Procés d’assimilació

Procés d’assimilació

l insidios proces d assimilacio que com lladre a la nit
l anima et pispa

escrit a maquina bo i saltant damunt les tecles
p en arxi l escarbat

escrit aixi mateix per don marquis

traslladat per l enguixat






diu la merla al tartrany

mentre se l cruspeix

greu que em sap noi

mes un ocell prou s ha de nodrir

i el tartrany fins ara salvat

de l ham mes no pas del bec

no era tanmateix gaire viu

a respondre amb qualque acudit

fort que damunt signifiques

que no hi era gens d acord

i aixi la protesta se l empassava

gola avall la merla ans el cuc

no hagues estat prou llest

de dir altre que certs punts suspensius

quan en realitat volia dir

mes per que collons el categoric

imperatiu posa l accent en la necessitat

de l ocell de viure

pena perduda

car a hores de llavors un canvi gradual

ja l’envaia

qualque nova desintegradora

influencia

se li esconillava pell endins

i de dalt a baix

i a mes a mes li mancava el briu

moral de qualque heroi

per monstre cruspit

qui resistis tanmateix l insidios

proces d assimilacio

que com lladre a la nit

l anima et pispa

remerda puta

va exclamar

estic perdent la identitat

que em bastia

ja ni soc cuc i la meua individualitat

se n va a parir panteres

bo i fonent se m isnellament

recony de deu m estic tornant

merda de merla

fins al punt que em veig pensant

com si soc ja merla i no pas cuc

ho ho i tant fins i tot

em trob que estic d acord a creure

que l ocell prou ha de viure

i s ha de nodrir tot i que encara

no capeixc

per que precisament la merla

ha de tindre assegurada la vida

i tanmateix prou que em desfaig

en qualque nova condició

on el paquet de creences propies

s altera

ho ho aixo rai ja hi soc

ficant m hi dempeus

ho certific aquest es mon dogma

ara ho cops perfectament

i ho esgarip a lleus romputs

cal que la merla visqui

tu ho has dit company

va dir un escarbat qui l havia precedit

al pap de l ocell

tens tota la rao company

i no creus damunt que es collonut

un pic arribat a l indret

on abandones totes les buides ambicions

i amb resignacio fins i tot amb joia

reconeixes que es molt millor

veure s harmoniosament barrejat

en el tot cosmic

i ve t ho aci que aquesta situació

de cofoisme universal que del pap

li pujava

feu que l ades ocell cul de malseure

ara doncs es poses a somiar despert

perxat a un branquillo florit

i es poses damunt a refilar

fins al punt que les floretes del branquillo

adhuc tremolaven de benesser

i aixo cantava la merla deia

que be que paim companys

i aixo gracies a deu

que prou en deu haver un avui

si doncs totes em venen de cara

i ara em sap greu haver ho dubtat

ahir

quan la pluja em tenia segrestat

qui tip quin tip

renois quin tip m he fet i al cel

tothom s hi atipa amb tecs infinits

ah quin mon

mes ben fet

i aixi de capficat en el seu cofoisme

no es trobava aquest piados i assasi

ocell

bo i cantant les glories

que no se n va adonar

que en mehitabel el gat

molt furtivament se li atansava

se me li va tirar sobre a l instant

on l ocell mes estrebava la larinx

melodiosament donant gracies al cel

i ve t ho aci que tambe la merla

bona nit

se n ana on tota carn i peix i areng vermell

van

i en mehitable content d allo mes

bo i llepant se n els bigots

i preant bon tros el cant que

la merla cantava abans no se la cruspis

al cel s hi atipa tothom

va dir i quin mon mes ben fet

tot aixo es la mes pura veritat

i fins i tot aixo trob que el cant

de la merla em ressona pels dedins

com en una selva enyorosa

pau i joia al mon

i damunt tots els cels providents

ah que meravellos es l univers

tantost quelcom prou paible

m entra al paidor

que tendra l estreta quan els atoms

s adonen a petonejar els atoms

qui amb tantes de candeletes no

els esperaven

i com ballen ensems

amb peus alats de fada llambresca

tot al llarg dels sucs gastrics

que d onada en onada et submergeixen

en la felina felicitat

oh cosmos fet per als gats

o deus dels alts miolats

ballem i dinem junts

fins que guanyessim prous punts

i ara m arrossegare enjondre

fins aquelles herbes crescudes

no fos cas que la sort se m gires

novament de cara

d un aperitiu de merla que bonic

no fora ara si de segon plat

unes quantes de caganiues tortores

no em caiguessina a la falda

aquest mati em trob tan musical

el desig em rosega

d oir des del melic

aixecar se m les melodies

acordades amb els refilets mistics

de les esferes dels estels

que ades ades quan el mon fou nou

ensems refilaren en divinal profecia

de teca per a mi

car tinc un munt de fe

fe que la providencia amaga

per a mi per a mi per a mi

enjondre en aquells matolls

encara més teca

encara més delicadeses ornitologiques

oh i es clar gaiament

deixeu me gaiament

escanyar allo que gaiament hom em lliura

tra la tra li tra lip

vull anar fart i tip

en fi ja ho veieu mestre

es cert que cal vantar

el taranna imperial i liric

que mes val pensar que tot es fet per a tu

si mes no fins que descobreixes

que no ets fet sino per a quelcom altre

mes val cantar la teua fe en el

que trobes per a cruspir si mes no

fins a l instant on trobes que la teca

ets tu

car menjar se t menjaran

som hi doncs que l orquestra

toqui el jazz d en tutankhamon

mentre faig aquests passets de dansa

que aprengui d un sagrat escarbat egipci

i qualque altre dia ja

us contare mestre el riallos xiulet

que el cap de mort d en yorick

no va deixar anar en contesta

al melangios danes i de mes a mes

allo que l esperit del pare

d en hamlet no va replicar al cap de mort

i procurare no oblidar el cuc

qui va bellugar el culet per l esbiaix

de l aixada d un dels colgamorts

que la deixa penjada entre els terrossos

es veu que el cuc escolta la conversa

i pica l ullet a n horaci

mentre el capdemort

l esperit i el princep s empatollaven

junts i deia

hi ha encara mes de recapte a triar

entre l apendix vermiforme

i la çassus nirvana que la teua filosofia

mai no fora prou habil a esbrinar

n horaci n horaci

del nas porraci i llengua de palaia

de cops el papagai es una papagaia

arxi