[Ni juleps ni lletovaris ni tuties no li rebaixaven el cul fastigós d'arquebisbe que fotia l'oncle Tià. Foraeixit, mai remut altre que pel paradís d'un món gatlà (de Gatlònia) açò deia, moix, clocpiu, capjup.] /.../ "Flor al dit / Cul a l'ull / Dit al cul / Flor a l'ull / Ull al dit / Cul a la flor / Ull al cul / Dit a la flor... /.../

dijous

Només una miqueta més ruc





Cagarrinosa anàlisi de les eleccions catallunàtiques






Car per què hauria d’ésser l’únic capdecony qui s’estigués d’analitzar-les. No fotem.



Com el meu discrimini ho discrimina, així m’ho estén:



a) els sucursalistes han perduts sis favots – cinc per part dels sucursalistes “sofialitah”, un per part dels feixistes canfeliparres.



b) tres d’aqueixes verinoses figaflors han passades a l’ultrafeixisme pikho. Tres magnífiques persones han anades a l’ecologisme català.



c) dos estranys personatges han passats de l’independentisme passiu al botiflerisme actiu.



d) així i tot, el no-sucursalisme ha guanyades doncs tres posicions. Això cal celebrar-ho.



e) i ja resumint: els botiflers guanyen dos carallots – tots plegats hem guanyats doncs dos coltells més que tard o d’hora ens acoltellaran part l’esquena. N’estem acostumats. / Els “sofialitah” han perduda una mà torcaculs de carallots – que se’n vagin a la merda. Qui en fot cas? Mai no serveixen per a res. / La força tranquil·la de l’independentisme ha perdudes dues belles persones. / La força agitada, neguitosa, combativa, guerrera, impacient, i tipa fins més amunt de tanta de tranquil·litat eixorca no treu res. Ni al mapa no ix. Fotrem goig, malament rai. Ens morirem i no ens haurem vistes mai les orelles. / La força per la justícia social i un ambient mig sostenible guanya tres elements – no serviran de res, mes són font de joia íntima. / Els feixistes perden un carallot. Baldament perdessin l’eixam, la gossada sencera. I el cap guillotinat. Veurem quan serà l’hora. / Ah, i et pensaves que no es podia pas ésser més feixista que els feixistes, i ara et surten de trascantó els ultrafeixistes racistes ultraanticatalans de la pikhaó – els “fiudadanos” del cagallonisme incrustat: quan ens haurem treta d’una puta vegada aqueixa merda “barfelonina” tan pudentment encastada...? – el Hitler pallasset ballarà una flamencada de penjat, i tururut, tal dia farà un any – això no pot durar.




qui gosa anar-hi ficant el nas?

dit i fet:

mig mort:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../