembla que m’he perdut...”<br /><br /><br /><br />“Gens pudibund, he començat a acostumar-m’hi, he fet com mon padrí; descuradament deixant-me oberta la bragueta, amb els <i>aidoion</i> (les vergonyes) mig enfora, traient el nas, i cada vegada amb més empenta, trempant amb més eufòria, ullant les revistes sense contemplacions, com si he guanyats deu o vint anys d’espetec, amb, a pleret, pler d’orgasmes solcant-me incessants... Ah, futuret rendista pervers! Mon padrí Aristarc aprova, ara brandant (<i>aquest xiquet és un murri!</i>), ara mig guerxo i abaixant el bec (<i>així se t’esborren als ulls lleganyosos del totpoderós les culpes</i>), i ella, la totpoderosa, alhora esclafant-li els ous, arrapant-los-els d’una estrebada i prement-los-els a tot estrop... I ell, com jo (se’n ve de mena!) (el seu hereu) feliç, feliç a més no púguer. Feliç, al cel, en domenge de la divina, al paradís de la deessa; dòmina, cap als trenta molt ben portats, en l’esclat del físic perfecte de la femella guerrera, assassina. ‘<i>Mateu-me, mateu-me, Ernestina, que em mor!</i>’ I ella, amb l’agulla esmolada d’alguna ungla llarguíssima i pintada de pregon vermell, burxant-li els pixats a la bufeta... Mon padrí se n’ha d’anar novament al bany; cada dia la mateixa comèdia... Avui els seguiré, odoriseqüent. Odoriseqüent: qui segueix la pista o l’esclau, l’aup, ensumant el solc deixat per la bèstia ambrosíaca, les petjades de l’animalot en zel qui cal caçar (suors, ambres, espermes, efluvis, verdets, vescs, mescs, llets, pets, hum-hum, hum-hum, ensum, <i>ja et tinc!</i>)... I ara esguardant pel forat del pany – és un pany dels anys cinquanta, amb dues polzades d’escletxa: tot s’hi veu. I mon padrí jeu despullat a la banyera i, a la seua cara amatent, la dòmina hi buida la pixera, a la seua cara celestial, d’angelet, d’Aristarc Verdura anat a la glòria i en companyia dels olímpics més ferms, el banyut Júpiter, el banyut Odí, el banyut Moisès, tots els banyuts, és a dir, els més potents déus mai inventats – i les deesses, llurs molt putarretes consorts, les qui se’ls pixen, caguen, vomiten, al cap, entre banyes, tos merdós, de bou, capat i de vit tort i curt – i n’Ernestina Pistó, divina dominadriu, cagant-se-li ara a la cara, deixant-l’hi rajar les formidables catamènsies, pixant-s’hi, blennorràgies iridescents, escopinant-hi, fent-hi setze, mocs, llefiscositats, hum, deliciós, saborós, exquisit, excel·lent!”<br /><br /><br /><br />“Rendista pervers, ausades, comprenc; els qui no tenim prou ferralla a la butxaca, encara pensem a gaudir algun dia amb alguna d’aqueixes deesses miraculoses, però per a un qui ja ho té tot de petitet, qui, amb el seu infantiloide buderó convertit en cimbell per a caçar senyoretes a la caça del xiquet riquet, ja ha fet les mil-i-una i amb prou faenes ha deixat de mamar en pits generosos d’amplíssimes, nombroses, dides de totes edats, races, religions... comprenc... Comprenc que esdevinguen apeiròfobs, que una por a l’infinit del tedi interminable els corprengue, i llavòrens... què fer...? Les bestieses més grosses.”<br /><br /><br /><br />“Aquella vesprada, mon padrí, qui ja havia descobert que els espiava pel forat del pany, féu barrila mentre es retirava a la sala de banys; ja no li calia ni pretendre cap mal de ventre; em digué: ‘<i>datpelculi te salutant, cèsar Emili!</i>’ tot content, aixecant el braç a la feixista... i ah, fragilitat, ja no li sentiria dir mai més res. Al cap de poc, ell qui no s’empassava mai la merda, aquell dia, qui sap per què, ho féu... i s’escanyà amb un cagarro de n’Ernestina... un cagarro massa amplot, i eixarreït – massa d’estona servat a lloc sense lliurar, massa esperar-hi l’instant beneït de la dramàtica, espectacular, desclosa – (car per això et paguem, Ernestina, perquè te’ns cagues amb gran efecte al moment precís... de l’escorreguda). I veus, ara ja ho saps, així es morí mon padrí Aristarc, el gran rendista per totes les altres altes instàncies i eminències ciutadanes sempre molt preat, i de qui (tothom fa el que pot, i n’hi ha qui naixem amb la flor al cul, i n’hi ha qui n’hi neixen amb un obús a frec d’espetec encastat), del gran eximi Aristarc, mon padrí, doncs, de qui, dic, heretí la fortuneta qui ens manté boiants, i bonets i alegrets, i untant com qui no ho vol, de sotamà, amb polsims daurats, menudalla, els polítics pels qui tan finament som gomboldats, perquè ens estimen, perquè els donem sempre la raó, criaturetes, i ells fan història, en fem ensems, ens estintolem mútuament i sapròfita, amb monuments per a naltres quan som morts, amb energúmenes glòries d’immenses ‘victòries’ al futbol o contra els quatre pelats negres i indis de torn prests a rebre per a ells. Ja ho veus, ja ho veus. Per cagarro gros, per cagarrot gegantí, doncs, i no... no pas per cap corol·la de tret, per cap poètica flor de bala al pit, llençada per separatista anarquista roig i mig jueu (clandestí, sediciós, estranger), no, per cap dels suspectes habituals, ans... per un cagalló massa foramidat, i tanmateix segurament molt delicat, d’assaborir amb palps i papil·les de llengua de tastaire excels; per palter endurit de dòmina preciosa, així morí, escanyat, engargussat, negat, ofegat en merda, merda cagada en perfecció celíaca – cilindre místic, panaceic – per la meua enamorada molt curosament confegit, en forns de budells tel·lúrics forjat, en ventrell de forta, femellenca, figura fabricat, per un Vulcà acomplit i molt ben parit, no pas com l’altre, i amb un cony virulent i actiu i vital, i no pas cap vitet desfet a l’esguerrada carranxa, una Vulcana volcànica i modèlica, llegendàriament venusta i vetusta, venèria, dona sensacional, doncs, amb qui em casí, beutat incomparable qui em té sempre esperant-la amb candeletes, com ara... que sóc en aquest seient ronyós, delint-me per a veure-la travessar la porta, arribant de Barcelona, on se li ha mort sa santa mare, als cent i mig (vanitoseta, devia traure-se’n uns quants).”<br /><br /><br /><br />“Ah. I ella què deu tindre’n...? Vuitanta?”<br /><br /><br /><br />“Tres. I encara ventant mastegots a tort i a dret. El món és ple de pecadors, o capsdecony qui es creuen que ho són. El negoci és el negoci; sempre ha set una dona molt independent; i complidora, això també.”<br /><br /><br /><br />“Però sense haver anat a la presó abans per haver assassinat ton padrí?”<br /><br /><br /><br />“Mon padrí? El pronòstic, el diagnòstic, el com se’n diu, la sentència, hauria set, amb tota justícia: ‘<i>suïcidi per cagalló de dòmina</i>’, car prou havia dit ‘<i>datpelculi te salutant!</i>’ Sabia ell prou el que anava a fer: menjar la merda per grossa que fos, i d’una sola mossada, tot avall, com qui es llença a l’abís sense fons! Òbviament, pretenia abandonar la brega; ja n’estava tip; massa repetició a la vida, al capdavall, quan ets prou ric que res no t’és interdit. I ell també molt complidor, un home com cal. Tots els papers en ordre. Heretaria els seus milionets així que assolís d’arribar als divuit anys. Petit ajornament; un nerviosisme de vuit o nou anys – encara em tremolen els dits, veus? Però ell, res penjat, res deixat a l’atzar; el seu nét preferit, el seu company de darrera bogeria, amb tots els drets reconeguts, notariats... I sobretot recorda que aquella vesprada fatídica, va obrir la boca, i a gratcient s’empassà, com dic, la merda sencera de n’Ernestina Pistó, dòmina ínclita.”<br /><br /><br /><br />“Cert, tens raó.”<br /><br /><br /><br />“N’Ernestina ix del bany esglaiada, amb una por (allò em desil·lusiona una mica; fins les heroïnes més heroiques tenen un instant de feblesa: totes les divinitats són humanes!). ‘<i>Què farem, Emili?</i>’ Ens espavilàrem. Esperàrem que caigués la nit. Foscor sense lluna, allò ens afavoria bon tros. Ella i jo, agermanats per la sang (m’obrí les venes de la manoquella esquerra amb un ganivet dels seus i ella també es féu un tall al braç oposat, i unírem les sangs i juràrem silenci i germanor eternes, i naturalment odi immarcescible contra tot enemic), transportàrem el mort escales avall i fins al maleter de l’automòbil de mon padrí. Ja ho havia jo abans preparat tot. Havia anat a casa; havia dit a la padrina que el padrí m’havia dit que tornaria tard, i que m’havia deixat suara a casa i que se n’havia tornat al despatx d’un advocat o altre a enllestir-hi un negoci; i després a la cuina de baix havia sopat amb les minyones (a dalt hi havia una festa, amb ma mare, la padrina i un merder de convidats), i en acabat me n’havia anat a dormir, i una mica més tard havia fotut el camp per la finestra i havia tornat a ca la dòmina sacra (flaires glorioses, visions cèliques, el cor en un nus). I ara tornàvem amb el cotxe del padrí, ella conduint, i ell mort a dins. I jo entrava amb la meua clau per la porta de baix, de darrera, la de la cuina, i vigilava que no hi hagués ningú viu, i transportàvem el mort a un dels seus despatxs, i (n’Ernestina li havia extret el cagalló de la gola amb pinces i amb molls de la llar, i per comptes li havia omplert el pap de licors barrejats i perfums assortits, tot el que trobava amunt i avall per les lleixes i laboratoris seus)... i ara el deixàvem enfonsat a la cadira de braços de davant la seua taula, amb totes les pastilles esbarriades a l’abast, algunes damunt la taula, d’altres part de terra, com si el cor li hagués fet figa al moment d’anar a atènyer-ne les potingues que li donarien encara una mica de corda...”<br /><br /><br /><br />“Però us casàreu quan?”<br /><br /><br /><br />“L’endemà que vaig fer els divuit, amb tots els milions segurs al banc; sense dir res abans a ningú qui m’hagués pogut de debò desdir de fer el que ens vam prometre aquell dia criminal. Només ho sabien alguns amigots qui trobaven que millor partit que una dòmina segurament encara el trobaria... ‘<i>Se’t menjarà de viu en viu!</i>’ ‘<i>Collons, què més voldria!</i>’ Una dòmina, ai pobret! Sí, bada! Carallots, no saben pas l’etivocats, el parapràctics, que van! Pobrissons capsdetrons! Car una dòmina, això... no hi ha dona qui siga tan dona com una dòmina... El paradigma de la femellesa regnant, imperant, dominant l’univers! N’Isis reencarnada! Carns de fembra en perfecció sobreïxent, insuperable! És clar, és clar... llevat que... n’Ernestina... n’Ernestina a mi mai no se m’ha volgut cagar a la cara...!”<br /><br /><br /><br />“Home, comprensible, Emili; el trauma...”<br /><br /><br /><br />“No, no! Prou encara es caga en tots els altres! Només jo en sóc l’excepció! Ho fa per domini! No és pas dòmina de per riure; si una dòmina no domina el seu home per domenge invertit o agressió contradictòria no és pas dòmina gaire dòmina ni rebregadament furgant ni intensament nafrant ni res. Per això voldria, a canvi, que... no sé pas... que algun dia li agafés de debò gana... i se’m mengés... Se’m mengés del tot! Nyam, avall! Uns quants rots. I au. Allò acompliria tot els meus somnis de rendista pervers (tautologia, i tant!). Tant se val. La qüestió... allí sóc... convertit a la fi en la merda que hauria volguda empassar-me per a morir-m’hi escanyat! I ara ironia dels innombrables cosmos interconnectats! Renascut en merda al moment de morir! No hi ha glòria major, en Gifre, creuràs-me, no!”<br /><br /><br /><br />Romanguérem destriant mentalment els abstrusos dilemes presentats... Portes, altaveus... Quan arribà n’Ernestina, una dòmina granada, viu, sorprès, fetillat, que era de debò una deessa personificada, tan esvelta, grassoneta, elegant! Amb res de balder; amb tot tan ben col·locat! I carregada a curull de càrregues sexuals. Me n’empeltava immediatament, me n’encomanava; lligat sentimentalment de cap a peus.<br /><br /><br /><br />Privadament, mentre n’Emili cridava un taxi, ens adiàrem per a una sessió de maltractament extrem, una molt merescuda punició de vellet mal criat, amb tots els ets i uts – i assots i knuts. Se’m cagarà a la cara... se’m cagarà a la cara i m’hi relleparé... i tot això li ho refregaré més tard (que es fote, que es torne verd de ràbia i d’impotència!), si mai el torne a veure, assegut a qualsevol altre seient públic, li ho refregaré ben rebregat per la cara, dic, al seu marit n’Emili, maleït (l’enveja em fa parlar) rendista pervers, hereu del gran feixista còmic n’Aristarc Verdura, prohom molt honorat (encara ara de tant en tant, en la seua memòria molt colt i vantat per les ridícules autoritats presents) i reproduït (una carota farta de mesell tirà) a les repugnants publicacions locals, per a imitació de les degenerades bledes traïdores generacions vinents.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><p></p><br /></span></span></span></center></td></tr></tbody></table><br /><p></p><br /><br /><br /><br /></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-50365270779472917162009-10-29T20:23:00.000-07:002009-10-29T21:03:41.581-07:00Verdura XXIX<p></p><br /><table bg border="20" border cellpadding="8" cellspacing="6" width="99%" style="color:#aaa555;"><br /><br /><tbody><tr><br /><td><br /><p><br /><span style="color:#000000;"></span></p><center><span style="font-size:130%;"><span style="color:#000000;"><br /><span style="font-family:georgia;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>Ai mare, el dolor de fondre’s en res</b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><i>Elionor Fal·lus</i>, li diré, <i>ets tota tu mateixa – aqueixa vanitat indesencastable – aqueixa histèrica frisança per la notorietat – l’hemorroïdal fiçança que t’empeny a figurar – ah i llavors la típica disfressa de falsa humilitat que te’ns poses quan te’ns poses davant, quan te’ns presentes als mitjans perquè et votéssim, i amb pinzells grollers i cridaners ens envernisses i ens invulnerabilitzes amb les llefiscositats dels prejudicis més vils dels escollits – i t’aplaudim perquè el pessigolleig ens estarrufa i ens fa ascendir, plegats, com maligne núvol de tempesta, contra els qui no són prou com som i, febles, a la intempèrie, reben els nostres llamps i trons amb conseqüències desastroses, pràcticament anorreants</i>.<br /><br /><br /><br />I li ho diré codolenc, sense dubtar, amb menys paraules que no les que dic ara... i les que vaig dir, si encara era viu o si més no actiu, quan la vaig tornar a veure, encara més exaltada, encara en posicions de més poder, i doncs de més abominació perpetrada davant l’aquiescència general.<br /><br /><br /><br />M’acusarà de gitar-li aquell “no gens congru amuntegament de pseudoarguments enemics” al damunt i damunt amb gest traïdor. Amb la cara ara sotmesa com qui diu als resultats del meu llençar-li aquell pastitx fastigós enmig del seu vult sovint angèlic, amb dits llenegosos farà veure que s’arrenca del visatge les brutícies del meu covard atac. Haurà esdevinguda un instant, sota les punxades doloroses d’aquell desfigurament, groga i lletja, exhaurida. I tothom se n’haurà adonat de qui és “el dolent” en aquella presentació al públic de les intencions pretèrites de la gran política – culpabilitzar les minories ans estigmatitzar els indefensos, prometre’ls tots plegats a pitjor sacrifici.<br /><br /><br /><br />Potser quan ella ja era al capdamunt, una de les indiscutibles dictatrius de l’immens imperi, em va veure, entre les constel·lacions rutilants de les masses militaritzades qui l’adoraven, com entre parracs i geperut em passejava a cap inic clos de concentració, i, calda i sarcàstica, amb posat de generosa, se m’adreçava. I qui sap si em va dir: <i>ah, el meticulós murmurador! Aquell qui, ignominiós, no farà altre que aviar mormols sense solta ni volta, incomprensibles per al comú de la gent, amb accents forans, amb idees qui sap espigolades en quins enemics pasquins... mormols molt exactes que només ens estimularan a la misèria més palesa!</i><br /><br /><br /><br />I tothom gairebé segurament llavors la va aclamar – <i>Fal·lus! Fal·lus! Fal·lus!</i> – com sempre que mai es va dir dignar a dir quelcom o altre entre la busnada perfectament reglamentada. I per a complaure’ls encara més qui sap llavors si amb un copdecap molt impulsiu no em va condemnar a l’extinció immediata. Aquell èxit seu, indubtable i creixent, inaturable, probablement va dur-nos tots plegats al desesme primer, i en acabat a esdevindre erràtics, furtius, afamegats, ebris.<br /><br /><br /><br />Amb la meua mateixa frase inicial, obliquament signaré la catàstrofe que em caurà com abassegador allau el cul del qual tot de sobte s’enfonsa – serà el meu orgull qui l’acusarà de vanitosa, de sedega per figurar, de fer qualsevol barbaritat per tal d’esdevindre primordial. No atemptaré en acabat cap joc analític, no em demanaré perquè esdevinc tan suïcida – tanta de por que em fa tanmateix el buit, i així i tot tant d’urc m’amara que davant un públic massís no em precloc a esbombar com em preocupa el fet que aquella dona voldrà en acabat regimentar-nos els qui li haurem estat parells seus perquè després haurem permès que reglamentés els qui tindrem sota. Ah mareig! I tant, el dolent! Paral·lelismes sintàctics se m’acumularan al sensori, de tal manera que seré monstruós davant el públic. Tothom em trobarà no pas gaire simpàtic, tothom s’alçurarà sistemàticament davant les meues hipòtesis preses com a obstacles contra la continuïtat del desig universal... mentre n’Elionor Fal·lus exprimirà perfectament les crues intimitats dels rabiüts objectors a l’estat actual de les coses. Jo hauré aparegut de trascantó, amb rigors abstractes a titil·lar els ardits baronívols remadors... llurs ulls es desviaran de la sagrada tasca: eixir prou il·lesos de la proliferació de queixals dels terribles dracs submarins on la societat serà estancada, com en estany estantís, podrit.<br /><br /><br /><br />Els carrers es van omplir de denses regateres de sangs impures. Aquest era el deler que a les masses ofereix delit. Es van aixecar les formes modèliques, immunes a les secrecions dels organismes bandejats. La saliva de la gran política havia esdevinguda llavors el pal·liatiu que d’unes carns dutes als límits de la tortura de la igualtat insofrible reeixien, amb pocs anys de rebel·lió dels escollits, a rabejar-se als èxtasis del sobreviure a totes les exterminacions dels inferiors, els quals per excés de llibertats seran esdevinguts quelcom més que posseïts sense drets, ço que els farà inservibles. Les tedioses ereccions de monuments als guanyadors van deure demanar d’esmolar els enginys. Noves òrbites van haver d’engalzar els blans ulls dels satèl·lits al cel. Amb encomi hom va aprovar llavors un respit en les execucions: com mannà caigut a cordes, els ministres de la celestial dictatriu varen tindre el plaer d’atorgar perdons a certs condemnats qui esdevingueren esclaus qui pintats de pells distintives alzinaren les obres qui tots plegats colgueren. S’havien esvaïts els diabòlics desigs dels exòtics devers absurds privilegis només propis a les majories pròpiament armades. Fenomenals virtuts foren descobertes en els farratges que els ramats d’esclaus devoraren molt horrorosament constrets a mantindre una certa vigoria, car la feina prou s’ho valia.<br /><br /><br /><br />Qui sap si quan era tancat al clos de concentració em delia gaire per les hipnagògies de les turmentades carns. Troncs de femelles qui es forcaven en branques que com cusques serps es colgaven en munts de degenerescències plenes d’insectes sarcòfags es transformaven en boires acollidores. A cruïlles sobtades de boscs somiats les rels encantades d’arbres màgics m’atraçaven, en ensopegar-hi, sempre a millors fronteres. Exegeta dels horitzons temptants, no feia cap error gòtic de relligar-me al règim: una vida ben viscuda fa abstracció de les etnografies i tot cos amatiu hi és vàlid... mentre que n’Elionor Fal·lus, emperadriu sense contrincants altre que els imaginativament necessaris per a més estretament collar els subjectes, només triava entre artificialment botinflades diferències.<br /><br /><br /><br />A la insabuda, es veu, vector de certs fragments de “grupuscles traïdors”, em vaig adonar que tenia, efectivament, tots els mals atots per a rebre mantes de selectes, assortides, mortificacions – hom m’obria de bat a bat i examinava, amb discreció nul·la, les llongues ombres de mos desnodrits budells; hom – qualque obsedit sexual d’inquisidor qui cercava debades la corresposta amor – sabotejava els meus no gens promiscus aparells o òrgans, molts dels quals fins aleshores no descobria que hom podia adoperar per a aquelles bestials necessitats... Esmicolat, quan ja m’atansava a la fi de la meua vida, una vida de presoner estripat, mantingut a les últimes, sense cap mena d’esperança d’arribar ni sisvol a l’endemà incert (mai no sabíem si encara hi havia Sol al defora o hom l’havia també prohibit), els amples apetits de la senilitat encara eren per als granats escarcellers qui més lentament ans refinada no em destrenyien, es veu, escarida espècia de reviscolament. Aquells grotescs ninots qui hom hauria refusats al bordell més miserable, trobaven tanmateix ésser aberracions sense importància els devots estupres dels òrgans interns dels presoners. A qualsevol moment cuidava morir-me. Mes em ressuscitaven amb vicioses alquímies, d’on en romania tot embarassat, car a l’hora de la mort sempre m’angoixava excessivament – devia doncs fer-hi un esgarrifador ridícul.<br /><br /><br /><br />Aquell dia (no sabia pas si jorn o nit) em vaig deixondir escurçat; era en un cossi diminut i hi cabia sencer – hom m’havia amputat a tesa i sense gaires contemplacions. Em mancaven doncs bocins arreu. I llavors, ah meravella, ah favor darrer, hom badà un trau que hi havia al mur. El Sol encara hi era. En aquell moment era gairebé al zenit i tanmateix era palès que hom l’havia buidat d’energia molt seriosament; s’esfumava, com qui diu; era un Solell foscant, fumós, a mig glaçar-se. Em vaig remoure molt espantat: l’estrany sabó diluït on era immergit, requisit cabdal perquè els meus ions enduressin, en el meu esglaiat xipolleig, escatxigà l’ull d’un dels escarcellers. Se li va encendre i se’n va anar esfereït.<br /><br /><br /><br /><i>Aristarc Oluscle (Verdureta), terrible crític, mai no està prou content amb la realitat</i>, em va retreure amb veu mofeta un altre escarceller, llavors il·lès.<br /><br /><br /><br />No serà accident que perdi pòstumament aquest paradís, car ni la meua nua pell (del bon, aprovat, matís) serà prou persuasiva perquè m’estalviïn – així, doncs, quan hauré acabat de qüestionar la candidata, de cua d’ull veuré atansar-se’m, escrús, alguns dels seus saigs d’acompanyament. Un mastegot enmig del fit apagarà totes les fonts que em nodriran el sensori. Batut repetidament al cap, eventualment m’eixoriviré fet un doppelgänger afeccionat. Tentinejaré fins a la barra. En blanc serà l’espai més lat del meu cervell; floridament sentimentals ans hiperbòlics seran els mots amb què demanaré teca per al meu ventre mordent. Ni tàctilment ni mentalment ni intel·lectualment les meues facultats sabran prou bé, i en el saborós llenguatge del barri on seré, fer l’elogi del que hauré compilat davant meu: una varietat de bocins menjables que tanmateix no recordaré com dur-me al forat on solia tindre-hi una ferramenta que m’ho mastegava tot prou bé. Una forquilla predirà volums del que esdevindré inicialment. Pòstuma llet em rajarà de les orelles, del melic em regalarà pòstuma condensació de cadàver acumulant forces. Enraonaré reciclant dues vegades o més les mateixes incomprensibles possibilitats d’entenedora prosa. Garneuament enumeraré els òbits més rellevants entre les meues cèl·lules cerebrals. M’hauré cagat als calçotets. <i>Anònima femta</i>, diré, <i>que, ben plegada i desplegada, amaga diamants, monedes, psíquiques troballes que cal tastar sense vergonyes com fa l’heroi més repel·lent quan es talla al canell el puny que li entrava a la impura bossa</i>. Porpra tinc ara la pell – s’escau doncs que hauré entrat en el reialme del matís equivocat, criminal.<br /><br /><br /><br />La voluda, fosa en indescriptible barreig, demòtic, fètid, bast i nu com un pop qui ocupés sencer l’oceà, se’m submergeix a l’ésser vacil·lant. Seré la part cabdal a la cruïlla del seu bec quan es clou com argues que espeteguen, contrincants.<br /><br /><br /><br />L’escarceller nafrat, qui sap, potser va tornar a cobrar els fons deguts. Quin tip de riure ens vàrem fer plegats. Lleugerament més enlletgit, aleshores menys un ull, un ull absent de qui la cavorca cremava i rajava negrosos rajolins, aquella grotesca gàrgola d’homenot va ficar-se elleix a l’edat de la crítica perenne: va exhibir un malaguanyat rebost de malícia i de crueltat. Em va trametre, centrífug, com disc solar contra el Sol morent. La comèdia, amb aquells còmics llogats només per a la malastruga circumstància, no ens va tanmateix absorbir prou, no ens en retérem gens; l’encant pressuposat no ens transfigurà gens, ens lleixà freds, tot i que tot cremava girientorn.<br /><br /><br /><br />Ai mare, ai mare, embolicat en flames, el petit Aristarc, naquis Oluscle, escarida ans rònega Verdureta, va esdevenir nòmada objecte ostensiblement fos al cossi de metall, figurativament salaç, brillant obra mestra, vagina roent, tramesa a col·lidir amb l’astre morent.<br /><br /><br /><br />M’hauré aixecat de la cadira com bri d’herba que la falç vol arranar; el prosceni fulminant m’haurà decorat dramàticament rai; un escamot de subjectes m’hauran pintat canònicament de verds, negres i morats; retrospectivament, una ocurrència se m’haurà ocorreguda; hauré penjat llangorosament com un parrac ensangonat i hauré dit: <i>com el crestall encadella el solc, així la meua cara de gat espellat el vòmit del meu cos evaginat</i>.<br /><br /><br /><br />Competitius descomptes van ésser instaurats que beneficiessin tothom tret dels seus rivals, i en tots els mitjans ara complaents n’Elionor Fal·lus se’n reia dels desposseïts als quals hom desposseïa fins d’aquell altre fetitxe inútil apellat personalitat. A tornajornals, d’altres objectes amb els quals hom entre les formacions pogués tindre cap mena de vincle emocional eren divinitzats, encara que només es tractessin de les pudors que feien els prestatges on els nous articles i artefactes de burla permesa van ésser acunçats. Sentències geomètriques esbombades per megàfons ubics vaig oir pronunciades amargament i dolça que sinistrament esclafaven alhora punxents hipèrboles vantant les autoritats i severes condemnes a ésser estimbats als canyets per als “animals” mancats dels èmfasis adients. Fimbraren els eixorbats a caire de precipici, pretenent potser haver apresa la difícil lliçó de l’haver nascut guerxadament; benignament privats d’aquell paisatge d’immensa mortaldat a mig corrompre’s, els eixorbats divergien ivaçosament cap al buit. Mes potser m’havien lleixat mig sencer un ull perquè passés revista, en la llum morent, als aliats qui ara habitaven massivament els rengs de la dictatriu. Els de més dels qui tant es planyerien de les injustícies dels començaments instintius de la qui es va erigir emperadriu abans, es van sotmetre després a la massiva exultació, i amb desagradable veu de mecanisme espatllat eren ara oimés dels qui cridaven visques més forts bo i lloant la deessa d’ençà dels terrats exposats.<br /><br /><br /><br />Galantment el Sol declinà, i declinant declinava aquell plat de fallit artifici o tub esguerrat d’oluscle malcuitor. Malencònic em desfeia; vaig assajar de dir res, mes què altre era que deforme canó de plom desfet; ni boca ni llengua amb què dir no vaig tindre doncs en aquell moment de màxim esglai.<br /><br /><br /><br />I més tard obriré la boca per a demanar-li doncs com pot femar la seua vàcua ambició amb els desigs letals de la multitud assassina... o potser l’obriré per a dir com pot la seua vàcua ambició femar els desigs letals de la multitud assassina... quan ara, després o abans, ai mare, la por, la por!<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><p></p></span></span></span></center></td></tr></tbody></table><br /><p></p>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-88589974138158803262009-02-18T20:52:00.000-08:002009-02-18T21:03:13.472-08:00Verdura XXVIII<p></p><br /><table border="20" bordercolor="#aaa555" BGCOLOR="#fffff1" cellpadding="8" cellspacing="6" width="99%"> <br /><br/> <tbody><tr><br/> <td><br/> <p><br /><font color="#000000"><center><span style="font-size: 130%;"><br /><span style="font-family: georgia;"><br /><br /><br /><br><br> <br><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort (28)</b><br /><br><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><br />Com qui diu, Aristarc, treus foc pels corcats queixals, mes això tanmateix gens no t’impedeix a totdéu encar somriure’ls. Aristarc Verdura, quin home més obduradament resistent no ets! Tothom t’admira. Amb mal de queixals rai, reïxes tanmateix, vestit de bell vellut verd fosc, a rebre somrient els convidats, a llavors ballar llambrescament entre les bruixes, a demostrar palesament la teua entendridora adherència a na Terpsícore, a usurpar al jovent la volubilitat de la joia sàviament expressada.<br><br><br /><br />Efectivament, sempre somrius bonhomiosament davant la gent, per betzols que no siguin, per enutjosos que en realitat no et siguin. Què et deien ara? Et parlaven de terribles catàstrofes, de malalties galopants, de trens subterranis que esclaten en somieigs d’escatilós colom (de qui les cagarulles que se li desprenen de l’anus foren llavors els vagons o, dins, els escarxofats individus); et parlaven de tristors doncs inescandallables; com mentor amable qui s’escolta la canalleta recitar disbarats, els somreies tanmateix, sense que ningú s’ho prengués a les onze: prou veien, o s’aesmaven que veien, que ho feies amb somriure si fa no fa commiseratiu.<br><br><br /><br />Sé, ho sabem tots, que fins a la mort somriuràs, que a l’instant on la Seca se’t presenti, tantost et tusti, esquerpa, que és hora, noi, d’anar-se, que l’espai concedit se’t clou, que àdhuc doncs a ella, a l’esquelètica assassina, somriuràs. T’haurà dallada la vida, mes no pas l’afable rialleta. La rialleta, mai.<br><br><br /><br />Com t’estimem tots plegats, home feliç, o si més no home sembrador, plantador, de felicitat! El teu destí, com l’envegem, o és la teua assolellada disposició que envegem bonament. Imagina’t, altrament! Un home sempre amb mal de queixals, qui tanmateix a totdéu sempre somriu!<br><br><br /><br />Tots voldríem ésser tu. No pas pel mal de queixals, és clar, mes pel benésser que irradies: que saludable deu ésser d’ésser tu! Com et deu estimar tothom. És que ens telegrafies, amb el semàfor sempre plaïble, adorable, dels teus llavis, del teu afable tarannà sencer, benaurança, bonesa, ardida acceptació del fat!<br><br><br /><br />Ah, en aquests maleïts dies irats on tothom va darrere la buida fama per tal de poder potser pensar’s un pèl únic, l’únic únic ets tu! Perquè mai no t’alçures, perquè mai no balafies l’inútil zel que no duu mai enlloc, perquè mai no has volgut fer re altre que somriure, mai cap altre acte que et donés ni bri d’anomenada, de notorietat: no assassines com qualsevol general o malfactor; no espletes ni escanyes el poble baix com els patrons; no fas patir tothom altri com les dones rancunioses, geloses; no fas mèrits com tothom qui treu el pit, tothom qui malda per passar davant; no et fas bombolles ni pellofes ni durícies treballant perquè et vantin o t’envegin, et tractin de millor que no el veí; perquè no vols monuments de pedra corcada quan siguis mort, perquè encar viu et declares, com sempre t’has declarat, pròpiament quiti, pagat del tot amb l’entrellat universal, et declares tàcitament Persèfone sense recances, a qui tant fa ésser damunt com davall el vernís aparent que empastifaria l’il·lusori cresp terrestre, que no és doncs pas terme o frontera, ans continu enfilall de la matèria única, d’on que, subterrani o enjòlit, trobis que tant se val: la percussió dels budells, tant als budells dels nítols de la terra, com als budells del teu cos, com als del microbi més minúscul qui es plagui a fer el plaga, enderiat, entremaliat, flagell, a corcar’t budells o queixals, t’és sempre percussió altament harmònica, un concert d’eteris serafins.<br><br><br /><br />Et guaitava ahir per la finestra com amb unes petites estisores d’esporgar molt tranquil·lament esporgaves, oscaves, empeltaves, englantines, rosers. Per tu, tantost vingut el bon oratge, floriran uberosos aqueixos molt agraïts botons, borrons. Capolls policroms qui s’esponcellen amb ardència, complidors. Car és palès que estimen les plantes que hom els somrigui mentre les gombolden, acondueixen, conhorten! Fins les hosts de pugó m’ha semblat (tinc molt bons ulls!) que reculaven, amb cara trista, ho reconec, mes el teu somriure els era millor que no cap convincent disserta exhortació que, o fotien el camp cap a una altra font d’energia, diguéssim al capdamunt de qualque roure imposant, bogal, o ja havien begut oli. Oli que els vesses amb fetiller somriure, ni cal dir. No et cal mai violència per a convèncer de la raó. Incoaven, arrossegant els peus, amb reluctància, les cuquetes de la pugó, la retirada, quan els has somrigut encar més amplament. Ah, llavors, com cada membre ha oblidats tot d’una els greuges, amb quina agilitat no s’ha esvaït llavors dels ara virginals rosers! Rabassut joiell fosforescent en el Solell amatent cada membre de l’emigrant voluda, multitud decent, com cal, adreçada, que en cunç aspira a d’altres predis on surar, multiplicar’s! Ah rosers teus de miracle, cap escara ni blau a la pell de cap tija no hi perceps: cap animaló ni meteor no gosa tocar-hi! Et respecta no sols tot el que és viu, ans tot el que és mort així mateix; tot el que és mort, és a dir, tot el que és potencialment viu per via ignota d’esparverant transformació. A tothom acolloneix dolçament el teu somriure abassegador. Ara comprenc també que els corcs qui et corquen els queixals te’ls corquin sense torturar’t: cap animal no vol ésser cruel sense que calgui. Només els maleïts carnissers, gent buida, sens ànima, sentencien a patir els qui també som matèria. D’ací – oi? – tanta de maror, tant de merder, tant d’enfrontar’s, tant d’intransigent, a un món (un univers) on hi ha animals (desavesats) (desestructuralitzats) qui encar no han après (pogut) (volgut) de somriure!<br><br><br /><br />Ja que només sóc un gos, que sóc carnisser, que us em cag a tots plegats pertot arreu, que duc malalties, paparres, que no sé somriure, que t’he mossegat el tou de la cama, que sempre estic tens, rabiós, que empreny tothom amb el meu abuixir bestial, que qui se m’atansa s’enduu la ràbia, que tothom qui és bo, o pobre, o perdut, o escàpol, aquell atac amb pitjor duresa... tant se val, encar m’hauria de desfer la tensió, m’hauria de desarmar, de fer’m tot vaporós, de veure’t com somrius! Car somrius amb tanta de benignitat, tant d’altruisme, Aristarc!<br><br><br /><br />M’amanseixes lleugerament quan mig ajagut a l’eixida toques el teu flabiol mongòlic! No et cal gaire buf per a treure d’aquella mena de canya fràgil hàbils, complicats, sons! Com per ordre directa d’una força etèria, espiritual, tantost les teues melodies sonen, llur harmònic formigueig em pessigolleja els lòbuls, la meua llengua se me’n va a l’entrecuix. Com me la llep! Llavors, la meua altra arma plena de calls, de llúpies, tremola com tremolaren els arquitectes qui de primer afaiçonaren la terra, als quals tant els tremolà el pols que ja ho veus tu el patafi, el nyap. Ah flautes! Flautes, tanmateix! Revera, aquest és el millor invent dels arquitectes! Goig de la contrada, el sorollet inefable que atreu àdhuc els bens, xollats o llanuts. Pels prats rasos, per les rases, veus avançar, sense temor ni compte, llops, guineus, musaranyes, només per a sentir’t! Els llops es cruspeixen els anyells, les àligues els rats, mentre tothom et sent, amb cara de beneit.<br><br><br /><br />M’assec, m’aixec, faig de tot, car el cul em pruu, em pruu d’una faisó esgarrifosa. Rere la finestra, esgarip, lladr, bord, abuixeixc; tinc gana, prou em cruspiria xais també jo; tinc ganes oimés de cardar, prou em cardava manta d’aquelles esponeroses guilles, oh! Els vidres, la fusta estèril, m’impedeixin l’accés a la bacanal que el teu flautí no instaura. Damunt, hi ha quelcom que em neguiteja encar: com t’ho fas, malparit, per a somriure quan ensems bufes als forats d’aquell instrument de Tàntal!<br><br><br /><br />Per sort, la teua dona fa cap. Aquella dona teua, casolana, poca cosa, d’aire pagesívol – ara, pel teu perenne somriure, duta sense remei a l’atzucac del pànic, a l’hebefrènic, quasi catatònic, pànic que la tenalla tothora despietadament com la tenallen els eriçats tendons. Els seus peuets són sotils ambulacres – tan evaporadament, fluixet, feble, caminen. No són pas els peus alats d’en Mercuri, no. Als d’en Mercuri qui s’hi pixava, veloços, rabents! Mes veig que has aturats els irritants, elegíacs, glapits del teu flabiol mongòlic. Veig que la sotges com us sotj.<br><br><br /><br />Com trob deliciós, com m’ompl encar d’enyor, això que ella fa ara. Això d’arribar lentament al bell mig del jardinet, parar-s’hi, prendre-hi rel, palplantar-s’hi. Palplantar-s’hi, romandre-hi immòbil, impàvida, apilant-hi com pols hora rere hora. Quantes de vegades ho he aprofitat, als temps llunyans on m’era llegut de campar-me-la alleradament, quantes de vegades li ensumava els turmells, les cames, m’hi pixava a ragets delectables, a delitosos ragets de rabeig, sovintejadament, anant-hi, tornant-hi, en alegres viatgets, com qui ensuma el peu d’un flairós llorer, com qui es pixa amb complagudes pixarrades al peu d’un olorós, lluent, llorer!<br><br><br /><br />Ah, Aristarc, traïdor, prou sabia que ho faries! Que deixaries de qualsevol manera damunt l’esglaó engrunat del cancell el teu ingenu flabiol, esmeperdut, estranyat, ulls esbatanats, panxa enlaire, com un rat prim, innocent, mort de sobte per un llamp; que te n’aniries llavors de dret, ja separant-te les ales del barnús, ja abaixant-te els pantalons del pijama, a pixar’t damunt na Dafne! A pixar-t’hi molt satisfetament, tot gai, xiroi, el somriure una mica més invasor, endimoniat, excavador, al rialler visatge. Com em fas dentetes! Ah somni diabòlic que m’aties a l’acció, que alhora em frustres, em defraudes, posant-te’m fora d’abast, separat de la realitat utòpica, gruada, per la matèria hermètica, impermeable. Com et mossegava ara el cul de capatàs que tens, enorme com el d’una màquina d’enderrocar barris sencers, pastís de carn sucosa on enfonsava ullals, canins, sense repòs, per a llavors rosegar-te’n l’os.<br><br><br /><br />Veig que, ara que t’has amagat el matràs gotejant, et treus de la butxaca del barnús vellutat les estisores d’esporgar. Que, per a més oprobi, tallaràs els cabells de na Dafne amb aqueixes estisores barroeres. No és cap arbret de debò, saps? És la teua dona qui arribà en tartana un bon matí, perquè era una xicota amb un cor excel·lent, perquè et volia fer el llit, el dinar, la roba, perquè s’havia enamorat del teu somriure, perquè es volia casar amb algú com tu qui sempre sembrés als quatre vents felicitat. Era grasseta, ara és primota. Sabia de lletra, ara ha tornada a la incapaç infància. Aristarc, la vostra vida ensems ha tocat fons, el fons opac d’un carreró orb, d’un budell sense esfínter, un apèndix infecte, feixuc, carregat de femta; femta fluorescent com ídola amb halo; cal desempallegar-se’n de mantinent; altrament, tindràs a les mans, per omissió, una occisió.<br><br><br /><br />Veig que llambregues bruscament cap on sóc rere el vidre que m’engabia. Quina no te’n rumiaves, tu amb el teu somriure? Quin crim nou no volies perpetrar, amb les estisoretes d’esporgar, damunt aquell llorer impertèrrit? Volies toldre’n cap branquilló vital, volies fer’n rajar la ferruginosa saba? Te n’estaràs. Els meus ulls t’espien, rellueixen com flames de venjança.<br><br><br /><br />Ah som-hi. L’hora baixa. Ara novament es propel·leix sense gaire esforç cap a ca vostra la gentada convidada a la festa del vespre. Eh com tots plegats vénen contents, somrients, agraïts, a xocar-la amb tu, alhora que, qui més qui menys d’estranquis, o potser d’esquitllèbit, s’esguarden, de cua d’ull doncs, malfiadament, la palplantada, cascú, o gairebé, amb aire càustic, crític, mes alhora caut, com si es temés per part d’ella l’estirabot, la pasterada, de cap sobtada maltempsada; amb ximplets així mai no se sap; uh com diuen delicadament que et planyen, jatsia que admirant-te encar més per la teua fortitud; quina cara fan alguns d’enuig, de fastig, davant la malalta; n’hi ha qui t’expliquen vinyetes de tires de ninots, escenes de pel·lícules, falòrnies de diari o de revista, de ràdio o de televisió, on hom contava qui sap què d’estratagemes molt efectius, d’intuïcions de psicòleg, és a dir, de tocat del bolet, de follies de científic fal·laç, cobejós, àvid, sobre remeis o antídots contra tanta de condemna com has tinguda la dissort que et toqués: d’haver de viure amb aquest espantaocells, aquesta llonza, tòtila, tanoca, sense solta ni volta, insípida, sense expressió facial, pitjor, com qui diu sense fesomia, llas!<br><br><br /><br />Veig que t’has mudat. Veig que portes tres o quatre no gens ostentosos diamants a la corbata. Veig que et fas el tímid, amb el teu somriure més cusc, humil, davant les constants adulacions. Veig com balles amb les bruixes. Com beus, rius, amb els bruixots.<br><br><br /><br />S’esvairan amb l’albada, guarits potser, els pelegrins; hauran d’esquivar, al jardí, al mateix indret, com capella remota, enrunada, de deessa oblidada, l’estàtua distant de la teua dona, pixada ara per gebres, pluges, calabruixes, nevades, rosades. Amb por passaran, no gosaran pas enfellonir amb cap acte ni comentari matusser, o poc apropiat, l’oracular figura; no se sap mai, no fos cas, qui vol d’antagonista tampoc cap ídola intrèpida?<br><br><br /><br />No són tan primmirades les vespes, les abelles, les serps, els gossos rabiüts. A uns coneguts expliques, amb un somriure angèlic, que els estigmes que duu na Dafne als clots de les mans li apareixien com qui diu miraculosament, en acabat d’un període encar més perllongat que no era habitual de petrificació a la intempèrie. Qui sap si volia moure’s enmig de la nit contra la tempesta, els llamps, mes els tendons garratibats li ho impedien. Era possible que l’estàtua s’hagués llavors, en la seua colossal impotència, enfonsades les ungles als clots; probable fóra aleshores així mateix que l’endemà vespes hi fiblessin, atretes per les nafres, els gossos carnívors atrets per la ferum de la sang hi clavessin mossada, o les serps, les guineus, cada ferotge animalot adelerat per a tastar-hi, vehement, exacerbat, ebri.<br><br><br /><br />Tothom accepta les brutals pietats, coratjosament. A tots ens toca patir, patir de ferm, tard o d’hora; a vós, Aristarc, us ha tocada portar la creu durant un martiri d’itinerari, d’horari, molt més escabrós, abrupte, llarguerut, intricat, dilatat, que no als de més dels mortals. Amb quin glaç de gràcia suporteu tant de suplici, sense ira, sense el més petit enfosquiment d’amarguesa a la perifèria del vostre resplendent, pregon, higiènic, somriure. Amb mal de queixals de més a més!<br><br><br /><br />Tanta de vàlua, plusvàlua, buidada al teu davant (com qui desembossa una bossa de palters de gos al replà davant la porta d’una casa en acabat de trucar-hi perquè el llogater, en treure el nas, trepitgi la merdegada) l’entomes sense aviar cap ganyota, estoic; no, tant d’abocament d’orqueria, d’oradura, anc no et treu de polleguera, no et fa dibuixar cap rictus de dubte entrellavis, no et fon ni bri la brillantor del somriure. Sempre, diguin el que et diguin, per exagerats que siguin els llagots, t’hi rabeges, com el cuc decadent qui es rabeja als budells del moribund, sense adonar’s que, mort el moribund, amb el mort cremarà ell també a la pira imminent.<br><br><br /><br />Què tanca el parèntesi del teu somriure, Aristarc? Són les teues celles, quan s’alzinen mortalment sorpreses, el parèntesi obridor? Et quedaràs amb un pam de nas, el nas que, perennement entre parèntesi, ara esdevé llarg, massa llarg, massa conspícuament llarguerut, inacabable, com trompa insostenible, com trompa que s’estrompa, quan na Dafne mori, l’hagis de cremar, de colgar, n’hagis de sentir els panegírics, les absoltes, les elegies inspirades més per na Nèmesi que no pas na Cal·líope, quan tu, sense cessar, continuaràs somrient? Et prendran per boig? Et prendran per l’assassí? El teu somriure et denunciarà. El teu somriure serà la teua pèrdua. Ho perdràs tot. Potser no pas el somriure, mes tot altre sí: la credibilitat, la cort de babaus qui et rondaven, la propietat que et permetia no fotre re, la pell.<br><br><br /><br />Sents el teu cor batre com el d’un espadatxí enmig d’un duel? Quina por nova, oi? Et veus cadàver on en veies na Dafne. El cadàver de na Dafne és ara el teu! El seu duia aquells estigmes d’infecció, de sobrepuig endanyats per les bestioles, a les mans; el teu duu l’estigma delator: el teu somriure gravat, esculpit, perforat, a la pedra indeleble del teu visatge empedreït.<br><br><br /><br />Cada cadàver adopta la posa perfecta, la posa perfecta del profeta, car cada cadàver és profètic, infal·lible. Cada cadàver profetitza la mort. Ja hi som. Esguarda’t la dona, ja estàtua, ja cadàver petrificat. Estàtua sagnant, li sagnen els estigmes causats per les teues estisoretes d’esporgar. Damunt la neu les gotes de sang hi escriuen els teus queixals corcats. La neu somriu amb els queixals corcats del teu somriure, Aristarc. Tothom sap ara (perquè ho sé jo) que ets tu qui l’ha morta.<br><br><br /><br />Aquest llambrec obscè, maligne, que obliqües cap a la finestra d’ençà de la qual t’he anat filustrant, només em fa més vigilant. Et tornaràs ara que saps que tot és a frec d’ésser descobert genet nocturn, compulsivament cercant l’amagatall llunyà. Mes serà la mateixa nit on amb aire despreocupat faré caure un armari que esportelli la finestra, s’hi estavelli, l’esberli, esbocini. El terrabastall despertarà totdéu. Ho amanirem, mai més tan estridents, els gossos. Els sempre porucs, escaguissats, humans sortiran armats, renegant llordament. Algú n’ha estrebat el tap, el dipòsit de les immundícies vessa com allau de fi del món. A tots ens esclaten les pupil·les; sonen els trets en la foscor. Quan el rebombori haurà al capdavall minvat et trobaràs, cos mossegat a tesa per ferramentes d’inics gossos furients, lligat amb cordes no gens balderes. En l’eixordador silenci d’ara beuran vodka els caçadors. Els gossos ens lleparem els llavis: somriuríem avui si n’haguéssim mai après.<br><br><br /><br />Passada la gresca grossa, no seré jo qui t’oblidarà, Aristarc. Vindré a pixar-te’m; seré el teu cortesà més llausanger, el més fidel, el darrer. Els meus escarafalls seran superiors als de les àvols, malicioses, bones ànimes qui et venien a coldre perquè els érets, en la teua freda crueltat, model, exemplar. Vindré a pixar-te’m enmig del cofoi somriure que et penjarà com un desenemic de l’ungla escrostonada de la carota. Feixugues àncores de les meues ungles te l’estriparan; les meues ungles, sotmeses a rancuniosos desentortolligaments de músculs finalment estorts, hi inauguraran distorsions grotesques, insinuacions d’estigmes adventicis, sense cap vàlua moral, mística, material. Tothom qui somriu per no re en aquest món monstruós es mereix això, pitjor.<br><br><br /><br />Pàmfil merdós, com t’esborraré l’estigma que no em deixa viure, que em manté presoner! Si això continués com ara, em prendrien per boig! M’assassinarien. Ja ho deuen dur planejat. Per culpa teua, cara riallera, cara on em llenç a arrencar’n l’odiada màsquera còmica. Qui somriu m’avalota el cervell, qui riu me’l fa bocins; bocins d’enlluernadora guspira amb enfollidor espetec; com els del vidre que l’armari, encoratjat pel contrapès del meu cos, quan s’esbocinarà.<br><br><br /><br />Jo qui no ric ni menys somric sí que m’hi veig concernit, pel joc omnipotent de l’existir. Jo sí que vull ésser famós, anomenat; per clàssics, humanistes, literats, fet paradigmàtic heroi. Seràs tu, el teu maleït somriure, el vehicle del meu protagonisme. Descobriré l’assassí, tothom m’afalagarà, però mai no els somriuré. Diran els articles, els llibres, els documentals a tot monitor: <i>ningú com ell qui estergeixi, incidental quadrúpede, ningú qui calqui més perfectament la Universal Virtut on tota matèria s’hauria d’emmirallar</i>. Diran, mes mai no somric ni menys els somric, esbombaran, bordaran, ganyolaran de tot micròfon: <i>drama pastoral entre els cerfulls, tragèdia benestant entre els gessamins; l’infinit, indefinible, escàndol del propietari sempre somrient resolt, definit, sobresegut, pel gos més incisiu</i>.<br><br><br /><br />La guarnició se’n farà creus: <i>aquest gos, a intervals prou freqüents, sobrepassa en lluc de fi alquimista no pas els de més ans tots els del poble baix, sovint àdhuc els savis més dissimulats. En sacra obstinació sobreïx la massa. Deu pagar deures d’amenaçadores pregàries a deesses ocultes, enigmàtiques, qui imparteixen el més maligne seny als qui s’ho guanyen. Ell s’ho ha guanyat; enlloc no trobareu més agut analitzador; de la irrellevància del tarquim un jorn s’aixecà la matèria; esdevingué amb els anys les diverses meravelles: ganyes bategoses en sucs d’estanys corrosius, éssers arboris més tard amb acerbes fàneres fornits, ah, asimètrics fòssils, l’estesa d’exuberants pretensions d’un material que estrafà tard o d’hora cada monstre imaginable; el fa d’antuvi predeterminada joguina, tot seguit extint mecanisme. Mes vet ací que avui deixarem d’imputar tota mena de crims a la matèria, aturarem de discutir’ns com incapaços gamarussos; reconeixerem per comptes que els gallets de l’essència, sempre amb el neguit de disparar sense cap ni centener, un cop de mig a mig l’han encertada! Aquest espècimen d’unitat cel·lular donaria un rampeu a qualsevol déu o deessa per poderosos que fossin. Els veuríem en duel, avançaria el gos amb freda intenció, no minvaria pas la seua estatura, ans altament augmentava, fins que la divinitat s’acollonia, car era l’adversari massa despietadament ferotge, la seua ferramenta feta per a la destrucció més absoluta</i>.<br><br><br /><br />Beuran vodkes els caçadors exhaurits. Garlaran del cas mentre els gossos assentiran a llurs peus. Tu seràs lligat al peu del roure dels rabiosos elements de la pugó qui ara davallen esveradament, amb esquírria òbvia. Me t’atansaré amb peus de coixins, em llençaré a la teua carota oiosa. El teu cap fet carnús que tinc entre les potes estrafarà l’esfera de n’Urània, l’Última Urània qui no es casarà mai, qui no patirà les noces revoltants de la sempiterna ganyota congelada al firmament fosc del teu vult estòlid, amb la teua boca corcada, on tot pampallugueig és mort. Amb n’Urània amb el teu cap entre les seues grapes, només ets ninot de drap ensangonat. El darrer dia de l’univers se t’esbalçava damunt, t’esclafava sense remei. Cada os del teu cap mal rostat, nyaufat, pitjor que el de cap fòssils entre esquists. Les meues estrènues urpes, per l’exerció amb artells amfibòlics, han fet del teu cap de ninot fallit, bolic de drap sollat, de sang, de tendrums, de limfes; el teu cap fastigós és ara un cap de mort més fastigós encar.<br><br><br /><br />Ah el goig, doncs. Ja no tens a la cara aquella repugnant tara que m’obsedia fins a la bogeria, maleït Aristarc del somriure fix. Ja no tens sinó el que tens: un cap de carn, un cap de carn a mig cruspir. Bub, bub-bub, bub!<br><br><br><br><br /><br /></p></td></span></span></center></font></tr></tbody></table><br /><p></p>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-45814492279222557112008-09-11T16:08:00.000-07:002008-09-11T16:10:54.294-07:00Verdura XXVII<p></p><br /><br /><br /><table border="20" bordercolor="#aaa555" BGCOLOR="#fffff1" cellpadding="8" cellspacing="6" width="99%"><br /> <br /><br/> <tbody><tr><br/> <td><br/> <br /><p><br /><font color="#000000"><center><span style="font-size: 130%;"><br /><br /><span style="font-family: georgia;"><br /><br><br> <br><br><br /><br /><br /><b>N’Aristarc Verdura, viu (no; mort) (27)</b><br><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><br />Li demanaren a n’Aristarc com s’ho feia (eh?) per a encar ésser viu, i no pas aitampoc gaire xerec, als 126 anys i mesots i tot.<br><br><br /><br />Va contestar, amb veu de corifeu qui adés xeriqués i ara bramulés qualque peà (ok?) heroic:<br><br><br><br><br /><br />“<i>Doncs així (cavà?)<br><br />Per la virtut de saber tindre<br><br />Generosa dona.<br><br><br><br /><br />En xerric i en xarrup<br><br />Tantost arriba<br><br />Durant cinquanta anys i pus<br><br />De benaurada vida connubial<br><br />(Dels 18 als 68) (fa?)<br><br />Tantost arriba (ca?)<br><br />I m’estenc a terra<br><br />Boca amunt i expectant<br><br />En xarrup i xerric<br><br />Elixir<br><br />Elixir<br><br />Elixir...<br><br><br><br /><br />Elixir de dona<br><br />Per mant amant ultramascle<br><br />Suara just cardada<br><br />Arriba tantost<br><br />I se m’eixarranca<br><br />M’encavalla la cara<br><br />Mentre sa tendra font suau<br><br />Dolçament i un pèl agra<br><br />Raja<br><br />Raja<br><br />Raja...<br><br><br><br /><br />Font de saluts<br><br />En bec i en xarrup i en xerric<br><br />I mai no me n’ujava<br><br />Raget llefiscós<br><br />Glopejava’n garrafes garrafes<br><br />Lleterades d’altri<br><br />Generosa dona</i>.”<br><br><br><br><br /><br /><br /><br />Els de més dels periodistes romanguérem un bri empegueïts, sobretot les periodistes dones – mes no pas la meua dona, periodista. Fou ella qui féu, amb una ungla corcada d’harpia assenyalant-me:<br><br><br /><br />–Mon marit, us el guaiteu; i compadiu-lo. Pateix dels reguitzells de gams coneguts i per conèixer. Part de dalt malament hi filustra (pam de vidre cada ullera, ah?), i les cames li fan figa, i el rosega part de dins mant cranc; arnat té mant òrgan; què us diré, la tira. Per fi (m’enteneu?), escaugeu que hi guanyaria belleu si li aplicava el mateix vostre tractament, abans no se’m mori com se us morí la dona, jo qui li só muller diguem-ne si fa no fa aimada?<br><br><br /><br />–Tu, noia, ecs! Segur que el cony et put. Veig que ets escarransida, fumadora, intel·lectual, política, nerviosa, entesa en temes internacionals i plena d’apassionades opinions psicològiques, sociològiques, generals. No m’amorrava al teu cony, ni (per descomptat!) no recomanava ningú d’amorrar-s’hi... i menys encar qui periclita malicós, com ton marit, qui tothom plany (per causes vairs (oh?), vairs com els veires tornassolats dels antics tsars. A part (és clar!) (jotfot!) (ací rau la llebre!), a part que qui trobaves que s’abellís a cardar-se’t! Del llord roí aparell vulnerant que deses a l’entrecuix quins verins no se’n deuen desprendre (fuig-me, cavà?), ni pervinc a bleixar de gust, per l’ofec amb què em fereixen; ah, mos delicats lleus; ah, mes freixures constel·lades!<br><br><br /><br />Com s’arrapava el pit, molts hi correguérem.<br><br><br /><br />–Per benastrugança –va dir, amb un filet de veu– cap de vosaltres, sapastres repòrters, no s’escau d’ésser metge. Els metges només hi són per a fer’t bocins. El que em cal és cap astrònom amb la seua lot que enllumena, a la punta la fava dels bons telescopis, els fragosos, ullprenedors cràters dels astres més obscurs. Aquell remei sempre m’ha dut al cagar fi.<br><br><br /><br />–És aqueixa una altra recepta per a la supervivència? –ja demanaven els entrevistadors més eixerits.<br><br><br /><br />No sé pas quina altra savietat no anava a amollar el reverit centenari. Només sé que aleshores la meua dona, infernal, se li fotia damunt, claferta d’assassina rancúnia, i...<br><br><br /><br />Ja ho veus tu, els vuits periodistes enfilats en sengles vuit cadires car ens fa mandra i segurament fàstic d’ensangonar’ns amb sangassa. La calma, sense ones, i segurament superficial, inundació estesa a pèrdua d’horitzó – no sols s’estén la sang que li vessa al bon Verdura per la cambra on érem, ans s’estén així mateix pel corredor, i al menjador, i, enllà de la porta d’entrada, al prat part davant la casa, i enjondre, qui sap fins a on. I la meua dona, qui amb les seues ungles d’harpia, perquè n’Aristarc Verdura li havia dita la veritat del seu cony pudent d’intel·lectual escarransida per cap mascle i menys ultramascle mai desitjat, li havia toltes i segades caròtides i jugulars, i les venes i artèries a les cuixes i a l’abdomen, i les de les cames àdhuc, i ara la veies com s’allunyava bo i traginant, carregada fins a la coroneta, quadres – quadres polits o pispats a l’ancià quasi escolat, arrencats de les parets daurades, quadres de mestres antics p’en Verdura espigolats per les ciutats europees més cultes, mentre, artístic, flairant els aires subtils, esperava amb candeletes el retorn de la seua dona, diplomàtica d’upa, el saquet miraculós de la seua vagina reblert dels màgics lletovaris que eren les ben amanides lleterades dels caps grossos més baronívols, i no cal dir els goril·les més ben plantats i menys marietes qui vigilaven que cap sa anarquista no els violés.<br><br><br /><br />Fotografiàrem el cadàver reduït del llegendari Verdura i esperàrem que amb llaguts de goma damunt la sang no ens rescatessin al capdavall els serveis de rescat.<br><br><br /><br />Després me’n recordo com hi fruïa i amb quina elació – car segur que aquest cop, per assassina i per lladra, les autoritats m’alliberaven de la meua dona gens atlètica ni cardaire, i de cony pudent per a pitjor martiri – amb quina elació i fruint-hi, dic, no me’n record com caminava, i lentament; lentament, rai. Car, feliç i contingut, has de caminar lentament – que tothom se n’adoni que vincles el caparró desinteressadament en reconeixença de cada cara. Potser no viuràs tants d’anys, amb la dona a la presó, o (mills, vós!) vidu, mes què hi farem si dones generoses, com la de n’Aristarc Verdura, de cony multi-usat i flairós, se’n crien en est món de reprimidots no gaires, o en tot cas no pas aitantes (prou et dic) (ai, llas) com caldria.<br><br><br><br><br /><br /></p></td></span></span></center></font></tr></tbody></table><br /><br /><p></p>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-31906779850280320542008-06-29T12:27:00.000-07:002008-06-29T12:29:54.357-07:00cal donar a "la realitat" el benefici del dubte, pobrissona, i tard o d'hora l'endevinarà<p></p><br /><table border="9" bordercolor="#555ccc" BGCOLOR="#f5cfcc" cellpadding="8" cellspacing="6" width="99%"> <br /><br/> <tbody><tr><br/> <td><br/> <p><font color="#111111"><center><span style="font-size: 130%;"><br /><span style="font-family: georgia;"> <br><br><br><br><br /><b>Katalonien, Katalonien über alles, über alles in der Welt</b><br />...<br><br><br />Danke Deutschland, für das liebe Geschenk!<br><br><br /><br />...<br><br><br />Tots els Catalans som avui Alemanys!<br><br><br /><br />...<br><br><br />Del Canigó fins al Montgó, de la Tet fins al Segura, tots els Catalans exultem!<br><br><br /><br />...<br><br><br />Mercès, Alemanya, tinc l'ànima encesa,<br><br />Mercès per aquesta acomplerta promesa!<br><br />Mercès, Alemanya, per aquest regal!<br><br><br />...<br><br><br /><br />Danke Deutschland, meine Seele brennt!<br><br />Danke Deutschland, für das liebe Geschenk.<br><br />Danke Deutschland, vielen Dank!<br><br><br /><br />...<br><br><br />Vielen dank, Deutschland! <br><br><br />...<br><br><br />Wir, das Katalonische Volk, sind alles heute Deutsch geworden.<br><br><br /><br />...<br><br><br /><br />So... Lass' uns singen denn "<i>Katalonien über alles...</i>"<br><br><br /><br />...<br><br><br /><br />Katalonien, Katalonien über alles,<br><br />über alles in der Welt,<br><br />wenn es stets zu Schutz und Trutze<br><br />brüderlich zusammenhält.<br><br />von der Tet bis an die Segura,<br><br />von der Canigó bis an den Montgó,<br><br><br />...<br><br><br />Katalonien, Katalonien über alles,<br><br />Über alles in der Welt!<br><br><br /><br />...<br><br><br />Katalanische Frauen, Katalanische Treue,<br><br />Katalonische Wein und Katalonische Sang<br><br />sollen in der Welt behalten<br><br />ihren alten schönen Klang,<br><br />uns zu edler Tat begeistern<br><br />unser ganzes Leben lang.<br><br><br />...<br><br><br />Katalanische Frauen, Katalanische Treue,<br><br />Katalonische Wein und Katalonische Sang!<br><br><br /><br />...<br><br><br />Einigkeit und Recht und Freiheit<br><br />für das Katalonische Vaterland!<br><br />Danach laßt uns alle streben<br><br />brüderlich mit Herz und Hand!<br><br />Einigkeit und Recht und Freiheit<br><br />sind des Glückes Unterpfand;<br><br><br />...<br><br><br />Blüh im Glanze dieses Glückes,<br><br />blühe, Katalonische Vaterland!!!!<br><br><br><br /><br />...<br><br><br /><br />und so weiter...!<br><br><br /><br />...<br><br><br /><br />La qüestió: Celebrem-ho, companys!<br><br><br /><br />La qüestió: Esclat de joia a tota Catalònia!<br><br><br><br /><br /><br />....<br><br><br /><br /><br />Car quan l'enemic perd, la delitosa schadenfreude s'instal·la; tots els epicaricacs treiem el pit, nus ans heroics ans èpics en el triomf, i en la nostra dolça epicaricàcia ens rabegem, ço és: <b>ens en fotem del mort i sobretot dels qui el vetllaven...!</b><br><br><br /><br />El mort és aquell patafi franquista que els més desgraciats encara en diuen "epana".<br><br><br /><br />Els pàmfils capsdemerda qui vetllaven aquell corrupte mort més podrit que llur ídol, el franco podrit, són tota aquella tragitada repugnant dels pseudointel·lectuals nostàlgics dels temps pitjors qui ens vol per sempre més franquistes, parlant en franquista, en un món d'horror franquista. D'ells ens en fotem, en ells ens hi caguem. Colgats de merda en llur racó infame de canfelip castelladre, esperem que s'hi morin d'ofec i no ens calgui doncs ja veure'ls ni sentir'ls mai més...!<br><br><br /><br />Mes de moment, som-hi, som-hi, gaudíssim, immensos, de l'instant gloriós, on els Catalans som encar més grans!<br><br><br><br /><br />...<br><br><br><br />...mana..? Em diuen que sóc un sòmines... Que el partit encar no s'ha jugat... I replicaré que sí... que al meu cap fa anys que s'ha jugat i que sempre hi han guanyat els bons... i hi han perdut els cagots!<br><br><br /><br />Els cagots no hi guanyaran mai!<br><br><br />...<br><br><br />(Est colp no hauré pas de fotre l'article celebratori al cabàs. El ficaré abans d'hora, i au.)<br><br><br />...<br><br><br />És clar... Podria posar-ho tot al condicional... <i>La qüestió és que si l'enemic perd: Celebrem-ho, companys!</i><br><br><br /><br /><i>La qüestió és que si l'enemic perd: Esclat de joia a tota Catalònia!</i><br><br><br /><br />Mes me n'estic... No hi ha condicions de pseudo-realitat que valguin... El que compten són els sentiments i els desigs... I si "la realitat" s'hi ajusta, millor... I si "la realitat" la caga, això rai, cal donar a "la realitat" el benefici del dubte, pobrissona, i tard o d'hora l'endevinarà.<br><br><br />...<br><br><br />De moment, trempéssim per Catalònia.<br><br><br /><br />Mai no ens n'ugéssim, per Catalònia, de trempar.<br><br><br /><br />Est és mon missatge d'esperança, companys.<br><br><br><br /></p></td></span></span></center></font></tr></tbody></table><p></p>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-54420772728930763552008-06-19T11:16:00.000-07:002008-06-19T11:23:15.058-07:00cançó: "sem de l'académie..."<p></p><br /><table border="9" bordercolor="#f5f5f5" BGCOLOR="#f5cfcc" cellpadding="8" cellspacing="6" width="99%"> <br /><tbody><tr><br/> <td><br/> <p><br /><font color="#111111"><center><span style="font-size: 130%;"><br /><span style="font-family: georgia;"> <br><br><br><br /><br /><br /><br /><br />cançó: "<b>sem de l'académie...!</b>"<br><br><br><br><br /><br /><br /><br />"ai, aimia... sem de l'académie... sem decrèpits espantalls qui només sabem repetir... mentre el paperet els elements pas fonguin... amb la nostra boca desdentegada i sempre badada i claferta de mosques... amb la nostra llengua llefiscosa de llimac qui tot el que diu és moc... el que hi ha escrit al monçoneguer cartellet de trucalembut que hom ens ha penjat amb un imperdible rovellat i perdut... als pudents irrisoris parracs... i hi diu que sem... que sem... que sem immortals, immortals... immortals i morts... morts i empallats... i hi ha qualcú qui la cagava, i s'oblidava de colgar'ns!<br><br><br /><br />"sem morts de mena... i només el bellugueig de la vermina... les mosques... els polls... els escarbats merdissers... les larves i virons sarcòfags... els cucs i corcs qui es nodreixen de les necrosis i podrimeners... només la vermina... només la vermina... ai... ai, aimia... només el bellugueig de la vermina... ens ofereix l'aparença que sem vius... vius... mig vius... vivets... car és ver que sem... sem morts i malempallats... sem morts, i qualcú la cagava i s'oblidava de colgar'ns...<br><br><br /><br />"i en la mort el nostre malson... i en la mort de l'immortal podrit i malcolgat... el malson... el malson... és que mai tornés qualque acadèmia de llatins... togats... elegants... gramàtics... savis... eloqüents... i ens etzibés al nas ragut pels corcs i als ulls buits que rosegaren corbs i ara puces s'hi lloguen cadires i hi fumen pudents pipes... ens etzibessin al vult que se'ns desintegra en polsims de verí... ens hi etzibessin els saberuts llatins... ai no... ai no, aimia...! que ço que parlàvem no era altre que vil patuès del llatí... merda d'académie!<br><br><br /><br />"vil patuès del llatí... car això cou i nafra... nós qui ens pensàvem ésser tan sublims... i ara els llatins ens esclafen... maleïts llatins qui juguen amb avantatge... ells tan clàssics i assenyats, i clars i catalans, i nosaltres femtes tarades i cossos podrits qui no escriguérem sinó balbuços ineptes i garbuixos inintel·ligibles de què de pus en pus ningú se'n cura... car a què treu imitar el llatí en llengua obscura...?<br><br><br /><br />"sem els de l'académie i no tenim ni amb què fer pipí... car se'ns podria l'adminicle com l'imperi se'ns podrí... tararà tararà tararí... només sabem repetir sens veu... amb boca badada de cadàver enlleït qui la vermina fon fins fer-ne polsim de verí... allò que diu el cartellet per la pluja i els vents rebregat i deslluït... que sem... que sem... immortals... els immortals de la bajanada... els immortals de la... bajanada... primer que ningú llegí... i ara que ningú comprendria... escrits en llengua que nasqué morta... ai, aimia... vil patuès del llatí!<br><br><br /><br />"ai... ai... els de l'académie... en mossegàvem de pus grossa que mai pas pus serem capaços d'empassar'ns... ens n'engargussàvem... ens n'escanyàvem... en vomitàvem el fel de la desfeta... i d'això visquérem darrerement... només de fel... i agres i amargs ens podrírem pus lletjament encar... i amb els ulls de la tímida consciència això veiérem... l'heroi acomplert qui s'atansava... i d'això en fórem acollonits si collonets ens haguessin mai romasos pas raguts encar... carrinclonament esglaiats... pobres cadàvers esbalaïts... de qui vingués bravíssim a escombrar'ns les cendres ignares qui sem... i ens temem doncs molt que qui ve i ja n'ataüllem l'ombra colossal... autèntic forçut gegant amb la forca de la revenja trempada com vit de banyut obelisc... sigui pas gaire despietat amb els monuments que sols s'engrunen... només li caldria pus tost bufar...<br><br><br /><br />"ai... ai... que pas ens faci mal gaire... bufa només, l'heroi qui véns, car s'esbalça sola... ai, aimia, l'académie... l'académie periclita... tot s'ensorra... la france fout le camp... a l'ombra del vindicant tot esdevé pols verinosa que s'escampa com abrasiu delidor... car qui vindrà tost... heroic... clar i català... com vell clàssic llatí... i amb el bastó erecte de la nèmesi tranquil·la... molt ens temem que potser ens bastonejarà... matalasser fi i amè, i afí a les amenitats del poble jove i despietat... fins que serem matalàs de corquim verinós que el vent dels segles escombrarà fins a pas jaquir'n memòria... memòria... memòria... poseu'ns-e de nas una safranòria... car tampoc ens han romasos nassos... i llongs que els teníem de monçoneguers inveterats... poseu'ns-hi safranòries i albergínies, i, per ulls, ous covarots i pixacans... car sem els nous albardans...! els nous albardans del món dels morts... sem els de l'académie... ai, aimia... els albardans dels pregons despits... els immortals podrits!" <br><br><br><br><br /><br /></p></td></span></span></center></font></tr></tbody></table><p></p>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-25539396824265218242008-05-05T20:48:00.000-07:002008-05-15T22:51:23.049-07:00Verdura XXVI<p></p><br /><table border="20" bordercolor="#aaa555" BGCOLOR="#fffff1" cellpadding="8" cellspacing="6" width="99%"> <br /><br/> <tbody><tr><br/> <td><br/> <p><br /><font color="#000000"><center><span style="font-size: 130%;"><br /><span style="font-family: georgia;"><br /><br><br> <br><br><br /><b>Aristarc Verdura, mort (26)</b><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><br />Ha emigrat del Matarranya a la capital, i el xiquet Aristarc hi ha feta fortuna. El veuríeu baixar i pujar per la Rambla de Barcelona damunt peus tan lleugers i feliços que semblen rebotre sobre les rajoles com pilotes de ping-pong. S’havia passat un cap de setmana sencer als bars – havia entrat al primer amb uns amics, les noies qui s’hi atansaven eren totes desvergonyides. T’agafaven la cervesa, hi endinyaven un glop, t’agafaven els entrants o els llevants que tenies davant, hi ficaven l’urpa i remenaven amb llur ungles d’harpia plenes de qui saps els mals. N’Aristarc se’n reia, mes ja no tocava aquella cervesa de broc endenyat ni aquell àpat ara abillat amb microbis malignes. En acabat els companys se n’anaren i el xiquet romangué rondant bars. Dissabte es tornà diumenge. La gernació de perduts no minvava pas. I llavors tingué l’idea: treballar al capdavall no era tan mala alternativa a aquella disbauxa blana, degenerescent.<br><br><br /><br />Tornà dilluns a l'impremta on treballava, digué a l’impressor en cap que amb els seus guanys voldria fer imprimir aquelles postals de tres mides, mida butxaqueta de dalt de la jaqueta, mida butxaca del costat, mida més grossa, de luxe. Els colors foren rosa i groc, les inscripcions a dins foren desigs de felicitat fets rimar per ell mateix. Car als bars s’havia tornat poeta. Tota aquella carn fastigosa el va espiritualitzar de cop i sobte. De postals en va demanar tantes com el seu sou i estalvis podien pagar. Tres-centes per mida.<br><br><br /><br />Les dugué en paquetets de vint-i-cinc a quioscs i llibreries. En un mes les havia venudes totes. Amb els guanys n’encomanà de noves. Afegí el blau cel i el verd de prat als colors. Va escriure a Vall-de-roures convidant el pares a Barcelona. Els ensenyaria els monuments. Gloriosa capital.<br><br><br /><br />Anaven els tres en autobús. Els pares en dos seients a l’esquerra. N’Aristarc en un seient a la finestra, a la dreta. Pujaven cap a Montjuïc, crec. Diagonal amunt. Tot d’una l’autobús relliscà. No anava gens de pressa, mes relliscà i es tombà cap a la dreta, caigué feixugament damunt unes finestres. El soroll fou mínim. Ningú no esgaripà. El silenci era complet. Part de l’autobús, al cantó dret, s’havia falcat a una finestra d’una casa tota de ciment. Quatre passatgers, entre ells n’Aristarc, havien tinguts llurs cranis netament esclafats. Els altres, tothom il·lès, ni una esgarrapada enlloc.<br><br><br /><br />Eixiren dels cellers unes treballadores. En veure els caps esclafats esgariparen com maleites posseïdes. Ara hi arribaven amb estrèpit els sapastres bombers. Tot hi era sorollada per no re. Els pares de n’Aristarc eixiren per la porta obliqua amb dos botets. En Brauli i na Dorotea eren tots plors: els sanglots muts els duien gairebé a ofec.<br><br><br /><br />Els bombers destralegen l’autobús, els infermers s’enduen en precàries llitotxes els quatre morts en ambulàncies d’enrenou. Demanà a un guàrdia na Dorotea: “On s’enduen l’Aristarc?” El guàrdia li va dir: “Circulin, circulin”, i li va etzibar una espenta. En Brauli hauria mort el guàrdia amb l’escopeta, li hauria clavat un tret al clatell, com si el guàrdia fos estat un gos inútil i perillós. Mes venien a la capital desarmats. I ara se’n penedeix. Li puja la sang en un enfit d’ira. Pel sangfoniment al mareig. Trontolla a caire de vorera. L’hauria mort com un gos xarnec, i damunt li hauria esclafat amb la bota el cap com un escarbat, de qui la sànies duu a basca. Li creua per la graella tremolenca i esfilagarsada del cervell l’intuïció que no passa el mateix amb els homes. Com es que mataries sense recança, i àdhuc amb un cert goig amarg, els més repugnants capgrossos, com ara els borbons, els capitalistes, els imperialistes, els mitgesmerdes uniformats...? – i et sabria greu de matar, i probablement te n’estaries, qualsevol indefens inofensiu pòtol...? Mentre que amb els gossos és diferent; tot i que un gos és un gos, sempre fa més cosa tanmateix de fotre un tret al cap d’un gos de raça genuïna, amb com se’n diu, amb pedigrí, que no pas d’entaferrar-l’hi a un gos xarnec, i fa més cosa a un gos xarnec que no a un gos reganyós i malparit, bavós i fastigós, i potser rabiós, autoritari.<br><br><br /><br />“On duen els morts?”, demanà la mare a una dona qui plorava amb repel·lents escarafalls, i ganyolava amb esgüells d’“<i>Ai, reina, pobrissons</i>”, i s’estrebava els cabells, i era un home disfressat de dona qui de cua d’ull guaitava si en l’aldarull no podria fotre mà a alguna cartera o algun collar o almenys a alguna collonada d’home apol·lini i airós. “Em sembla que a l’hospital, a fer’ls l’autòpsia, és clar”, respongué sense dignar’s a prendre-li a la pobra pagesa perifèrica re.<br><br><br /><br />No saben pare i mare com anar als hospitals. Pugen a un taxi i diuen “<i>A l’hospital, si us plau</i>”, on el xofer, llord, simiesc, pretén ni acabar d’entendre’ls fins que no pretenen ells de parlar idiomes i tot. Els duu amunt i avall mandrosament i llavors accelerada i al capdavall els llença davant un edifici rònec, que par pus tost una presó o un escorxador. Els exigeix tots els diners que en Brauli duu a la cartera i els abandona entre lladregots, xurimangaires i torers qui sestegen estirats a la xamberga damunt escombraries i carronyes, tous i pudents com cagallons fumejants en la densa bovor de l’instint lleig, on de les penombres brollen de sobte urpes d’aufranys d’on pengen filagarses sanguinolents. Deixen en acabat d’una altra trista, revinguda, disbauxa, en Brauli en calçotets i violat part de cul, deixen na Dorotea amb potes d’animal mort penjant-li de cada forat. Aquell ensopit episodi els ha tanmateix exhaurits. Els torers tornen a jeure, llurs caps raguts a l’u on entre el rostoll brians supuren, llur fetges escapçats, llurs rots agres, llur pell un esgrogueïment de vòmit...<br><br><br /><br />Giravolten pel camp de runes els pares de n’Aristarc Verdura. Aüquen les papallones de cap de mort – <i>i què diuen de poètic? O és que delirem, Dorotea?</i> Què xampurreja la xicarrona – <i>deman-li a la falena que em xuclaria el brou blanc on em sura l’ull. Fuig, fuig!</i><br><br><br /><br />Dissortat Brauli, vora el riu de merda, cadàvers i verins, directament, un home se li atansa, caminant molt de pressa, se li atansa a acoltellar’l; li veu la mà cafida de carboncles i entre els dits erts com garfis el xi rovellat.<br><br><br /><br />Cau atuït. Una mà garbella cagallons de riu. Darrera cosa que albira: arpelles. Diu: Peona cap a mi el primer voltor. Llavors els ulls se li capgiren cavorques endins.<br><br><br><br /><br /><b>filaberquinant-hi doncs (per les esplugues rònegues, rasposes)</b><br /><br><br><br><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />abans el son la son<br><br />com abans la mort l’agonia...<br><br><br /><br />i la ranera el ronc.<br><br><br /><br />com en deia aquell magnífic carallot...?<br><br />“<i>morir..., belleu somiar...</i>”<br><br><br /><br />ronca el gènit a l’ampolla<br><br />fins que es trenca.<br><br><br /><br /><i>dolçament ara...<br><br />cap sorollet, no fos cas...</i><br><br><br /><br />fins que el ronc<br><br />com branquilló<br><br />que en trepitjar’l eixorivirà la bèstia...<br><br><br /><br />del son al crit<br><br />del son al crit<br><br />com del darrer alè a l’esclat.<br><br><br /><br />horror de la nit<br><br />horror de la nit<br><br />ronca el gènit de la terra<br><br />fins que el cràter<br><br />no en perboca a sanglots tota la sang.<br><br><br /><br />tota la sangassa congriada<br><br />als nítols de l’ésser<br><br />pregoneses avall.<br><br><br /><br />horror de la nit<br><br />del son al crit.<br><br><br /><br />[<i>on deu ésser el meu fill, tan sortós, tan feliç?</i>]<br><br><br /><br />volcànics exabruptes<br><br />laves als ulls<br><br />entre els espetecs galàctics<br><br />s’erigeix en el rot més agre<br><br />l’erupció del crit<br><br />que et trenca com si érets vidre.<br><br><br /><br />[<i>Dorotea? Nedes a treure’m d’aquest femer aigualit? La fortor t’ofegarà</i>.]<br><br><br /><br />n’hi ha tostemps per a llogar-hi cadires.<br><br><br /><br /><i>atansa-te’ns al déu</i><br><br />em diuen<br><br />i em mostren, fustot oblic grotesc, el tòtem:<br><br />escuradents frèjol, minsoi, per a les serralades.<br><br><br /><br />l’oligarca escanya-rals i cagamiques<br><br />voldria fer-nos-en veure de totes les colors<br><br />mes només en veiem de verdes...<br><br><br /><br />[<i>a quin taulell de marbre li obren els budells metges menjats per la curiositat?</i>]<br><br><br /><br />les fades xicarrones amb el caparró a tres quarts de quinze<br><br />són justament les qui decideixen les polítiques.<br><br><br /><br />buidor al·lucinant dels il·lusos qui arrabassaran les sitges<br><br />aquests manen?<br><br><br /><br />la pèrdua i el guany dels vots<br><br />l’estesa d’errors<br><br />l’estesa de roba bruta de qui els fru-frus<br><br />suggereixen les pors.<br><br><br /><br />[<i>n’Aristarc el dissecador li tallava la butza amb ganivets esmolats...</i>]<br><br><br /><br />l’enlairat l’estimben més fàcilment.<br><br><br /><br />millor enfonyar’s a les coves<br><br />on cal endinsar’s per estrets embuts agrests<br><br />empenyent i pitjant amb músculs heroics<br><br />de cuixes i panxells<br><br />braons i coll i esquena i muscle<br><br />runa i pedregam<br><br />fins que al capdavall de la runa esquerpa<br><br />hi ha el cadàver de l’infant.<br><br><br /><br />als mítings cal malfiar’s dels infiltrats<br><br />l’infiltrat acusa els altres molt impudentment<br><br />i fictament fa costat al més fort<br><br />d’amagat (perquè malgasta tot altri)<br><br />l’enlaira<br><br />perquè sigui més fàcil d’estimbar.<br><br><br /><br />o es fa passar per cagarrinós<br><br />i desperta la pietat dels altres<br><br />car ha de córrer a cada instant<br><br />a cagar, i fa poc oimés que se li va morir<br><br />la dona.<br><br><br /><br />millor enfonsar’s doncs a les coves<br><br />millor pujar<br><br />estimbar l’enlairat<br><br />i enfonsar’s en acabat dins les coves.<br><br><br /><br />[<i>la curiositat morbosa dels metges s’atura al cos qui es cruspirien adelerats</i>]<br><br><br /><br /><br />a ca nostra<br><br />ningú no hi enveja les figures<br><br />cascú hi fot prou: el seu paperet i au.<br><br><br /><br />els albardans i els futbolistes pagats<br><br />amb el que hom escauja que es mereixen:<br><br />en acabat de la funció o el matx<br><br />passen el bac verd fosc, de plàstic<br><br />(no fos cas que si fos de vidre es trenqués<br><br />i fiqués el terra ple de vidrets<br><br />i els dinerons virolats tots rodolant).<br><br><br /><br />ve el futbolista o l’albardà<br><br />potser somrient<br><br />passant el seu baquet<br><br />i els qui hi fórem els donem el que ens sembla<br><br />quelcom o altre<br><br />o no pas res<br><br />segons alfarrassàrem que ho foteren.<br><br><br /><br />“<i>què feu al vestidor...?</i>”<br><br />demana l’informador amb micròfon invariablement<br><br />i el jugador estel·lar somriu a la càmera<br><br />i respon invariablement<br><br />amb la múrria rialleta<br><br />“<i>sí ves, ens ensenyem els blaus<br><br />a les cuixes</i>.”<br><br><br /><br />sempre les mateixes grasses gracietes.<br><br><br /><br />[<i>ningú es cura d’escorcollar-li fins a les engrunes les butxaques</i>]<br><br><br /><br />am les figues com els bonics i vitals i eixerits<br><br />bolets.<br><br><br /><br />i espatll els rèquiems<br><br />amb sorollets com més anem més sòrdids<br><br />de cuc qui corca els fèretres.<br><br><br /><br />i dic als catatònics qui hom volia sebollir<br><br />dic als erts catalonis a frec tostemps <br><br />que hom no els colgui definitivament...<br><br><br /><br />“<i>catatònics catalonis!</i>”<br><br />els dic: “<i>sou vius!</i>”<br><br><br /><br />a les coves<br><br />a les coves!<br><br><br /><br />escriguéssiu-hi sempre en brut<br><br />sempre en brut<br><br />sempre en brut.<br><br><br /><br />[<i>un rodolí en cau – el darrer rodolí de felicitat per a les seues postals</i>]<br /><br><br><br /><br />am les figues<br><br />pesc amb dolces agres dents<br><br />les perles al fons de l’abís<br><br />l’abís flairós del cony.<br><br><br /><br />[“<i>bons desigs de culeig i sa non-non / al caliu que àdhuc les nimfes corfon</i>”]<br><br><br /><br /><br />als fèretres<br><br />les mil tonalitats enriolades dels vitals i eixerits<br><br />bolets...<br><br><br /><br />[“<i>per al flac cor i el verdet a les pàtines / cor ardit i baronívoles ànimes</i>”]<br><br><br /><br />no trec a cap sinó a mar.<br><br><br /><br />s’obren les aigües a pèrdua d’ull<br><br />i hi esclata el Solell<br><br /><i>ah qui fos<br><br />novellament<br><br />peix</i>.<br><br><br /><br />ah qui fos...<br><br><br /><br />novellament...<br><br><br /><br />peeeeeeixxxxxxxx...<br><br /><br><br><br><br /><br /><br /><br /></p></td></span></span></center></font></tr></tbody></table><br /><p></p>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-26575095444499946422008-05-02T19:12:00.000-07:002008-05-02T19:17:37.217-07:00Verdura XXV<blockquote><br /><br /><br /><br /><br /><br><br> <br><br><br><br /><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort (25)</b><br /><br><br><br><br><br />Eren unes criatures qui caminaven amb dos peus i la cua. I ara quin gènere els vendrem? <i>Haurem de foradar els pantalons i les faldilles part de cul que hi puguin treure l’apèndix caudal</i>, això consirem l’aprenent i jo.<br><br><br /><br />Hi havia membres de la premsa que el que volien saber sobretot no era pas com tractaríem el gènere, mes, exactament, quin gènere fóra el que vendríem als pistolers amb cua vinguts de fora. La conferència de premsa s’esdevenia en un rebedor ample com una sala de balls. Era de fet la sala dels miralls on fèiem desfilar les models. Musiques anconals. Ens tocàvem els colzes, l’aprenent i jo, alhora que ens dèiem baixet: “<i>I si ara els pistolers amb cua començaven de disparar a tort i a dret contra tots aqueixos repel·lents paràsits de la premsa?</i>” Ens en rèiem part dessota el nas. Altet, vaig dir: “<i>Hi ha llibres que els sastres emprem per a veure quina estofa convé més a quina pell. Veiem que els honorables forasters tenen una pell així mig de simi pelut mig de llangardaix. Sí ves, doncs haurem de trobar l’estofa més convenient. Per xo som tècnics del tallar i del palpar, i de l’afaiçonar i apedaçar. Ara, una pell pot tindre moltes de vides. Hi ha pells que hom es treu com muda o despulla, i hi ha pells que et traeixen i esdevenen plenes d’escates o d’arestes, o de brians amb dents i queixals. Parlant autobiogràficament, com a sastre acomplit, us puc dir que he romàs estabornit mantes de vegades per la com se’n diu, l’elasticitat i la mal·leabilitat i la capacitat de transformació de les pells dels diferents personatges llunàtics, marcians i andins qui s’atansaven a la botiga. Espècimens rarots d’allò pus. O àdhuc únics, sense parió. Ara, la gènesi de cada pell crec que determina en bona part quina qualitat s’annexionarà i com llavors farà el joc tant amb l’estofa triada com amb les influències dels ions llençats per cada cos altri, i pel que fa a bèsties de quin indret desconegut, vull dir, o agrer especialitzat, ah, no dic pas</i> Manel, mati’l, que a cada dàtil hi duu escàtil, <i>dic, vejam quin toc, i te’n don l’estoc</i>.”<br><br><br /><br />Com veien que m’empatollava de valent, ens van deixar estar.<br><br><br /><br />Gosaren ja acarar’s per comptes amb els pistolers. <i>Votarien per qui, a les presidencials que s’atansaven?</i> I els forasters es grataven els collons i a ditadetes gentils trametien els paràsits qui hi trobaven als paràsits de la premsa, i l’aprenent i jo en copsar-ho ens en fotíem un panxot.<br><br><br /><br />Com s’esglaiaven els membres de la premsa. Quina riota, ja dic. Car... Tantost els petits paràsits els aterraven a la pell, rere les orelles o rere les ulleres, o entre les calbes o a les mans, o escots avall o per les escletxes dels mitjons, com s’arrapaven els petits paràsits i com creixien, llurs cèl·lules incrementaven llur gruix acceleradament, les venes, el cor, els músculs, magnífic empelt tot plegat: <b>es tornaven monstres manifests els membres de la premsa</b>. Ara, prou s’ho tenien ben merescut. Per sempre fotre el nas on ningú no els demana, i sobretot per sempre dir mentidetes, ca? Tantost establerts, els paràsits crescudets es barallaven entre ells. Cada periodista era un camp de batalla – o, calla, potser era un llit on tothom hi cardava de valent. El cas era que cada camí que ens els guaitàvem, els paràsits, els trobàvem més robusts, i tant l’aprenent com jo ens posàrem ara a consirar quin nou gènere, i com afaiçonar-lo, convindria als nous mutants – quelcom que fos genèticament compatible tant per a l’hoste (els hostes) com per a l’amfitrió (això si doncs no se’l cruspien en un tres i no res, de tal faisó que l’hostaler, com dic, al capdavall només fos l’esquelet antic qui es fon en ésser absorbit per les noves creixences). Enyoràvem els científics. Aqueixos ens ho haurien pogut dir. <i>Baldament fossin tan escorniflaires els científics com els periodistes</i>, deploràvem. <i>Ara prou sabríem doncs a què dedicar’ns</i>.<br><br><br /><br />Hi havia un ble d’espelma fumós que era, si ens ho esguardàvem de més a prop, la llengua de cadascun dels candidats a dir re. Confiàvem, tant l’aprenent com jo mateix, que no es fotessin ara, els pistolers amb cua, a fotre de profeta. Llengües de foc, do de llengües, miraclets, merdegadetes d’aqueixes, pas gens de paciència. Profeta, no hi ha re més fastigós. Qui se’n creu les bisbètiques falòrnies! Caldria ésser boig com ells, i potser pitjor: encara més bavós. Profeta, ecs!<br><br><br /><br />Mancava un ingredient al quadre que teníem al taller. Vaig dir a l’aprenent: “Saps què ens manca? Una rossa.” De seguida va treure el cap cap al soterrani i va cridar na Frederica. “Puja, noia!”<br><br><br /><br />Fregant-se els ulls tota enlluernada, na Frederica eixí a la llum de la superfície. També anava armada. Els pistolers amb cua, llurs cues s’enrigidiren. Era allò que trempaven? O era que reconeixien la rossa com algú de la família – o ens amenaçaven cua-drets amb la mort de cada artesà? Casuísticament parlant, no diguérem re altre que enviar’ns interrogants. Algú s’havia petat – la fortor era fortíssima.<br><br><br /><br />L’aprenent gosà piular. “Ens heu de perdonar. Pudim. Podrits part de dins. Formalment intactes part de fora – ep, si fa no fa. Mes part de dins covem el podrimener del temps. El temps és femer, femer com més anem més fet malbé. Érem, no ha pas gaire, ens qui amb prou feines caminàvem amb dues potes, i llavors, no pas de sobte, ans gradualment, ens transformàrem en ens qui s’aparellaven per al suïcidi. Car qui es vol podrir amb cada segon afegit? Aviat tan desmanegats com perfectes carronyes – estàtues de carn – qui esclataran amb el proper glop de fermentació. El poble havia trobada la solució. <i>Et mataré si em mates</i>. Servei sublim. I ambdós recíprocament agraïts. Així s’agradava la gent. Se n’anaven de dos en dos a un raconet i s’entreoccien. Les vídues no tenien ningú qui les occís. Per això s’enfonsaven als tallers dels estrats inferiors.”<br><br><br /><br />Na Frederica respongué: “Per les mines em perdré. Escales amunt i avall, escales amunt i avall interminablement, descobrint, entre els estrats, com minerals qui lluen, paraules – i llavors esguardant-me-les bé, esbrinant el que fan, a quina mena de bon joc podrien ésser meses – aquestes són les meues aventures – per xo fui posada al món.”<br><br><br /><br />Descomptà l’aprenent, i tenia raó: “Tot el que és escrit és mentida – escriure és mentir – si no hi hagués re escrit tot fóra més clar – schreiben ist scheisse.”<br><br><br /><br />Amb allò atiàvem les criatures que foradessin els periodistes i tinguéssim doncs tots plegats prou lleure i espai per tal de consirar a construir llurs abillaments.<br><br><br /><br />Sentírem trucs. “Qui colpeix l’uix?” – inquiria.<br><br><br /><br />L’aprenent anà a veure qui trucava a la porta de baix. Totes les vídues pujaven. Hi havia l’Estel, hi havia la Betriu. Llur set de coneixença esmolada pel rum-rum. <i>Potser trobarien entre els estranys interestel·lars parella qui les despatxaria</i>, això devien consirar a llur torn.<br><br><br /><br />Enllà la finestra, creixia el crepuscle com un capoll de sedes. Aïllada, la Betriu postulà la tesi que puix que tots a la sala de miralls érem si fa no fa pluricel·lulars, conquerir parella entre aquella fauna havia d’ésser lícit. Que les èpoques eren prou madures. Que qui doncs encertís a aparellar’s entre el ramat pudent de periodistes o entre l’estol pistoler, tant se valia, l’emparellament havia de valdre, i encontinent podia tindre lloc el prodigi de la mort mútua.<br><br><br /><br />L’Estel, la Frederica, totes les altres, assentiren. Es ficaren a fer l’aleta a tothom qui dugués si fa no fa penjoll entre cuixes. Manxaven perquè en sortissin les primeres sabes – així es guanyaven l’afecció dels manxats.<br><br><br /><br />“L’home, perquè trempa, perquè se li aixeca la carn, perquè el seu moixó és un moixó, sempre aspira als aires, a l’eteri, a l’espiritual, a l’elevació – no pas, llas, la dona, qui és tota feta de i per a la terra, com cuc subterrani, sempre acotat, sense erecció...” – rapsoditzava l’Elionor.<br><br><br /><br />I na Frederica exultà: “La tinc, la paraula: ambut. <i>Ambut</i>: cos corromput no pas amorf, ni farnat ni carnús, ni carronya, no, cos sencer fet malbé part de dins mes formalment intacte, part de fora bo de veure, com dormint.”<br><br><br /><br />“Doncs això som, ambuts.” Digué, eixerit com un nyu, l’aprenent als estrangers de món remot. “D’ací la fortor. La dels periodistes pitjor, car el temps és llur parella. Amb el temps se suïciden ensems: el temps és el fètid tumor qui els creix als nítols fins que se’ls enduu al mai pus. Si l’història de les sitges nuclears i les combinacions dels cadenats electrònics de cada piu de bomba fos escrita – on hom revelaria que cada combinació de cadenat incorporat als pius, doncs, als becs de les bombes, era coneguda àdhuc pel qui escombrava els corredors subterranis o els reclutes qui netejaven les latrines, d’on que esclatessin com esclataren arreu i pertot, i així mateix com alhora els prions estimulaven les cèl·lules del cervell per tal d’eixorivir-hi virus que la selecció natural adés havia posats en catatònic son, d’on els virus esdevenien missatges que duien el senyal letal de cèl·lula en cèl·lula llavors – a l’instant teníem un clàssic colt per tothom. Una història d’un món emmerdat pels pitjors paràsits mai apareguts a cap altre món. Els bípedes ambuts. Mes què us penseu que cap d’aqueixos periodistes ara ben adientment transformats en monstres esgarrifosos fóra capaç de tocar la trompeta de cap veritat i contar cap història cabdal quan allò que els capfica únicament és empescar’s desastres d’ombrívoles figures de l’espectacle, és a dir, els més fastigosos mutants d’est món ara estimbat ineluctablement al mal borràs.”<br><br><br /><br />“Per això venim.” Digué un dels pistolers amb cua. I en copsar que enteníem el que ens deia, i que potser llavors ens indicaria de quina estofa no volia l’abillament, tant l’aprenent com jo alzinàrem les orelles. Semblàvem elefants molt amatents, amb el nas que feia de punter que puntejava a la llosa negra immaculada del cel, perquè amb guix hom hi escrigués les mesures del vestit de l’alat heroi proper.<br><br><br /><br />“Féssiu si us plau pas embuts, bon estranger; digueu, digueu...” L’engrescàrem ensems. I àdhuc les dones s’hi ficaren de filis a escoltar l’aliè. Ara sabríem si hi voldria fistons i butxaquetes, i serrells i cremalleres, o traus i botonets, i gires i trinxes i botafions amb virolla i tot allò que fa un hom elegant, i encara més si és pistoler i té una cua avinent com fèlid llambresc...<br><br><br /><br />L’opinic “vinc d’Alacant”, va dir, “del món Catalònia, qui roda al voltant de l’Òbol oval, Solell enrajolat amb rajoletes d’un blau mòrbid. Em dic”, va dir, “Aristarc Verdura”.<br><br><br /><br />–Aristarc, ah, Aristarc! – les cosidores de baix, ara eixides a la llum per causa del xafarnat de la visita, llurs conys batent-los de valent, xafallejaren, d’amor escervellades, i desitjoses com la lluna qui es fon d’amorrar’s als batalls peluts i llargs i amples, com les cues dels opinics, dels opinics.<br><br><br /><br />Cony-baten de valent, i el xipolleig vulvar, en adient ressò, ressona pels cavallons de les feixes on les olletes i d’altres cargolins s’arrapen de saliveig amorós o d’esperma gastròpode als mànecs de les aixades, i als nius nous els ous posts dels psítacs i les orenetes en desclosa cataclísmica s’asclen i esclaten com mons massa golafres. Ens arenga amb el seu mall diminut l’ardida, ben cofada, mallerenga, i el sit campejador i l’empipat i empipador pinsà s’apresten a la batalla i hi posem al capdavant capsigranys, botxins, trenques i escorxadors perquè ataquessin les mitges mosques i d’altres infiltrats més feixucs, i alhora el riu revira per meandres encetats a l’instant, i els virons i tàvecs, i al moll els estibadors epicuris, creben cada paquet i cada vesper i cada butllofa, vull dir, cada llúpia, al nas del vent embriac. Això per al paisatge.<br><br><br /><br />L’opinic Aristarc, els seus ulls d’aligot, els seus ulls llunyans sempre guaitant enllà, cap al buit darrer, passat el fit bla de la mort, no en féu molla de cas. Les dones, pse.<br><br><br /><br />Per comptes va dir: “Al món Catalònia, hi han vinguts d’on ve el maligne cerç marabuntes de conills amb cares de muriac, i llurs dents o fiblons duen ensems la passa i la ràbia. Els de migjorn hem correguts a solixent. A les illes hi havien pirates, a tramuntana ratlles esmolades de ganivets. Hem de fotre, hem dit, el camp de casa. Ahir fou el darrer dia a la casa antiga. Ens la guaitàvem com si fos nova – la recança ens envelava com pal·li de boires. Mes es cert que ja no hi coneixíem ningú. I la casa nova, ens dèiem, tindrà al·licients. No ens fem pas il·lusions. Farem malbargany. Res no serà com fou. Mes a la casa nova hi farem, si més no per començar, bon paper. Car hi anirem purs, només les nostres armes empeltades dels paràsits dels invasors.”<br><br><br /><br />Ara hi quèiem, brandàrem els caps ensems, l’aprenent i jo. Hom havia suputat fins ara que els opinics qui abandonaren el planeta Catalònia s’assemblaven més a naltres com som ara. Mes s’assemblen pus tost a com fórem abans les bombes no esclatessin totes alhora. Tenen millors cervells, cadascun dels pistolers podria escriure ara mateix un tractat de filosofia antropològica que ens jaquia camusos (“<i>camús</i> vol dir pixa-naquis, vit-rot o carallet”, puntualitzà na Frederica), camusos de raó, de raonament, de cosiment. Sí ves, només en raja d’on n’hi ha. I l’atzar ha volgut que els del món Catalònia siguin bogalment dotats, i els d’aquest món de periodistes, ujat i fent catúfols, un món de pecs.<br><br><br /><br />Els individus qui accepten llur mutilació sense dir re s’exilien interiorment. Anticipen llur manca de reeiximent. S’investeixen de fracàs. Tot ho troben prou bo. S’apunten a l’enemic. N’esdevenen carn de canó. Els opinics de Catalònia mai no s’hi han plegats. S’han amagats a les muntanyes d’altres mons per tal de tornar més tard amb més força.<br><br><br /><br />L’aprenent, filòsof, encara va dir: “Anàlisi existencial d’una diàspora a les palpentes per mons nous descoberts amb mètode: amb a les cues fiblons, a les armes verins. Abasseguen en llurs genomes virus històrics que l’evolució havia duts a catalèpsia, mes que ara, quan el perill d’anihilament és imminent, reviuen de pet. Prions i eons. La llum de sangtraït que feia llur Sol moribund, mentre les tulipes esclataven com bombes, com proteïnes perfectament configurades perquè esclatessin quan la blava llum més malaltissa lluu... Poètic espectacle de la decrepitud. Proteasomes esbarriades per les clavegueres on els ramats bevien com en cóms emmetzinats per l’enemic de cap al cerç infecte, ara infiltrat com paràsit luctuós, per onades de pesta amb dues potes i escuada. Recombinant obsessivament les estructures dels estranys interludis de les cèl·lules cerebrals. Esdevenidor prefigurat. Cal alè i coratge per arrencar’s del sot al pit el buit qui ens devora. Ah, estimats, tot són dents a cada trau.”<br><br><br /><br />Ens l’esguardàrem astorats. Aquell minyó era un pou de ciència. A les firetes altrament desertes de vora el riu, l’aparell era a frec de tornar-se’n. L’aprenent, encara discursejant, mesurava la llargària de la cua del capità Aristarc. Per si de cas decidien les excel·lents criatures de romandre entre naltres.<br><br><br /><br />“La situació no és gens precària. Ens fonem en fonaments i fundacions. Això cal. Bastirem plegats. Els sastres i els opinics. Ens protegirem naltres amb naltres. Serem els enquadernadors de llurs cossos de treball, llurs escrits enciclopèdics. Aquesta espontània transformació, on les cues retràctils – i ni ho sabíem totes eixes centúries, que els sastrinyolis també teníem cues, com els opinics de mons superiors – se’ns enreveixinaven i, hirsutes, se’ns poblaven ans estarrufaven, i amb el plomall del bec podíem fer i fer’ns pessigolles. Ah, món nou!”<br><br><br /><br />–I sota la cua l’anus! – Exclamí, com un adolescent de fa tres o quatre milions d’anys. <br><br><br /><br />Les cosidores en riure en senties el xilòfon desmanegat de llurs espinades. Els periodistes havien esdevinguts inútils esquelets. Vaig dir, empegueït, i doncs amb brusquedat, que algú escombrés la sala dels miralls. Tota aquella polsegada.<br><br><br /><br />–Les relíquies (féu l’aprenent amb cara d’entès) mostren trets arcaics. Hum, australopitecins. I els cranis minúsculs i ja-et-fot-lo boteruts. I per comptes de plaques òssies, rajoletes de mosaic catedralici, amb estacions de via crucis: insà ans fastigós ninoteig d’auca derrotista. Per força havien d’acabar malament. (Volia dir els malastrucs periodistes, benauradament tornats cendra.)<br><br><br /><br />El prenyat episodi finalitzà quan els pistolers començaren de comprovar les municions. Es tragueren les cosidores de sobre i aprofitaren l’avinentesa per a comptar bales. Fou aleshores que me n’adoní que ni ells ni naltres ja no fèiem servir infants. Món d’adults. Aquell manera gens pràctica de reproduir’ns, bunera avall cap a l’albelló de l’obsolescència irrecobrable. Veia que hom ja no es reproduïa doncs burocràticament i faceciosa, mullerant-se i tot allò. L’estratègia era una altra. Per a naltres demanant-nos qüestions i cosint i farcint marrecs, per a ells tangencialment, bo i desprenent de les contingències, amb certes gotes cabdals de bona química, és clar. Tant l’un mètode com l’altre inobjectable, doncs.<br><br><br /><br />L’escòria de tant de periodista polsegós havia tingudes les cosidores ocupades. N’hi havia centenars escombrant i raspallant, i llavors encerant el terra. Pels esglaons dels plecs dels teixits dels opinics les proteïnes també feinejaven a tot estrop. El tragí massa adelerat duu a la nyafa, al pegot i al culcosit, pitjor que al set o al cul rot, doncs; en un mot, al nyap definitiu. Toxines les empenyen cap a drecera errònia. Les imatges esdevenen grotesques. Prions interfereixen. Cèl·lules del cervell corren a perdició, proteasomes s’embussen i ofeguen. Engavanyats dissenys, origamis de confusió.<br><br><br /><br />–Pas que emigrava aitan lluny per a morir-m’hi – examinà cruament el capità Aristarc –. Hi venia per a refer’m, per a guanyar forces, i reconquerir encontinent allò perdut, reintegrar allò desintegrat per les obcecades malignitats dels barbàrics enemics.<br /><br />Un cos qui visqué amb fidelitat, ara cada compromís tàcit l’hàbitat podrit li deslloriga. Viure en harmonia cel·lular, una art perduda que s’esllavissa fins al fons de l’oceà inescandallable de l’oblit. El violoncel de les cèl·lules malmeten l’harmonia, es trenquen els catguts, s’interromp la musica. Cada fil rot, una estridència que avisa la mort – un cop de dalla als tendons qui duen les informacions culturals: dolors. De no comprendre prou. De sentir’s perir. Les graelles del meu guix damunt l’estofa grinyolen quan passen damunt el metall de les armes. Les armes roents com ferros roents. És la febre de les armes. Sé que els opinics es poden suïcidar a qualsevol instant. Abans no els hem fet ni els bons vestits amb què els volíem bellament abillats. Perquè fessin prou patxoca pel nou món. Tothom es mereix un passeig triomfal, si més no un, per a tastar’n l’acidulat vellut.<br><br><br /><br />–Els mons exteriors, assidus ens venien a l’esment, i sobretot els de les sortoses multituds privades de veïns traïdorencament abocats sols a fer-vos la vida una merda. Els reialmes de les economies polítiques els vèiem com coses abstractes, a retocar delicadament i parant compte, en el retoc, de no fer gaire mal al proïsme, mai com a punxons enverinats al cor, d’on que si gosàvem bellugar’ns en sabíem el resultat: tortura i presó, llengües arrencades, mans arranades, pebrots aixafats, i a les llates de cada finestra consignes en la llengua parasitària de l’invasor.<br><br><br /><br />–Tots hem patits, capità, tots hem patits.<br><br><br /><br />–Sastre, em refús a perir. Abans us escriuré un llibre perquè el vestiu d’enlluernaments.<br><br><br /><br />–Sí farem, capità.<br><br><br /><br />Oldà interval. Una fusellada d’opinions tingué lloc entre les cosidores, entre els altres opinics. L’aprenent silencià tothom. “Truquen a l’uix de baix”, va dir.<br><br><br /><br />En pujava un missatger. Un rat amb un escrit penjat al coll. Les vídues immobilitzades per llurs gams de paràlisi s’han cansades d’assaborir les absències de les companyes, de qui la facultat del pujar escales encara els és preuada possessió, com ara tresor pouat amb goig de bruixa qui cuina cap brou d’omnipotència. Fenomen modern, aquest de jaquir que els més fastigosos es podreixin sols, i privats oimés de pistola, amb què podrien trobar una eixida a tant de desencert, ironitzaven.<br><br><br /><br />No en férem cap cas. Oidà, reïra, i a sou de què en faríem? El desafiament global a la nostra esfera d’autonomia esdevenia inacceptable. No podíem pas ésser no res tan de sobte. Havíem estats suara milions en potència – sastres majors, descobridors de mons, herois prestament immortalitzables... – i ens reduïm a això...? No parlàvem ja ningú de cap nació. Parlàvem de la nació, sí, del nostre cos. El cos de cascú. Morint, reduït a carcassa qui amb prou feines si és capaç de bleixar. El capità es fonia ràpidament ara. Algú l’havia empès i el seu colze relliscava damunt el paper on omplia de pensaments molt densos fins enllà dels marges. S’esfumava la testosterona, n’estossegaven les vídues. N’eren al·lèrgiques, crec. Ningú amb fills, ningú amb pares, bacives, estantisses les bassetes d’amniosi on adés suraven els virolats nenúfars placentaris, i ningú doncs ja no dient, endut per l’entusiasme: <i>Ella!</i> Llas, doncs. El món sense romanços és un món ben trist. Totes som velles amb tants de pocs anyets – als setze, heterònomes, les malalties degeneratives batllint-nos el cos. I els intel·lectuals més joves i actius, sempre enjondre, fora d’abast, fent llurs espermes, fent llurs cèl·lules mares i estudiant esmeperdudament, parint en provetes cors, músculs, òrgans, dels més primitius als més llençats avant, com magrana de metralla, a l’esdevenidor sempre sorprenent, esborronador.<br><br><br /><br />El darrer fill havia llogada la nèmesi de son pare, havia tinguts prou cólls per a implicar-la al seu suïcidi. I ara son pare la volia arrossegar a vil justícia. El pare deia: <i>El meu fill, el darrer produït per espermes naturals en ventre natural, no s’hauria mai suïcidat si na Paula no li n’hagués burxat amb les seues ungles de bruixa</i>.<br><br><br /><br />L’invasió dels cossos fou orquestrada pel fill, però. Ni na Paula ni cap de les cosidores no tenien altre poder que el d’enverinar les agulles o les estofes perquè els darrers Hèrcules perissin de malalties a la pell i als paltruus – tot els eren erupcions i implosions. A despit de les advertències, el delfí pas que hesità: calia que el nou món fos inaugurat, un món qui ens deslliurés del malefici de l’herència i el cabal genètic tan malmès. Na Paula s’atansà al pare. “Teniu molta de por a la primera persona i als sentiments. Farem tot el que podrem per tal de minar la cuirassa constitucional qui no us permet de manifestar-vos tal qual.” El petonejà a la galta. La saliva de la bruixa li obrí una foguera que se li enfonsà esòfag avall. El pare, qui no havia mai entesa la nova filosofia, esdevingué fet un cautxú esllenegat. L’esparpell dels espectadors l’estampà de soles. Així tot segellat, el colgaren cràter endins d’un volcà actiu, no fos cas. Que no portés males noves al més enllà, vull dir. La superstició ha dut mant de món a prematur esclat, a prematures cendres, a prematures miques, a prematur no res de desert inviable per a cuca cap.<br><br><br /><br />El president en funcions reptà na Paula. La tractà àdhuc de tu. L’objectivà una mica. Na Paula li assenyalava el nas. <i>Hi tens la llúpia del flagell letal</i>, va dir. <i>L’existència et traeix</i>.<br><br><br /><br />–<i>Per què, per què...?</i> – Angoixadament inquirí el capmany en funcions.<br><br><br /><br />–<i>Perquè cua!</i> – Poixèvolament respongué na Frederica, vull dir, na Paula; i prosseguí – : <i>Et nasqueren perquè sí, t’envaïren ans t’expulsaren perquè sí, perquè sí et volatilitzes en degenerescències com més anem més virulents, i exactament pel mateix mors: perquè sí. Et colonitzaren, ço és, et parasitaren (car així es defineix</i> colonitzar: parasitar, <i>i poc ni hi ha cap altra), perquè sí, perquè s’esqueia que érets com un estaquirot a llur pas, al pas dels paràsits; t’escarxofaren de qualque carxot perquè no anaves prou armat o anaves massa dividit, i els paràsits ben aconxorxats i àvids de ço d’altri; i no n’hi ha d’altra, no, no n’hi ha. Alliberament, amor, triomf, paraules buides. Només compta el créixer ventís fins al sobtat arronyacament. I llavors...</i><br><br> <br /><br />Mes ara ataüllava na Frederica. La seua imatge, imaginativament carregada d’anys i doncs de xacres, donava un rampeu a na Paula, hum, com bessones eixides de la mateixa proveta, oi?<br><br><br /><br />“Frederica”, vaig dir. “Com anomenaríeu els cent arbres d’on tot allò viu descendeix?”<br><br><br /><br />–Els definiria bo i no pas dient, com de costum, que són la pera, com a col·lectiu paternal, anomenant-los llavors de déus amics, discrets, custodis i escalfa-meliquets. Diria en contrasemble que són els vells qui caminaren fins que se n’adonaren que no calia anar mai enlloc, que arreu hi era pàl·lida grogor de diarrea. Flexibles són els teixits d’allò que viu, i doncs com més erts menys exposats als enemics minúsculs. Tendror, tendresa, blandícia, blanesa, infantesa, honestedat, per aqueixos portells voltats d’erines ensangonades entren sempre els paràsits.<br><br><br /><br />–Ets na Paula doncs, la qui ajudà el darrer fill de rel-i-soca a despatxar’s?<br><br><br /><br />–El progenitor espermatogònic imprimeix les seues manies al plançó. N’Escuat era musculat, era diàfan i somreia amb cada airet o cop de vent, i àdhuc enmig de la tronada. Mes llavors conegué la dolorosa punxada de l’amor. Volguérem definir <i>amor</i>, ell i jo, i reconeguérem ans coneguérem que no era pas altre que un truc banal dels protozous qui ens aritjolaven. Dictats d’avior. Vam anar a veure els col·legues, i cap de naltres no ens havíem mai jaquits empatollar (ni anc de la vida ens en jaquiríem) pel saliveig llefiscós, llord i llardós de la luxúria. N’endevinàvem les dèries de replicació sense solta ni volta i fins a l’infinit. Vam dir: prou de repetició. I com prions d’infecció atacàrem els espermes – i l’única font d’esperma avial i doncs dolenta era n’Escuat, d’on que triés elleix de treure’s d’enmig. L’ajudí perquè l’estimava. (Ací la cosidora escanyà un saglot, o un sanglot l’escanyà.) Era ell la model enganyadorament bufona qui calia no haver pintat mai. Era l’imatge del mal. El sacrifici, l’autodestrucció, era l’única solta, ves.<br><br><br /><br />–Quan ell ganyolà, estrangulat pel garrot, els arbres cremaren ensems. Tots es tornaren cendra en un tres i no res.<br><br><br /><br />Vaig tombar l’esguard cap al capità doblegat damunt la seua crònica. Melangiós, consirí: “Ah, com et fons, Verdura, com et fons! Mors per causa malastruga de mal nom, vull dir, de nom dolent.”<br><br><br /><br />De la gargamella que la ranera entretallava roncà: “Doncs sabeu què? Que sense arbres no anem enlloc; la sang, les limfes, el bessó, els teguments, han perduts els trets avials, només els en romanen els moderns. Els avantpassats i els fòssils, en engatades i esbojarrats aplecs de bruixa, es nodreixen d’amagatotis dels nostres excrements. Ja no escriuré pus. He descrites totes les criptes on amb cagallons en dibuixaren les parets. N’he endevinades les significacions – cada cap de mort val un ciutadà, cada esquelet una pistola, cada cogombre un cigalot trempat, cada cigalot trempat un nas amb llúpia, cada nas amb llúpia un tornavís tot tort. Ujat d’interpretar, interpretaré mon rèquiem... El meu re... qui... em... m... m...”<br><br><br /><br />Així dolçament i rogallosament cantant, l’havia espitxada el capità Aristarc.<br><br><br /><br />Plagué llavors al cel de ploure. Plogué a palanganes d’aram i coure. Cap arbre no en bevia l’àcid.<br><br><br /><br />Convoquí les cosidores, l’aprenent desembeinà les xurriaques. Tothom a treballar. Calia ficar-s’hi de valent, tant per a oblidar el neguit qui ens rosegava el consirer, ens ratava el cosiment, ens raïa l’enteniment, com... Ens estimàvem pus no conèixer tant. Sense capità, l’estol de criatures sortí al carrer i començà de disparar a tort i a dret. Cap periodista no corria a reportar’n l’acció. Massa sòlita, ves. O cap altre <i>priodista</i>, vull dir, prió de periodista, no romania destacat per a anar emprenyant per aquelles endreçúries – raó de joia per a naltres, no fotem.<br><br><br /><br />I ningú – ni la criatura més animal – no va nu contra aqueixes intempèries; feina, doncs, d’altra banda, rai.<br><br><br><br><br /><br /></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-34104813139215196872008-04-15T19:59:00.000-07:002008-04-17T10:09:05.826-07:00Verdura XXIV<p></p><br /><table bg="" style="color: rgb(170, 165, 85);" border="20" cellpadding="8" cellspacing="6" width="99%"><br /><br /><tbody><tr><br /><td><br /><br /><center><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><br /><span style="font-family:georgia;"><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort (24)</b><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />Malparits, tots plegats. De primer fou ella. S’atansà i em va prémer amb una unglota (bruta de la femta de l’anus d’ell) una parpella. “<i>Em sembla que ja és mort</i>”, va dir. Llavors vingué el metge, m’etzibà qualques puntades als secs de les cames, rigué roncament o estossegà, monejà amb sos guants de goma, em pitjà pertot, i pertot em trobà totalment flasc. “<i>Mort. Mort</i>”, certificà.<br /><br /><br /><br />Ella i el metge qui m’ha mort (qui “m’eutanateix”, diu), s’entenen, i s’entenen en llur dialecte orbós i repugnant. Es pensen que no els comprenc, però els ho comprenc gairebé tot – l’únic: que mai no m’ha passat pels collons de reconèixer que el degenerat garbuix que garlen és digne d’ésser enraonat per un servidor del poble — i el poble som tots, els conquerits i els conqueridors, vulguis no vulguis, ca? Ara, els conquerits no sé quins collons d’ultracuidança ignara arrosseguen que persisteixen a emprar llur dialecte, com dic, orbós i malsonant. Amb els anys d’educació que portem inculcant-los, reina! Amb els mastegots i les estrebades de llengua i els cops de punys a les orelles i les sangades i les carbasses i els ludibris generals, i deu ésser que són massa tancats, com aquells moltons o bocs o cabres o mules o jònecs o ases qui on foten la banya s’hi encallen i ja no la saben treure, per barrades que els endinyis. I ho fan per malignitat. Si se n’adonessin, de l’agressivitat injuriosa de llur acte! Car n’hi ha que són tan rucs que ni se n’adonen... S’empatollen ells amb ells, amb tota naturalitat, com orats de manicomi, o repapiejaires afectats de follia senil... N’hi ha tanmateix qui no pas que ho facin d’amagatotis. De totes les edats. Fins i tot davant teu te l’entaferren, i quan portes l’uniforme i tot! Quin insult insuportable. No n’he estovats pas pocs només per aqueixa causa – només per a esmenar’ls, és clar. Alguns de més febles, vellarres, se’t queden a les mans, i així mateix alguns inferms de constitució: el cor o la freixura – ara, que és com si els fessis el favor: els atacones i se t’esfigassen allí mateix. No cal dir, car és palès (ço em par), que llur tràngol, vull dir, que llur misèrrim destí, és fàcil llavors de justificar; a part que hi ha companys presents qui et fan de recolzós testimoni: “<i>I ara, i tant! Es resistí a l’autoritat. I es refusava a parlar en la llengua de l’imperi! Quin retret i quin bescantament, i quin traïdorenc rebuf a les ràncies essències de la raça, per llur part, que no? I que, lligat i tot, encara potser feia acte de tornar-se’n! Deslleial!</i>”<br /><br /><br /><br />Que “m’eutanatissin” és un dir. Car si això és “eutanatir”… De fet, allò que em foten poc s’allunya gaire de les tortures que vam haver d’anar cardant adesiara a mant dissident – prou merescudament, ignorants dels collons, recalcitrants, caparruts, carbassers.<br /><br /><br /><br />En el meu cas, d’antuvi ella m’ha fet beure no sé pas quin verí. I llavors ell se’n fotia pler mentre jo agonitzava descomponent-me en fastigoses bromeres i gemecs. I això, com dic, mentre anaven de disbauxa i etzigori a la cambra del costat. Boixant passionalment. Els orgasmes i gisclets! Les avinenteses de xivarri i trufeig, i de manxeig i flastomia, succeint-se com encadenaments de pobrissons d’àngels qui pugessin xino-xano al cel... Xanxejant i catxant de valent. Grufant llurs nassos per cavorques i esvorancs on merdes i esmegmes pudents rai. La meua dona i ell. Ell, el metge qui m’ha mort – el metge qui els farà creure que l’únic que s’esdevenia en el replec íntim de la meua residència era que el meu cor se n’anava de cop-sobte a can pistraus. I au. Malparits. Malparits, m’heu enfonsat al no-re, però jo n’he enfonsats abans milers dels vostres. Així que... Així que ja em direu qui guanya... I, tant se val, aviat desapareixereu. Vosaltres i tota la vostra nècsia condemnada. Ei, i el món sencer als collons. La galàxia en un esclat de matèria esbojarrada. Ja m’estic començant de podrir... Què en fotreu de ma carcassa...? Si ma mare fos viva encara! Porteu-me a mon auster i senyorial país i emboliqueu ma caixa amb la bandera de la pàtria. No em sebollíssiu pas en aquest maleït pudent racó, com si fos un més dels vostres! De vosaltres, res. Gens ennoblits. No voldria pas adobar aquesta terra massa blana, frondosa, decorativa, estètica. Espectacular, exuberant, suculent. Paisatge de mareigs, incobeïble. Que s’acabi de corrompre, com selva lloca i agra. Merdosos vençuts. Amb garfis i urpes d</span></span></span><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-family:georgia;">’</span></span></span><span style="font-size:130%;"><span style="color: rgb(0, 0, 0);"><span style="font-family:georgia;">ultratge no gosaríeu tocar, vull dir, tacar la bandera de glòria i mort, groga de vòmit i sanguinolent de diarrea... Eh? I torqueu-me si us plau bé la cara, feu-me ben presentable, o ningú no us creu. Ho trobaran sospitós, els meus, i encara petareu als ergàstuls secretívols. I jo novament reivindicat.<br /><br /><br /><br />Quan em van destinar a aquesta esventegada terra d’avars, ja em van avisar prou que vigilés. Llur avidesa és coneguda per tota la pàtria, em deien cors sensibles de la metròpoli. Ho volen tot. Imposar llur dialecte als nouvinguts… Separatisme… Abassegament de les riqueses que generem i salvaguardem pretorianament i rigorosa els altres amb les nostres armes exclusives… Control intel·lectual diferenciat (com si trobessin que les nostres essències pàtries no els amanissin prou…!) Què més? Me’n dec deixar un gavadal ara que agonitz... Ah, la riota: representació internacional esportiva... Exèrcit propi – ha-hà, si ja no em morís, em moria de l’escanyament... Possessió dels papers conquerits… Tresors legítimament desats i segurs al centre neuràlgic de tots – els arrabassarien i se’ls endurien a l’esfilagarsada perifèria. Entre els degenerats encara no prou ben esquerats... Els híbrids, els mesclats, els bords... Putes infames, egoistes. Egoistes: tot per a ells, si els ho permetéssim. Centres financers… Ambaixades… I impugnen l’història autèntica, pels nostres savis planificada, rectificada i llavors planerament exposada i martellejada pels nostres únics i sinceríssims mitjans de comunicació solidària. Voldrien esbombar (quina presumpció de buits analfabets!) un cert vague esdevindre’s preliminar, i empènyer damunt l’innocent població el ridícul reconeixement dels llegendaris fets anteriors, d’altra banda molt carrinclons, presumptivament molt brillants — tot de mentides cuinades per quatre boges histriòniques, megalòmanes. Despitats, claferts de rancúnia, mals perdedors.<br /><br /><br /><br />Em van dir els companys més esclarits en saber on em destinaven: “Vigila, que són tan àvids que, si poden, et prenen la camisa. I de donar’t, ni el bon dia. I de les pedres en foten pans. Tota llur vida un calvari repel·lent. O els convertim o els liquidem; la teua tasca gloriosa: tot pel progrés; el ramat díscol cal tornar’l a mare o ja coure’l amb quatre bombes; anihilats, prou en fóra hora; no volem més mals exemples; o som no som; i, si som, ells sobren; i, si cal morir, heroic patriòtic molt com cal; les honors, en acabat, rai.”<br /><br /><br /><br />Al primer quarter (quina vergonya de barracot, als afores d’un poblot de malamort), l’enveja que ens feien els pagerols i llurs filles, les quals múrries, mofetes, traïdores..., pretesament passejant i presumint de llurs mortes tradicions, refregant-nos els calers pels morros, malparits. Dansant llurs danses sense sal, fades com els tísics, melangioses com els llebrosos. El capità ens ho indicà. “<i>Púrria, ròssec d’arroplegats</i>.” I ens manà, marcialment. “<i>A la primera provocació, garrotada, i porteu-me’ls, que els adreçarem</i>.” Quantes d’aquelles miraminomtoquis no férem tornar com vol el reglament; els cresqué de sobte un afecte per al cos benemèrit que salvaguarda l’estat de tots. Ja ho diu la sagrada constitució qui ens regeix i batlleix, i ens manté estorts i democràtics, moderns: <i>Tots som iguals davant la llei, i qui no s’hi plega ja ha begut oli (de ricí)</i>. Els especials ens els passem pel forat del cul. En som els especialistes de passar’ns pel cul els especials, i res no ens enorgulleix aitant… Hà. Entràrem a un d’aquells llurs casalots (masies), i voldreu’s creure que en la cambra pairal, o sala d’estar-s’hi, per gran decoració, hi havia una biga que sobresortia de la paret, per a fer-hi bonic? Què collons és tanta d’estètica? Els ofega, pagerols i tot. Prou ho deia el nostre clàssic. El caporal Ortega. O l’altre. Vam agafar l’hereu, i l’hi empalàrem. Pel cul. Amunt. La puta biga estètica i decorativa. Au.<br /><br /><br /><br />Feu-vos fotre. Saps? Foteu lo camp, si no hi esteu contents. Això és la pàtria. Això és la pàtria, i no s’hi valen favoritismes ni egoismes d’abassegador malalt. Maleïts.<br /><br /><br /><br />Sempre ens ho deien, i raó que tenien, com a sants i màrtirs i bisbes marcials, jotfot, arreu, a l’acadèmia, al quarter, als discursos, a les desfilades, sempre ens ho deien els greus superiors, sobretot quan ens lliuraven els diplomes: “<i>Vosaltres sou els qui salvaguardeu la pau i el benésser del comú. Sense vosaltres tot se’n va en orris. Sou els salvaires de la pàtria. Lloances, herois! Us arrapeu al clau roent de la llibertat i la modernitat i el destí en allò universal, i no els jaquiu anar ni que déu hi troni i hi llampegui, car sou els més bemparits dels humans: tothom ho certifica, i sobretot aquest certificat reial!</i>”<br /><br /><br /><br />I llavors què? Ara venien aqueixos trists merdosos a esbombar llurs especials condicions i et mancaven al respecte. És com si et deien, sempre tan ultracuidats: <i>Som els escollits</i>. I un colló! I un colló amb potes rosses. Els escollits som tots. Nosaltres, tots plegats. No pas vosaltres sols, ignorants. Nosaltres, els nacionals. Nosaltres, la totalitat, on, un cop aprengueu a us hi captindre, ja us hi inclourem de ple. Mentrestant, aixarop de bastó. La lletra, i la fidelitat pàtria, amb sang a bon lloc s’enniua, s’encaua, s’entotsola i al si se situa. Lletres de marca nacional que la sang mateixa grava al cor. “Serem sempre fidels a la mare pàtria.” Déu mateix ho mana als manaments de reglament.<br /><br /><br /><br />Som-hi, doncs, que els deia. I a fer bondat. A la pròxima no serà pas camí de l’hospital. Serà camí del cementiri, i això si et troben, o poden posar el trencaclosques de ton cos tot destrenyut ja més o menys en un mateix flascó, a escatir per a qui en sàpigue, bon taxidermista serà. O t’haurien de sebollir més d’una vegada. Egoistes, ja ho dic, tot ho volen per a ells tots sols. Fins i tot un cementiri més agradós, de cara al mar, i ocupant més territori. Ecs. De les pedres, pans. Cagalans; catallufes; cagallufes; lladregots, gats de vint unglots; trabucaires, bandolers, se’n ve de mena. Sempre robant, dels anys de la picor ençà. Anarquistes. Mai obeint allò que és de seny i està marcat pels poders divins i terrenals. Contradirien ( amb quins arguments més rancs!) bisbes i generals, ja ho veus! Heretges, traïdors...<br /><br /><br /><br />I ara em cantaven a batecs sempre discordants, car allò que garlen ni els gossos, aquella repugnant cançoneta que sempre he avorrida tant. Allò de “<i>Patufet, on ets</i>”. Impertèrrit, impàvid, no he trencades pas poques cares d’infants repel·lents! Odiosos i barroers infants, cantant cançonetes rares. I quin insult, i quina iniquitat, fer dels infants futurs traïdors! Això no hauria de tindre perdó, ni de déu ni de l’armada de mar, terra i aire. Aire! “<i>Aristarc, Arista-a-a-a-arc... On e-e-e-ets...?</i>” Deia la dona, I ell contestava: “<b>A la panxa del bou!</b>” I sense solta ni volta, ara afegien, pixant-se de contents: “On cops de banya rai!”, perquè era tauromàquic de casta forta, i per burxar com qui diu a la nafra, com si sóc a l’infern i tot.<br /><br /><br /><br />Quan em van promoure a la gran ciutat del port, amb aquell devessall de putam arreu, ja em fregava les mans. On hi ha tanta de puta, feinada rai. A la duana del port hi posaves ordre amb mà fèrria. El sou del salvaire uniformat és magre, maleïts separatistes qui els guardes les possessions i llur avarícia no els permet, escarransits, gasives de merda, de pagar’t el degut! Cap propina si no els rebregues prou els collons (amb la bota ferrada, és clar). Els de la bota al cul els fotia tots boca del forn endins. Però es veu que ens hem tornats marietes, i ara ens hi mirem molt més. Sempre els has de perdonar la vida, i després desagraïts rai.<br /><br /><br /><br />Tant se val. Pel port. Pel port t’entra tota mena de mercaderia suspecta, la qual, palesament, et pots apropiar sense que ningú del cos faci cas de fixar-s’hi gaire. Se’n flixen. Fan els ulls grossos. Tothom ha de sobreviure, i sobretot nosaltres, peces essencials de la nació. I, en acabat, prou hem de folrar el sou. O ens moríem de gana. Lícit que les autoritats hi suquem – tothom hi suca gràcies a nosaltres. Altrament, tot fóra anarquia, i llavors quins negocis...?<br /><br /><br /><br />El que comisses t’ho pots revendre a les cases de putes dels barris cars. Cigarrets, drogues, aparells electrònics, càmeres, revistes... Tot el que portaven els turistes i els massa vius. Només cal que els diguis: <i>Això no és autoritzat. Ho decomissem, ho requisem</i>, etc. I si fan mala cara, te’ls enduus una estoneta darrere els taulells. De mantinent comprenen. Blaus i verdancs i xurriacades i mastegots obren els ulls tot i que te’ls fotin de vellut. I, a sobre, qui no comprèn i es resisteix, pot caure (travessat per bales rai, enèrgiques, legítimes, justicieres, indignades) al moll d’aigües mèrdiques bo i fent acte ficte d’escapolir’s. “O l’objecte”, els dius, “o pagues, fariseu”. I la propineta és invariablement tan alta com el preu de l’objecte. No saben de què desprendre’s, dissortats. I al capdavall el que fa gràcia és que sempre surten alleujats i tan agraïts. És que en el fons se n’adonen que tot ho fem per llur bé. Car prou som els salvaires de la pàtria i els mantenidors de la pau i el benésser de la voluda. Tard o d’hora, cada boldró de la societat ens reconeix el servei. Penedits, amb llàgrimes de pregon agraïment als ulls, etzibant-se copets al pit, enlairant l’autèntica bandera pàtria. L’única, i amb l’idioma de tots jurant lleialtat a betzef. Universals qui som.<br /><br /><br /><br />Els dies sonats, a so de cornetí, tothom se’ns acota al davant, i hom saluda l’uniforme amb unció d’extrem patriotisme, quasi-religiosament i comcalereta, tots germans i ben avinguts. Quin plaer i quin urc servir amb mà mestra la societat constituïda per la constitució de tots.<br /><br /><br /><br />Així m’agrada. Pobrissons. Tothom fent bondat.<br /><br /><br /><br />M’estic podrint ràpidament. La catipèn i la fortor que dec fotre en la bovor ambient, la xafogor asfixiant. Ja els planyc. La ferum que ja devia fotre suara bo i agonitzant, i els malparits, cantant cançonetes fades, se m’atansaven emmasquerats i tot, i ara, doncs, a mig podrir, dec pudir encara pitjor. Doncs que es facin fotre. Saps què?<br /><br /><br /><br />Quan acabareu de pegar culades i cridareu els meus de la sacra bòfia preclara! Goluts. El seu matràs aldeà esvergant com un boig el taboll aitan escarxofat de la meua dona. Manxa, manxa. I manxa que manxaràs. Algun dia us en cansareu, sapròfits.<br /><br /><br /><br />Ens recolzem, com a cos, en els millors elements de la societat. Veuran que en ma mort hi ha tripijoc i sotamà, conxorxa, renunci i falòrnia; i conjúmina no gens clara. I tu, cirurgià de molts de ganivets, maleïda ànima. (Tret que no em faci bocinets i em vagi cremant en àcids de taula anatòmica. Car es coneixen entre ells; són capaços de tot. Pels soterranis subversius, els subterranis infecten amb micelis deleteris el territori patri i continuen de garlar en llur llenguatge de gos i fent les mil-i-una malvestats contra el bé comú. Hum, malament rai. Baldament la benemèrita els anihili ben aviat. Altrament, encara hi serem centúries.)<br /><br /><br /><br />L’escamot qui fórem de justiciers àngels custodis els restoblà la saníssima terror durant centúries, hò. Massa poc. Massa poc, però. Que altre els cal? Car es veu que encara ens quedàvem curts. La prova: ara n’ixc rebent.<br /><br /><br /><br />La dona m’enverina, son amant metge qui m’apuntala amb el punxó, o em clava l’estilet al clatell, encertirà a certificar en acabat qualsevol bestiada, signaran paperots rai, car prou se les saben totes, i au, se m’enduran a la clínica d’un amic que em fotin a bocins, fins que ja no m’hagin de cremar cuita-corrents, per la maror que faig i l’infecció que eixampl. I què. Boranit i bonhora. Qui se’n cura, d’un pobre sergent (servent) de la pàtria? Desagraïda nació.<br /><br /><br /><br />Malaguanyat, hora de penedir’s! Si em saben greu, els qui no hem pogut castigar abans. Aquest metge, per exemple, en cèdules el devem tindre – massa mirats qui som. A hores d’ara ja l’hauríem anorreat, si érem més eficients, menys tolerants. I tots aquells pallussos dels anys de boira...! Massa blans qui fórem. I ara doncs, no sols fórem encara vius, a sobre tindríem tot el que ocupen sense estar-s’hi del tot gaire contents.<br /><br /><br /><br />Assaltàvem els més desaconsellats (té dret a viure l’intrèpid, el bledós temerari? què aportarà tot plegat a la raça si doncs no dèria de morir’s...?), els qui s’aventuraven a les foscors portuàries... De sobte els saltàvem davant: “<b>La bossa o la vida!</b>” L’esglai era potent i divertit, i se’n desprenien com de la merda amb què es concagaven. I tanmateix allí els plovien: mastegots, culatades, baionetes als budells, i au, tururut. Qui dubtava l’endemà als diaris de la necessitat d’una més espessa presència de la santificada bòfia custòdia...? Ningú. La nostra intervenció nocturna era la cridòria diürna perquè la nostra intervenció fos molt més serrada i abassegadora.<br /><br /><br /><br />Gosareu anar contra l’embranzida de l’història, que ens impel·leix irresistiblement a un destí atraçat pels capitosts de l’antigor? A propòsit, qui eren? Els visigots. Els visigots, hò. Ells. Quines ganes d’emprenyar. Sobreu, hi sou de més i de massa - gargot sediciós al canònic mapa - cal esborrar’l, i ara mateix, no fos cas que s’encomanés arreu la virulència - i llavors quin caos! Us goseu oposar als designis nacionals atraçats divinalment. Provincians dels collons, aferrats a essències demostradament fetes malbé tantost parides. Enamorats perversament d’afolls sense caps ni peus, monstres amorfs, massa lleigs, jotflic. Encara que… Ben esguardat, més provincians devien ésser aquells barruts salvatges. Bàrbars, que no? Aquells capitosts sense gaires lletres. O qui sap. Potser ja parlaven l’idioma imperial... Què en diuen els clàssics? El caporal Ortega...? Tant se val. Massa tard. La qüestió: els temps de l’antigor ens pertanyen. Als vençuts només els pertany la merda, i el plaer de desaparèixer bunera de la cagadora avall. L’història l’escrivim els qui déu ha volguts estalviar i damunt guardonar amb més vàlua, valor, ardidesa, perícia i astúcia. Som superiors. I els fem molt més grossos. Per als víctors les despulles. Us havíem d’haver despullats i llençats tots plegats a mar. Encara hem vam deixar massa. Nus com sacs de gemecs: amb els minsois penjolls, grall i bunes, d’esca per als peixots. Allò ens faria riure encara ara. Als vells noticiaris cinematogràfics el graciós locutor de qui facècies entranyables s’haurien tornades sentències proverbials pàtries... Com enyor la pàtria idònia que hauria pogut ésser! Sense cap d’aqueixos regionalistes fanàtics qui només han nascuts per a empastifar l’ordre borbònic! Millor: l’ordre diví ja visigòtic.<br /><br /><br /><br />Amb aqueixa gentota, ni n’hi ha ni en raja. Enderiats amb llur provincialisme miop, i fariseus, i golafres, i mafiosos, i aprofitats. Avariciosos sobretot. I en tot troben a redir (i sovint i d’estranquis en llur dialecte caní, per a més ignomínia). Ara, quan han de complir, excuses rai. Mals pagadors a collons. Cal ataconar’ls, i sense contemplacions. Massa poc. Sempre massa poc. Com pacificar’ls, ve-li ací la qüestió pàtria que tant ens empoixevoleix, irrita. Pensadors de la més arrelada medul·la nacional si han pelats els collonassos per tal de trobar la solució definitiva. Forns crematoris. Assimilació. Enverinament massiu. Càstigs exemplars. Empènyer’ls a la mar oceana, de qui fórem els únics descobridors, conqueridors (glòria exclusiva d’epopeia nacional!), saps per què? perquè se’ls cruspeixin els putes cocodrils. Ja no saps quin favor fer’ls. Enviar’ls tots a terres conquerides. A Dominica, a Cuba, a quin racó de malamort clafert de mosquits i malalties?<br /><br />No els pots fer mai contents. Te’ls sacrifiques per a donar’ls el passaport nacional cap a la modernitat i l’universalitat, i quin cas te’n foten? A tot ou hi trobaran cerres impaïbles. Els portaràs els benifets d’una nació victoriosa i imperial, i llavors damunt se’n planyen, desagraïts. Vulguis no vulguis, el fet que gosin messions per la desunitat, els transforma en microbis, o com se’n diu d’allò, en virus virulents d’infecció que emmalalteix el sacrosant cos nacional. I en conseqüència prou abassegues totes les virtuts si fas tot el que pots per a defensar’t, inclòs anorrear’ls. És natural, Generós i ample com ets, i noble i racial, tanmateix et veus abocat a aquesta solució: O els anorrees, o t’emprenyen per l’eternitat. Llur deslleialtat devers els principis increbables crida al cel per una revenja de dimensions bíbliques o si fa no fa.<br /><br /><br /><br />Vull dir, massa bondat ens perdrà. Sempre hi anem amb massa de miraments. I els inundem de germans, perquè n’aprenguin, i què foten? saps què? desagraïts, els discriminen esfereïdorament. Pretenen que el nou-arribat, qui enviem perquè els ensenyi com es viu modernament i de quina pura nissaga no es ve, de l’interior immarcescible i clàssic i imperfectible, amb una història envejable, i per tots els grans erudits patentada, i ells, dic, pretenen, pobres desgraciats, que aprengui ell, per comptes, llurs falòrnies de dialecte, història, costum i merdegades sense cap futur. Tota aquella antigor falsificada – tot de mite sense suc ni bruc. Doncs fotríem goig, el món cap per avall! Típics, àvids, avariciosos, ultracuidats, criminals, mínims: sempre amb llurs colletes i aplecs, i, a canvi, exiliats, tinguts per rebuig, ben defora, els forasters, tothora, i que els bombin. Cap reconeixement als esforços de la pàtria centrada. Ah, i a sobre, encara, i això et rebenta de ràbia, sempre projecten en els altres (en llurs superiors, qui els batlleixen per a llur bé) els propis defectes. Els permetem d’ocupar encara un lloc que salvaríem i faríem del tot decent en un tres i no res, perquè, magnànims en la nostra generositat, som massa confiats, i a canvi ens retreuen que potser els voldríem prendre el que fan malbé. Invertits, pensament massa confús. Sempre et diuen la contrària del cert. Bonir rai, mals pagadors.<br /><br /><br /><br />Llur caparrudesa. Gentota closa. I qui els entén al món? críptic llenguatge d’indi sense lletra. Ni un polonès dels collons no sona pitjor, no ho fa tan guerxat. Són la plaga que cal tallar, treure de la nostra pell (de brau), i ja hi triguem massa. Si el poll sarnós no pot acostumar’s al nostre cos i persisteix a rosegar’ns, doncs esclafat i en paus. Una bona neteja.<br /><br /><br /><br />Car qui no ho veu? Unió és progrés com progrés és unió. Així s’acaba de conquerir el món – els poblets miserables es reten als immensos i imperials, d’història vera i lluminosa, i prou. És com funciona el món. Lleis de la natura. El superior es cruspeix l’inferior, i si doncs no el pot assimilar, el destrueix, car si no el pot doncs assimilar vol dir que és impaïble, vol dir que és nociu. Ah, caparruts! Ah, eixorbats i orbs! Bromera metzinosa de tots eixos anys perduts!<br /><br /><br /><br />I ara m’encomanaré a la mort, antiga amant nostra. O pàtria o mort. Visca la mort, visquin les cadenes que a la mort ens encadenen. M’encomanaré a la mort, vella dama amb la cara de ma mare i de la tieta qui em durà a la presència del més heroic dels herois, el nostre déu prim i guerrer. Car no sou pas vosaltres, cagallons sense importància, qui m’haureu mort. Serà la mort. Car només la mort és digna d’heure’m. La mort ha mort el mort. La mort. No pas ningú altre. Intacte pujaré als vestíbuls marcials que els guerrers complidors tenim davant el tron del totpoderós. I hom em guardonarà amb qualque medalla etèria i màgica de reconeixement molt patriòtic. I ma mare i la tieta, i les cosines, ploraran de joia. I totes les prostitutes, les millors del ram, a les quals en pagament pels serveis els donava (seguint el bon costum salamanquí molt preuat i que diu la nostra generositat salamanquina ans nacional castellana) la meua fotografia dedicada i signada. Amb quines llàgrimes d’agraïment no m’ho agraïen, agraïdes. Fins les putes són més agraïdes que no pas aqueixos infames separatistes de merda. I la pagerola adúltera i el metge traïdor es quedaran a les escapces. No m’hauran mort. La mort m’haurà mort. I seré el mort més feliç. I el més vindicat. Veig que trenquen qualque moble per simular la caiguda en acabat del pretès col·lapse d’ençà de l’atac al pit o qui sap quina malaltia diran que he tinguda de cop-sobte, home ferreny de mi. Qui s’ho creurà? Mes això rai. Confiem-hi: qualque traça ha de romandre de llur crim. Il·lusos instruments rovellats de la senyora mort, amb cara de ma mare, de la tieta també...<br /><br /><br /><br />El dau juga amb els déus de la sort. Així és com el món roda. Quan fui traslladat a la vila on coneguí la dona, hi assistia de paisà, a una timba, amb els companys. Hom hi apostava de ferm. Hi havia davant meu a la taula un dels burgesos locals amb una femella a la vora qui feia un goig de caldéu. El filldeputa ens colla massa. Ens escarrutxa els tres. Ens deixa sense un ral d’ardit. Aquell excés prou cal pagar’l. L’esperem a baix. Guaitem quin vehicle no pren. Ara amb vehicle oficial el seguim. Traslladats als afores, en una mansió d’aquelles de déu-n’hi-doneret. Ens esperem no gaire lluny, fins que mal-lluu la darrera de les finestres. Són les quatre de la matinada. Tothom clapant. Hora idònia on actuem nosaltres.<br /><br /><br /><br />Escatainava algú per dintre. De por. Una vellarra putrefacta. Quan entri, t’adobaré, pensí. Allò duia els agalius d’esdevindre divertit. “<i>Obriu o no, titelles? En nom dels nostres jutges i llurs sacrosantes lleis descomunalment constitucionals!</i>” Començàvem d’enfonsar la porta, quan un faldilletes ens obrí. “<i>La mare qui et va malparir, trigacollons!</i>” D’un mastegot li xemicàrem el nap. Se’n va hipocondríac cap a les lleixes de la cuina a fregar-s’hi qui sap què. Per les escales davalla el senyoràs, ara no pas tan gall com a la taula de joc. S’ha tornat llausanger, llepadallonses. “<i>Senyories, què els cal? No s’han per aventura errats, mespresos d’habitacle, ca?</i>” “Nosaltres no ens equivoquem mai!”, que li etziba amb un bram irat el caporal Basques.<br /><br /><br /><br />Esbufegant-se de valent, el llefiscós degà convocava la família sencera. Es pleveix a pagar’ns el que ens robava jugant, i afegint-hi, en penyora de l’ànsia que ens feia patir amb les seues patotes, tant com pugui reunir, inclosos els joiells de la mestressa. La “senyora” fa cara d’ésser una d’aquelles qui carden pels descosits, la tenia ben clissada a la timba. Ara només duu una bata rosa de seda fina. Me li atansava a badar-l’hi una miqueta. Si protesta, li parteixc la cara. De cua d’ull veig que el caporal i mon company ullen la jovencella; deu ésser’n la filla. Es prepara doncs la gran disbauxa. El degà avia tot d’escarafalls, rampes i xacres el prenen, i que es morirà d’un atac de cor. Genuí. Un reguitzell de mastegots me’l deixen fet un bunyol — gemegós però inconscient. De moment, ja no emprenyarà.<br /><br /><br /><br />Mentrestant, els dos volen interrogar la jovencella. Se l’enduen per a fer-se-la espetegar dalt, a un dels dormitoris. Sort en tinc que el faldilletes torna de la cuina amb una arma de foc. Bim-bum, patapim-patapam, salten els vidres i el caporal n’acaba amb el coll recremat per una bala que el frega. Es caga en tots els déus i se’n va corrents a la sala de bany, a guaitar’s la nafra i ficar-s’hi potingues. El faldilletes, bala-despès, mon company l’ha arrapat i l’ha mort a cops de figurí de marbre massís o quelcom, pedra o metall. Jo la jovencella me l’enduc a un racó. “No et moguis pas de mon costat.” “Saps què?” em diu a cau d’orella, “mor-me la marastra urcosa i ultracuidada, carnívora, i m’engatj a ésser teua per a tot.” Pagerola múrria, ja dic.<br /><br /><br /><br />I aqueix fou el pacte. Amb els pistrincs que duu em faré fer de coloraines les fotos signades. D’ara endavant encara faré més goig, encara em ploraran, les putes i d’altres burgeses putes a casa de les quals has d’anar a ficar-hi autoritat, amb més d’agraïda plenitud.<br /><br /><br /><br />La filla, amb la qual em casí més tard, testimonià (a porta closa, davant mos, al capdavall amplament satisfets, superiors jeràrquics) que marit i muller ens convidaven, quan érem de permís, i mascles molt gruats del poble conqueridor, per a cap conxorxa sexual, d’aqueixes de fart burgès provincià. I els tres benemèrits, a no gaire estona d’arribar i agranar, el gelós faldilletes de la cuina ens assalta. Gelosies de pagerol aldeà, tot i que era del sud flamenc. Sí ves. Occeix per matusseria la mestressa, qui mos companys d’antuvi no pas violaren ans es cardaren per comú acord (i el banyut gaudint-hi de valent). I occeix el degà, qui un atac de feridura abans ja havia esterrossat, i, pitjor que res, fereix al coll el caporal. Allò sí que es greu. Atacar els defensors de la pàtria autèntica (només n’hi ha una).<br /><br /><br /><br />Així és com el vostre sergent sempre complidor qui ara, morint per la pàtria, s’enfila esperitat cap al guardó darrer del vestíbul guerrer davant el tron del totpoderós borbó celestial, així és com esdevenia prou cofoi, i ric i em..., mullerat. Fotre! Per als quatre dies si més no doncs que el pegat ha durat.<br /><br /><br /><br />Jo qui la volia occir, i ella m’occeix. Ha-hà. Puta ironia de la sort. El rei de les femelles (he degudes regalar cinc mil fotos signades si n’he regalada una), i, rei destronat per acte vandàlic de subversius eixelebrats i garrotables, ja ho veus tu, la qui té menys allerada, més sota les deixuplines, el fot al pot. Amb traïdoria i premeditació. Ella qui, virginal, no cagava, ans ponia ous a l’orinal, més tard s’ajunta amb els ineptes aldeans de la ceba, i per darrere me la fot. Sacrificat pels ideals patris. Sempre es deu esdevindre si fa no fot. Com més te’n refies, més de trascantó te la claven, més d’amagatotis s’aconxorxen per a dar’t, ja ho veus tu, pel darrer forat al cul.<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><p></p></span></span></span></center></td></tr></tbody></table><br /><p></p>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-34642880409074812372008-04-14T17:08:00.000-07:002008-04-14T17:09:36.234-07:00Verdura XXIII<p></p><br /><table border="20" bordercolor="#aaa555" BGCOLOR="#fffff1" cellpadding="8" cellspacing="6" width="99%"> <br /><br/> <tbody><tr><br/> <td><br/> <p><br /><font color="#000000"><center><span style="font-size: 130%;"><br /><span style="font-family: georgia;"><br /><br><br> <br><br><br><br /><br /><b>Aristarc Verdura, mort (23)</b><br><br /><br><br><br><br><br /><br /><br /><br />Put son pare al carbur de qui la flama fereix l’ull. Esfilagarsats esparpalls de brúfols se li congrien als ulls si son pare encén el carbur de copdescuit i l’esclat agressiu alhora fon la fosca i et nafra els ulls, i allò t’enlluerna, t’aombra i t’esparvera com aparició d’espectre resplendent.<br><br><br /><br />El seu pare era miner i us sortia abracadabrant de cada clot o de cada cova que us poguéssiu trobar pel camí – mai no sabies de quin clot no et brollava ni de quina espluga al vessant de la muntanya que besava la carretera rocosa no t’eixia de trascantó – allò era màgia – i ell era un mag qui apareixia, negre com la nit – nit en nit – i esdevenia lentament blanc sota el plugim..., ah, i què comonia? Quina meravella no comonia aquest cop al capdavall dels seus dits? Era el mag qui produïa l’ull lluent d’un diamant als dits d’una mà que s’avençava d’un braç que s’allargava com el mànec de la forca d’en Banyeta. Heus-te’l, diamant en mà, relluent en la negror sota el plugim, mon pare, el mag.<br><br><br /><br />I llavors, és clar, els testos s’assemblen a les olles.<br><br><br /><br />N’Aristarc Verdura caminava d’esme, com un pellaire a l’escapça, en porreta i faduc, pòtol nocturn, empegueït. Era una altra ombra entre les ombres qui en la penombra eren guiats cap a les botigues d’aparadors esbotzats on potser encar hi hauria, part damunt terra o enfonyat en qualque prestatge, quelcom per a menjar. Seriosament organitzats, com a la presó, els pòtols, cascú tenia assignat un pany d’estança o un racó on furgar i escorcollar.<br><br><br /><br />Un carallot de comunista, ja ho saps, li mormolava quelcom a cau d’orella, un company adventici. Com els altres, sempre insistint que no s’hi arriba mai... Que cal patir generació rere generació abans el llostre gloriós no apunti per a banyar-ho tot de llum rosàcia permanent... La felicitat inalterable a la terra... I n’Aristarc dient-li que sí, que ara hi érem a tocar de mà, aviant capcinades d’assentiment morós... Mes que tard o d’hora caldria adonar’s a l’autocrítica, re més sa. I que quan manessin ells (els pòtols malastrucs) també els criticaria, també... Que al poder tothom s’hi podreix...<br><br><br /><br />–Què dius! –tot escandalitzat, el comunista–. Un cop s’arriba a la fita desitjada per l’humanitat de germanor universal, ja s’ha acabat. Què collons criticaràs!<br><br><br /><br />Ara era n’Aristarc qui deia que res mai no s’acabava, que criticar enfortia el criticat, si el criticat no era un malparit, com els feixistes.<br><br><br /><br />–Et matarem, et matarem! I tots els teus! –va dir, estertit, tetanitzat, l’altre.<br><br><br /><br />Exactament com els feixistes, va pensar en Verdura. Sota les fustes menjades de la botigueta, l’aigua que pujava – tard o d’hora tot s’enfonsarà. Un home totalment desencaminat... La por més grossa que tinc..., perdre tots els familiars..., quina culpa tenen ells de les meues manies polítiques...? Li vaig fotre un cop al cap amb un maó que hi havia mal casat... Va caure rodó... Me l’enduguí amagat dins aquella carraca de cotxe que tanmateix s’engegà...<br><br><br /><br />–Sí, ja m’ho has dit... L’alineament d’un intel·lectual amb un sistema polític sovint esdevé criminal...<br><br><br /><br />–Sí, però què és un intel·lectual...? Qualsevol datpelcul se’n pot fer anomenar. Te’n recordes que el feixisme llufa no tenia intel·lectuals. Encara no en té ara. Agafen qualsevol bocí de merda, estil Gasset, o Unamuno, i els fan passar per bèstia grossa... I llavors tots els greus professors d’universitat, gentota sense cap categoria, només esperant a retirar’s per tal d’acabar’s de podrir, repetint-ne les bajanades infinitament. A la nit, per la ràdio, dient que no hi ha millor manera de pujar un infant que a cops de corretja. Mon pare sentint-ho mentre espigola diamants pels budells empedreïts de la mare — ja t’he dit que era miner. I, quan apareix com prestigi refulgent, qui et penses que rep els cops de corretja proclamats pels “intel·lectuals” feixistes...? Mon pare s’hi ficava amb totes les de la llei... La ràbia mentre em destruïa el cos...<br><br><br /><br />–Tenies un pare cruel...<br><br><br /><br />–Com tots els altres aquells dies, suposes.<br><br><br /><br />–D’ell et ve la teua crueltat... No tant del seu exemple com de la reacció del teu cos a tant de càstig... Allò de trobar la violència com ara la cosa més normal... Allò que feres amb el pobre comunista...<br><br><br /><br />–Quan... Quan el vaig treure del portamaletes del darrere... Llefiscós... Com qui extreu qualque cargol pudent i mig mort dels envitricolls de la closca... Gairebé a bocins... O una ostra enganxifosa, no pas gens fresca... Més que més que, amb el bony immens al cap, semblava que hi havia covada una perla... Em va vindre un acudit... Dos albardans... L’un qui demana: “<i>Com acabaria una cloïssa que es fes puta...?</i>” “<i>Ben tocada de la closca, és clar</i>.”<br><br><br /><br />–M’has dit tanmateix que va sortir cantant...<br><br><br /><br />–Una mica més tard... Quan l’havia instal·lat a la cambreta fosca del soterrani. Deia: “<i>Visca el pa, visca el vi, visca la mare qui em va parir; visca el vi, visca el pa, visca la mare qui em va cagar</i>...”<br><br><br /><br />–No pas gaire delusori ni tocaboires com els altres cants comunistes.<br><br><br /><br />–Home, no, ja et dic.<br><br><br /><br />–Et va dir que posseïa un secret letal...<br><br><br /><br />–No me’l volia dir fins que el deslligués... No el podia deslligar, no el podia deixar fugir cap als seus... Ja saps com m’havia barallat a Liverpool amb aquell del National Front feixista qui em tractava de wop i de paki i li vaig dir: Doncs t’equivoques, datpelsés, que jo a casa meua també sóc del Front Nacional.<br><br><br /><br />–Hà! D’alliberament contra el feixisme llufa...<br><br><br /><br />–Però ell no s’ho podia imaginar, que amb el mateix nom hi haguessin dues organitzacions polítiques totalment oposades..., i allò durant un instant el va deixar amb un pam de nas; vaig aprofitar aquell moment per a enfonsar-li l’ampolla trencada enmig del costellam. Se’n va anar corrents rajant sang pertot arreu... Vaig haver d’emigrar d’Anglaterra abans ningú no escatís el nom de l’atacant...<br><br><br /><br />–I el secret letal per a l’espècie humana...?<br><br><br /><br />–Sempre m’han cercat. Els va deure dir com era, d’on era... I ara em passaria el mateix... Deixaria anar aquest i multiplicava per dos els enemics; llavors tindria els feixistes i els estalinistes cercant-me com detritívors i estercoraris per a fer’m la pell...<br><br><br /><br />–El secret, dic?<br><br><br /><br />–L’hi vaig extreure a garrotades, ves. Em diu: “<i>Aviat, en un mes, un any, deu anys, trenta anys..., t’hauràs mort, i això serà per sempre, per sempre, per sempre... Aquest és el secret. Ets carn d’extinció eterna...</i>” Es pensava que aquella carallotada m’havia de dur a sant Boi...<br><br><br /><br />–Per qüestions metafísiques...<br><br><br /><br />–Li vaig fotre un mastegot! Dic: Això és un secret...? Això és merda, noi! Te n’adones que per als baboies de creients el missatge letal, el secret destructor de l’humanitat... Allò de l’eternitat, l’inacabament etern de l’ésser idèntic, allò de sempre ésser tu; sempre el mateix tu, el mateix tu, el mateix tu.... Sense fi, mai... Te n’adones que encara és pitjor que no ésser re, re, re... Mai...? No ho veus que és pitjor sempre ésser que mai no ésser...? Sempre sempre sempre...? L’angoixa, l’angoixa llavors! Ruc! I el teu secret, ma mare mateixa, entre tacons i reptes i sobtades rauxes de carícies impúdiques, prou m’ho havia dit de petitet... La vaig qüestionar quan matava un pollastre... I ara, li vaig demanar...? Ara el courem, va dir. No, però vull dir on és el pollastre, la seua ànima...? La seua ànima...? Mort és mort, em va dir. Tant se val un pollastre com un hipopòtam com un cocodril... O cap homenet posat i dret, amb el tornavís cargoladet i descargoladet... I m’estrebava el cigaló... Ah, i en acabat em va fer gràcia, molt més endavant, de llegir en Ben Jonson, a “<i>l’Alquimista</i>”, i n’hi ha un qui hi diu: “<i>No hi ha al món ateus més convençuts que els cuiners</i>...” És clar, i que tots els maellers, i els qui treballen als escorxadors...<br><br><br /><br />–I els botxins. Això t’inspirà per a fer-te’n...? Per a ésser tan fort com un ateu et feres botxí...?<br><br><br /><br />–M’inspirà...? Jo... Com ho saps...? Qui ets...? Escolta, les estructures pericliten... Quan això s’esdevé hom es veu atret a les esmenes, atiat a les reparacions – les rels dels arbres ens destruïen per lent soterrat envaïment part dels fonament de la casa però no teníem ja ara temps d’adscriure blasmes ni responsabilitats – el que calia sobretot era tornar a fer paret, a omplir els esvorancs, a reconstruir tot l’esbotzat... Per això vaig col·laborar provisionalment amb els llufes... Perquè sabia que més tard em rescabalaria traint-los prou a ells... I amb escreix... I tu...? Ets tu...? Ets tu...?<br><br><br /><br />—Sóc en Patrici Sureda, sí. Amb una espardenya esparracada i un mitjó traucat, carranquejant de cel·la en cel·la, sempre a frec d’ésser “ajusticiat” a trenc de jorn. Trist titella, s’agemoleix, s’afligeix, s’escruixeix, rarament aqueferat a arrencar’s pelleringues d’un cos a mig desfer, rebregat en un racó, amb els ratolins i els cuirassats escarbats, sotragós, implorant socors als espectres de la foscor, pudegós, gratant amb les ungles dels peus, com simi grafòleg, críptiques grafies a les parets escrostonades, ullnú i no veient sinó cebes i carbasses de fosfès que t’esclaten als ulls, o monstres silents qui et segueixen com gossos, i noies pèl-roges qui, si et deixen penjat en precipici de faisó que només ja et manca caure i estavellar’t en mil bocins, més val que canviïs doncs de guió de seguida, això si vols continuar veient-te heroi qui sap en quina altra pel·lícula de l’existència, com ara, Aristarc, com ara que et tinc, com aparició, dominat.<br><br><br /><br />L’escorxa-ròsses n’Arquimbau Esmolet, d’Arbúcies, baixava pels rònecs tenassars nevats cap als afores de la vila. Va veure anunciada una funció de teatre en un pasquí enganxat a una tanca, darrere la qual n’Arquimbau anà a clissar-hi, no fos cas que hi trobés tampoc cap carronya per a espellar... Érem tard a la tardor, dalt les muntanyes del Pirineu, quan l’aviram es despon i els viaranys es fan sovint impassables... L’home doncs s’obria pas amb el bordó entre la neu glaçada, quan el sobtà la veu: “–<i>Oixque...!</i>”, d’algú damunt un ase.<br><br><br /><br />–Em dic Lli Lliç –féu l’esmolet, mostrant l’aparell amb la mola, carregat a la seua vora, damunt l’esquena de la lleial haveria. <br><br><br /><br />N’Arquimbau Esmolet digué el seu nom i ofici, bo i mostrant les pells més o menys ratades que li penjaven del cinyell. Llavors es posaren a enraonar de temes ambientals, parant compte, mentre enraonaven i caminaven, a ficar peu ferm als carenats.<br><br><br /><br />–Vós que hi deveu ésser entès, on fan la funció de teatre...? És a l’aire lliure? És dins cap església? No és pas dins cap local tancat: mai no gosaria d’entrar-hi, amb la pudor que faig i tot allò, compreneu? Sempre m’hi treuen amb penjaments rai d’afegitó. Ara, m’hi morc de ganes, de veure teatre – totes aquelles esdevinences còmiques, totes aquelles senyores despeses qui tanmateix t’ensenyen mitja cuixa i se t’espitreguen...!<br><br><br /><br />–Redéu el tard que feu. Teatre només en fem a l’agre de l’estiu. Jo un cop no ha gaire hi vaig portar el meu fill i l’hi vaig perdre i mai més no l’he trobat. Allò del teatre és un parany assassí... La gent s’hi fa i qui sap qui en surt. Sobretot la mainada.<br><br><br /><br />–Potser els lleons se’ls cruspeixen.<br><br><br /><br />–Potser les senyores granades se’ls emboteixen pels canuts i els passen d’estranquis pels sedassos traucats dels badocs burots.<br><br><br /><br />–O platerets volants se’ls enduen cap als Solerets dels mals d’ulls on els íncoles reptilians en deserts només d’escorces i cuixabarbes sens treva se’ls beuen, els al·lots, com qui es beu moscatells sense pagar piastres, o amb les minses piastres que pagues a l’arlot per la barjaula més bon mercat i doncs decrèpita de l’alegroi boldró de barjaules virolades.<br><br><br /><br />–I un chor de virons entonaven virolais. Ara, això també: us diré que aquella era una peça abstrusa d’allò pus. Un comunista i un nacionalista. Dèries rai. Cobermòrums, enrònies. Els dos actors es deien Benjamí l’Arboç i Piotr Lapeur. Eren forceta coneguts fa uns trenta o quaranta anys. A escena es trobaven en una botiga desnonada. A l’aparador hi havien Púlitzers als prestatges – torts, mig cremats, amb els fulls que cruixien al vent pluig. L’acció era discutir rai mentre l’establiment s’engrunava. Em sembla que els establiments que difícilment albiraves per les vores fosques eren també llibreries, amb els prestatges també destarotats, tot i que plens de llibres vells i, rere els vidres romputs dels aparadors, qui sap. Semblaven llocs de construcció, amb tot de corredors on runes es tornaven atzucacs... Hi havia, sulls o en boldronets, a replecs, un arrroplec de pòtols. Pengim-penjam, feien acte de presència els dos pòtols protagonistes, un Patrici i un Aristarc, Verdura i Sureda... Queien asseguts molt a prop l’un de l’altre, començaven d’enraonar d’esme... Al capdavall es veu que l’un era el botxí de l’altre i ara l’altre se li’n torna... Li clava un coltell al cor. Ah sí..., la víctima qui abans havia esset botxí havia tingut un pare qui treia diamants del cor de les muntanyes...<br><br><br /><br />–Moixoni doncs, que us n’endevinaré l’acabament... No n’he vist de parions pas poques de vegades! L’assassí burxa a la nafra, escateix què amb rebombori de silenci o esbrina amb sorda remor de dits pel cor o la corada, i al capdavall n’espigola un robí que esclata en llum... Car un llum poderós, d’aquells tan forts, com se’n diu, un projector concentrat, s’hi agullava...<br><br><br /><br />–Ningú no aplaudí gaire, i jo no gens, que havia perdut el xiquet i ja no el vaig trobar mai més...<br><br><br /><br />A l’aixella rònega d’un rastà hi havia un esquirol arrupit – balb de fred i de por, i dalt hi volaven astors, i en espiral, de branca en branca desguarnida, s’anaven perxant més i més a prop. Amb els crits del cel, on els astors es deien qui tenia prioritat a abalançar’s damunt el retut, tant n’Arquimbau com en Lli aixecaren els ulls.<br><br><br /><br />Va dir el drapaire: “M’esperaré que cacin i es mig mengin l’animalet i n’aprofitaré llavors la pell. Sí ves.”<br><br><br /><br />L’esmolet musclejà, de comiat digué salut i a pleret féu via.<br><br><br><br><br><br /> </p></td></span></span></center></font></tr></tbody></table><br /><p></p>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-44992352172764591402008-03-24T19:25:00.000-07:002008-03-24T19:26:50.623-07:00Verdura XXII<blockquote><br /><br><br><br><br><br /><br><br><br /><b>(22) N’Aristarc Verdura, mort</b><br /><br /><br /><br><br><br /><br><br><br /><br /><br />És tan fotudament descoratjador trobar’s en aital desavantatge! Quan l’altre va armat i tu sense armes! Saps que el conflicte només pot acabar’s d’una manera: amb tu esbarriat part de terra, ple de traus per on ragen, s’esparpellen, s’eslleneguen, llefiscoses limfes, sangs, medul·les, i fetges, i les merdes dels budells, i el cervell, el fel i què em sé encar de les secrecions i les fastigositats...<br><br><br /><br />Només pot acabar’s amb tu mort i desfet, i ell a un racó fregant-se la bava que li cau del seu somriure oblic, de llop tip i qui se’n fot.<br><br><br /><br />No t’has de trobar mai més desarmat! No. Que siguis sempre tu qui se’n rigui el darrer, quan l’altre, amb les seues armes més grosses, ha rebut de cop-descuit el tret únic que li perforava, net, el crani – si pot ésser, entre els seus extàtics ulls de boig.<br><br><br /><br />–<i>Lluitar per la llibertat mai no és afer va, ni buit esforç, ni inútil esmerç d’energia. Ni xorca embranzida, ni jurcar debades, ni</i>... –Com aquestes li n’endegui, pobre d’en Rotllí Maimó, de ben atapeïdes, vull dir, com aquesta darrera i estroncada tirallonga on li cantava les virtuts de la llibertat i doncs de la independència – de <i>l’independència</i>, per tal d’enllestir, car de vegades cal remugar els mots, amuntegar-los sense gaires miraments, per tal d’encabir-ne més amb el mateix aflat i perquè ensems més idees hi càpiguen.<br><br><br /><br />Em guaitava les vessades damunt la tauleta de la rambla on hi fórem asseguts abans no arribés la bòfia i se’ns endugués a tortura. Esguardava atentament les lentes vessades i com hi passaven les nits i els jorns i, com entre els vidres de les cerveses tot d’una fetes miques, s’hi posaven doncs el corquim i el calçobre, les serradures i els safetans, les closques i els avajons escarransits i els ulls opalins que orbs i bornis, qui ranquejaven amunt i avall damunt les rajoles esquerdades i els clots i els relliscosos gargalls, prou perdien i més tard s’envolaven per causa de les falconades del vent que pujava del riu.<br><br><br /><br />La multiplicació de l’ull és la multiplicació de l’home – desplega’t a la ment, i veuràs que ets, que sou tants com els ulls múltiples et (us) veieren reflectits als miralls i vidres i aparadors del somni i de la “realitat”. Ets tots aquests i els qui vindran. Com quan la bombeta s’encén al sostremort i per les escletxes te n’arriben els ragets ambrats, vehicles transcendents que t’omplen d’essència si els interceptes i esdevens (part de terra o de la paret amb ditades de sang i merda i unglades i fragments de poemes esgarrapats), esdevens trèmules ombres sempre d’alt significat, ni que siguin obscenes, grotesques o monstruoses.<br><br><br /><br />T’arriben crits del sostremort quan la llum ambrada et converteix en ésser diferent, de vida enjondre, de qui efímerament t’és dat de veure’n l’ombra, d’ensumar’n una existència alternativa. Te n’arriben crits. Hi destrenyen en Rotllí Maimó, com en aquesta altra cel·la els botxins t’hi destrenyien adesiara a tu...? Li pugen a en Rotllí els ragets ambrats quan encenen la teua bombeta i li pugen els teus crits quan et mortifiquen i es fa ell ombres d’existència enjondre on esdevé gàrgola allerada qui vomita el fel congriat, i s’envolaria estorta si així li rotés...? Es demana si a la cel·la del dessota hi torturen n’Aristarc...? Et sent cridar i pensa: <i>Pateix tant en Verdura, pobrissó! No fóra pas millor que ja es morís...?</i><br><br><br /><br />Què és això? Mercuri? Cobalt? Comprimits de dioxina? Quines incrustacions de verí que et tornen carronya encar viu i mig respirant...? Tumorets que em trec amb les ungles asprives. Si tenia cap ganivet punxegut, un xi automàtic, com el que duia a la butxaca de jovenet, llavors enllestíem, fèiem molt millor feina, és clar. <br><br><br /><br />Em veig amb sort davant el jutge. Voldrà dir que aleshores m’hauran si més no rentat. “<i>Què és això...?</i>” que digui gratant-me disgustadament alguns dels brians, “<i>ah, els mateixos comprimits que gasta la meua filla</i>...”<br><br><br /><br />M’han encastats els mateixos comprimits que duu ara la seua filla? Psicotròpics d’ortodòxia? I potser en aquell instant un corrent d’aire creat per algú obrint la finestra que s’enduu els papers (les fal·laces incriminacions) de damunt la taula i a les supuracions se me n’adhereixen i n’acab empaperat...? Valent albardà disfressat de mòmia de riota!<br><br><br /><br />I ara? Tothom se’n riu si el jutge, quan se li acaba l’emprenyament, engega el faceciós comentari de dir que sí doncs que he vingut avui amb documents justificants...? Em diu una paraula de l’ofici que vol dir “excés de paperassa”. Com veu que no sé què diu em tracta d’ignorant.<br><br><br /><br />“No tothom ho sap tot”, li dic, “saben vostès què és <i>sosa de Soses?</i>”<br><br><br /><br />Per haver parlat en català, una culata de fusell m’ascla el clatell.<br><br><br /><br />Amb què em torturen ara? Els engranatges del trinquet treballen, i puja la cosa; em cruixen les articulacions: desarticulat, així m’han volgut, així em tenen, putxinel·li desmanegat. Veig un forat al soler, un pou...? Hi pugen calaveres. Hi havien de pujar angelets de tots els infants qui hi han caiguts. Més no. Només en trauen calaveres, tota la carn rostada, l’os pelat. Desgraciats d’àngels – (això ja ho havia comprès de ben petitet) – qui pot ésser tan carallot de no comprendre que no pots portar alhora braços i ales...? – que els braços són les ales! Per això no en pujaven àngels, aquella monstruositat. En pujaven calaveres.<br><br><br /><br />Dèiem: “<i>Mama!</i>” – llavors i ara – perquè teníem por.<br><br><br /><br />Amb el nerviosisme els molinets de vent fets de suro se’ns esmicolaven a les manetes. N’hi havia qui quèiem malalts. Batuts i aporrinats pels mestres, en llengua forastera que no acabàvem, que no acabaríem mai de capir – massa salvatge, massa indecent, massa ignorant, massa lletja, cacofònica...<br><br><br /><br />La febre creixia. Només podíem romandre en dejú. Ens neulíem. Intrèpids, guaitàvem dins els taütets. Com presumien de mort els minyonets morts! Tot hi era doncs façana – així ens adoctrinaven: amb mentides i prou. I llavors, omesos i ressentits, sols. I els llunyans? Sense penes. De tot el que ens prometien, se’n desdeien – no ens trameten cap destacament – cap ajut, cap recolzament – hem de menjar el menjar que els altres giquen mal rostat damunt les taules...<br><br><br /><br />Pumes pels rosts. Pinballs a les tendetes i barraquetes de la platja. Vacances de taül, ajagut i trufant-te’n dels lleigs i panxuts i els qui van debades rere les beutats d’alabastre i d’òpal. Espectacle de la vida – bonior dels borinots – vellut dels raïms...<br><br><br /><br />Escoltant els savis: llurs llavors per al bestiar. Mortrits llavis de qui se’ls mossega sense entendre-hi re. Suport fastigós de tot el canemàs, varengatge precari. Se me’n va l’esment. Torna als anys de petitesa. I als posteriors d’impotent ràbia, rebel·lió. Bolets artístics a la soca del rotaboc – font, brollador, plaça, jardí – ara tot reduït a re – el tràfic disminueix la vida – els vehicles ho espatllen tot – la ràdio funcionava – concerts! A cada escena hi teníem una dona nua agenollada de cul a la càmera, ensenyant doncs forats de cul i cony, allò feia tothom content. Mastegàvem merda i esguardàvem les fades parides d’en Verne.<br><br><br /><br />“Espigola-ho i parlem-ne”, que li dic. “Els peixos viuen a les aigües, no cal haver begut gaire dels agres sucs didàctics i doctrinals per a escatir-ho, i tanmateix crec que en qualque indret remot han de viure-hi en tèbies cerveses. Potser les meues creences, com tot el que en altri és innat, t’esglaien i el seu rebuig automàtic t’apuja a la sang allò que, com el fel repulsiu a la gola, et fa estossegar el cor amb perill d’espitxar-la (tu) i tot.”<br><br><br /><br />La fosca lent de l’hipnosi havia transformat aquest quasi-monòleg en un ruixat ranc, com quan cauen al camp lentes cames d’aranya, i el gallet hiperbòlic de la llengua se’t disparava ara cap al paraigua d’unes orelles que esdevenien densos pavellons antisò. L’imperi del tedi un neguiteig dispèptic ens duia fins ara que he dit <i>cerveses on els peixos s’hi campaven</i>. T’has escanyat, Rotllí. El filtre opac dels pulmons se t’estrenyia fins que les illes del tubercle com formigues qui es tornen os (qui es fossilitzen), no se t’atapeïen com espòs qui se’t mor i comença de criar (de fer créixer) concrecions monstruoses de qui els ritus és ops que t’aixequin idees de viu, no pas de mort, per molt de prestigi que els morts arrosseguin (amb estàtues i monuments, cenotafis, catedrals), i amb fam de renegat malavesat, o com autòmat per la nova electricitat fes ans solcat, ras i llis t’aboquessis a sebollir-lo, ço és, és clar, per al bé del teu cos, t’avinguessis doncs a acceptar la possibilitat de la situació per manguis suara amb tota puteria ara mateix establerta. Car de l’únic on et volia sabedor era de l’altre món on sóc sovint el qui hom festeja amb accelerada afecció. Car vinc-hi portador d’entretingudes (adu grotesques) noves del món antic on tothom no es creia, carallot, sinó la mentida.”<br><br><br /><br />En Rotllí no volia haver de patir més amb les plepes de l’oficina d’immigració – el que volia era enviar totes les buròcrates empastifaires a on els toqués..., i allí elles doncs llavors haver d’esmerçar cada cèl·lula d’energia a esbrinar-hi les transformacions relativístiques en quarta dimensió. Les volia com qui diu amb el cap esclatat – perquè sense cap raó elles es veu que així l’en volien a ell. Quin mareig de paperassa i de moneig! A quin zoològic no hauríem de tancar el buròcrata! Quin fàstic d’espècimen. No sols el més lleig, el més inútil mai empescat!<br><br><br /><br />I doncs. Quin pecat foteres Rotllí altre que el d’escoltar’m a recer d’unes cerveses que et pagava perquè em paressis l’orella? I llavors l’atac sobtat. Repetidament, a martelleigs, t’envesteixen a la taula mateixa enmig de la rambla les vesàniques rapaces bèsties o els matalassers disfressats de persona normal. I se t’enduen al cotxe negre que s’ha aturat d’una revolada a la vora amb les alarmes disparades a tot estrop i les lluminàries enlluernadores espetegant com ulls de qui el suquet vermell corromp i esboïga pertot on cau.<br><br><br /><br />Atribolat pels torçons, rosegava n’Aristarc, despullat al racó ensangonat de la seua cel·la, rosegava mormols, balb com esquelet damunt el toll de sang mig eixarreïda. Rajava una aixeta qui sap a quin llivell de la garjola o a quin llivell cranial. La lletjor del condol – què es diran els qui et sebolliran d’estranquis en cementiri també infiltrat furtivament pels ocupants? Cada os desfet, fos. I els fantasmes camuflats cascú d’espòs moresc. “<i>N’hi ha a qui ens abelleix pus tost bullint</i>...” En faran tisanes, dels bocinets del meu cos encar amb mica de suquets?<br><br><br /><br />Nadons rodons abandonats a les roderes per on passaren els tancs i en passaran de nous, claferts de cossos torturats, el meu, el d’en Rotllí, els de tants d’herois desconfits. Flongeses sense cormes ni cinyells de massa ofec – ah, pruent, irreverent, sardònic, farsant, com respir!<br><br><br /><br />El van trobar arraulit i tanmateix ert l’endemà que volien destrènyer’l encar un bri, no pas perquè en treurien pas encar gaire suc, mes perquè els era diversió: cascú (segons son albir) es cerca el circ que pot. Els mancats d’imaginació els és ops que hom els ho mostri (l’horror, les monstruositats, les salvatgeries) de viva (i ara morta) carn.<br><br><br><br><br /></blockquote>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18473689.post-9161368971794038282008-02-28T19:32:00.000-08:002008-02-29T15:48:28.389-08:00Vint-i-unè Aristarc-<br><br><br /><blockquote><br /><br><br><br><br /><br />(21) <b>N’Aristarc Verdura, mort</b><br><br><br /><br><br><br><br />N’Aristarc tenia amb prou feines disset anys. Es veu que algú li’n parlava, d’aquell lloc on llogaven soldats. I, bensenes, va trobar en aquell tercer pis d’aquella casa anònima al carrer Diputació del General l’oficina dels anglesos. Es va apuntar per a anar de mercenari a Rhodèsia. A Rhodèsia, la guerra guanyada (o perduda, qui sap), s’apuntà per a anar llavors a Biafra...<br><br><br /><br />Biafra ara, quaranta anys més tard. Hi havia tornat, vestit de moro, com n’Alí Bei.<br><br><br /><br />Va arribar al Prat amb pler de figuretes d’eben, un sac ple.<br><br><br /><br />–Tots aquells mercenaris qui només hi anàvem a fer quatre pistrincs tot matant negres, tant se val el cantó al costat del qual combatíem. No pas per cap inspiració, doncs... Sí ves, mussols rai. Teníem disset, divuit, dinou anys...<br><br><br /><br />En Verdura (em diu) volia sobretot fotre el camp d’aquell forat de canfelip asfixiant on els castellans havien transformada la vital Catalònia... Qualsevol camí, per tort que fos, valia pus. Em diu: “<i>Si haguessin pagat bé en Quico Sabaté i els altres herois del maquis català...! Si almenys haguessin tinguda qualque oficina en avinença, que t’hi poguessis arribar ni que fos molt d’estranquis...! Però aleshores era massa ingenu: si hom no m’ho deia abans, pas que sabia trobar re</i>.”<br><br> <br /><br />–Que matéssim tants de negres, ho fèiem amb esperit d’emulació... (Em diu.) Com qui practica un esport...<br><br><br /><br />–I quan s’acabaren els mercenaris... Us oferiren terres al Brasil...<br><br><br /><br />–Les regalava el ministeri d’agricultura brasiler per a qui volia instal·lar’s entre els indis salvatges... De fet, ben avesat a les armes, em volia apuntar amb el Xe Guevara, però vaig fer tard. Ni sabia on l’heroi parava, quan vaig llegir al diari que l’havien mort a Bolívia... De primer em pensava, com tothom, que allò era una foto trucada... Semblava el crist ajagut d’en Mantegna... Dic: aquest trufaire de fotògraf s’ha inspirat en en Mantegna... Quin muntatge més palès. Prou es veu que tot és truc... Però no; l’heroi era mort.<br><br><br /><br />La feble espurna del Solell pintava el capvespre d’un burell groc, d’un isabelí biliós, i, si ens esguardàvem, ens vèiem malalts. De quelcom me n’adonava amb esgarrifaó. Encar s’havia tornat més dretà que no abans, n’Aristarc.<br><br><br /><br />–Més homosexuals: això és allò que al capdavall en rebem en acabat d’aitanta de guerra. Els soldats, prou ho sap hom i tothom, és un món d’homes. I guerres en tinguérem a desdir. Pels descosits. Prou calia. El sobrepoblament d’Europa, hom adduïa. La natura, doncs. La natura es defensa – la natura poc vol perir – cap animal ho vol. “Aturem-ne”, diu natura, “aturem-ne, vós, la folla reproducció”. (D’aquests maleïts conills amb dues potes i qui foten tant de mal arreu.) Féssim-los tots plegats marietes. I vet ací, som-hi: per això acabem tots plegats tots d’una armats, uniformats, en cel·les mesos, ben atapeïdament... I sense ensum de cap altre sexe tret del propi: <i>Ah, germanor, ah, germandat, ah, fraterns, vits als anus, ben entortolligadets</i> – salsitxeta sens fi, de porcions – on cada uniforme duu un trep, un trenc, un set, un esquinç abellidor al bell mig del seient... Ho sap tot estrateg comcal. No serveixen pas per a altre les batalles que per a endollar cigales. “<i>Ens insaculen a tot estrop i a llur lloure...!</i>” clamen, no pas desplaguts del tot, els qui patien l’humiliant vençó. I els morts somriuen estesos part de terra: tenen llurs ulls badats per tal de veure tant d’envitricoll i de tortesa: vits trempaires qui s’endinsen tortament en rectes. “<i>Hordes sou els cridats, i quatre gats sem els triats!</i>” exulten els cardaires i els cardats, fent elis-elis als morts qui somriuen i s’alçuren, s’avaloten, es rebel·len: “<i>Féssim com els mongols, volguéssim pas enlloc tanques!</i>” masteguen, “<i>ni les barreres de la mort!</i>” i per xo reneixen. “<i>Guaiteu què em trec!</i>” criden els zombis, “<i>el bisbe!</i>” Un bisbe a mig podrir mes encar prou hàbil, creu-me; corcat i arnat, mes eixerit com un gínjol. Cercant adeleradament forats de cul de carronya... Què et diré, prou poden. Les disbauxes del guerrer.<br><br><br /><br />Al Brasil s’ajustà amb una mulata pudent. A aquella cap pal·liatiu odorífer gens no li pal·liava, ves, la fortor. Gaudiren tanmateix, ella i en Verdura – en aquelles nits de nerviosisme agripnòtic on has de vetllar estès en hamaca a l’eixida alta de la masia o, com qui diu, repenjat a la regala de la gàbia de la cofa on oneja la grímpola a tall de senyera (al minaret gairebé, en diríem, si sem prou malfumètics, com és de moda ésser ara, hà!), no fos cas que els íncoles ferotges, guarnits d’il·lícits curares, et causessin de trascantó greu desgavells – gaudiren, dic, de mantes hores de manxeig: l’esqueix d’ella, de sentors ignominioses mes eròtiques, es veia a betzef empeltat amb el seu matràs gegantí: d’on que al capdavall fessin molts de fills. Barrufant ara a barrisc potser trenta o quaranta...<br><br><br /><br />Llavors, segons m’informava ara n’Aristarc, tantost els fills eren prou grandets, dalt feien guàrdia ells, i eren ells qui interpel·laven i doncs assassinaven si calia els irats aborígens.<br><br><br /><br />El mot seu: “<i>aborigen</i>”, per quin mecanisme de boig a l’enteniment distret, em dispara el vertigen de l’impetigen, el lentigen, el prurigen i el vitiligen. M’haig de gratar pertot arreu. Pruïges rai, i l’ofec dels gasos dels tubs d’escapament. Estossecs que la gargamella em rasclen. Trec de l’estoig un tussigen cancerigen. En fot un glop i en convid el company. “<i>Massa sacarigen</i>”, rebutja en Verdura. Boira. Enfastigen l’oxigen els fumígens dels cotxes que ens afetgeguen, ens atapeeixen i ens irriten. Tornem a l’origen. Parlàvem de gats i d’alans, i d’ales i conys.<br><br><br /><br />–Cony fumigen, ausades, una mica verinós i tot (em diu). Ara, productor, com se’n diu, feraç d’allò més! Rajant infants com qui raja menstrus. Com qui diu, cada mes un infant nou, exagerant una mica. O potser no hi tenia pas només una mulata, potser en tenia vint o trenta, totes pudents, totes nines avinents qui et cardaves sense descans ni sense gaires miraments.<br><br><br /><br />Aturats a un semàfor, un moro xaruc em demanava morabatins. Tèrbol, amb somriure viperí, n’Aristarc es repenjava cap a mi i li esclafava de sobte un cigarret encès a la mà estesa. Fotia el camp cagant ostes i llets el sarraí, qui, antic camellaire i tot, i doncs amb les mans amb prou durícies i calls, nogensmenys encar se’n devia sentir com hom el cremava, pobrissó. Car tots sem fets de la mateixa pell d’angelet. Només els diables pas que es cremarien. (I doncs aquells incomparables carallots qui organitzaven aquelles atroces pallassades de les ordalies inquisitorials ho tenien tot capgirat: la prova del foc t’havia d’innocentar si doncs no ho resisties pas, si se t’hi fotien bombolles i et fumies a braire com un bacó ganivetejat; no pas si ho resisties, és clar. <i>Car si ho enduraves, segur que érets mig dimoni i tot, acostumat a les flames i als cruanys de l’infern</i>. I tot allò...)<br><br><br /><br />No sé què em deia ara en Verdura. Aquesta era la meua assumpció: que ensumava cerfull, i qui sap les hortalisses: api, faves, endívies, alvocats. I que el veia senyorejant pels seus trossos claferts de cereals, amb gonfanons oriflamats i umflats barrets de foll, anemoscopis enlairats al capdamunt dels mèdols que assenyalaven les partions, amb els florits cavallons que s’estenien fins a pèrdua d’horitzó, com rugues i oneigs de zastrugues en desert nevat. I la claror sense arbres, una claror tropical que et nou fins a fer’t plorar. <br><br><br /><br />–Ara no hi ha res que em llevi la son (reprèn n’Aristarc la contarella mentre el menava com dic amb el meu cotxe a l’hotel). La canalla ho fa tot. El predi sura. Per xo m’he retirat.<br><br><br /><br />La minsa llinyola de tràfic per on corríem es corromp. Tornem a estar encallats.<br><br><br /><br />–L’any passat em neix un nyec formidable. Nadó herculi i savi. És que aqueixos fills recents, sem capaços de manegar’ls ans no són embrions ni res; només cal treure’ls o trucar’ls les tirallongues genètiques qui els farien febles o porucs o betzols, i ixen doncs fets uns herculets einsteinians, uns einsteinets herculis, tant se val.<br><br><br /><br />Responc: “I tant, i tant.”<br><br><br /><br />–Doncs vinc a inscriure’l a l’oficina de capbreus i identitats. Cues immenses. Cues que s’entortolliguen crípticament, de tal faisó que tot i que hi era entre els del mig, acab entre els darrers. Aviat tancarien les oficines i tot. Per sort, tot i que com dic hi sóc entre els penúltims a les cues, encar hi sóc admès. M’atans a la finestreta i el bon buròcrata rere em comença de demanar papers i fotos. Me’n manquen pertot. No sé ni explicar-li bé a què hi he vingut. M’ha marejat amb tants de documents que em manquen. Ara fins i tot es veu que ni jo no hi sóc ben inscrit... En aquest cas, com collons vull inscriure-hi el nadó meravella...?<br><br><br /><br />“No, no (em diu, després de traficar amunt i avall el bon buròcrata), hi sou <i>spiggle</i>.” Vet ací una paraula que no havia sentida mai. “–Spiggle...?” que li faig.<br><br><br /> <br />–No hi sou prou ben compartimentalitzats. La compartimentalització és essencial, i el vostre “compartimentalmentament” hi és a tort, guerxat; no casa prou. Ho haureu de fer tot de bell nou. Guaiteu, és hora de tancar. Ací teniu aquesta ampolla, i aquesta claueta especial, i ací hi teniu també aquest joc de claus que ho deurien obrir com qui diu tot.<br><br><br /><br />–Això dit, amb un somriure opac, abaixa la guillotina de la finestrella, apaga el llum i fot el camp. (Em conta n’Aristarc mentre ens tornem a bellugar.) He romàs sol. Tothom havia ja doncs acabat. Papers a la butxaca i fins a demà. Comença de fer’s fosc, comença d’aparèixer la suspecta fauna nocturna. El jugadors de tauleta i timba, els venedors de remeis buls, els gitans i forasters amb llurs orqueries exposades. I jo amb la meua claueta, la meua ampolla, el meu joc relluent de claus argentades... Haig d’anar dient que no en vull a tot el que els ensarronaires nocturns m’ofereixen. M’agafa set i bec d’esme un parell de glopades de l’ampolla. No sé pas què fer ni amb la claueta ni amb el joc de claus. Què hi haig d’obrir? Les oficines...?<br><br><br /><br />–I tot d’una: “<i>Ai, que em trob malament!</i>”<br><br><br /><br />–Ara veig que el líquid de l’ampolla, l’etiqueta hi diu que allò és revelador de fotografies. M’he degut enverinar. Potser havia d’anar a fer’m una foto autèntica, legítima, per a anar després a plantificar-la als documents que ara eren “<i>spiggle</i>” i que calia fer autèntics, car què hi faig sinó amb els il·legítims, jo mateix il·lícit, tret que posseïdor doncs del material per a esdevindre comcal, amb el joc de claus per a obrir les oficines, la claueta per a obrir el meu armariet, el revelador per a fer’m la foto autèntica...?<br><br><br /><br />–A bell ull, a barrisc, els firaires de la nit comencen de firar-se’m. Em fa que se’m vendran barat. Sóc a frec de perdre el senderi, de caure en rodó.<br><br><br /><br />–Quina nit vaig passar, tu! Robat, despullat, violat. He de tornar a Europa, em dic, deixondit, i era migdia de l’endemà. He de tornar en contrada civilitzada. Només passaré per Biafra a reveure-hi la meua joventut i en acabat, som-hi, a voltar per Cardedeu, per les Guilleries, per Olot, pel Vallespir... Aquells deliciosos paratges... A ensumar-hi volcans, raïms, rius gèlids, prístines fonts... Car estona toca de rentar’t, Aristarc, per tal d’entrar al capdavall a la mort en pau i beatitud. Bestiades i carallotades així, escolta, tu.<br><br><br /><br />Mentre baixàvem per la Diagonal, ens aturàvem a un semàfor; en Verdura va abaixar el vidre de la finestra del seu costat i amb una ditada va enviar enfora el seu cigarret encès; el cigarret va tocar la tarota d’un negre qui enraonava amb un home escarransit qui feia fila d’ésser també un pobre lladregot de poca volada. Sense que el frèvol xurimangaire fes altre que allunyar’s ensumant-se potser el drama, el negrot (invocant alhora ardentment el seu collons de Malfumet iscurètic ans empeder) es tragué de la màniga un coltell punxegut, tribal, que sense més ni més, i amb una escleta burxadaenfonsà a l’ull de n’Aristarc.<br><br><br /><br />Vençut l’esglai, vaig treure un mocador per la finestra del meu costat i el fiu voleiar, vaig pitjar amb el tènar la botzina i accelerí fent cabrioles, millor: piruetes, entre el dens tràfec cap a l’hospital. El cau de l’ull dret de n’Aristarc rajava un suc ferruginós – el falb, o callol o, tornem-hi, isabelí (emboirat, no ho sabia escatir) del cervell devia ésser que es barrejava amb el carmí de la sang...<br><br><br /><br />Arribàrem morts. Jo de por, ell de veritat.<br /><br><br><br><br><br /></blockquote><br /><br><br>Eleuteri Qrimhttp://www.blogger.com/profile/03901116082378861682noreply@blogger.com0