[Ni juleps ni lletovaris ni tuties no li rebaixaven el cul fastigós d'arquebisbe que fotia l'oncle Tià. Foraeixit, mai remut altre que pel paradís d'un món gatlà (de Gatlònia) açò deia, moix, clocpiu, capjup.] /.../ "Flor al dit / Cul a l'ull / Dit al cul / Flor a l'ull / Ull al dit / Cul a la flor / Ull al cul / Dit a la flor... /.../

diumenge

Gallina de la vertebració, ço és, sense espinada







Cloqueja en Gallina que belleu li abelliria un boldronet a can ~.





Gallina, ara que els “murcians” t'han fotut fora del partit per a fotre-hi al teu lloc un xoriçu i ara que dius que ets tan poc “murcià” i en canvi tan català que fins voldries un boldró “català” ar congrefo de disputarros, per què no et fas d'Esquerra pseudo-republicana...? Al capdavall volen el mateix que tu, ésser un boldronet ar congrefo de disputarros al merdís de llurs amors.



El projecte de la pseudo-Esquerra i el teu és el mateix, o en tot cas si fa no fot. La “vertebració” dels cagats i sense espinada a l'esquelet gangrenós del ~.



És la pseudoEsquerra pseudo-republicana de pseudoCatalònia al capdavall qui desarmà Terra Lliure, l'únic exèrcit qui teníem, i qui volgué desarmar l'exèrcit basc, i sobre encara van rebre perquè qui volia desarma'ls, il·lusos de merda, eren els feixistes dar congrefo de disputarros o com se'n diguin aquella merdegada del ~.



De tota manera, merda per al vostre galliner. Ja us ho fotreu. Catalònia ni ha ops de traïdors ni de desarmadors.



Els catalans ens anirem desempallegant de tanta de gallinassa de barrastral de congrefo de disputarros fins al jorn ineludible de la llibertat. I qui no n'estigui content que es foti, és clar, com ara et fas fotre tu, foragitat pels “murcians” i esdevingut a la història (molt petita) un altre Pujol qui només serví per a anar xuclant ~~.



Au que us bombin tots plegats. De veure-us o de sentir-vos ens en tapem nas i ulls, traïdors qui feu el joc amb ar congrefo dels disputarros i tota la merda del can ~.








qui gosa anar-hi ficant el nas?

dit i fet:

mig mort:

La meva foto
Under the speckled canopy / Where, along the autumnal whisper / Of fair weather, I walked, / The enkindled persimmon, / And then the flaming chestnut, / The imploded acorn, fell… /.../.../ My eyes, and nose, and ears, / And tongue, and skin, in joy / Praised such fragile perfection. .../.../