[Ni juleps ni lletovaris ni tuties no li rebaixaven el cul fastigós d'arquebisbe que fotia l'oncle Tià. Foraeixit, mai remut altre que pel paradís d'un món gatlà (de Gatlònia) açò deia, moix, clocpiu, capjup.] /.../ "Flor al dit / Cul a l'ull / Dit al cul / Flor a l'ull / Ull al dit / Cul a la flor / Ull al cul / Dit a la flor... /.../

dimecres

lletraferit independentista


B. L. Gratulls, lletraferit independentista








Veig ACÍ que l’ínclit n’Èric Bertran és un “estudiant independentista”.



Independentista? I quin català no en fóra? (Hum. Probablement en deu haver algun..., massa acapdeconyit..., adoctrinat repugnantment pels qui l’esclavitzen...)



(Doncs prou caldria distingir, no fa?)



(I els qui no són independentistes quina merda són? Balenfianos? Gonelles? Botiflers? Bòfies? Capats? Acastelladregotits?)



De tota manera, és una magnífica idea.



Tots ens hi hem d’apuntar.



Les nostre targetes de negoci o de presentació totes ho han de fer constar.



Independentista o res. És a dir, independentista o traïdor.



Ací hi tenen les targetes de certs coneguts...







En Dartanyà Bòlica, escombriare independentista.





Dr. Pepet Puput, metge independentista.





En Tià Perpinyà, vinyòvol independentista.





N’Arquimbau Cuca, entomòleg independentista.





En Maginet Maginot, modista independentista. El qui imposà a la moda “la línia Maginet Maginot” pel que fa l’alçada més elegant de faldilles i brusetes.





En Caïm Pagès, “Vingué, véu, conquerí.” Esportista independentista.




Na Joaneta Martorell, directora independentista de teatre.


I au. Així anar fent.



En Perpetu Dolorets, arquitecte independentista.





En Çaplana Bellplà, periodista independentista.





En Çaplana Cuzmà, pallasso independentista.




En un paisatge assolellat

d’elefants i palmeres

l’expresident

ens dirà dins el cotxe negre

molts de secrets

i per què certs

periodistes

estan acollonits a mort

car abans

col·laboraren

amb l’enemic.









En Tamerlà Borgonya, director independentista del diari “The Catalonian Independentist”.





En Tirant Lloret, artista independentista – s’engoleix sabres, treu foc per les orelles, a un peu hi té sis dits, a l’altre set i mig.





En Tiberi Gai, capellà independentista – de falòrnies el seu devessall astora totdéu.







L'intrèpid autèntic En Mir Ferrer, venjaire de la raça catalana – independentista, no fotem.





En Pere Cop, En Sanç Bonveure, En Cataloni Smith i En Segrià Desferres – advocats independentistes.





En Pippo Músculs i N’Everett Maimó, asos independentistes de l’aviació.





N’Orenbiaix Xirinacs, presidenta independentista de Catalònia independent.









En Sal·lusti Sul·la, professor de judo independentista.


I ací hi tenen la meua targeta, si els plau:






B. L. Gratulls, lletraferit independentista.


qui gosa anar-hi ficant el nas?

dit i fet:

mig mort:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../